Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Aplicacions a l’estudi de la qualitat de les aigües subterrànies. Josep Mas-Pla
Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Caracterització i seguiment de magatzems de CO2 amb tècniques geofísiques. Pilar Queralt
La gestió del sediment al riu i al Delta de l'EbreICGCat
Presentació realitzada per Albert Rovira (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
La modelització geoquímica en l'avaluació de la qualitat del medi ambientICGCat
Presentació realitzada per Cristina Domènech (Universitat de Barcelona) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
Presentació de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. LA GEOTÈRMIA . La ventafocs espanyola entre les energies renovables Josep F. Albert
Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Caracterització i seguiment de magatzems de CO2 amb tècniques geofísiques. Pilar Queralt
La gestió del sediment al riu i al Delta de l'EbreICGCat
Presentació realitzada per Albert Rovira (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
La modelització geoquímica en l'avaluació de la qualitat del medi ambientICGCat
Presentació realitzada per Cristina Domènech (Universitat de Barcelona) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
Presentació de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. LA GEOTÈRMIA . La ventafocs espanyola entre les energies renovables Josep F. Albert
Caracterització del subsòl mitjançant tècniques geofísiques per a l'aprofitam...ICGCat
Presentació realitzada per Anna Gabàs (ICGC) a la Jornada sobre Exploració i aprofitaments d'energia geotèrmica de -molt- baixa temperatura (24/11/2015)
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)ICGCat
Presentació realitzada per Gabriel Borràs (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Projecte del futur Atles digital de Geotèrmia de Molt Baixa Temperatura de Ca...ICGCat
Presentació realitzada per Georgina Arnó (ICGC) a la Jornada sobre Exploració i aprofitaments d'energia geotèrmica de -molt- baixa temperatura (24/11/2015)
Presentació de Manel Bravo del Servei Meteorològic de Catalunya participant de la taula rodona Col•laboració multi-actor en la recerca i la innovació en Sostenibilitat de la jornada interna PROJECTES EMBLEMÀTICS de R+D+i DE LA SMAS, organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat
Caracterització del subsòl mitjançant tècniques geofísiques per a l'aprofitam...ICGCat
Presentació realitzada per Anna Gabàs (ICGC) a la Jornada sobre Exploració i aprofitaments d'energia geotèrmica de -molt- baixa temperatura (24/11/2015)
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)ICGCat
Presentació realitzada per Gabriel Borràs (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Projecte del futur Atles digital de Geotèrmia de Molt Baixa Temperatura de Ca...ICGCat
Presentació realitzada per Georgina Arnó (ICGC) a la Jornada sobre Exploració i aprofitaments d'energia geotèrmica de -molt- baixa temperatura (24/11/2015)
Presentació de Manel Bravo del Servei Meteorològic de Catalunya participant de la taula rodona Col•laboració multi-actor en la recerca i la innovació en Sostenibilitat de la jornada interna PROJECTES EMBLEMÀTICS de R+D+i DE LA SMAS, organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasUniversity of Barcelona
L’adaptació dels éssers vius als cicles diari i estacional no és un fenomen reactiu, sinó que té lloc per una estructura ben definida anatòmicament i fisiològicament; un rellotge biològic que mesura les hores del dia i les estacions de l’any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d’aquest ordre temporal és fonamental per a un bon estat de salut. Tot i això, a la societat actual no sempre es manté aquest ordre, i el resultat és un augment poblacional del risc a emmalaltir. Com es generen els ritmes circadiaris? Com es modifiquen? Els horaris que mantenim, són adequats per a la nostra salut?
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
La nutrició com a eix del nostre manteniment funcional.Reenfocament d'objecti...University of Barcelona
Quan parlem de nutrició, alimentació, dietètica o ciència dels aliments parlem de coses força diferents que sovint es barregen per la forta pressió de la indústria alimentària. La nutrició és una ciència biològica. Evidentment té un component sanitari, però no n’és, ni de bon tros el nucli fonamental. Nodrir-nos és una necessitat biològica que només cal medicalitzar quan hi ha una disfunció. El problema principal de molts és, precisament, aconseguir prou nutrients per poder funcionar sense problemes. Els excessos també comporten problemes, però —com sempre en biologia— cal defugir les explicacions simples dels qui realment no coneixen el metabolisme. Aquesta és la clau.
Els cadells de mamífer aprenem jugant. Per què quan ens fem grans aquest no pot continuar sent un mètode efectiu d’aprenentatge? La gamificació té diferents definicions; nosaltres ens centrarem en la gamificació definida com «l’ús dels elements de disseny de jocs en contextos que no són jocs». Així, hem adaptat el concepte de game-based learning, on la utilització de mecàniques conegudes de jocs, recompenses i normes ens permet plantejar activitats i millorar la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat. Podreu veure de primera mà algunes eines utilitzades a l’Escola d’Infermeria i a la Facultat de Medicina per a l’ensenyament de Bioquímica i Nutrició.
L’origen dels hominoides vivents (gibons, grans simis i humans): aportacions...University of Barcelona
El registre fòssil català és excepcional per diversos motius, però sense cap dubte ho és pel seu registre de primats fòssils del període de temps comprès entre els 13 i els 8 milions d’anys. L’origen i diversificació dels hominoïdeus actuals, compostos pels gibons, els orangutans, els ximpanzés, els goril·les i els humans, segueix sent un problema de difícil solució: un registre fòssil incomplet i l’evolució convergent en són dues grans dificultats. Per fortuna, a Catalunya disposem d’un registre extraordinari que ha fet aportacions clau per al seu coneixement.
Dr. Salvador Moyà-Solà
Els jaciments excepcionals ens donen l'oportunitat de comprendre la biologia del s organismes del passat. Podem reconèixer els seus teixits, apreciar adaptacions úniques al mitjà, estimar la biodiversitat i reconstruir les seves relacions tròfiques. El jaciment de las Hoyas és un laboratori que ens acosta a l'evolució de molts grups biològics que juguen en actualitat un paper clau en els ecosistemes moderns.
Dra. Angela D. Buscalioni
L’ambre és una resina fossilitzada, i és el millor contenidor geològic per preservar organismes petits del passat. En el seu interior no solament es poden trobar les restes d’organismes en tres dimensions, com insectes, aranyes o llangardaixos, sinó que també s’hi poden veure relacions entre ells. Presentarem la manera d’abordar l’estudi pluridisciplinari d’un jaciment d’ambre del Cretaci i del seu contingut fossilífer amb les antigues i noves tecnologies, i veurem la informació que se’n pot extreure i els nous interrogats que ens imposa sobre la vida del passat.
Dr. Xavier Delclòs
La consideració del servei en la construcció de la identitat professional del...University of Barcelona
Descriu la construcció de la identitat professional a través del servei en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. EVA GREGORI GIRALT i
JOSÉ LUIS MENÉNDEZ VARELA
La consideració del servei en la construcció de la identitat professional del...
Qualitataigua
1. Mirant sota terra:
noves tecnologies, nou coneixement del subsòl
Aplicacions a l’estudi de la qualitat
de les aigües subterrànies
Josep Mas-Pla
Institut Català de Recerca de l’Aigua
Universitat de Girona
XVII Trobada de Professors de Ciències de la Terra
i del Medi Ambient de Batxillerat
2. Com estudiem les aigües subterrànies?
Aqüífer: Formació geològica, o grup de formacions,
que permet l’emmagatzament d’aigua, la seva circulació
o flux; i extreure-la de manera econòmicament rentable
... o sostenible!
Porositat capacitat
d’emmagatzemar aigua,
Permeabilitat capacitat de
deixar fluir l’aigua,
Geometria Estructura
geològica / Estructura intena
3. Què ens cal estudiar?
Geometria i propietats de l’aqüífer
Balanç hídric i el flux subterrani
Qualitat del recurs: aigua subterrània
17. Com investiguem el flux subterrani? Dades
ACA-UdG (2011). Estudi hidrogeològic de la riera d’Arbúcies. Inèdit.
Assaig de Bombeig Hostalric 6-13/04/2011
06/04/2011 07/04/2011 08/04/2011 09/04/2011 10/04/2011 11/04/2011 12/04/2011 13/04/2011 14/04/2011
Fondàrianivellfreàtic,m
1
2
3
4
5
6
7
Conductivitat,mS/cm
0.10
0.15
0.20
0.25
0.30
Temepratura,ºC
9
10
11
12
13
14
15
Pou de bombeig (Hostalric)
Conductivitat
Temperatura
18. Com investiguem el flux subterrani? Models
Models hidrogeològics: resolen les EDP de flux per a obtenir
els mapes piezomètrics, i amb ells el camp de velocitat, en funció
de les diferents unitats hidrogeològiques i les condicions de
contorn.
http://glorietageo.com/services/ground-water-modeling/
19. Com investiguem el flux subterrani?
http://glorietageo.com/services/ground-water-modeling/
25. Com investiguem la qualitat de l’aigua?
Contaminants emergents
Boy-Roura et al. (2017) in press
26. Com investiguem la qualitat de l’aigua?
Boy-Roura et al. (2017) in press
27. Mots finals
L’estudi de la qualitat de l’aigua es basa en,
Coneixement del medi geològic
Coneixement del flux subterrani,
Distribució dels composts i processos que
controlen el seu transport.
Tècniques de camp vs tècniques de laboratori
28. Mots finals
• Noves tecnologies
• Nova precisió
• Més informació
• Més coneixements
Mateixes decisions???