Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 43: VILLA CAPRA (LA ROTONDA)
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Edifici
Villa Capra (La Rotonda)
Autor
Andrea di Pietro Palladio (Pàdua, 1508Maser, 1580)
Cronologia
1551-1553
Tipologia
civil
Materials
Pedra, maó, estuc i marbre
Estil
Renaixentista / classicista
Localització
Vicenza (Itàlia)
Júlia López Valera

3. EL MANIERISME (1530-1610)
 Ruptura amb la normativa clàssica, alterant la morfologia dels ordres arquitectònics
establerts, és a dir, la correlació entre les parts i el conjunt de l’edifici.
 Es perd la claredat compositiva clàssica. Rebutja l’equilibri i l’harmonia clàssiques.
 Es multipliquen els elements arquitectònics sense complir una funció constructiva.
 Arquitectura experimental: tant en plantejaments escenogràfics com en la voluntat
antifuncionalista.
 Es reivindica la llibertat de creació en front de la norma.
 A nivell decoratiu adquireix importància el grotesc. Pintures de representacions
fantàstiques i irreals.
 Art aristocràtic lligat a les cors europees del moment.
 Tipologies arquitectòniques: Església, palau i vil·les suburbanes.
 Va coexistir amb el classicisme al llarg del segle XVI.

4. CONTEXT HISTÒRIC
 A Itàlia, el 1527 es produí el “Saco de Roma”, fet que marca l’inici del manierisme.
Molts artistes hagueren de fugir de Roma traslladant-se a Florència i a Venècia. A
Florència els Mèdici tenien problemes per conservar el poder, en canvi Venècia es
convertí en un lloc artístic i cultural de primer ordre, gràcies també a la gran activitat
editorial.
 El papa Paulo III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s’inaugurà el Concili de
Trento. El camí cap a la Contrarreforma s’havia iniciat. El barroc no trigaria a arribar.

5. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Andrea de Pietro, anomenat PALLADIO en
honor de la deessa grega de la saviesa
Pal·les Atena, erudit de l’arqueologia i
fascinat per l’antiguitat clàssica i per la
simetria, va ser el primer professional
dedicat en exclusiva a l’arquitectura.
Les regles i les proporcions que va plasmar
en el seu tractat I Quattro Libri
dell’Architecttura (1570) van ser acceptades
com a cànon clàssic de l'arquitectura civil.
Els seus edificis presenten alguns trets
manieristes, i per això PALLADIO va ser
considerat impur pels teòrics del
Renaixement i pels arquitectes del
Neoclassicisme.

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
 És un palau campestre de planta central dissenyat per Palladio i construït a partir de l’any 1551 als
afores de Vicenza, a Itàlia.
 S’aixecà sobre un petit turó arrodonit.
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
2
3
3
1
2
Columnes jòniques
i 4 pòrtics
3
2
3
2
1. Sala circular
2. Pòrtic
3. Dormitoris Valera
Júlia López

8. DESCRIPCIÓ FORMAL
Espai exterior
 A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a
totes quatre façanes, cadascuna de les quals s’articula a
partir d’unes escalinates pronunciades que condueixen
cap a un pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb
l’entaulament corresponent i frontó triangular rematat
amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça
la cúpula que cobreix la sala circular central de la mansió.
Júlia López Valera

9. DESCRIPCIÓ FORMAL
La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma de creu grega, pel fet que al
quadrat de l’habitatge s’hi afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular
que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i de les dependències que l’envolten. Els dormitoris
estan ubicats als quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de l’administració
general de la casa.

10. DESCRIPCIÓ FORMAL
La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un òcul, està decorada –
igual com les altres estances- amb vigorosos frescos fets per diversos pintors italians
de l’època. La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, perquè
a part de l’òcul, la llum només hi entra a través dels quatre passadissos que hi
convergeixen.
 Aquesta
cúpula semiefèrica,
està decorada amb frescos
d’Alessandro Maganza. En ella hi
trobem al·legories lligades a la
vida religiosa i les virtuts que
aquesta porta. S’hi representa la
Bondat, la Temprança i la
Castedat.

11. DESCRIPCIÓ FORMAL
 La part inferior de la sala, a totes les parets, està decorada amb columnes fingides i
gegantines figures mitològiques gregues, obra de Ludovico Dirigny.

12. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
 Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes s’orienten als quatre
punts cardinals. Aquesta disposició permet que, des de la planta noble, els propietaris
puguin aprofitar al màxim la vista privilegiada de l’entorn natural que els envolta.

13. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
 La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós
clergue Marius Capra Gabrielis, el nom del qual consta escrit als frisos dels quatre
pòrtics.
 La casa també és coneguda popularment amb el nom de La Rotonda, a causa de
l’espectacular sala circular central, coberta per la gran cúpula semiesfèrica construïda
per l’arquitecte SCAMOZZI entre el 1580 i el 1591, i que va alterar el disseny inicial de
PALLADIO.
 Seguint els principis renaixentistes, PALLADIO va reprendre l’estil arquitectònic dels
temples romans i el va aplicar a edificacions civils, iniciant així la recuperació de les
antigues vil·les romanes –residències campestres luxoses allunyades de l’urbs
desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.

14. MODELS I INFLUÈNCIES
 El model de referència en l’arquitectura pal·ladiana és l’antiguitat clàssica, present en la
semblança entre les façanes dels temples romans i les quatre façanes porticades de la
Villa Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a referència la del
Panteó de Roma, que també mostra un òcul central.
 La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord BURLINGTON, exemple del
neopal·ladisme anglès. Des d’Anglaterra, PALLADIO també va tenir una gran acceptació
als EUA, tant en les cases residencials del sud, com en els edificis públics construïts al
segle XIX.

15. Júlia López Valera