2. Introducció
Els nous medis
Evolució dels medis
Principis dels nous medis
Principi de representació numèrica
Principi de modularitat
Principi d’automatització
Principi de variabilitat
Principi de transcodificació
Son nous els mitjans?
Mitologia de lo digital
Mitologia de la interactivitat
Llicències dels recursos emprats
3. A principis del s.XX va sorgir un nou medi cultural , el cinema, de gran importància en el seu moment. Va
ser una revolució en el camp de la imatge ja que aconsegueix posar fotografies en moviment. Actualment,
Des de finals del sXX. i fins a l’actualitat estem vivint l’aparició d’un nou objecte cultural, l’ordinador, que
Absorbeix totes les formes culturals transformant-les en codi binari.
4. Popularment relacionem els nous medis com a tots aquells que necessiten un ordinador per
a ser reproduïts o distribuïts. Per exemple, una diari reproduït amb un ordinador es
considera un nou medi, mentre que un reproduït en un paper no és considerada coma a
tal encara que hagi estat tractada amb algun programa informàtic.
No es consideren nous medis Si es consideren nous medis
5. El sorgiment dels nous medis és fruit d’una llarga evolució conjunta però paral·lela
dels objectes i medis culturals amb la informàtica i els ordinadors que a mitjans s.XX es
troben i s’entrellacen per crear els nous medis.
PRINCIPIS S.XIX FINALS S.XIX MEITAT S.XX ACTUALITAT
OBJECTES videojocs
MEDIÀTICS
Daguerrotip Inicis del cinema Avenç al cinema internet
NOUS
MEDIS
INFORMÀTICA Fotografia digital
Màquina analítica Calculadora mecànica Primers ordinadors
Realitat virtual
Cd/dvd
6. A principis del s.XIX tant les formes mediàtiques com els ordinadors van tenir avenços
Importants respectivament. Els medis, per la seva banda van rebre l’aparició del
Daguerrotip (1839) que permetia fer fotografies. Per l’altre banda, Charles Babbage va crear
la “màquina analítica” (1833) que permetia fer alguns càlculs i ja presentava algunes
característiques dels ordinadors.
7. Ja a finals de s.XIX els medis van fer un gran salt amb l’aparició del cinema, però la
informàtica no es va quedar endarrera i l’any 1890 es va començar a fer servir el tabulador
Electrònic dissenyat per Herman Hollerith. Uns anys més tard (1936) Allan Turing presenta
un article on explica com fer un ordinador.
Turing bomb
8. Gràcies al primer ordinador digital que funcionava, obra de Zuse, els medis culturals i la
informàtica es troben i s’entrellacen. Aquí comença l’època dels nous medis. Ara les formes
culturals conegudes (cinema, fotografia...) gràcies als ordinadors es tornen computables i
es transformen al llenguatge dels ordinadors, (codi binari). Comença una nova era en les
comunicacions i l’entreteniment.
PREMSA VIDEOJOCS
FOTOGRAFIA
PÀGINES WEB
CINEMA
NOUS FOTOGRAFIA DIGITAL
MEDIS REALITAT VIRTUAL
TABULADORS VÍDEO
ORDINADOR DE ZUSE INTERNET
MÀQUINA ANLÍTICA
DVD
9. Els nous medis, segons ens explica Maniovich, estan regits per uns principis que si bé no
són unes normes rígides, sí que els podem entendre com a unes tendències que acostumen
a seguir.
Aquest cinc principis són els següents:
Principi de representació numèrica
Principi de modularitat
Principi d’automatització
Principi de variabilitat
Principi de transcodificació
10. Els objectes dels nous medis estan representats en forma numèrica (codi binari) . Els nous
Medis per tant, son susceptibles de ser creats i manipulats mitjançant algoritmes
matemàtics.
videojocs
fotografia
Realitat virtual
Pàgines web
cinema
música
11. Els objectes es poden crear des de, o bé, podem digitalitzar els medis analògics. Un
exempled’aquest procés seria el que du a terme una impressora quan escaneja un
document.
Codificar-les (codi binari)
Imatge analògica (en paper) Escanerjar (agafar mostres i quantificar-les)
S’introdueixen a la memòria
del ordinador
Podem guardar les dades a qualsevol
emmagatzematge digital
12. La totalitat d’un objecte mediatic qualsevol és la suma de diferents parts més petites.
Aquest imatge esta composta per unitats
més petites que son els píxels
En aquest trobem imatges i lletres
13. Gràcies als dos principis anteriors, els objecte es poden crear automàticament. Distingim
una automatització de “baix nivell, i una altre d’alt nivell.
Automatització de baix nivell
Un editor de text com el
del mòbil, et pot dir quina
paraula vols escriure
abans d’acabar-la.
14. Automatització d’alt nivell
Un ordinador pot jugar amb un
humà una partida d’escacs.
L’ordinador mou
automàticament les fitxes
segons els teus moviments
15. S’ha fet necessari motors de cerca automàtics per a trobar la informació que necessitem a
la xarxa.
Google té motors de
cerca segons quin tipus
d’informació busques
16. Abans un objecte mediàtic tenia una única versió, però ara pot haver diferents versions
segons, en gran mesura, de l’usuari final.
Informació rebuda
Busca informació
USUARI (A)
Busca informació
USUARI (B)
Mateixa base de dades Informació rebuda
17. També es dona aquest principi amb les actualitzacions de les web, per exemple, les de
Notícies.
Dilluns Dimarts Dimecres
18. Els nous medis tenen dues cares, la cara del objecte mediàtic representat i la cara on estan
totes les dades matemàtiques per poder ser representat.
19. Alguns dels principis dels nous medis ja eren presents al cinema:
El cinema ja treballava amb mostres
discretes, concretament 24 mostres per segon.
També van aconseguir ordenar els fotogrames,
i per tant tenien accés aleatori als fotogrames,
igual que passa actualment.
També combinaven text i imatges com els multimèdia actuals.
20. Una imatge analògica no té més definició que una digital. La imatge digital té una
limitació de definició marcada per la quantitat de píxels, però és tanta la quantitat de
píxels que actualment hi ha que inclús es veuen més detalls que a la imatge analògica.
La còpia de medis digitals té una pèrdua de dades quan es fan còpies.
Compressió amb pèrdua de dades
21. Els antics medis també eren interactiu igual que passa amb els nous medis, si bé aquesta
interacció no era potser tant física, sí que era psicològica. Per tant la interactivitat home-
objecte cultural ja existia.
Aquesta obra ens fa tenir una
interactivitat psicològica.
Hem du buscar el significat, i cada
persona pot trobar el seu de própi.
22. (domini públic) (domini públic)
Autor:Edweard Muybridge (domini públic) Google Inc.
(CC-BY-SA 3.0)
Autor: Jaume Calafat
(CC-BY-SA 3.0)
Autor: Husky
(domini públic) (CC-BY-SA 3.0)
(domini públic)
Twenty Century Fox Autor: Rastrojo
Autor: Gustavator
(domini públic) (domini públic)
Autor: Ernst Könist Autor: Alba CC
(CC-BY-SA 3.0)
(domini públic)
Autor:Neco
(CC-BY-SA 3.0)
(CC-BY-SA-2.1)
(domini públic) Autor: LawCN88
Autor: diari 20 minuts (CC-BY-SA 2.5)
Autor: anònim
Autor: Bruno Barral
(CC-BY-SA 3.0)
Autor: Silvia Villalta
(CC-BY-SA-2.5)
Autor: Nosselrahc (CC-BY-SA 3.0) (domini públic)
Emigración por renuncia Autor: Henri Bristop
(domini públic)
Autor: agfamatic
23. (CC-BY-SA 2.5)
(CC-BY-SA) (CC-BY-SA 3.0) (CC-BY-SA 3.0)
(CC-BY-SA 3.0) Autor Mike Pela
Autor: w. Usuario: PlanedMap Autor: la malla.cat Autor: ¡dispara!
Autor: Anetode
(CC-BY-SA 3.0) (CC.BY-SA 3.0)
Licencia libre GNU
Autor: Juergen Autor: LupisSM
(CC-BY 2.0) Autor: Christopher Mehay (CC-BY-SA 3.0)
Autor: tppus Autor: Andrew Dunn
(CC-BY-SA 3.0)
Autor: Clemente
(CC-BY-SA 3.0)
Autor: Kanutux
(domini públic)
Autor: Mireia Tremolod
