Una taula força útil per aclarir els diferents períodes i moviments literaris de la literatura catalana. Extret de http://www.slideshare.net/guestf610e697/presentaci-quadre-cronolgic-lit-cat?related=2
Una taula força útil per aclarir els diferents períodes i moviments literaris de la literatura catalana. Extret de http://www.slideshare.net/guestf610e697/presentaci-quadre-cronolgic-lit-cat?related=2
Recull dels enllaços que porten al youtube, on diversos rapsodes o cantants reciten o musiquen les poesies que apareixen a l'Antologia poètica de 1r de Batxillerat.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Edat
mitjana
XI-XIV
S. XI-XIII
Feudalisme
Poesia trobadoresca:
• En occità o provençal
• Gran influència europea (Catalunya, Itàlia)
• Innovació: poesia amorosa.
• Amor cortès (ambient cortesà, reflex del vassallatge)
• Poeta: unit per fidelitat a la dama (midons)
• Dama: casada, s’anomena amb pseudònim (senhal)
• Gèneres: cançó, sirventès, plany
• Trobador: autor de lletra i música. Noble amb joglars al
seu servei
S. XIV-XV
Crisi de valors:
• Ciutats i burgesia
• Conflictes polítics i militars
• Escissió de l’Església
• Pesta negra
Humanisme:
• El centre és l’home i no de Déu
• Recuperació de clàssics llatins i grecs
• Toscana
• Dolce stil novo:
• Dante i Petrarca (Cançoner).
• Poemes d’amor en llengua vulgar
(=no llatí)
• Amor = força purificadora.
• Donna angelicata: Idealitzada en cos
i esperit
Dante i Petrarca
Edat
moderna
XVI-XVIII
Renaixement
S. XV-XVI
• Iniciat pels humanistes italians, es difon per Europa
• Interès en l’ésser humà: guia del seu destí, dominador de la
natura i model de la creació artística
• Explicació racional de les coses: mètode científic, nova
concepció de l’univers i descobriments geogràfics.
• Art i literatura inspirats en els clàssics; bellesa basada en
l’harmonia i l’equilibri.
Il·lustració
S. XVIII
• Recupera el racionalisme i els clàssics del Renaixement
• Burgesia que s’imposa a l’aristocràcia (Revolució Francesa)
• Predomini de la raó i de la igualtat entre els éssers humans
• Llibertat, lluita contra la injustícia, fe en el progrés.
• Gèneres: prosa didàctica i filosofia.
• Neoclassicisme: Art = tema de reflexió filosòfica.
Desenvolupat en les acadèmies (no a la cort o a l’Església).
Barroc
S. XVI-XVII
• Ruptura
• Església catòlica contra el protestantisme: retorn a
la superstició, de l’optimisme racionalista, actitud
pessimista i desenganyada (mort = única certesa)
• Individualisme, angoixa, desconfiança en l’home
• Gust pel contrast i l’exageració.
3. Revolució Francesa i Revolució
Industrial: grans canvis
Dues tendències:
• Individualisme: distancia l’artista
(geni incomprès) del públic.
• Compromís social: artista
preocupat per la realitat; confia
en la raó i el progrés.
Romanticisme
s. XVIII-XIX
• Alemanya; s’estén per Europa
• Artista: idealista, reflexiu, rebel, proclama la primacia del
subjectivisme, dels sentiments.
• Rebuig de la realitat; evasió a través de la fantasia i la inspiració.
• Interès pel passat, per l’exotisme, pel folklore.
• Reclama la llibertat dels individus i dels pobles.
• Catalunya: Renaixença (inicis del XIX). Consciència nacional i
procés de renovació de la llengua, la literatura i la cultura
Simbolisme
s. XIX (1a meitat)
• Poesia i pintura
• Baudelaire
• Objectiu: la llengua literària i no la descripció de la
realitat.
• Poesia: símbols de múltiples i suggerents significats,
recerca desesperada d’una bellesa inaccessible.
• Artista: menysprea l’aprovació del públic, es
manifesta com a poeta maleït.
• Inaugura la poesia moderna.
Realisme
s. XIX (2a meitat)
• França
• Literatura centrada en l’anàlisi de la realitat i la
complexitat de la personalitat dels personatges.
Naturalisme: Interpretació científica de la realitat,
atenent a les lleis naturals, evitant la subjectivitat.
Positivisme: Raó com l’única eina per a la comprensió
del món i de l’individu; parteix de l’observació dels
fenòmens per establir lleis universals.
Costumisme
s. XIX (2a meitat)
A Catalunya
Descripció
pintoresca de
la vida
quotidiana
(Quadres de
costums).
Marxisme
• Doctrina política i filosòfica
derivada de Marx i Engels.
• Fets i home dominat per causes
econòmiques (lluita de classes)
• Base del socialisme i del
comunisme.
Irracionalisme
• Contra el positivisme.
• Base filosòfica; desconfia de la veritat
absoluta, religiosa o racional; voluntat i
impulsos vitals de l’individu coma a motors
de la societat.
Edat
contempo
rània
XIX
4. Modernisme
s. XIX-XX
• Art Nouveau, Modern Style
• Afecta totes les arts.
• Compagina la bellesa amb la funcionalitat.
• Valora les formes de la natura.
• Contribució a la modernització i europeïtzació de Catalunya.
Noucentisme
1906-1925
• Catalunya entre
• Objectiu: impulsar la modernització i la
normalització de la llengua literària.
• Amb el suport institucional, llengua,
cultura i educació experimenten un
gran avanç.
• Rebuig dels excessos artístics del
Modernisme i defensa d’un retorn al
classicisme (raó i disciplina).
Avantguardes
1939-1945
• Esperit revolucionari
• Ruptura dels cànons estètics
burgesos i tradicionals
• Trencament de les barreres
entre arts i gèneres
• Temes nous
• Llibertat creativa
Futurisme Exaltació del progrés,
les màquines i la
velocitat
Cubisme Nova concepció de l’espai. Cal·ligrames
Dadaisme
Absurd
Espontaneïtat
primitiva
Surrealisme Món del somni i del subconscient com
a realitat superior
Existencialisme
1945-
• Moviment filosòfic i literari
• Apareix a França
• Negació de Déu i de veritats
transcendentals
• Vida: procés absurd, sense sentit ni
finalitat.
• Individu únic responsable dels seus
actes i del significat de la vida.
• Base marxista, compromís social
de l’artista
• Literatura, eina de denúncia
• Voluntat d’oferir una visió
objectiva i crítica de la realitat
Realisme històric
1959-1968
Realisme màgic
1960-1970
• Procedent
d’Amèrica llatina
• Reacció contra el
realisme social
• Introducció
d’elements
fantàstics dins la
narració de fets
quotidians
Edat
contempo
rània
XX-XXI