Breu presentació que explica la importància de la música en la publicitat. Autors: Ramon Llanes i Lluís Herrera

1. LA MÚSICA A LA PUBLICITAT

2. A - QUÈ ÉS LA PUBLICITAT
La publicitat és una forma de comunicació que pretén induir el públic a la compra d’un
determinat producte. Per tant, la publicitat no és un fi en ella mateixa sinó que és un mitjà
per a aconseguir que el consumidor compri; es tracta, doncs, d’una eina de la societat de
consum.
La publicitat és el conjunt de tècniques i mitjans utilitzats per convèncer un públic
massiu de la necessitat d’adquirir o d’utilitzar un determinat producte o servei.
La publicitat necessita un mitjà per difondre el seu missatge; premsa, revistes, cinema,
ràdio i televisió. I és en aquests tres últims on apareix la música.

3. B - CONSIDERACIONS SOBRE LA MÚSICA PUBLICITÀRIA
1 - Els mitjans de comunicació de masses han transformat els
hàbits comunicatius tradicionals i han arraconat la música de
tradició oral. Actualment, una persona jove està més familiaritzada
amb la música publicitària que no pas amb la música popular que,
suposadament, li hauria hagut de transmetre la generació anterior
2 - És un tipus de música amb una audiència
excepcional - probablement com cap altra - i, a més a
més, és imprescindible per a molts mitjans informatius
els quals subsisteixen, totalment o en part, gràcies a la
publicitat
3 - És una música molt assumida en el nivell subconscient de la
ment d’un gran nombre d’oients; és a dir, ningú l’escolta
voluntàriament sinó més aviat de forma accidental o
incidental. Si tenim en compte que un ciutadà català veu per
terme mitjà unes 3-4 hores de televisió (segons dades de finals
dels 90), aquest rep cada dia una dosi mínima de 20-30 minuts
de publicitat. Si això ho traslladem a altres col·lectius com la
gent gran o el jovent, les dades són encara més grans

4. B - CONSIDERACIONS SOBRE LA MÚSICA PUBLICITÀRIA
4 - La publicitat només té sentit en una economia de mercat. Per tant, hi
ha d’haver algun producte per vendre. La música és un element més
d’un producte industrial que ha de tenir un cost mínim amb un
màxim de productivitat
5 - La música publicitària crea un món il·lusori de felicitat, de
benestar, de poder o de riquesa (les 4 fites cabdals del capitalisme).
Així, doncs, ens allibera de les frustracions i ambicions com a mínim
per uns moments, encara que sigui de forma indirecta
6 - Té un component cíclic, generalment de caire
anual: Nadal, rebaixes, estiu...
7 - És una música anònima. Encara que hi hagi
melodies o cançons molt conegudes, el compositor té
un valor secundari i, la major part de les vegades, és
ignorat

5. B - CONSIDERACIONS SOBRE LA MÚSICA PUBLICITÀRIA
8 - En un anunci àudiovisual, la música representa el 90 % de la durada d’un espot. La
importància de la música, doncs, és directament proporcional a la llargada total; per
exemple, en els anuncis de més de 30 segons, hi ha un percentatge més gran de suport
musical.
Els sectors que més utilitzen el factor musical són l’alimentació i l’automoció els
quals comprenen pràcticament la meitat dels anuncis publicitaris. Per sexes, dues terceres
parts dels espots estan destinats als homes.
9 - Tècnicament parlant, la música emprada en la
publicitat segueix unes pautes similars:
- millor els ritmes binaris que no pas els ternaris
- millor utilitzar el mode major que el menor
- millor els tempos vius i alegres que els mitjans i lents

6. B - CONSIDERACIONS SOBRE LA MÚSICA PUBLICITÀRIA
10 - Tot l’anterior provoca en l’espectador una sèrie de reflexos condicionats:
- les freqüències altes provoquen relaxació; per això, la publicitat fa un ús majoritari dels
sons aguts ja que provoquen també una major atenció
- un gran volum sonor dóna una sensació de plenitud; una sonoritat dèbil, per contra, crea
un ambient d’intimitat, solitud i feblesa.
Tots sabem que el fenomen publicitari es presenta en un volum superior a la resta de la
programació per tal de desencadenar convicció, fermesa i seguretat en l’oient, a més de
cridar-li l’atenció.
11 - El timbre és un altre element important ja
que té una significació psicològica molt
profunda per la seva capacitat d’associació.
L’espectre tímbric es tracta amb molta cura
segons quin missatge es vulgui transmetre. El
que està clar és que hi ha molt pocs anuncis amb
efectes sonors esquinçats i angoixants

7. B - CONSIDERACIONS SOBRE LA MÚSICA PUBLICITÀRIA
12 - El ritme –l’element musical més fàcil de copsar- pot crear una consciència de
moviment o tenir un efecte hipnòtic i induir calma. Els ritmes que superen el nostre
pols sanguini (60-80 p. per minut) generen excitació i moviment.
13 - En definitiva, la intenció final de la música
publicitària (ja sigui reforçada per unes imatges o d’un
text) és, gràcies a la repetició constant, crear un reflex
condicionat. Les reaccions seran:
- les respostes que origini la música (bellesa, eufòria,
benestar...) el receptor les associarà amb el producte
anunciat.
- la sola presència de la música ens farà recordar el nom
del producte
- com més gran, llarga i freqüent sigui la insistència i el
bombardeig de l’espot, més grans i profundes seran les
associacions i les respostes condicionades

8. C - FUNCIÓ DE LA MÚSICA A LA PUBLICITAT
La funció de la música en un anunci és crear un ambient determinat, reforçar el
missatge, crear connexió amb el públic al qual s’adreça aquell anunci i ajudar a
identificar el producte només sentint-ne la música.
La creació d’un anunci publicitari i la seva música ha de tenir clar el perfil de l’anunciant
(objectius, producte, competència, context socioeconòmic i cultural) i del consumidor
(edat, sexe, nivell econòmic i sociocultural, i necessitats insatisfetes).
Hi ha quatre funcions bàsiques de la música a la
publicitat:
- Sintàctica: permet donar diferents significats a un
producte.
- Cinètica: la música estimula el receptor.
- Ornamental: la música és decorativa.
- Poètica: la música evoca.

9. D - TIPUS DE MÚSICA UTILITZATS A LA PUBLICITAT
La música d’un anunci pot ser:
-De nova creació: el missatge publicitari guanya en originalitat i especificitat.
-Una adaptació de música existent, culta o popular: l’anunci perd originalitat, però
si es tracta de música que l’oient ja coneix, també es creen expectatives noves. Si és
música vocal, es pot canviar la lletra i adaptar-la al missatge de l’anunci. Si s’empra
un enregistrament existent, pot ser força car (hi ha drets d’autor), és per això que, de
vegades, es fan nous enregistraments amb altres intèrprets (anomenats cover)
-Música de llibreria: totes les “demos” (pregravacions, de diferents estils) que un
estudi de gravació té guardades formen la llibreria. I el client en tria una, a partir de la
qual se segueix el procés d’elaboració (formal, instrumental...)

10. E - ASSOCIACIONS TIPIFICADES
La música culta o new age dóna categoria al producte i indirectament se l’associa amb
cultura, perdurabilitat, etc. Molts anuncis de cotxes, de bancs, de perfums i de colònies
van lligats a aquest tipus de música.
La música pop rock s’utilitza per productes per a jove.
La música salsa crea la sensació d’alegria i despreocupació.
Els estils musicals emprats en un anunci van en concordància amb els gustos
musicals del possible consumidor. Així, doncs, un anunci adreçat al jovent
probablement utilitzarà música pop-rock o electrònica, mentre que per a un producte
adreçat a adults és probable que s’utilitzi música culta.
En un anunci, les frases han de ser breus, d’estructura senzilla, suggestives,
intencionades i molt fàcils de memoritzar.

11. F - DIFERENTS USOS DE LA MÚSICA EN UN ANUNCI
Durant una època es va utilitat, predominantment, el jingle, que consisteix en una cançó
enganxosa que explica les excel·lències del producte i que no para de repetir-ne el nom.
Posteriorment, s’ha donat pas a una altra època en la qual les bandes sonores eren més
creatives i elaborades.Es tracta de música aplicada que té la finalitat d’actuar com a suport
o acompanyament d’unes imatges que tenen la unció concreta de vendre un producte.
Se’n poden distingir cinc tipus diferents:
El jingle: és una cançó amb música i lletra, fàcil de recordar i enganxosa.
El ganxo o tag: és la part més important d’un jingle, és l’element
identificador del producte. Té música i lletra, i es col·loca al final perquè sigui
allò que el consumidor recordi.
El logo musical: es tracta d’una sèrie de sons instrumentals que esdevenen un
signe d’identitat del producte anunciat. Es col·loca a la primera part de
l’anunci.
Orquestració de fons: la música actua com a banda sonora de l’acció.
El donut: melodia instrumental a baix volum que enllaça frases del missatge
de l’anunciant, però no reclama més atenció que el missatge.

12. G - BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA A LA PUBLICITAT
Publicitat a la ràdio
En un principi, els anuncis radiofònics tenien una durada més llarga que l’actual. S’hi
explicaven tots els avantatges del producte a través d’una cançó representativa (de nova
creació o bé ja existent però amb la lletra adaptada). S’utilitzava una gran quantitat de text.
Era freqüent que cada producte tingués una cançó que el caracteritzava. Aquest tipus de
publicitat també es dóna a la televisió durant els primers anys d’existència.

13. COLA-CAO
La cançó del Colacao, creada l’any 1947 per Aureli Jordi, és un
exemple molt clar d’aquest tipus d’anunci, ja que es tracta d’una
cançó força llarga (diverses estrofes i tornada).
Yo soy aquel negrito del África tropical
que cultivando cantaba la canción del Cola-Cao.
Y como verán ustedes, les voy a relatar
las múltiples cualidades de este producto sin par.
Es el Cola-Cao un desayuno y merienda.
Es el Cola-Cao un desayuno y merienda ideal.
Cola-Cao... Cola-Cao.
Lo toma el futbolista para entrar goles...
También lo toman los buenos nadadores...
Si lo toma el ciclista, se hace el amo de la pista...
Y si es el boxeador....¡Pum! ¡Pum!
Golpea que es un primor.
Es el Cola-Cao un desayuno y merienda.
Es el Cola-Cao un desayuno y merienda ideal.
Cola-Cao... Cola-Cao.

14. G - BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA A LA PUBLICITAT
Publicitat a la televisió
Amb l’aparició de la televisió, els anuncis publicitaris continuen la línia encetada per la
ràdio. Però aviat aquesta situació va canviar: els anuncis van escurçar-se notòriament
(amb una durada que oscil·la entre 10 i 20 segons) i calia explicar l’avantatge principal
del producte. La necessitat d’aconseguir la màxima efectivitat en el mínim temps va
obligar els publicistes a cercar nous recursos, símbols visuals, textuals o musicals que
permetessin la ràpida identificació del producte.
Són emblemàtics els anuncis de la Coca-cola (amb una cançó associada al missatge de pau),
de les pastilles Avecrem, de la maionesa Hellmans, dels bolquers Dodot.

15. G - BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA A LA PUBLICITAT
Als anys 60 i 70 sorgeixen campanyes publicitàries on no es veu directament el producte
anunciat, sinó que s’associa amb un símbol visual o textual. És quan apareix per primer
cop el cavall blanc de Terry, el toro negre d’Osborne, el gustirrinin de les fulles d’afaitar
Filomàtic el missatge de pau de la Coca-Cola. Aquest símbol fa referència indirecta als
avantatges del producte. La música, en aquest moment, ha d’ajudar a crear l’ambient precís.
Posteriorment serà el nom del producte el que servirà de reclam publicitari (Dodot,
Hellmans, Plàtano si!, Xup Xup Avecrem).
Actualment la cançó o la música que acompanya un producte no acostuma a destacar les
seves excel·lències, sinó que situa l’espectador en l’ambient on es creu que el producte
pot desenvolupar-se millor. Són campanyes adreçades al camp emocional de l’espectador,
i la música és un dels seus punts principals. L’anunci publicitari dura molt poc (10, 15 o 20
segons) i en aquest temps ha de tenir un inici, un desenvolupament i un final.

16. H - ELS MISSATGES SUBLIMINALS A LA PUBLICITAT
Un missatge subliminal es basa en el suggeriment d’idees o conceptes que la nostra
ment no capta de manera conscient. Subliminal significa per sota del llindar.
En el món àudiovisual sovint s’envien missatges subliminals. En el cas dels anuncis, la
manca de temps per a explicar les excel·lències del producte fa que, per a aconseguir el
màxim de vendes, es busqui un “ganxo” en les il·lusions del comprador. Sovint, l’anunci
ven tot allò que al consumidor li manca (i que, de fet no es pot comprar, com ara diversió,
seguretat, bellesa, relax...); és a dir, l’anunciant ha de saber quines son les necessitats
insatisfetes del possible comprador.
Però els missatges subliminals, justament perquè s’adrecen al subconscient, poden ser
utilitats de maneres perverses. Així, per exemple, s’han pogut detectar missatges
subliminals en la publicitat que fan clares al·lusions al sexe; la música, per la seva banda,
ha servir per “amagar” missatges de tipus satànic, etc.

17. ELS MISSATGES SUBLIMINALS A LA PUBLICITAT
En aquest anunci de Camel es pot veure un home camell que està
fumant tranquil·lament però si ens fixem bé en la composició de tots
els elements de l’anunci hi podrem observar tot un seguit d’elements:
- La cara del camell (el nas i la boca) són en realitat els genitals
masculins i femenins.
- La forma de la boca on hi ha el cigarret té clarament la forma
d’una vagina.
- La dona que hi ha a l’esquerra de la composició s’està masturbant.
El submarí que surt del mar en un context totalment irreal té un
significat fàlic.
La foto es correspon a un anunci de patates fregides. Hi podem veure
un penis juntament amb els òrgans genitals femenins (just al darrera
del penis)
http://home.coqui.net/proconci/index2.htm

18. ELS MISSATGES SUBLIMINALS A LA PUBLICITAT
Dos homes i una dona, ella asseguda al mig dels dos homes.
L’home de l’esquerra agafa al dona per l’espatlla i ens fa
suposar que són parella però l’atenció de la dona no és la
seva suposada parella sinó l’altre home, el que té el cigarret
a la mà.
L’home del cigarret porta esquís i un dels esquís
(l’esquerra) té la punta cap a l’entrecuix de la dona. Deduïm
una idea d’infidelitat.
L’altre esquí (el de la dreta) apunta als paquets de tabac.
Així doncs, un dels esquís apunta a la dona i l’altre al tabac.
A més, aquest esquiador vesteix amb els colors de la
bandera americana, mentre que l’altre, el “perdedor” vesteix
amb color vermell, el color del comunisme.
En la imatge d’aquest anunci de la Pepsi es pot observar
clarament les lletres “S” “E” “X” si mirem les llaunes de dalt a
baix.

19. ELS MISSATGES SUBLIMINALS A LA MÚSICA
Hi ha diverses maneres d’expressar els missatges
subliminals en la música. La mort i el satanisme són dos
temes que sovint apareixen, ja sigui de manera evident o
subliminalment.
Les tècniques utilitzades són:
-a través de les portades o caràtules dels discos.
-a través de la tècnica del sub-àudio, és a dir de missatges
de fons que gairebé no sentim.
- a través de la tècnica backward masking o
emmascarament al revés.