Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Treball De Recerca

988 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Treball De Recerca

  1. 1. CINEMA I MITE: LA VIDA I LES GESTES D’HÈRCULES Per: Alba Ma Fernández Torres
  2. 2. ÍNDEX <ul><li>0.) Introducció </li></ul><ul><li>1.) Part teòrica </li></ul><ul><li>1. 1. El mite i la mitologia </li></ul><ul><li>1. 2. La mitologia grega </li></ul><ul><li>1.2.1. Fonts literàries i arqueològiques </li></ul><ul><li>1.2.2. Déus principals </li></ul><ul><li>1.2.3. Criatures fantàstiques </li></ul><ul><li>1. 3. El cinema de tema grec i les seves característiques </li></ul><ul><li>2.) Part pràctica </li></ul><ul><li>2. 1. La pel·lícula: Hércules (2005) </li></ul><ul><li>2..2. Sinopsis argumental </li></ul><ul><li>2. 3. Anàlisis mitològic de la pel·lícula </li></ul><ul><li>2.3.1. El naixement d’Hèrcules </li></ul><ul><li>2.3.2. Els treballs d’Hèrcules </li></ul><ul><li>2.3.3. La mort d’Hèrcules </li></ul><ul><li>3.) Conclusió </li></ul>
  3. 3. 0. INTRODUCCIÓ <ul><li>Per què vaig escollir fer un treball de recerca sobre mitologia? </li></ul><ul><li>Objectius: </li></ul><ul><li>- Donar una visió en conjunt del tractament dels temes grecs </li></ul><ul><li>- Informar sobre la pel·lícula escollida ( Hércules , 2005) </li></ul><ul><li>- Distingir el que veritablement grec hi ha en aquesta de l'inventat pels seus artífexs </li></ul>
  4. 4. <ul><li>1. PART TEÒRICA </li></ul>
  5. 5. 1.1. EL MITE I LA MITOLOGIA <ul><li>Què és un mite? </li></ul><ul><li>Quina és la seva funció ? </li></ul><ul><li>Quins tipus de mites hi ha? </li></ul><ul><li>- Cosmogònics - Morals </li></ul><ul><li>- Teogònics - Fundacionals </li></ul><ul><li>- Antropogònics - Escatològics </li></ul><ul><li>- Etiològics </li></ul><ul><li>Què és la mitologia? </li></ul>
  6. 6. 1.2. LA MITOLOGIA GREGA <ul><li>Què és la mitologia grega? </li></ul><ul><li>Antropomorfisme </li></ul><ul><li>Immortalitat </li></ul><ul><li>Debilitat éssers humans davant forces de la naturalesa </li></ul><ul><li>Les seves pràctiques i creences no tenen una estructura formal com una institució religiosa del govern, ni un codi escrit com un llibre sagrat. </li></ul><ul><li>Encara que a Grècia no hi havia una organització religiosa oficial , per regla general es veneraven uns certs llocs sagrats com l’Oracle de Delfos dedicat al déu Apol·lo. </li></ul>
  7. 7. 1.2.1. FONTS LITERÀRIES I ARQUEOLÒGIQUES <ul><li>D’on sorgeixen els mites? </li></ul><ul><li>Proporcionats per fonts literàries i arqueològiques. </li></ul><ul><li>Els relats mítics tenen un paper important en quasi tots els gèneres de la literatura grega. </li></ul><ul><li>Poemes èpics la Ilíada i l' Odissea d’Homer i dos poemes d’Hesíode: la Teogonia i Els treballs i els dies . </li></ul><ul><li>Himnes homèrics, fragments de poesia èpica del cicle troià, en poemes lírics i en les obres dels dramaturgs del segle aC. </li></ul><ul><li>Historiadors de l’època </li></ul><ul><li>Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle VIII a.C. que representen escenes del cicle troià, així com els treballs d'expiació d'Hèrcules imposats per Euristeu. </li></ul><ul><li>Importància de les fonts arqueològiques: </li></ul><ul><li>- Representació de molts mites en atuells abans que en fonts literàries. </li></ul><ul><li>- Les fonts visuals representen de vegades mites o escenes mítiques que no estan recollides en cap font literària conservada. </li></ul>
  8. 8. 1.2.2. Déus grecs principals <ul><li>Els Déus Olímpics </li></ul><ul><li>Eren els principals déus del panteó grec els quals habitaven al mont Olimp. </li></ul><ul><li>Fixos: Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atena, Apol·lo i Artemisa. </li></ul><ul><li>Variables: Hestia, Deméter, Dionís i Hades. </li></ul><ul><li>Aquests formaven una societat organitzada en termes d’autoritat i poders de manera que, es dividien en tres grups que controlaven importants poders: el cel o firmament, el mar i la terra; i tots estaven governats per Zeus, el déu suprem, pare espiritual dels déus i els terrestres. </li></ul><ul><li>Zeus, Hera, Hades, Hestia, Poseidó i Deméter eren germans i els altres són considerats fills del primer. </li></ul><ul><li>Es movien amb tota llibertat, es preocupaven només pels seus assumptes i només intervenien en els assumptes dels humans quan aquests revelaven un comportament inacceptable aplicant-los severs càstigs. </li></ul><ul><li>Aquests van guanyar la seva supremacia al món dels déus gracies a que Zeus els va portar a la victòria en la guerra amb els titans. </li></ul>
  9. 9. 1.2.3. CRIATURES FANTÀSTIQUES <ul><li>Aus del llac Estimfal </li></ul><ul><li>Centaure </li></ul><ul><li>Cérvola de Cerínia </li></ul><ul><li>Esfinx </li></ul><ul><li>Fúries </li></ul><ul><li>Harpies </li></ul><ul><li>Hidra de Lerna </li></ul><ul><li>Lleó de Nèmea </li></ul><ul><li>Nimfes </li></ul><ul><li>Sàtir </li></ul><ul><li>Sirenes </li></ul><ul><li>Toro de Creta </li></ul>
  10. 10. 1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES <ul><li>El terme peplum derivat del mot grec peplon defineix al cinema de tema grec i romà. </li></ul><ul><li>Es basava en temes mítics o històrics </li></ul><ul><li>Edat daurada: anys 50 i principis anys 60. En l’actualitat s'ha intentat de revitalitzar el gènere amb l'oscarizada Gladiator (2000) i més recentment d'altres com Troya (2004), Hércules (2005) i 300 (2007). </li></ul><ul><li>A Grècia mite i història confluïen, amb un matís èpic i bell; grecs, romans, cristians i víkings formaven una sola humanitat, temps i nacionalitats es perdien. </li></ul><ul><li>Els romans veurien representacions teatrals per gaudir, no per aprendre. </li></ul><ul><li>El cinema de tema grec no és el més freqüent ni el millor, però és un necessari complement al de romans; tant com objecte de curiositat, com d'estudi. </li></ul><ul><li>Actualment és difícil distingir el que hi ha de tema grec o romà en les pel·lícules gregues. </li></ul>
  11. 11. 1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Amb aquestes pel·lícules podem aprendre més dels gustos de l’època en que foren fetes que de l’època que pretenen il·lustrar. De fet, si els grecs de l’antiguitat poguessin contemplar el que el cinema ha mostrat d’ells, ni ells mateixos es podrien reconèixer. </li></ul><ul><li>El nostre cinema no ha nascut per a ells, sinó per il·lustrar-nos a nosaltres sobre el seu , per interpretar els herois o històries antigues transmeses en l'art i en la literatura, i forjar una peculiar imatge de Grècia amb vista als espectadors contemporanis de cada pel·lícula. </li></ul><ul><li>La majoria de gent té una imatge de Grècia condicionada per aquesta mena de pel·lícules i pocs s'acosten a la més gran complexitat de la mitologia, representada al cinema a través d’obres més o menys fidels als textos originals. </li></ul>
  12. 12. 1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Per què hi ha més cinema de romans que de tema grec? </li></ul><ul><li>Destaca la seva escassetat d'exemples enfront de la gran massa de pel·lícules de tema romà deguda a: </li></ul><ul><li>- Manca d’unitat històrica grega </li></ul><ul><li>- Manca d’espectacles que cridin tant l’atenció com els romans </li></ul><ul><li>- Complexitat de les fonts literàries gregues </li></ul>
  13. 13. 1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Característiques comunes dels peplum: </li></ul><ul><li>Simplicitat dels personatges caracteritzats com estereotips : dolents cruels, herois sorprenents per la seva integritat moral i la seva força hercúlia, i dones bones i enamoradisses o dolentes. </li></ul><ul><li>La grandiositat dels decorats amb espectaculars escenes de batalles i saquejos de ciutats. </li></ul><ul><li>Una atractiva història d’amor amb un final feliç . </li></ul><ul><li>Les característiques morals dels personatges venen donades pel seu aspecte físic. </li></ul><ul><li>Gestes fascinants o accions guerreres espectaculars. </li></ul><ul><li>Destruccions dels decorats o catàstrofes. </li></ul>
  14. 14. 1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Tòpics en el cinema de tema grec: </li></ul><ul><li>Jocs Atlètics </li></ul><ul><li>Batalles terrestres i navals </li></ul><ul><li>La ambientació. </li></ul><ul><li>- S’adapten els personatges del peplum grec als gustos de l’època en que es produeix el film. </li></ul><ul><li>- S’utilitzen diferents ordres arquitectònics. </li></ul><ul><li>Els déus grecs, la presentació dels quals pot ser de diverses formes: </li></ul><ul><li>- La inexistència dels mateixos </li></ul><ul><li>- La presència real dels déus en el succeir humà o la seva personificació en éssers humans relacionats. </li></ul><ul><li>- Els déus baixen a ajudar als mortals moderns. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>2. PART PRÀCTICA </li></ul>
  16. 16. 2.1. LA PEL·LÍCULA: HÉRCULES (2005)
  17. 17. 2.1. LA PEL·LÍCULA: HÉRCULES (2005) <ul><li>Sinopsis argumental : </li></ul><ul><li>Naixement d’Hèrcules </li></ul><ul><li>Exili d’Hèrcules a les muntanyes per “assassinar” a Linus </li></ul><ul><li>Hèrcules venç a l’Hidra i salva al rei Creont </li></ul><ul><li>Casament d’Hèrcules i Megara </li></ul><ul><li>Mort dels seus tres fills </li></ul><ul><li>Treballs d’expiació </li></ul><ul><li>Hèrcules exigeix el compromís del seu fill Hilo amb Yole a Euristeu </li></ul><ul><li>Mort d’Euristeu, Megara i Alcmena </li></ul><ul><li>Casament d’Hèrcules i Deianira i compromís d’Hilo amb Yole </li></ul>
  18. 18. 2.3. ANÀLISIS FÍSIC I PSICOLÒGIC DELS PERSONATGES <ul><li>Hèrcules (Heracles) </li></ul><ul><li>Alcmena </li></ul><ul><li>Amfitrió </li></ul><ul><li>Deianira </li></ul><ul><li>Megara </li></ul><ul><li>Íficles </li></ul><ul><li>Euristeu </li></ul><ul><li>Quiró </li></ul><ul><li>Anteu </li></ul><ul><li>Linus </li></ul>
  19. 19. 2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA 2.3.1. El naixement d’Hèrcules
  20. 20. 2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA <ul><li>2.3.1. El naixement d’Hèrcules en la pel·lícula </li></ul><ul><li>En la pel·lícula, Zeus no va prendre la forma d’Amfitrió per violar a l’Alcmena, sinò que s’encarna en el personatge d’Anteu, de manera que queda millor reflexada la violació. </li></ul><ul><li>No és Alcmena qui li posa el nom al semidéu sinó les Aus d’Estinfalia, que en realitat resulten ser harpies seguidores d’Hera. </li></ul><ul><li>Hera es personifica en el personatge d’Alcmena durant tota la película, i d’aquesta manera, fica les dues serps en el bressol d’Hèrcules, qui les estrangularà tal i com diu el mite. </li></ul><ul><li>Durant tota la película els deus Hera i Zeus es personifiquen en personatges: la primera en Alcmena i el segon en Anteu i Amfitrió. </li></ul>
  21. 22. 2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA <ul><li>2.3.2. Els treballs d’Hèrcules </li></ul><ul><li>Els dotze treballs d’Hèrcules son les gestes que l’heroi va realitzar sota les ordres del seu cosí Euristeu per expiar l’assassinat als tres fills que va tenir amb Megara, el que va ser un crim involuntari per la seva bogeria, però no per això no deixa de ser un pecat. </li></ul><ul><li>Els mitògrafs de l’època hel·lenística van classificar els treballs segons els lloc en que van ser produits: Sis al Peloponès, i els altres sis es distribueixen arreu del món: Creta, Tracia, Escitia, l’occident extrem, el país de les Hespèrides, i els Inferns. </li></ul><ul><li>En la pel·lícula Hércules (2005), només surten representats 9 dels treballs, dels quals 2 (“El jabalí de Erimanto” i “La Hidra de Lerna”)són presos com gestes prèvies als treballs i uns altres dos es mesclen creant un de sol (“Las yeguas de diómedes i “El cinturón de la reina Hipólita”). </li></ul>
  22. 23. 2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA <ul><li>2.3.2. Els treballs d’Hèrcules </li></ul><ul><li>El lleó de Nèmea </li></ul><ul><li>L’Hidra de Lerna </li></ul><ul><li>El porc senglar d’Erimant </li></ul><ul><li>La cérvola de Cerínia </li></ul><ul><li>Els Estables del rei Àugies </li></ul><ul><li>El Toro de Creta </li></ul><ul><li>Les Aus del llac Estimfal </li></ul><ul><li>Les Eugues de Diomedes </li></ul><ul><li>El Cinturó de la Reina Hipòlita </li></ul><ul><li>Els Bous de Gerió </li></ul><ul><li>Les Pomes daurades del jardí de les Hespèrides </li></ul><ul><li>El Ca Cèrber </li></ul>
  23. 24. 1) El Lleó de Nèmea
  24. 25. 1) El Lleó de Nèmea
  25. 26. 2) L’Hidra de Lerna
  26. 27. 2) L’Hidra de Lerna
  27. 28. 3) El Porc senglar d’Erimant
  28. 29. 3) El Porc senglar d’Erimant
  29. 30. 4) La Cérvola de Cerínia
  30. 31. 4) La Cérvola de Cerínia
  31. 32. 5) Els Estables del rei Àugies
  32. 33. 6) El Toro de Creta
  33. 34. 6) El Toro de Creta
  34. 35. 7) Les Aus del llac Estimfal
  35. 36. 7) Les Aus del llac Estimfal
  36. 37. 8) Les Eugues de Diómedes
  37. 38. 9) El Cinturó de la reina Hipòlita
  38. 39. 8 i 9) Les Eugues de Diómedes i El Cinturó de la reina Hipòlita
  39. 40. 10) Els Bous de Gerió
  40. 41. 11) Les Pomes daurades del Jardí de les Hespèrides
  41. 42. 12) El Ca Cèrber
  42. 43. 2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA 2.3.1. La mort d’Hèrcules
  43. 44. 3. CONCLUSIÓ <ul><li>He complert els meus objectius del treball? </li></ul><ul><li>Per què les pel·lícules no són fidels als mites? </li></ul><ul><li>Quines conseqüències comporta? </li></ul><ul><li>Com faria jo una pel·lícula d’aquest tipus? </li></ul>
  44. 45. <ul><li>Fi </li></ul><ul><li>Agraïments a Yolanda Serra per la seva col·laboració, ànims i ganes perquè l’elaboració d’aquest treball hagi estat possible. </li></ul>

×