2. Índex 1. Concepte 2. Canvis culturals i socials que propicien l’aparició del Realisme 2.1. Consolidació de la burgesia 2.2. Progrés industrial i comercial 2.3. Creixement demogràfic 2.4. Aparició del proletariat urbà 2.5. La filosofia positivista d’Auguste Comte 2.6. Grans avenços de la ciència i la sociologia 2.7. Difusió de les teories marxistes de Marx i Engels 3. Funció de la novel·la segons els escriptors 4. La novel·la francesa 4.1. Sthendal 4.2. Honoré de Balzac 4.3. Gustave Flaubert 4.4. Altres novel·listes realistes 4.5. Émile Zola i el Naturalisme 4.5.1. Guy de Maupassant 5. Novel·la realista anglesa 6. Novel·la realista / naturalista italiana 7. Novel·la russa 8. Novel·listes realistes / naturalistes nord-americans
3. 1. Concepte: Tendència literària dominant a partir dels anys trenta del segle XIX fins a la darrera dècada. Triomfa cap al 1850 coincidint amb el moviment revolucionari del 1848 Queda reflectit especialment en la novel·la L’escriptor pretén descriure situacions i personatges, amb una objectivitat absoluta i quasi impersonal.
4. 2. Canvis culturals i socials que propicien l’aparició Realisme 2.1. Consolidació de la burgesia com a classe dominant cada vegada més conservadora 2.2. Progrés industrial i comercial: (Descobriment màquina de vapor, màquines tèxtils, aparició ferrocarril, telèfon, telègraf, daguerreotip, etc.) S’intensifiquen les relacions comercials gràcies als nous mitjans de transport i a la mateixa revolució industrial
5. 2.3. Creixement demogràfic, especialment a les grans ciutats: (París, Londres, St. Petesburg, Moscou, Madrid, Barcelona...) 2.4. Aparició del proletariat urbà: obligat a treballar divuit hores diàries; infants de cinc anys són explotats en fàbriques... La massa obrera s’organitza: 1864 es crea l’Associació Internacional dels treballadors.
6.
7.
8. 2.7. Difusió de les teories marxistes de Marx (1818 - 1883) i Engels (1820 - 1895) Transformació del món mitjançant la implantació del socialisme i l’abolició de la societat capitalista i de classes Conseqüència de tot plegat La novel·la posa en marxa tècniques de versemblança: Narrador objectiu, extern i omniscient L’observació i descripció psicològica i d’ambients i costums de vida col·lectives.
9. 3. Funció de la novel·la segons els escriptors: Stendhal: “ La novel·la és un mirall que hom passeja al llarg del camí” Balzac: “ Jo vull reflectir el meu segle” Fernán Caballero: Narcís Oller: “ La poesia és síntesi; la novel·la anàlisi” “ La novela no se inventa, s’observa” ( El roig i el negre ) ( La gaviota ) ( La comèdia humana )
10. 4. LA NOVEL·LA FRANCESA 4.1. Stendhal (pseudònim d’Henri Beyle,1783 -1842) Les seves dues grans novel·les es mouen entre: el món romàntic i el realisme psicològic Tot i la seva sensibilitat romàntica, la seva lucidesa intel·lectual conformà la seva obra en la base de la novel·la realista i psicològica
11. Les obres / novel·les més significatives són El roig i el negre (1830) Crònica dels costums de la societat francesa sota la restauració borbònica La cartoixa de Parma (1839) El protagonista de la qual és: El jove ambiciós Julien Sorel El protagonista, el també ambiciós Fabrizio del Dongo, viu, a la Itàlia de l’ocupació austríaca, un apassionat amor i una sèrie d’intrigues. Interessant estudi psicològic dels personatges centrals.
12. 4.2. Honoré de Balzac (1799-1850) Autor d’una sèrie de novel·les (97) que agrupà amb el títol general de: La comèdia humana Entre els títol més destacables hi ha: El pare Goriot i Eugène Grandet Novel·la d’amor i de reflexió sobre el poder del diner Història sobre el sacrifici d’un pare per la felicitat d’unes filles desagraïdes
13. En les seves novel·les pretenia fer una crònica del complex entramat social de la França de la restauració, (Escalada del capitalisme, eufòria de la burgesia... Tothom hi és retratat: buròcrates, burgesos, nobles, capellans, pagesos...)
14. 4.3. Gustave Flaubert (1821-1880) Considerat el novel·lista més significatiu del realisme francès Obra mestra: Madame Bovary (1857) Història de la insatisfacció afectiva i social, provocada per la seva educació romàntica, d’una dona de províncies que acaba en l’adulteri i en el suïcidi L’autor parteix d’un fet real i contemporani Pretén fer una descripció totalment objectiva on el seu jo n’és totalment absent La seva publicació causà un gran escàndol. Flaubert fou jutjat i absolt
15. Són també obres seves: Salammbô (1862); L’educació sentimental (1869); L’educació de Sant Antoni (1874); Bouvard i Pecuchet (1881) 4.4. Altres novel·listes realistes Alphonse Daudet (1840 - 1897) Els germans Edmond (1822-1896) i Jules Goncourt (1830-1870) Descripció amb tendresa i humor d’històries i costums de la gent de la seva terra, la Provença Cartes del del meu molí Tartarín de Tarascon Precursors del naturalisme pel seu esperit científic
16. 4.5. Émile Zolà (1840 -1902) i el Naturalisme Impulsor del naturalisme narratiu Moviment literari que pretenia dur a la literatura el mètode experimental de la ciència, especialment pel que fa al deter- minisme biològic. Resultat : novel·la sòrdida on es contemplen els aspectes més negatius de la societat (personatges desarrelats, alcohòlics, malalts mentals...) a partir de la publicació de: Thérèse Raquin (1867)
17. Moltes de les seves novel·les es troben aplegades sota un títol comú: Els Rougon - Macquart (Subtítol: Història natural i social d’una família durant el Segon Imperi) Entre els títols més emblemàtics hi ha: Nana (1880) i Germinal (1885) (història d’una cortesana que corromp l’alta societat francesa) (història dels sofriments i explotació d’un poble miner) (cicle de vint novel·les)
18. 4.5.1. Guy de Maupassant (1850 -1893) Es convertí en el primer gran contista de la literatura francesa Un dels contes més significatius és Mademoiselle Fiffi La seva obra es troba a cavall del realisme (admiració per l’estil i afany de veritat de Flaubert) i del naturalisme (influència de Zola) En general els seus tres-cents contes recullen ambients molts diversos: pagesos normands, petita burgesia parisenca, la prostitució, la guerra, els militars...) ( obra estudiada el crus passat) En tant que novel·lista, destaca per la seva novel·la Bell amic
19. 5. NOVEL·LA REALISTA ANGLESA Charles Dickens (1812 - 1870) És el gran novel·lista del realisme anglès Les seves novel·les s’anaven fent a mesura que s’anaven lliurant els capítols Se’l considera, doncs, el mestre de la novel·la de fulletó La fama esclata amb Els documents pòstums del club Pickwick (1837) Novel·la que l’autor va començar al principi només que com a narrador i descriptor d’unes vinyetes dibuixades per R. Seymur. Després es van invertir els termes: ell narrava i un altre il·lustrava
20. La novel·la dickensiana denuncia, sovint sota la mirada d’un nen, els abusos de les institucions de l’Anglaterra victoriana, (època de la reina Victòria) La situació degradant dels nens, Per denunciar un món en progrés beneficiós per a alguns i perjudicial per a la majoria: dels pobres, dels dèbils, dels desgraciats.... : Títols més significatius: Oliwer Twist (1838) David Copperfield (1949) Temps difícils (1854) Les grans esperances de Pip (1861)
21. Aquesta Anglaterra de mitjan segle XIX que inspira Dickens és la mateixa que impulsa Marx i Engels a delatar les condicions insuportables de la majoria de la població
22. William Thakeray (1811 -1863) La seva obra novel·lestíca: Agut retrat de de les classes benestants angleses: La fira de les vanitats Barry Lyndon Les germanes Brontë: Charlotte (1816 - 1855): Jane Eyre Evoca la dura vida d’una òrfena, al pensionat i com a institutriu Emily (1818 -1849): Cims Borrascosos Novel·la d’ambient misteriós i tràgic a l’entorn d’un amor violent, però buit de sensualitat
23. George Eliot (pseudònim de Mary Ann Evans, 1819 -1880) La seva obra novel·lística esdevé una visió dura i realista de la vida provinciana britànica: Silas Marner
24. 6. NOVEL·LA REALISTA/NATURALISTA ITALIANA Giovanni Verga (1840 -1922) L’autor més representatiu del moviment realista /naturalista italià Les seves novel·les se centren a descriure la vida dels pobres i desheretats i les tensions polítiques i socials de l’època. Els malànima
25. 7. NOVEL·LA RUSSA Nicolai V. Gògol (1809 - 1852) És el primer novel·lista rus Les seves novel·les expressen l’angoixa que l’autor sentia per la realitat russa, però emmascarada per una fina caricatura Ànimes mortes En general els escriptors d’aquest país porten a la literatura les grans convulsions que agiten la nació russa: La misèria del poble, la injustícia social i els aires nous que arriben d’Occident
26. Ivan S. Turguénev (1818 - 1883) En les seves novel·les retrata la Rússia del seu temps i la injusta situació dels serfs: Niu de gentilhomes Fiodor M. Dostoievski (1821 -1881) Els seus dubtes i contradiccions sobre l’ànima humana es reflecteixen les seves novel·les. Els seus personatges són éssers d’una psicologia complexa que pretenen donar resposta als grans interrogants de l’època
27. Dos grans títols: Crim i càstig Els germans Karamàzov Raskolnikov mata una vella usurera per demostrar-se que es troba per damunt de les lleis humanes, però una força interior el porta a confessar el crim Novel·la que gira a l’entorn de quatre germans: Ivan, ateu intel·lectual, Dimitri, ateu primari, Alioixa, místic i pur, i Smerdiakov, fill natural que mata el pare. Està centrada en els grans temes de l’existència de Déu i el problema del mal
28. Liev N. Tolstoi ( 1828 -1910) Destaca per la creació d’ambients i de caràcters i per expressar les inquietuds que el turmentaven (reforma agrària, la religió sense dogmes, l’amor universal...) D’entre les seves novel·les sobresurten: Anna Karènina Guerra i Pau La passió tràgica d’una dona casada de l’aristocràcia russa per Vronski, un militar rus, en el marc d’una societat incapaç d’evolucionar perquè es creu perfecta. Novel·la situada en el marc de la lluita de Rússia contra Napoleó. Obra eminentment moral i èpica, perquè la grandesa heroica dels personatges es posa a prova tant en la guerra com en la pau.
29. Anton P. Txèkhov (1860 -1904) Txèkhov és amb Maupassant el geni del relat breu Va començar a escriure contes per poder sobreviure. Els seus relats i novel·les recreen la vida quotidiana de l’època L’estepa Sala núm.6 Fou creador d’una nova concepció dramàtica amb títols com: L’oncle Vània, La gavina, Les tres germanes, L’hort dels cirerers S’estudiaran en la literatura de transició al segle XX
30. Màxim Gorki (1868 -1936) Considerat el creador del realisme socialista de la URSS. En les seves novel·les tractava el problema de la misèria i dels marginats socials. La seva novel·la més destacable és: La mare La presa de consciència política de Pelàgia, mare d’un jove revolucionari, que continua la lluita del seu fill fins a la mort
31. 8. Novel·listes realistes /naturalistes nord-americans Marck Twain Henry James (1843 - 1916) (1835 -1910) A través de les seves novel·les ens féu conèixer el caràcter i els costums americans Segons Hemingway la literatura moderna americana neix de Marck Twain Les aventures de Tom Sawyer Les aventures d’Huckleberry Finn Presenta en les seves novel·les clàssics personatges d’una burgesia refinada, amb els seus escrúpols i ambicions Retrat d’una dama Les ales de la coloma
