1. FITXA 33: SANTA MARIA DEL MAR
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS
2. FITXA TÈCNICA
Edifici
Santa Maria del Mar
Autor
Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia
1329-1383
Tipologia
església
Materials
Pedra i vidre
Estil
gòtic
Localització
Barcelona
Júlia López Valera
3. BIOGRAFIA DELS AUTORS
La construcció de Santa Maria del Mar s’atribueix a BERENGUER DE MONTAGUT i
RAMON DESPUIG, que van ser contractats per dirigir les obres l’any 1329. Considerats dos
dels arquitectes més rellevants del gòtic català, MONTAGUT va ser també l’arquitecte de la
Seu de Manresa, i DESPUIG, el responsable del claustre de la catedral de Vic.
Vinculats també a la construcció de Santa Maria del Mar hi ha PERE OLIVER mestre
d’obres a partir del 1336, i GUILLEM METGE, que es va fer responsable de la reconstrucció
del temple després de l’incendi del 1378.
Claustre de la Catedral de Vic
1324-1337
Júlia López Valera
4. DESCRIPCIÓ FORMAL
Santa Maria del Mar presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals.
La volumetria exterior s’estructura en tres nivells superposats que es corresponen amb
les capelles, en les quals s’obren finestrals estrets apuntats; les naus laterals, sostingudes
per contraforts amples, i la nau central.
Júlia López Valera
5. DESCRIPCIÓ FORMAL
La façana principal, flanquejada per dues torres altes octogonals, es divideix en dos
nivells en el pla horitzontal. El cos inferior està dominat per una gran portalada, coronada
per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior hi
domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos
poderosos contrafort per pinacles.
Júlia López Valera
7. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’interior, cobert per una volta de
creueria, presenta una planta de saló
de tres naus, separades per vuit
esveltes columnes octogonals que
divideixen l’espai longitudinal en
quatre trams. El presbiteri, definit per
un semicercle format per vuit
columnes, està envoltat per un
deambulatori o girola amb nou
capelles radials creat a partir de la
prolongació de les dues naus laterals.
En aquestes naus s’hi obren 22 capelles
disposades sense continuïtat, que
omplen l’espai deixat pels contraforts.
Júlia López Valera
10. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’absència de transsepte, el nombre reduït de columnes, l’ornamentació escassa i la poca
diferència d’alçada entre la nau central i les laterals aconsegueixen crear un espai molt
ampli, vertical i diàfan. Hi ajuda la il·luminació natural de l’interior, que s’obté gràcies a les
moltes finestres dels murs i als òculs situats entre la coberta de la nau central i les naus
laterals.
Júlia López Valera
11. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Santa Maria del Mar està situada al nucli del barri barceloní de la Ribera, centre de
l’activitat econòmica de la ciutat de ja a l’Edat Mitjana. L’entorn monumental de Santa
Maria del Mar el conformaven en aquella època una sèrie d’edificis situats entre
l’església i la muralla de Mar, dels quals només s’ha conservat, parcialment, la Llotja.
Júlia López Valera
12. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Sala de contractacions de la Llotja de
Mar de Barcelona (1384-1397)
Júlia López Valera
13. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’edificació de Santa Maria del
Mar s’inscriu en el procés
d’expansió urbana i d’intensa
activitat constructiva que va
experimentar la ciutat de
Barcelona durant el segle XIV.
Al mateix lloc hi havia hagut un
temple anterior ((santa Maria
de les Arenes), que havia estat
consagrat a la devoció mariana
i
que,
amb
el
desenvolupament de la ciutat
es va anar fent insuficient.
Gràcies
al
creixement
econòmic derivat de l’expansió
catalana pel Mediterrani, al
segle XIV se’n va poder
construir un de nou al mateix
emplaçament.
Segons
la
llegenda, al lloc on s’aixecà el
temple va ser enterrada, al
segle IV, santa Eulàlia, patrona
de Barcelona.
Júlia López Valera
15. MODELS I INFLUÈNCIES
Santa Maria del Mar recull la tradició de la cultura
arquitectònica gòtica catalana del segle XIII,
influïda en gran manera pel Cister, que concretava
la seva proposta en el sentit racional de les
proporcions dels elements arquitectònics i
l’austeritat decorativa.
El model arquitectònic i espacial de Santa Maria
del Mar, en la qual s’utilitza la planta de saló, va
tenir una gran influència, evident per exemple en
la catedral de Palma, en la qual a mitjans segle
XIV intervingué Berenguer de Montagut, que
eixamplà l’espai interior entre naus i aixecà unes
columnes octagonals que tenen una semblança
evident amb l’església barcelonina.
Júlia López Valera