L'APARELL CIRCULATORI

L’APARELL CIRCULATORI

COMPONENTS DE LA SANG

D'esquerra a dreta: eritròcit, plaqueta i leucòcit. Glòbuls vermells travessant un capil·lar OBSERVACIÓ DE LA SANG AL MICROSCOPI ELECTRÒNIC

GLÒBULS VERMELLS, ERITRÒCITS O HEMATIES

GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS: Monòcits, neutròfils, basòfils, eosinòfils i limfòcits Glòbuls blancs (macròfags) atacant una larva de paràsit (foto esq.) i un bacteri (foto dta)

Els glòbuls blancs poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi . Només un 5% dels leucòcits es troben en el torrent sanguini, la majoria es troben en la mèdul.la óssia o en els teixits, desenvolupant diferents funcions. S'encarreguen de la resposta immunitària i de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos( antígens ): fabriquen substàncies per destruir... i atrapen microbis i els digereixen (els fagociten)

PLAQUETES O TROMBÒCITS

ELS VASOS SANGUINIS ARTÈRIA VENA ARTÈRIOLA VÈNULA XARXA de CAPIL·LARS Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de tubs tancats que transporten sang a totes les parts del cos i la retornen al cor. Hi ha tres tipus de vasos diferents: les artèries , les venes i els capil·lars sanguinis .

VASOS SANGUINIS
Tant venes com artèries estan formades per tres capes de teixit:
una capa externa de teixit conjuntiu
una capa mitjana doble: una muscular i altra amb fibres elàstiques
capa interna de teixit epitelial
Les arteries són el vasos que porten la sang des del cor fins als teixits. Les venes són els vasos que porten la sang des dels teixits fins al cor.

Les artèries tenen la capa mitjana molt gruixuda amb alta proporció de fibres elàstiques que dóna gran elasticitat Les parets de les venes són més fines i amb poques fibres elàstiques. La majoria tenen vàlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule. La paret dels capil·lars sanguinis està format per una sola capa de teixit endotelial . VASOS SANGUINIS

VASOS SANGUINIS: ARTÈRIES

VENES La majoria de les venes tenen vàlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule.

La circulació sanguínia a través dels capil·lars assegura la nutrició dels teixits, ja que permet l’intercanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics. VASOS SANGUINIS: CAPIL·LARS Són vasos microscòpics que comuniquen les arterioles amb les vènules.

El cor és un òrgan buit musculós, de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. EL COR

AURÍCULA DRETA VÀLVULA MITRAL VÀLVULA TRICÚSPIDE VENTRICLE ESQUERRE VENTRICLE DRET AURÍCULA ESQUERRA EL COR aorta

A l'aurícula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l'altra inferior) i del ventricle dret surt l' artèria pulmonar . A l'aurícula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars . Del ventricle esquerre surt l' artèria aorta . ARTERIA PULMONAR VENES PULMONARS VENA CAVA sup ARTERIA AORTA EL COR

LES VÀLVULES DEL COR - Aurícula i ventricle dret estan separats per una vàlvula constituïda per tres membranes: vàlvula tricúspide - Aurícula i ventricle esquerre estan separats per la vàlvula bicúspide o mitral . - Cada ventricle queda comunicat amb l'artèria corresponent per les vàlvules aòrtica i pulmonar

EL CICLE CARDÍAC El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: diàstole, sístole auricular i sístole ventricular.

Sorolls del cor En un batec se senten dos sorolls: el primer és sord, opac i correspon al tancament de les vàlvules A-V; el segon , després d'un breu silenci és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules sigmoides. Escoltant les variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats

El cor, en condicions de repós batega 70-75 cops per minut. I en aquest temps impulsa de 5 a 6 litres de sang! En 24 h el cor bombeja 8.400 litres de sang. CIRCULACIÓ DE LA SANG La part dreta del cor conté sempre sang pobra en oxigen, mentre que l’esquerra conté sang rica en oxigen.

DEL PULMÓ ESQUERRE DEL COS i LES CAMES DEL CAP i els BRAÇOS AL COS DEL PULMÓ DRET AL PULMÓ DRET AL PULMÓ ESQUERRE AL CAP I ELS BRAÇOS AL COS CIRCULACIÓ DE LA SANG dins el COR

CIRCULACIÓ DE LA SANG Circulació doble i completa

CIRCULACIÓ DE LA SANG: DOBLE I COMPLETA

EL SISTEMA LIMFÀTIC El sistema limfàtic està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics . El líquid que conté es denomina limfa . Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. .

EL SISTEMA LIMFÀTIC

http://blocs.xtec.cat	6814
http://www.francescribalta.cat	1178
http://agora.xtec.cat	424
http://bonanova.lasalle.cat	22
http://biologiageologia3reso.wikispaces.com	20
http://www.iesfrancescribalta.net	19
http://www.bonanova.lasalle.cat	14
http://translate.googleusercontent.com	12
http://santpere.edu.gva.es	8
http://www.slideshare.net	7
https://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com	4
http://www.google.es	1

L'APARELL CIRCULATORI

by Míriam Redondo Díaz on Nov 22, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

12 Embeds 8,523

Statistics

L’APARELL CIRCULATORI — Presentation Transcript