SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
L’EDAT
MITJANA
Us atreviu a descobrir-la???
Presentació basada en la presentació L'Edat Mitjana, alojada en
slideshare.net,feta per eplaneco7.
Aquesta ha sigut conservada i adaptada a la finalitat d'esta presentació: preparar
l'excursió del alumnes de 5é. De Primària del CEIP Rodolfo Tomás Samper de L'Altet –
Elx al Museu d'Arqueologia i Història d'Elx del 6 de novembre de 2015.
Què en sabem de l’Edat mitjana?
 Qui eren els nobles?
 I els cavallers?
Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien?
 I els monjos sabeu qui són?
On vivien?
 La majoria de població de què treballava?
Una mica d’història....
Prehistòria
Edat
Antiga EDAT
MITJANA
Edat
Moderna
Edat
contemporània
L’Edat Mitjana va començar
l’any 476 d C amb la
caiguda de l’imperi romà
Va durar fins el
descobriment d’Amèrica
l’any 1492 d C ARA
Etapes de l’edat mitjana
La majoria de gent
vivia al camp. És una
època més antiga.
ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA
Creixement de les
ciutats. Gran
activitat artesanal i
comercial.
Els estaments de l’Edat Mitjana
Juraven fidelitat al
rei i governaven
en nom seu. Eren
amos de terres i
castells.
Administraven
justicia i cobraven
impostos.
Pregaven i
treballaven als
monestirs. Posseïen
terres i copiaven
manuscrits. Vivien
d’acord amb unes
normes escrites: La
Regla.
Eren les persones
més importants
però el seu poder
depenia dels nobles
que els donaven
suport. A canvi els
cedien terres (feus)
i els donaven títols.
Treballaven les
terres a canvi
de protecció
del seu senyor.
CAMPEROLSREIS CAVALLERS ECLESIÀSTICS NOBLES
Piràmide feudal
PRIVILEGIATS
NO
PRIVILEGIATS
Societat estamental: Cada persona
formava part d’un estament o grup que
tenia unes característiques iguals.
Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus
territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels
nobles.
Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi,
els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es
convertien en els VASALLS dels reis.
Relació de vasallatge
Per convertir-se en vasall, es feia la
Cerimònia d'homenatge
La societat feudal
 Gran desigualtat entre nobles i camperols.
 Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu naixement i
fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i morien nobles encara
que fossin pobres.
OBLIGACIONS DEL CAMPEROL
- Donar una part de la collita.
- Pagava impostos.
- Feia tot el què li manava el seu
senyor (cuidar animals, treballar
les seves terres..).
-Havia de pagar per fer servir el
molí, forn I premses.
NOBLE
Li donava terres i li oferia protecció
davant atacs i invasions.
Podia jutjar-lo si cometia algun
delicte.
Castells
FUNCIONS
Lloc de defensa
Residència dels nobles i
servidors.
Els serfs s’hi podien refugiar
en cas d’atac.
Segle X. Primers castells tenien
la muralla de fusta. La
construcció principal era la torre
de l’homenatge.
Al voltant s’hi construien les
cases dels pagesos A partir del segle XIII. Es modifiquen
castells. Murs de pedra. La torre s’amplia,
es construeix un pati d’armes, un pont
llevadís, un fossat i una església. Les
cases dels pagesos solien ser dins o a la
vora del castell.
Parts d’un castell
Els castells d'Espanya
En Espanya hi ha centenars de castells i fortaleses medievals escampats per tot el seu
territori. Aquests són tres exemples.
Castell de Loarre Castell de Calatrava
Castell de Almodóvar del Río
Els castells de la Com. Valenciana
A la CV hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori.
Castell de Penyíscola Castell de Villena
Els castells de la Com. Valenciana
Castell de Biar
Palau d'Altamira (seu del MAHE)

Castells i cavallers
La vida als castells
Els cavallers
Els cavallers de l’Edat
Mitjana, anaven
revestits amb una
armadura.
Duien la cara tapada
amb l’elm i
empunyaven una
llança o espasa amb
la mà dreta i un escut
amb el braç esquerre.
Escuder: Jove
ajudant que li
neteja les armes,
l’ajuda a col·locar-
se l’armadura i li
cuida el cavall
L’escut d’armes de cada cavaller
Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre
un escut i la seva roba per permetre la
identificació en la batalla i més tard en les
justes i els tornejos.
Justa era un combat entre dos cavallers muntats
a cavall i armats amb llances.
VIDEO: La vida als monestirs
Els monjos i els monestirs
Monestir de Santa Maria de Poblet
Els monjos i els monestirs
A l’edat mitjana gairebé totes les persones eren
cristianes.
-Perquè creieu que eren tant importants els
monjos?
FUNCIONS:
•Pregar.
•Treballar la terra o tenir ramats per obtenir
aliments
•Copiar manuscrits
Vivien tots d’acord unes normes escrites:
La Regla. Una de les normes més estrictes
era el silenci en totes les seves activitats,
inclòs durant els àpats.
La vida dels monjos
Els monjos pregaven junts a l’església diverses vegades.
Una manera de pregar és el Cant Gregorià
Els monjos havien
de dur un hàbit que
els identificava i
seguir unes normes
i uns horaris molt
estrictes.
Els monestirs
El monestir era la casa dels monjos i normalment estaven aïllats i
envoltats de camps. Per tal que els monjos no haguéssin de sortir a
fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferrerria, etc
Els monestirs
tenien moltes
terres perquè
els nobles els
en donaven a
canvi de
pregar per
ells.
Monestirs en Espanya
A Espanya hi ha molts monestir que tenen origen medieval. Podem veure alguns
exemples, com ara:
Monestir de Monestir de
de Montserrat Santo Domingo de Silos
L’alta edat mitjana. La vida al camp
Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remença,
però eren POBRES
VILANS
Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal
al qui li pagaven amb una part de la collita.
Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor.
2 TIPUS DE PAGESOS
SERFS
No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del
naixement. No tenien llibertat per contreure
matrimoni, llegar béns als fills sense permís del
senyor i no podien abandonar les terres.
La vida del pagès
Com creieu que era la vida de pagès?
Què creieu que passava quan hi havia una mala collita?
Tota la familia hi treballava?
 Com era casa seva?
Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals
La vida en la ciutat mediev
Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp però a partir
de l’any 1000 i fins l’any 1348 va augmentar la població, van millorar
les tècniques agrícoles i molts van anar a viure a les ciutats.
Com eren les ciutats
 De què estàven envoltades les ciutats
 Com eren els carrers?
 Quin lloc central de les ciutats estava envoltat d’edificis
importants com l’església o l’ajuntament i a més, s’hi celebraven
els mercats?
- Creieu que tenien
contenidors a l’edat
mitjana?
Les malalties
deurien ser
freqüents?
Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles
romanes.
A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van
construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven
BURGS
Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa
de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
Elx a la Edat Mitjana
En Elx, al llarg de la Edat Mitjana, trobem dues grans etapes:
1. Dominació musulmana. La ciutat s'estableix en el seu emplaçament actual, en la
zona denominada la Vila Emmurallada. És en aquesta època de desenvolupament agrícola quan
s'introdueix un complex sistema de regadiu, on les palmeres delimitaven les parcel·les de cadascun
dels cultius. A mitjan segle XIII, Elx formava part de la taifa de Múrcia.
2. Reconquesta cristiana. Tras la conquesta de la ciutat pel futur rei Alfons X el Savi
en reconeix pel 1250, passarà a formar part del Regne de València en el segle XIV. En la imatge, la
representació d'Elx en les Cantigues de Santa Maria.
Els Gremis
Els artesans eren el grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que
aplegaven més tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i
teixidors
Gremi: Agrupació de persones
que fan el mateix ofici.
El comerç de les ciutats: Fires i mercats
medievals
Art Romànic i Art Gòtic
Art Romànic o Art Gòtic
Invents i descobriments d'esta època.
 Obtenció del sucre.
 Plomes per a escriure. Impremta.
 Armes: explosius, canyó, ballesta, armes de foc, etc.
 Ulleres.
 Escriptura musical.
 Ferradura i estrep.
 Caragol.
 Molí de vent.
Aquesta presentació és només una petita introducció.
Ara vosaltres podeu investigar més i millor pel apasionant
món medieval.
Bona sort!
Els Arenals del Sol – Elx, 24 d'octubre de 2015.
Pedro Cubero Villalba

More Related Content

What's hot (20)

Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 

Viewers also liked

Llegenda de sant jordí
Llegenda de sant jordíLlegenda de sant jordí
Llegenda de sant jordíada
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.Rocio Avila
 
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaProposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaRocio Avila
 
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaPRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaJesús Gutiérrez Pardina
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanapaula de cruz
 
La música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaLa música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaCinta Pellicer
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romansgallus
 
MÚSICA DE L'EDAT MITJANA
MÚSICA DE L'EDAT MITJANAMÚSICA DE L'EDAT MITJANA
MÚSICA DE L'EDAT MITJANAcpages
 
Els greccs final
Els greccs finalEls greccs final
Els greccs finalmanelpujad
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat modernaaquitawin
 
3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Moderna3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Modernamjcampaner
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat modernaeduardriudavets
 

Viewers also liked (20)

Llegenda de sant jordí
Llegenda de sant jordíLlegenda de sant jordí
Llegenda de sant jordí
 
Grup 5 nou treball
Grup 5 nou treballGrup 5 nou treball
Grup 5 nou treball
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
 
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaProposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
 
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaPRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
 
L’edat antiga I
L’edat antiga IL’edat antiga I
L’edat antiga I
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
La música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaLa música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat Mitjana
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
MÚSICA DE L'EDAT MITJANA
MÚSICA DE L'EDAT MITJANAMÚSICA DE L'EDAT MITJANA
MÚSICA DE L'EDAT MITJANA
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
Els greccs final
Els greccs finalEls greccs final
Els greccs final
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Moderna3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Moderna
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
 

Similar to La vida a l'edat mitjana

L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjanacimioms
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanamflore22
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)rjardi
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaLaiaAngerri
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaLaiaAngerri
 
Edat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. FeudalismeEdat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. Feudalismecoloprimaria
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
La vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanaLa vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanadtors
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigamflore22
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana6sise
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana6sise
 

Similar to La vida a l'edat mitjana (20)

L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
 
Edat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. FeudalismeEdat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. Feudalisme
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Edatmitjana
EdatmitjanaEdatmitjana
Edatmitjana
 
La vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanaLa vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjana
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 

More from pcvcolegioaltet

Presentacion reunion inicial cuarto 18_19
Presentacion reunion inicial cuarto 18_19Presentacion reunion inicial cuarto 18_19
Presentacion reunion inicial cuarto 18_19pcvcolegioaltet
 
Coordenadas en el tablero de ajedrez
Coordenadas en el tablero de ajedrezCoordenadas en el tablero de ajedrez
Coordenadas en el tablero de ajedrezpcvcolegioaltet
 
La representació de la Terra.
La representació de la Terra.La representació de la Terra.
La representació de la Terra.pcvcolegioaltet
 
Complementos del predicado verbal
Complementos del predicado verbalComplementos del predicado verbal
Complementos del predicado verbalpcvcolegioaltet
 
Espanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanaEspanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanapcvcolegioaltet
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriapcvcolegioaltet
 
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat ValencianaEls ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat Valencianapcvcolegioaltet
 
Els ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticsEls ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticspcvcolegioaltet
 
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestresEls ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestrespcvcolegioaltet
 
Els ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicsEls ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicspcvcolegioaltet
 
Los signos de puntuación son necesarios 1
Los signos de puntuación son necesarios 1Los signos de puntuación son necesarios 1
Los signos de puntuación son necesarios 1pcvcolegioaltet
 

More from pcvcolegioaltet (20)

Presentacion reunion inicial cuarto 18_19
Presentacion reunion inicial cuarto 18_19Presentacion reunion inicial cuarto 18_19
Presentacion reunion inicial cuarto 18_19
 
Minillibre La Localitat
Minillibre La LocalitatMinillibre La Localitat
Minillibre La Localitat
 
Prueba de la división.
Prueba de la división.Prueba de la división.
Prueba de la división.
 
La nostra salut
La nostra salutLa nostra salut
La nostra salut
 
Coordenadas en el tablero de ajedrez
Coordenadas en el tablero de ajedrezCoordenadas en el tablero de ajedrez
Coordenadas en el tablero de ajedrez
 
La representació de la Terra.
La representació de la Terra.La representació de la Terra.
La representació de la Terra.
 
Anacronismes
AnacronismesAnacronismes
Anacronismes
 
Complementos del predicado verbal
Complementos del predicado verbalComplementos del predicado verbal
Complementos del predicado verbal
 
Exposicions orals
Exposicions oralsExposicions orals
Exposicions orals
 
Espanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanaEspanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjana
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primària
 
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat ValencianaEls ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
 
Els ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticsEls ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàtics
 
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestresEls ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres
 
Els ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicsEls ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsics
 
Els ecosistemes.
Els ecosistemes.Els ecosistemes.
Els ecosistemes.
 
Los signos de puntuación son necesarios 1
Los signos de puntuación son necesarios 1Los signos de puntuación son necesarios 1
Los signos de puntuación son necesarios 1
 
Les plantes (valencià)
Les plantes (valencià)Les plantes (valencià)
Les plantes (valencià)
 
Els insectes
Els insectesEls insectes
Els insectes
 
05c els peixos
05c els peixos05c els peixos
05c els peixos
 

La vida a l'edat mitjana

  • 2. Presentació basada en la presentació L'Edat Mitjana, alojada en slideshare.net,feta per eplaneco7. Aquesta ha sigut conservada i adaptada a la finalitat d'esta presentació: preparar l'excursió del alumnes de 5é. De Primària del CEIP Rodolfo Tomás Samper de L'Altet – Elx al Museu d'Arqueologia i Història d'Elx del 6 de novembre de 2015.
  • 3. Què en sabem de l’Edat mitjana?  Qui eren els nobles?  I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien?  I els monjos sabeu qui són? On vivien?  La majoria de població de què treballava?
  • 4.
  • 5. Una mica d’història.... Prehistòria Edat Antiga EDAT MITJANA Edat Moderna Edat contemporània L’Edat Mitjana va començar l’any 476 d C amb la caiguda de l’imperi romà Va durar fins el descobriment d’Amèrica l’any 1492 d C ARA
  • 6. Etapes de l’edat mitjana La majoria de gent vivia al camp. És una època més antiga. ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA Creixement de les ciutats. Gran activitat artesanal i comercial.
  • 7. Els estaments de l’Edat Mitjana Juraven fidelitat al rei i governaven en nom seu. Eren amos de terres i castells. Administraven justicia i cobraven impostos. Pregaven i treballaven als monestirs. Posseïen terres i copiaven manuscrits. Vivien d’acord amb unes normes escrites: La Regla. Eren les persones més importants però el seu poder depenia dels nobles que els donaven suport. A canvi els cedien terres (feus) i els donaven títols. Treballaven les terres a canvi de protecció del seu senyor. CAMPEROLSREIS CAVALLERS ECLESIÀSTICS NOBLES
  • 8. Piràmide feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat estamental: Cada persona formava part d’un estament o grup que tenia unes característiques iguals.
  • 9. Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles. Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASALLS dels reis. Relació de vasallatge Per convertir-se en vasall, es feia la Cerimònia d'homenatge
  • 10. La societat feudal  Gran desigualtat entre nobles i camperols.  Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i morien nobles encara que fossin pobres. OBLIGACIONS DEL CAMPEROL - Donar una part de la collita. - Pagava impostos. - Feia tot el què li manava el seu senyor (cuidar animals, treballar les seves terres..). -Havia de pagar per fer servir el molí, forn I premses. NOBLE Li donava terres i li oferia protecció davant atacs i invasions. Podia jutjar-lo si cometia algun delicte.
  • 11. Castells FUNCIONS Lloc de defensa Residència dels nobles i servidors. Els serfs s’hi podien refugiar en cas d’atac. Segle X. Primers castells tenien la muralla de fusta. La construcció principal era la torre de l’homenatge. Al voltant s’hi construien les cases dels pagesos A partir del segle XIII. Es modifiquen castells. Murs de pedra. La torre s’amplia, es construeix un pati d’armes, un pont llevadís, un fossat i una església. Les cases dels pagesos solien ser dins o a la vora del castell.
  • 13. Els castells d'Espanya En Espanya hi ha centenars de castells i fortaleses medievals escampats per tot el seu territori. Aquests són tres exemples. Castell de Loarre Castell de Calatrava Castell de Almodóvar del Río
  • 14. Els castells de la Com. Valenciana A la CV hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori. Castell de Penyíscola Castell de Villena
  • 15. Els castells de la Com. Valenciana Castell de Biar Palau d'Altamira (seu del MAHE) 
  • 16. Castells i cavallers La vida als castells
  • 17. Els cavallers Els cavallers de l’Edat Mitjana, anaven revestits amb una armadura. Duien la cara tapada amb l’elm i empunyaven una llança o espasa amb la mà dreta i un escut amb el braç esquerre. Escuder: Jove ajudant que li neteja les armes, l’ajuda a col·locar- se l’armadura i li cuida el cavall
  • 18.
  • 19. L’escut d’armes de cada cavaller Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre un escut i la seva roba per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos. Justa era un combat entre dos cavallers muntats a cavall i armats amb llances.
  • 20. VIDEO: La vida als monestirs Els monjos i els monestirs Monestir de Santa Maria de Poblet
  • 21. Els monjos i els monestirs A l’edat mitjana gairebé totes les persones eren cristianes. -Perquè creieu que eren tant importants els monjos? FUNCIONS: •Pregar. •Treballar la terra o tenir ramats per obtenir aliments •Copiar manuscrits Vivien tots d’acord unes normes escrites: La Regla. Una de les normes més estrictes era el silenci en totes les seves activitats, inclòs durant els àpats.
  • 22. La vida dels monjos Els monjos pregaven junts a l’església diverses vegades. Una manera de pregar és el Cant Gregorià Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
  • 23. Els monestirs El monestir era la casa dels monjos i normalment estaven aïllats i envoltats de camps. Per tal que els monjos no haguéssin de sortir a fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferrerria, etc Els monestirs tenien moltes terres perquè els nobles els en donaven a canvi de pregar per ells.
  • 24. Monestirs en Espanya A Espanya hi ha molts monestir que tenen origen medieval. Podem veure alguns exemples, com ara: Monestir de Monestir de de Montserrat Santo Domingo de Silos
  • 25. L’alta edat mitjana. La vida al camp Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remença, però eren POBRES VILANS Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal al qui li pagaven amb una part de la collita. Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. 2 TIPUS DE PAGESOS SERFS No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar béns als fills sense permís del senyor i no podien abandonar les terres.
  • 26. La vida del pagès Com creieu que era la vida de pagès? Què creieu que passava quan hi havia una mala collita? Tota la familia hi treballava?  Com era casa seva? Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
  • 27. La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals La vida en la ciutat mediev Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp però a partir de l’any 1000 i fins l’any 1348 va augmentar la població, van millorar les tècniques agrícoles i molts van anar a viure a les ciutats.
  • 28. Com eren les ciutats  De què estàven envoltades les ciutats  Com eren els carrers?  Quin lloc central de les ciutats estava envoltat d’edificis importants com l’església o l’ajuntament i a més, s’hi celebraven els mercats? - Creieu que tenien contenidors a l’edat mitjana? Les malalties deurien ser freqüents?
  • 29. Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles romanes. A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven BURGS Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
  • 30. Elx a la Edat Mitjana En Elx, al llarg de la Edat Mitjana, trobem dues grans etapes: 1. Dominació musulmana. La ciutat s'estableix en el seu emplaçament actual, en la zona denominada la Vila Emmurallada. És en aquesta època de desenvolupament agrícola quan s'introdueix un complex sistema de regadiu, on les palmeres delimitaven les parcel·les de cadascun dels cultius. A mitjan segle XIII, Elx formava part de la taifa de Múrcia. 2. Reconquesta cristiana. Tras la conquesta de la ciutat pel futur rei Alfons X el Savi en reconeix pel 1250, passarà a formar part del Regne de València en el segle XIV. En la imatge, la representació d'Elx en les Cantigues de Santa Maria.
  • 31. Els Gremis Els artesans eren el grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que aplegaven més tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i teixidors Gremi: Agrupació de persones que fan el mateix ofici.
  • 32. El comerç de les ciutats: Fires i mercats medievals
  • 33. Art Romànic i Art Gòtic
  • 34. Art Romànic o Art Gòtic
  • 35. Invents i descobriments d'esta època.  Obtenció del sucre.  Plomes per a escriure. Impremta.  Armes: explosius, canyó, ballesta, armes de foc, etc.  Ulleres.  Escriptura musical.  Ferradura i estrep.  Caragol.  Molí de vent.
  • 36. Aquesta presentació és només una petita introducció. Ara vosaltres podeu investigar més i millor pel apasionant món medieval. Bona sort! Els Arenals del Sol – Elx, 24 d'octubre de 2015. Pedro Cubero Villalba