SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
ARQUITECTURA ROMÀNICA
CARACTERÍSTIQUES

Les obres més representatives són dels segles XI i XII.

Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya.

Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines,
carolíngies, islàmiques.

La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura.

És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs.

Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
CONTEXT HISTÒRIC
El Terror de l’any mil.
      - Incursions dels normands.
      - Invasió dels hongaresos.
      - Avanç dels musulmans per la península.
      - Profecia de l’Apocalipsi.

La multiplicació de monestirs.
    - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la
    població i servien per consolidar el cristianisme.

       - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a
     Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre
     l’estil romànic.

  Les peregrinacions.
       - Van ser una altra via de difusió del romànic.

        - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la,
       Roma i Jerusalem.
El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Utilització de la pedra com a material de construcció.
Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el
cimbori.
Sistemes de suport i cobertes:
   Arc de mig punt sobre columnes i pilars.
   Voltes de canó i d’arestes.
   Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
Volta de canó   Pilar   Arc faixó   Mur   Contrafort
VOLTA DE CANÓ
1) Volta de canó amb contraforts exteriors
2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
3) Volta d’aresta.
CONTRAFORTS
ARC DE MIG PUNT
PILARS CRUCIFORMES
ABSIS
Església de Sant Jaume de Frontanyà
Església de Sant Climent de Taüll
Característiques de les esglésies de
                 peregrinació
• Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada
  d’oest a est.
• Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
• Tribunes a la nau major o central.
• Creuers formats pel transepte.
• Absis amb girola i diverses capelles radials o
  absidioles.
• Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant
  Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin
  de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
Església de Santa Fe de Conques
Santa Fe de Conques. Interior.
Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
1. Catalogació.

1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la
1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove.
1.3. Cronologia. 1075-1122
1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la.
1.5. Dimensions:
      100 m de llargària
      10 m d’amplada de la nau central
      5 m d’amplada de les naus laterals.
Torres de campanes
                             Cimbori    Transsepte
              Tribuna
                                            Àbsis




Arc de mig punt
  Arc former
                                       Absidiola

                               Contrafort
     Espai exterior
Àbsis                 Presbiteri
   Absidioles          Girola o deambulatori



Transsepte



                        Creuer

                        Volta d’aresta
       Naus laterals
                        Volta de canó
      Nau principal
                                 Planta
 Torres de campanes
PLANTA DE CREU LLATINA




SIMBOLOGIA
En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà.
L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement.
El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra.
Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir
durant la vida.
La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
Catedral de Santiago de Compostel·la
Monestir de Poblet
Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona, s. XI)
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos)
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
ARQUITECTURA CIVIL
Puente la Reina
(Navarra)




Castell de Loarre
(Navarra)
Muralles d’Àvila




La Paeria (Lleida), seu de l’Ajuntament.
És un dels pocs exemples d’edificis
civils romànics, encara que molt
modificat.
Vista de la muralla nord de la
Cité de Carcassona
Muralla de la Cité de Carcassona
(Aude, França)

More Related Content

What's hot (20)

Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
ROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURAROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURA
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
Vocabulari art
Vocabulari artVocabulari art
Vocabulari art
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Hispano musulmà
Hispano musulmàHispano musulmà
Hispano musulmà
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de ConstantinobleComentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLESROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
La mesquita de Còrdova
La mesquita de CòrdovaLa mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

La unificació de l’imperi
La unificació de l’imperiLa unificació de l’imperi
La unificació de l’imperi
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Imatges roma
Imatges romaImatges roma
Imatges roma
 
La revolució neolítica
La revolució neolíticaLa revolució neolítica
La revolució neolítica
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
Al àndalus
Al àndalusAl àndalus
Al àndalus
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Els regnes germànics
Els regnes germànicsEls regnes germànics
Els regnes germànics
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
L'islam
L'islamL'islam
L'islam
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
Els regnes cristians
Els regnes cristiansEls regnes cristians
Els regnes cristians
 
Illes Balears
Illes BalearsIlles Balears
Illes Balears
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
Els Reis Catòlics
Els Reis CatòlicsEls Reis Catòlics
Els Reis Catòlics
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 

Similar to Arquitectura romànic (20)

Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Romanic 15
Romanic 15Romanic 15
Romanic 15
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
5 art romànic
5 art romànic5 art romànic
5 art romànic
 
art romànic
art romànicart romànic
art romànic
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art Romànic
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic
 
El Romanic
El RomanicEl Romanic
El Romanic
 
La catedral de santiago
La catedral de santiago La catedral de santiago
La catedral de santiago
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀL’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
 

More from Sílvia

Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el GranSílvia
 
Guerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga GrèciaGuerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga GrèciaSílvia
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesSílvia
 
Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificacióSílvia
 
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaSílvia
 
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el NilSílvia
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humanaSílvia
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i ReformaSílvia
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlicsSílvia
 
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físicsSílvia
 
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaSílvia
 
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesSílvia
 
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
DescobrimentsSílvia
 
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegutSílvia
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpicsSílvia
 
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaSílvia
 

More from Sílvia (19)

Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el Gran
 
Guerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga GrèciaGuerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga Grècia
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'Atenes
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificació
 
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglífica
 
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el Nil
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físics
 
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèrica
 
Climes
ClimesClimes
Climes
 
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiques
 
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
Descobriments
 
Climes
ClimesClimes
Climes
 
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
 
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmia
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (11)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Arquitectura romànic

  • 2. CARACTERÍSTIQUES Les obres més representatives són dels segles XI i XII. Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines, carolíngies, islàmiques. La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura. És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs. Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC El Terror de l’any mil. - Incursions dels normands. - Invasió dels hongaresos. - Avanç dels musulmans per la península. - Profecia de l’Apocalipsi. La multiplicació de monestirs. - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la població i servien per consolidar el cristianisme. - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre l’estil romànic. Les peregrinacions. - Van ser una altra via de difusió del romànic. - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la, Roma i Jerusalem.
  • 4. El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
  • 5. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS Utilització de la pedra com a material de construcció. Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el cimbori. Sistemes de suport i cobertes: Arc de mig punt sobre columnes i pilars. Voltes de canó i d’arestes. Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
  • 6. Volta de canó Pilar Arc faixó Mur Contrafort
  • 8. 1) Volta de canó amb contraforts exteriors 2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons. 3) Volta d’aresta.
  • 10. ARC DE MIG PUNT
  • 12. ABSIS
  • 13. Església de Sant Jaume de Frontanyà
  • 14. Església de Sant Climent de Taüll
  • 15. Característiques de les esglésies de peregrinació • Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada d’oest a est. • Volta de canó reforçada amb arcs faixons. • Tribunes a la nau major o central. • Creuers formats pel transepte. • Absis amb girola i diverses capelles radials o absidioles. • Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
  • 16. Església de Santa Fe de Conques
  • 17. Santa Fe de Conques. Interior.
  • 18. Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
  • 19. 1. Catalogació. 1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la 1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove. 1.3. Cronologia. 1075-1122 1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la. 1.5. Dimensions: 100 m de llargària 10 m d’amplada de la nau central 5 m d’amplada de les naus laterals.
  • 20. Torres de campanes Cimbori Transsepte Tribuna Àbsis Arc de mig punt Arc former Absidiola Contrafort Espai exterior
  • 21. Àbsis Presbiteri Absidioles Girola o deambulatori Transsepte Creuer Volta d’aresta Naus laterals Volta de canó Nau principal Planta Torres de campanes
  • 22. PLANTA DE CREU LLATINA SIMBOLOGIA En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà. L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement. El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra. Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir durant la vida. La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
  • 23. Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 25. Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona, s. XI)
  • 26. Monestir de Sant Pere de Rodes
  • 27. Monestir de Sant Pere de Rodes
  • 28. Monestir de Santa Maria de Ripoll
  • 29. Monestir de Santa Maria de Ripoll
  • 30. Claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos)
  • 31. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 32. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 33. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 35. Puente la Reina (Navarra) Castell de Loarre (Navarra)
  • 36. Muralles d’Àvila La Paeria (Lleida), seu de l’Ajuntament. És un dels pocs exemples d’edificis civils romànics, encara que molt modificat.
  • 37. Vista de la muralla nord de la Cité de Carcassona
  • 38. Muralla de la Cité de Carcassona (Aude, França)