Your SlideShare is downloading. ×
0
EL RENAIXEMENT:
PINTURA
Júlia López Valera
Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres
Júlia López Valera (Institut Banús)
CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS
 Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i
emulac...
CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS
 Es produeix la recerca d’una nova ordenació racional del món, amb l’home
com a cen...
REPRESENTACIÓ CIENTÍFICA DE L’ESPAI
 Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques:
– 1.- Ús de la perspectiv...
REPRESENTACIÓ CIENTÍFICA DE L’ESPAI
 Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques:
– 3.- Amb la llum aconseg...
QUATTROCENTO
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).
L’antecedent més important és Giotto: intent de representar la realitat,
naturalisme i intr...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).
La figura humana és el centre de la representació i principal preocupació.
Antropocentrism...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III).
Les gradacions tonals dels colors permeten captar els efectes de llum i ombra que
afavore...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV).
La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai dóna lloc a un moviment ...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V).
Tècniques: comencen predominant els frescos sobre murs, però també
tindrà molta importància...
MASACCIO.
És el primer gran mestre de la pintura renaixentista, el que trenca amb la pintura gòtica.
El fort naturalisme d...
La Trinitat (1425-27)
Frescos de la capella Brancacci (1426-28)
Tribut de la Moneda (1426-28)
L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (1426-28)
Sant Pere curant els malalts
amb la seva ombra (1426-28)

Sant Pere batejant (1426-28)
Resurrecció del fill de Teòfil (1426-28)
3.- SANDRO BOTTICELLI (I).
És el pintor més important de l’últim terç de segle,
protegit dels Médici i lligat a la històri...
SANDRO BOTTICELLI (II).
En la temàtica va fer molta pintura religiosa, així com retrats, però
el més conegut de la seva ob...
Verge amb el Nen i dos àngels (1468-70)

La Fortalesa (1470)

Retorn de Judith a Bethúlia (1470-72)

Retrat d’un jove (cap...
Descobriment del cadàver
d’Holofernes (1470-72)

Sant Sebastià (1474)
L’Adoració dels Reis Mags (1475)
Retrat d’home amb la medalla de Cosme el
Vell (1426-28)

Retrat d’una jove (1480)
Verge del Magnificat (1480-81)
La Primavera (1480-82)
Càstig dels rebels Qorahe, Dathan i Abiram (1481-82)
Palas Atenea domant el Centaure (1482-83)
Venus i Mart (1483)
La Història de Nastagio degli Onesti (1483)
Retrat de jove (cap al 1483)
El Naixement de Venus (1482-84)
Anunciació (1489)
Pietat amb Sant Jerònim, Sant Pau i Sant Pere (1426-28)
La Calumnia (1495)
CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).
Roma desplaça a Florència com a centre principal: els tres grans pintors (Leonardo,
Rafael ...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).
L’ús de la llum es perfecciona, però ja no és tan clara i diàfana, sinó que es fa més “dra...
LEONARDO DA VINCI
És l’exemple d’home del Renaixement per excel·lència:
pintor, artista en general, teòric, enginyer, inve...
L’ANUNCIACIÓ (1472-75)
LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)
LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)
L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)
LA GIOCONDA (1503-05)
SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10)

SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)
RAFAEL DE SANZIO.
Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les
grans compo...
LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504)

MADONNA DE LA CADERNERA (1505)
MADONNA DEL GRAN DUC (1504)

RETRAT DE CARDENAL (1510-11)
ESCOLA D’ATENES (1509)
INCENDI DEL BORGO (1514)
RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)

LA FORNARINA (1518)
LA TRANSFIGURACIÓ (1519)
MIQUEL ÀNGEL (I).
Miquel Àngel, partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seva llibertat creativa.
Les tres car...
MIQUEL ÀNGEL (II).
Els temes són religiosos (encàrrecs dels papes), però amb referències
mitològiques i una gran importànc...
SANT SOTERRAR (1505)
TONDO DONI (1506)
VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)
SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)
DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)
SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)
CREACIÓ D’ADAM (1508-12)
CREACIÓ D’EVA (1508-12)
PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)
SACRIFICI DE NOÉ (1508-12)
EL DILUVI UNIVERSAL (1508-12)
NOÉ EBRI (1508-12)
JOVES NUS O IGNUDI (1508-12)
PROFETA JONÀS (1508-12)

PROFETA ZACARIES (1508-12)
PROFETA JOEL (1508-12)

PROFETA ISAIAS (1508-12)
PROFETA EZEQUIEL (1508-12) JEREMIES (1508-12)
PROFETA
PROFETA DANIEL (1508-12)
SIBIL·LA DE DELFOS (1508-12) DE CUMES (1508-12) D’ERITREA (1508-12)
SIBIL·LA
SIBIL·LA
SIBIL·LA DE PÈRSIA (1508-12)

SIBIL·LA DE LÍBIA (1508-12)
CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)
CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1542-50)
CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)
Renaixement pintura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Renaixement pintura

525

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
525
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Renaixement pintura"

  1. 1. EL RENAIXEMENT: PINTURA Júlia López Valera Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres
  2. 2. Júlia López Valera (Institut Banús)
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS  Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i emulació a l’antiguitat clàssica.  Fan una interpretació científica de profunditat, l’expressivitat i el moviment. la naturalesa, cercant la  Temàtica: – Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes com… – Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, paisatge). – Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees neoplatòniques). – Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà.  Tècniques: – Fresc de grans dimensions. – Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).  Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS  Es produeix la recerca d’una nova ordenació racional del món, amb l’home com a centre de l’univers i mesura de totes les coses.  Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada: – Alguns pintors es decanten per la "poesia" estilitzada, cortesana i elegant del gòtic internacional (Fra Angelico, 1ª ½ segle, junt a Filippo Lippi; i en la 2ª ½ del segle seran Antonello de Messina i Domenico Ghirlandaio). – Altres per l’experimentació racional i matemàtica d’estricta proporcionalitat (Masaccio, Paolo Uccello, Piero della Francesca i Andrea Mantegna). – I altres per la idealització neoplatònica de la bellesa (Sandro Boticelli).  La figura humana és el centre de totes les seves composicions. S’estudia l’anatomia, coneixent les funcions del cos i el procés orgànic del moviment. Representació del nu.  La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a Florència.
  5. 5. REPRESENTACIÓ CIENTÍFICA DE L’ESPAI  Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques: – 1.- Ús de la perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi ha dues. Consisteix en plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga. Els objectes representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s’acosten al punt de fuga, donant sensació de profunditat. En 1416 Filippo Brunelleschi presenta la teoria de la perspectiva geomètrica i lineal, basada en la piràmide visual i en el punt de fuga. L’arquitecte havia experimentat la seva teoria als seus edificis (Sant Llorenç i Santo Spirito de Florència). Representació del paisatge natural o arquitectures ideals, basades en la nova arquitectura i en les restes romanes. Les composicions són creïbles. – 2.- També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria (el teòric de la qual va ser Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen quan, teòricament, estan més llunyans.
  6. 6. REPRESENTACIÓ CIENTÍFICA DE L’ESPAI  Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques: – 3.- Amb la llum aconsegueixen mostrar el volum dels objectes. Estudi de la llum, que envolta les figures, donant-li un volum que ocupa espai o crea la unitat ambiental. Predomini de la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen el lloc que els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç. – 4.- S’apliquen sistemes de proporcions. El cànon, la mesura perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la tècnica artística del Renaixement. Composicions racionals, matemàticament calculades i equilibrades. Esquemes de composició elementals: circumferència, quadrat, triangle.
  7. 7. QUATTROCENTO
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). L’antecedent més important és Giotto: intent de representar la realitat, naturalisme i introducció del paisatge natural i arquitectònic. Suposa un trencament conscient amb la pintura gòtica, encara que perviuran elements gòtics fins la segona meitat del segle XV. L’afany de veritat, de representar la realitat de manera convincent, en tres dimensions (perspectiva), tant les persones com la natura (observació de la natura). Dos punts de partida L’art clàssic: com que no tenien restes de pintura clàssica, encara que sí escrits descriptius, apliquen les idees procedents de l’arquitectura i l’escultura, com la importància de les composicions i el volum, la claredat, l’ideal de bellesa, la proporció, l’harmonia, els cànons,... Perspectiva lineal o geomètrica: l’intent de captar la realitat els porta a simular les tres dimensions en la superfície plana mitjançant la perspectiva lineal, consistent en situar un espai il·lusori, normalment arquitectònic, que simula un real i on es situa un punt de fuga, fent les mesures més petites a mesura que s’allunyen de la nostra vista i s’apropen al punt de fuga (influència de les matemàtiques) .
  9. 9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). La figura humana és el centre de la representació i principal preocupació. Antropocentrisme Estableixen cànons ideals (idealisme) de les mides del cos humà (importància de la teorització i els tractats). Es tornen a representar figures nues. Doten a les figures de volum i relleu (major realisme). Influència de la filosofia neoplatònica: el naturalisme o realisme és idealitzat, és a dir, es busca la representació ideal del tema, buscant la bellesa. Importància de la geometria (i la matemàtica en general): tant la perspectiva com les composicions deuen molt a aquestes matèries. Es buscarà cada vegada més captar la psicologia dels personatges, però des de la sobrietat expressiva (contenció). El dibuix és un element fonamental: es dibuixen contorns nítids i clars (de vegades açò dóna una aparença plana). Hi ha una preocupació pel volum: a través de la perspectiva, els escorços i els efectes de llum i ombra es dota a les figures de volum . Els colors són naturals, amb una tendència als tons suaus, pastells, blaus, roses i verds clars, i s’utilitzen amb una gradació tonal .
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III). Les gradacions tonals dels colors permeten captar els efectes de llum i ombra que afavoreixen el modelatge i volum de les figures i la naturalitat de les composicions. Les llums solen ser clares, diàfanes i homogènies. La llum L’alternança de llums i ombres serveix per a modelar volums i crear espais. Es passarà de l’experimentació inicial a una creixent perfecció en l’ús de la llum en la segona meitat del segle. La composició passa a ser un element fonamental i de preocupació. Les composicions són coherents, harmòniques i creïbles, normalment basades en figures geomètriques simples (triangles,...). La composició Es busca destacar els efectes visuals mitjançant elements arquitectònics o paisatgístics. El paisatge, sense detallismes, serveix per enquadrar escenes i donar-los una dimensió espacial i les figures es reparteixen ordenadament i amb un pla preconcebut. L’obra sol tindre unes línies compositives de tensió que ens fa recórrer la imatge en el seu interior. S’introdueix l’anomenada finestra aperta: una finestra oberta que permet veure el paisatge o altra acció de fons.
  11. 11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV). La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai dóna lloc a un moviment i dinamisme contingut, però cada vegada major, que té en els escorços l’exemple principal. Cada obra o quadre és concebut com un tot que no depèn de l’exterior: els grups, com els retaules, tendeixen a desaparèixer, així que es tendeix a la unitat i, encara que hi haja diversos temes, tots poden entrar en la mateixa obra. Continua sent predominantment religiosa (frescos de les esglésies o taules d’altars i oratoris): vida de Crist, verges (sovint parlant amb sants), sants, Antic Testament. Els retrats: solen ser de petit format i de perfil (eternitza al personatge i li dóna un aire atemporal), encara que la major seguretat i domini de la perspectiva farà que s’imposen progressivament els retrats de tres quarts i frontals (finals de segle). Temàtica En la pintura profana apareixen nous gèneres i temes Les al·legories: és la representació amb imatges d’idees abstractes. Els temes mitològics (influència clàssica). Els paisatges: passaran de formar part dels quadres a ser els protagonistes d’alguns d’ells a finals del segle XV.
  12. 12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V). Tècniques: comencen predominant els frescos sobre murs, però també tindrà molta importància el tremp sobre taula i, a partir del 1470, l’oli. El focus principal de la pintura del Quattrocento serà Florència. Pintors arcaïtzants que introdueixen algunes de les noves característiques al gòtic internacional: Fra Angelico. Tres grups Pintors innovadors de l’escola florentina: Masaccio, Ucello (renovació espacial), Ghirlandaio i Botticelli (classicisme idealitzat i perfeccionament tècnic). Pintors innovadors fora de Florència: Piero della Francesca en Urbino, Mategna en Pàdua (escorços, anatomies en perspectiva i nou ús de la llum), els Bellini en Venècia i Perugino en Umbria . Piero della Francesca:Pierodella Francesca:TrànsitdelsMortclaus (1459) Pere i Battista Sforza (1466) GiovanniPerugino:BatallaLaCristseudel (1490) (1432) al 1453) AndreaAndrea Mantegna:Flagel·lació de (1465) (1460) Piero della Francesca:Somniel deRomanoCristVenècia Retrats Fra Angelico: Anunciacióles Prado Sant AndreadelsFrancesca:del Resurrecció(1488) (cap Piero Mantegna:Lliurament Magdalena de Paolo Uccello:RetratLadeDux la Venècia a Ghirlandaio:d’UrbinoLa Loredano(1474) Gentile Bellini: Processó Constantí(1456) della ducs Cambra San Esposos Montefeltro Bellini: Perugino: Federico de Crist Mantegna: amb de a Verge Avi net de
  13. 13. MASACCIO. És el primer gran mestre de la pintura renaixentista, el que trenca amb la pintura gòtica. El fort naturalisme de les seves obres enllaça amb Giotto, amb un tractament plàstic i escenogràfic. La seva amistat amb Brunelleschi i Donatello es nota a les seves obres: perspectiva lineal, preocupació pel volum, monumentalitat, proporció i harmonia,... És el primer en aplicar la perspectiva lineal, geomètrica o matemàtica: preocupació per crear un espai real i representar la profunditat, les tres dimensions, en una superfície plana. Preocupació pel volum: mitjançant els jocs de llum i ombres i la gradació tonal dels colors aconsegueix modelar cossos i vestimentes. Li dóna als temes un aspecte natural i realista: tracta de captar la psicologia dels personatges, incorpora paisatges naturals i arquitectònics,... Les figures tendeixen a la monumentalitat i grandiositat, amb el domini de la massa i el volum (solidesa escultòrica). El dibuix és bàsic, nítid i clar, però centrant-se en les línies fonamentals i sense entrar en el detallisme. Ja té un clar interès per les composicions, optant per composicions harmòniques i, sovint, organitzades de forma geomètrica (triangular per exemple). Entre les seues obres cal destacar La Santíssima Trinitat i els frescos de la capella Brancacci (El Tribut de la Moneda i L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís).
  14. 14. La Trinitat (1425-27)
  15. 15. Frescos de la capella Brancacci (1426-28)
  16. 16. Tribut de la Moneda (1426-28)
  17. 17. L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (1426-28)
  18. 18. Sant Pere curant els malalts amb la seva ombra (1426-28) Sant Pere batejant (1426-28)
  19. 19. Resurrecció del fill de Teòfil (1426-28)
  20. 20. 3.- SANDRO BOTTICELLI (I). És el pintor més important de l’últim terç de segle, protegit dels Médici i lligat a la història de Florència No introdueix novetats tècniques important, però implanta un estil més líric, delicat, gràcil, dolç i idealitzat La seua filosofia neoplatònica intenta conjugar el platonisme i el cristianisme i busca expressar les idees i la bellesa ideal No és realista, sinó d’un naturalisme molt idealitzat Busca captar una bellesa idealitzada i serena, però sempre amb un toc de tristor i melancolia El tret tècnic més important és la utilització d’un dibuix fluid, molt nítid i clar en què predomina la línia ondulant, que dóna dinamisme a les composicions Les composicions són harmonioses, equilibrades i clàssiques Els colors solen ser freds i no li serveixen per a modelar els cossos, que tenen tendència a parèixer plans La llum és diàfana i fins i tot apareixen tons cristal·lins Tota la seua obra és una mostra de classicisme idealitzat (tècniques, nus, temes mitològics) i perfeccionisme tècnic
  21. 21. SANDRO BOTTICELLI (II). En la temàtica va fer molta pintura religiosa, així com retrats, però el més conegut de la seva obra són els temes mitològics i al·legòrics. Al final de la seva vida (des del 1491) la seva pintura es fa més nerviosa i pessimista, fins i tot convulsiva (decadència de Florència): té una forta càrrega moral i ètica (que ja tenia abans) i es basa en el triomf de la rectitud i la veritat sobre l’obscuritat i la mentida. Obres més importants: La Primavera, El Naixement de Venus i La Calumnia d’Apel·les.
  22. 22. Verge amb el Nen i dos àngels (1468-70) La Fortalesa (1470) Retorn de Judith a Bethúlia (1470-72) Retrat d’un jove (cap al 1470)
  23. 23. Descobriment del cadàver d’Holofernes (1470-72) Sant Sebastià (1474)
  24. 24. L’Adoració dels Reis Mags (1475)
  25. 25. Retrat d’home amb la medalla de Cosme el Vell (1426-28) Retrat d’una jove (1480)
  26. 26. Verge del Magnificat (1480-81)
  27. 27. La Primavera (1480-82)
  28. 28. Càstig dels rebels Qorahe, Dathan i Abiram (1481-82)
  29. 29. Palas Atenea domant el Centaure (1482-83)
  30. 30. Venus i Mart (1483)
  31. 31. La Història de Nastagio degli Onesti (1483)
  32. 32. Retrat de jove (cap al 1483)
  33. 33. El Naixement de Venus (1482-84)
  34. 34. Anunciació (1489)
  35. 35. Pietat amb Sant Jerònim, Sant Pau i Sant Pere (1426-28)
  36. 36. La Calumnia (1495)
  37. 37. CINQUECENTO
  38. 38. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Roma desplaça a Florència com a centre principal: els tres grans pintors (Leonardo, Rafael i Miquel Àngel) són d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma. També hi ha un canvi en la clientela: l’alta burgesia perd importància en favor de l’aristocràcia i l’església. Temàtica: és la mateixa que al Quattrocento, però encara destaquen més els temes religiosos, els retrats i els temes cortesans (el Renaixement s’escampa per totes les corts europees, que tenen pintors al servei de la propaganda de cada monarquia). A finals del segle XV i principis del XVI ja es passa de l’experimentació al domini tècnic i culminació del període renaixentista, però també l’inici de la seua crisi. Tècniques i materials: mentre el tremp i la taula perden importància, la pintura mural al fresc torna a ser molt important i comencen a imposar-se l’oli i el llenç. Al domini de la perspectiva lineal es suma la introducció d’una nova perspectiva per part de Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén representar l’atmosfera difuminant els contorns de les figures a mesura que s’allunyen de nosaltres (sfumato). El dibuix encara és important i el dominen encara més (moviment), però ja no es fa una línia tan clara i nítida, sinó que la línia delimitadora de les figures es difumina baix el color. El color, a més de guanyar la partida al dibuix, s’aplica amb una pinzellada més solta.
  39. 39. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). L’ús de la llum es perfecciona, però ja no és tan clara i diàfana, sinó que es fa més “dramàtica” (veladures, contrasts entre llums i ombres, introducció del clarobscur als retrats i altres obres,...) Igualment es representa perfectament el volum, donant un major realisme a les representacions La pintura a l’oli permet el sfumato i les veladures Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera, relació entre els personatges,..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme). Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques, amb les figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es representa una sola escena en cada obra. En el període classicista (primer terç) destaquen Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (aquest últim evolucionant cap al manierisme), però posteriorment donaran pas a l’escola veneciana per una part (Giorgione, Tiziano, Veronés, Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino). BRONZINO: Venus,TIZIANO:El Venus Dormida Llarg (1535) PARMIGIANINO:Les Lavatori dels Peus de la Luxuria) (1540-45) CORREGGIÓ: EliMadonna(1523-26) (1547) TINTORETTO: Rapte de de Canà (1515) VERONÈS: el Noces Ganímedes (1531) GIORGIONE: Temps del Coll (1563) Cupido Bacanal (Al·legoria
  40. 40. LEONARDO DA VINCI És l’exemple d’home del Renaixement per excel·lència: pintor, artista en general, teòric, enginyer, inventor,... Destaca per la introducció de la perspectiva aèria (sfumato), el domini del dibuix (moviment i estudis anatòmics) i el volum, el realisme i l’expressió dels rostres (amables, lluminosos i amb un lleu somriure, però també quasi caricatures en ocasions). Entre les seves obres cal destacar l’Anunciació, la Verge de les Roques, L’Últim Sopar, la Gioconda i la Verge, Santa Anna i el Nen.
  41. 41. L’ANUNCIACIÓ (1472-75)
  42. 42. LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)
  43. 43. LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)
  44. 44. L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)
  45. 45. LA GIOCONDA (1503-05)
  46. 46. SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10) SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)
  47. 47. RAFAEL DE SANZIO. Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les grans composicions amb un espai ample i profund i l’ús del color i la llum (clarobscur) als retrats i el tema recurrent de la Verge amb el Nen. És qui té un classicisme més pur, utilitzant colors clars i delicats i llums suaus i buscant una expressió amable i dolça als rostres . Obres a destacar: Esposalles de la Verge, Madonna del Gran Duc, Madonna de la Cadernera, L’Escola d’Atenes, L’Incendi del Borgo, el Cardenal, retrat de Baltasar Castiglione, La Transfiguració i La Fornarina .
  48. 48. LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504) MADONNA DE LA CADERNERA (1505)
  49. 49. MADONNA DEL GRAN DUC (1504) RETRAT DE CARDENAL (1510-11)
  50. 50. ESCOLA D’ATENES (1509)
  51. 51. INCENDI DEL BORGO (1514)
  52. 52. RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15) LA FORNARINA (1518)
  53. 53. LA TRANSFIGURACIÓ (1519)
  54. 54. MIQUEL ÀNGEL (I). Miquel Àngel, partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seva llibertat creativa. Les tres característiques principals són la volumetria, el dinamisme i l’expressivitat. És, sobretot, escultor, per això tendeix a la monumentalitat (figures enormes i musculades), a l’estudi anatòmic, a pintar personatges musculats (grans físicament i espiritualment, fins i tot en el cas de les figures femenines). No té interès en el paisatge, que a penes apareix esbossat, sinó en el modelatge de les figures. Per aconseguir aquest volum (volumetria) sol posar els cossos en figures forçades, sense importar-li deformar alguna part del cos si és necessari. L’expressivitat la capta en el moviment dels cossos, els gestos i, sobretot, en els rostres: la terribilità de les escultures també està present a les pintures. El dinamisme o moviment també és essencial: relació entre els personatges, escorços acusats, predomini de les línies corbes i molt de moviment. La base de la seva pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat. Utilitza colors brillants, forts i lluminosos, destacant els verds i violats. Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i ascendents), enquadrant les seves obres en grandioses simulacions arquitectòniques (unió d’arquitectura i pintura, junt al caràcter escultòric de tot plegat).
  55. 55. MIQUEL ÀNGEL (II). Els temes són religiosos (encàrrecs dels papes), però amb referències mitològiques i una gran importància de les figures nues. També a la pintura està present el neoplatonisme: busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat. La provocació anticlàssica de la seva obra ens introdueix en el manierisme: tensió front a equilibri, angoixa front a amplitud, llum contrastada front a llum homogènia, cromatisme intens front a suau, moviment front a estatisme, posicions forçades i major expressivitat. Tondo Doni (1506): Sagrada Família amb anatomies poderoses i una composició helicoïdal a partir de les postures forçades de les figures. Obres més importants Volta de la Capella Sixtina (1508-12): grandiosa obra en què divideix l’espai de la volta amb arquitectures pintades i situa en elles escenes del Gènesi, envoltades de figures nues (ignudi), profetes i sibil·les. Capçalera de la Capella Sixtina (1537-41): feta en la seva última etapa, pinta ara un Judici Final dramàtic, desproporcionat, de gestos durs i figures allargades, destacant l’expressivitat i el dramatisme.
  56. 56. SANT SOTERRAR (1505)
  57. 57. TONDO DONI (1506)
  58. 58. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)
  59. 59. SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)
  60. 60. DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)
  61. 61. SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)
  62. 62. CREACIÓ D’ADAM (1508-12)
  63. 63. CREACIÓ D’EVA (1508-12)
  64. 64. PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)
  65. 65. SACRIFICI DE NOÉ (1508-12)
  66. 66. EL DILUVI UNIVERSAL (1508-12)
  67. 67. NOÉ EBRI (1508-12)
  68. 68. JOVES NUS O IGNUDI (1508-12)
  69. 69. PROFETA JONÀS (1508-12) PROFETA ZACARIES (1508-12)
  70. 70. PROFETA JOEL (1508-12) PROFETA ISAIAS (1508-12)
  71. 71. PROFETA EZEQUIEL (1508-12) JEREMIES (1508-12) PROFETA PROFETA DANIEL (1508-12)
  72. 72. SIBIL·LA DE DELFOS (1508-12) DE CUMES (1508-12) D’ERITREA (1508-12) SIBIL·LA SIBIL·LA
  73. 73. SIBIL·LA DE PÈRSIA (1508-12) SIBIL·LA DE LÍBIA (1508-12)
  74. 74. CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)
  75. 75. CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1542-50)
  76. 76. CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×