Projecte Aquateca (Mostreig d'aigües superficials i subterrànies del Principa...Fundació Marcel Chevalier
El projecte Aquateca es basa en un mostreig aleatori en l'espai i en el temps de les aigües superficials i subterrànies del Principat d'Andorra.
L'objectiu principal que persegueix és el de disposar d'un magatzem hídric que serveixi de base de dades per a qualsevol projecte local o internacional en l'àmbit del medi ambient, salut ambiental, climatologia i hidrologia superficial o subterrània.
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...ICGCat
Presentació realitzada per Pere Oller (GeoNeu Risk) a la jornada "Barrancs segurs: estudis d’identificació i de prevenció del risc" (Tremp, 26/10/2023)
Auscultació del massís per anticipar els desprenimentsICGCat
Auscultació del massís per anticipar els despreniments, Oriol Pedraza i Marc Janeras (ICGC), Jornada Pla de Mitigació del Risc Geològic a Montserrat (12/06/2023).
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatICGCat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat, Judit Pons i Oriol Pedraza (ICGC), Jornada Pla de Mitigació del Risc Geològic a Montserrat (12/06/2023).
Projecte Aquateca (Mostreig d'aigües superficials i subterrànies del Principa...Fundació Marcel Chevalier
El projecte Aquateca es basa en un mostreig aleatori en l'espai i en el temps de les aigües superficials i subterrànies del Principat d'Andorra.
L'objectiu principal que persegueix és el de disposar d'un magatzem hídric que serveixi de base de dades per a qualsevol projecte local o internacional en l'àmbit del medi ambient, salut ambiental, climatologia i hidrologia superficial o subterrània.
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...ICGCat
Presentació realitzada per Pere Oller (GeoNeu Risk) a la jornada "Barrancs segurs: estudis d’identificació i de prevenció del risc" (Tremp, 26/10/2023)
Auscultació del massís per anticipar els desprenimentsICGCat
Auscultació del massís per anticipar els despreniments, Oriol Pedraza i Marc Janeras (ICGC), Jornada Pla de Mitigació del Risc Geològic a Montserrat (12/06/2023).
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatICGCat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat, Judit Pons i Oriol Pedraza (ICGC), Jornada Pla de Mitigació del Risc Geològic a Montserrat (12/06/2023).
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfICGCat
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya, Òscar Mora (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
Casos d'ús: de la dada a la usabilitat, Jordi Marturià i Òscar Mora (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
Aspectes tècnics de la mesura radar, Òscar Mora i Jordi Marturià (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriICGCat
Presentació realitzada per Antonio Magariños (ICGC) a la Jornada Recerca i innovació al territori (Departament de Territori i Sostenibilitat, 26/11/2019)
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfICGCat
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya, Òscar Mora (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
Casos d'ús: de la dada a la usabilitat, Jordi Marturià i Òscar Mora (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
Aspectes tècnics de la mesura radar, Òscar Mora i Jordi Marturià (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny"
(22/06/2023).
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriICGCat
Presentació realitzada per Antonio Magariños (ICGC) a la Jornada Recerca i innovació al territori (Departament de Territori i Sostenibilitat, 26/11/2019)
2. Introducció
1. Què és una modelització de la inundabilitat?
2. Per què serveix?
3. Quin és el procés de treball?
Modelització Hidrològica – Precipitacions i Cabal dels rius
Modelització Hidràulica – Cabals i geometria del terreny
Resultats de la modelització – Calats, velocitat...
2
3. Què és una modelització de la
inundabilitat?
Una modelització de la inundabilitat és una
eina de treball científic que té com a objectiu
reproduir un esdeveniment real a partir de
formulació matemàtica.
3
Font: ICGC
4. Creació d’un entorn virtual
4
Font: ICGC
Es Crea un espai de treball virtual; com un joc de
taula, amb regles i un tauler
Les regles del joc venen establertes per la física dels
elements naturals que es reprodueixen; comportament
físic de l’aigua.
El tauler és l’entorn físic, el terrenys amb què
interactua l’aigua.
Escenari temporal; període de retorn
Recreació d’un esdeveniment de tempesta i un
esdeveniment de riuada
5. Per què serveix una
modelització de la
inundabilitat ?
5
1. Planificació territorial; PDU, POUM...
2. Protecció civil, plans de protecció
3. Disseny d’estructures; ponts, canals...
6. MODELITZACIÓ
HIDROLÒGICA
6
Obtenir el cabal de càlcul; què vol dir?
Definir els cursos fluvials d’estudi i conques
associades.
Caracteritzar les conques. Escorrentiu.
Precipitació màxima diària.
Obtenir els cabals d’aigua per diferents escenaris.
7. Definir cursos i conques
Localitzar cursos fluvials segons el centre d’interès.
Delimitar la conca associada als cursos fluvials. Subconques.
Caracteritzar geomètricament les subconques
7
8. Caracteritzar el terreny
Classificar el terreny segons la geologia-sòls i els usos del sòl.
Escorrentiu superficial
8
9. Precipitació
9
Determinar la pluja de disseny per període de retorn per cada
subconca. Precipitació màxima diària.
Intensitat de pluja.
Font: METEOCAT
10. Cabal d’aigua
Precipitació i Conca Escorrentiu superficial – cabal d’aigua.
Calibració de dades. Estacions d’aforament i pluviòmetres.
(http://aca-web.gencat.cat/aetr/vishid#riverChartModal).
10
17. Modelització i POUM
17
La normativa actual requereix definir diferents
productes cartogràfics associats a la inundabilitat:
1. DPH, ZS, ZP: Màxima crescuda ordinària
2. Zona de Flux Preferent: Període de retorn de 100
anys.
3. Zona Inundable: Període de retorn de 500 anys.