Your SlideShare is downloading. ×
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica

757
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
757
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Períodes del Pensament Grec:PERIODE FISIC O PRESOCRATIC (final s. VII/s. VI/inici s. V):El primer problema filosòfic es l’ARKHÉ que és l’estructura fisico-material del’univers. La filosofia neix a Milet(Turquia), el primer filòsof es també el primerfísic i matemàtic i es anomenat THALES de Milet. A l’escola de Milet hi ha tresfilòsof importants però es tracta de sofos(savis generalistes) , no pas filòsofs:THALES: (630-546 aC.).Forma part del grup dels set savis de Grècia. Possiblement no va escriureres; però se li atribueix una astrologia nàutica, en vers. Aquest llibre serviaper orientar els pilots dels vaixells en la mar, fent ús del famós Teorema deThales. Thales és un físic, els seus contemporanis mai no li diuen "filòsof".Físic, per a un grec, és un investigador de la natura amb mètodes racionals. Enel camp de la filosofia, Thales és el primer a plantejar-se el tema de l’Arkhé, ésdir, el tema de l´estructura material del món. L’Arkhé de Thales ésl’aigua. En un dels seus fragment diu: "Déus i coses divines naixeren del´aigua". Aquesta frase pot semblar banal o absurda. Però al darrera hi ha unaqüestió important. Thales és el primer a dir-nos que el món pot ser explicat através dun element físic natural com és laigua. Per primera vegada sintentaexplicar la natura sense utilitzar ni lal.legoria ni la fàbulaANAXIMANDRE: (610-547 aC.).Deixeble de THALES, és el primer autor que té una intuïció metafísica sobrel´Univers. Va ser també un científic i descobridor, i va construir un rellotgedaigua (gnomón). Va ser també el primer a mesurar el perímetre de la Terra apartir del moviment del Sol i va descobrir els solsticis i equinoccis. En el campde la filosofia, Anaximandre planteja la qüestió de lApeiron(lindeterminat oindefinit). És el primer a dir que l´arkhé no és un element físic concret (l´aire,aigua,..) sinó quelcom indeterminat com una certa potencialitat inscrita en lescoses que, de fet, no és matèria, sinó la capacitat d’arribar a ser matèria.ANAXÍMENES: (588-524 aC)És l’últim filòsof de l’escola milèsia. Va ser deixeble d’ANAXIMANDRE però laseva teoria representa un pas enrere respecte al seu mestre. Per aANAXIMENES l’ Arkhé torna a tenir un caire físic, material. El seu arkhé ésl’aire. Dóna tres raons.1. Condicio imprescindible wper la vida.2. Esta a tot arreu(universal)3. L’aire no pesa.A Finals del s. VI a.C els perses ocupen Àsia menor i les polis gregues sóndestruïdes; la cultura de les polis es anorreada; la filosofia canvia d’àmbitgeogràfic. Passarà a ser la magna Grècia ( Sud d’Itàlia) on les colònies greguesestablertes al sud d’Italia i a Sicilia progressaran molt durant aquest període.Els pitagòrics i els sofistes es desenvolupen a la Magna Grecia els seglesVI-V a.CPITÀGORES(530 a.C) Nascut a Samos i emigrat al sud dItàlia, es dóna un segon naixement de lafilosofia. No es preguntava pels elements bàsics o principis de la matèria com
  • 2. féu Tales de Milet, sinó per lestructura o forma del món. Per entendre el móncal matematitzar;cal anar més enllà dels sentits. Lestructura o forma del cosmos ésmatemàtica; amb el llenguatge dels nombres es capta lordre, lharmonia i labellesa del cosmos. És en aquest sentit que consideren els nombres coml’Arkhé de l’Univers. La comunitat pitagòrica de caràcter elitista, adoptà la visiódualista (creença òrfica) de la natura humana, es a dir, la dicotomia ànima-cos:lànima està presonera dins del cos i viu repetides reencarnacions. Es cercava lapurificació de lànima tant a nivell ascètic com a nivell intel•lectual.La purificació o alliberament consisteix en trencar el cicle de reencarnacions.Amb la comprensió dels matemàtiques o nombres. Els secrets del cosmos,reservats als iniciats, són de caràcter numèric.HERÀCLIT (554 – 484 a.c) :Nascut a Èfes(Àsia menor, actualment Turquia) , és considerat un continuadorde l’Escola de Milet, perquè també anava a buscar el arkhé, en aquest cas elfoc. Pertanyia a una família aristocràtica, hauria d’haver sigut rei però varebutjar els càrrecs politics per dedicar-se a la filosofia.Sembla que Heràclit defensava l’arkhé del foc però no com un elementestrictament físic sinó que més aviat representava un símbol, el foc al mateixtemps crea i destrueix la vida, està dient que totes les coses estanperpètuament en estat de canvi, de transformació i de moviment.La idea a partir de la qual s’articula la filosofia heraclitiana és la de l’esdevenir.Tot flueix, tot està sempre en moviment. Igual que el foc es creador idestructor al mateix temps, tota la vida esta plena de contrast, moviment,transformació.S’ha situat a Heràclit com antecedent dels sofistes. En certa manera l’esforçheraclitià per pensa el que modernament anomenem ètica es un pas intermedientre els consells dèlfic i la sofistica.PARMÈNIDES D’ELEA: (s. VI- 470 a.C)Coetani a Heràclit, pero no es segur. Planteja que el canvi és lògicamentcontradictori perquè canviar és de ser a no ser. Però el no ser no és, per tantno podem expressar-ho. No hi ha canvi.Per a permènides el món físic i el canvi son pura aparença. Si existís i estiguesen moviment hauria de venir del NO ÉSSER i això es absurd. Del no ésser nopot venir-ne res. El moviment és pura aparença dels sentits.Parmènides estableix la identitat entre veritat, pensament i ésser. El discursracional ens porta necessàriament a la veritat: És una mateixa cosa ser ipensar.ANAXÀGORES: (500 – 480 a.C)Va ser el primer dels filòsofs presocràtics a viure a Atenes. Va proposar unateoria física anomenada "tot-en-tot", i va afirmar que el NOUS (intel•ligència)va ser la causa motriu del cosmos. Va ser el primer a donar una explicaciócorrecta dels eclipsis, i va ser famós i conegut per les seves teories científiques,incloent que el sol és una massa de metall roent, que la lluna és terrenal, i queles estrelles són pedres de foc. Va sostenir també que lestat original delcosmos fou una barreja de tots els seus ingredients o “llavors” (homeomeries).Aquestes llavors es barregen, de manera que cap d’elles com a tal és evident.La barreja no és totalment uniforme o homogènia.Malgrat que tots els ingredients es troben a tot arreu, alguns estan presents enconcentracions més altes que altres, i aquestes proporcions també poden variardun lloc a un altre. La barreja en algun moment en el temps es posa en
  • 3. moviment per lacció de nous (intel•ligència), comença a girar al voltant dunpunt petit en el seu interior, i a mesura que avança el moviment giratori isexpandeix, els ingredients de la barreja es desplacen i se separen i tornen abarrejar-se amb els altres, acabant en la producció del cosmos tal i com elpercebre.En aquesta situació apareixen dos grups de filòsofs. El s físics i els atomistes,en canvi, intenten respondre al problema de la contradicció del moviment através de la investigació material, d’aquí surten dos filòsof importants:DEMÒCRIT: Va ser un dels dos fundadors de la teoria atomista antiga. Va elaborar unsistema originat per Leucip, el seu mestre, en una visió materialista del mónnatural. l els atomistes van sostenir hi ha petits cossos indivisibles (elsàtoms) que composen tota la realitat i que aquests es mouen en un espai buitinfinit. Dels antics filòsofs materialistes de la naturalesa, que no es basen enalgun tipus de teleologia o finalitat per donar compte de laparent ordre iregularitat en el món, latomisme va ser el més influent. Fins i tot el seuprincipal crític, Aristòtil, va elogiar Demòcrit per argumentar a partir deconsideracions apropiades per a la filosofia natural.EMPÈDOCLES(492 aC-432 aC):fou un filòsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentàriament,és escrita en hexàmetres. Va defensar la democràcia i va afavorir als pobresperseguint als aristòcrates. Li fou ofert el títol reial, que va refusar. Fou tambéun orador brillant. Aristòtil diu que va morir als seixanta anys. Entre els seusdeixebles hi va haver Gòrgies de Leontini. Empèdocles considera que elselements primers (arkhé) són els 4 elements (terra, aigua, aire i foc) i quetotes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separaciódaquests quatre elements, per lacció alternativa de dos principis de moviment: - Lamor (φιλότης), que impulsa la barreja. - Lodi (νείκος), que impulsa la separació.El predomini alternatiu de cada una daquelles forces sobre els quatre elementsdóna pas a la formació i destrucció de mons successius. A banda daixò, elpensament religiós dEmpèdocles mostra similituds amb les teories dels eleàtics(escola dElea) i els pitagòrics, però no va adoptar cap dels seus principisfonamentals (encara que estava dacord amb els darrers en la creença en latransmigració de lanima).PERIODE HUMANÍSTIC: (s. V)Anys centrals del segle V. Des del punt polític determinant , les guerresmediques( amb els perses) van destruir un gran nombre de polis greges a Àsiamenor, però finalment els perses son derrotats a la batalla de Salamina i arribael moment de més esplendor cultural i política de Grècia. Època de laconstrucció del Partenó actual:Moment en que apareix la democràcia com a sistema de govern. En la filosofiahi ha dos grups importants:Sofistes: mestres ambulants, que ensenyaven per les ciutats educant fills delrcs que volen dedicar-se a la política. Tenen una concepció practica de lafilosofia i defensen una teoria relativista del mon. (res no és veritat ni mentida,tot depèn de l’habilitat amb que s’argumenta).Sòcrates que es condemnat a mort l’any 399 a.C acusat de no creure en elsdeus de la ciutat i de la corrupció intel•lectual dels joves. Se’ls considera elpare de la filosofia, sobretot per la radicalitat del seu gets en acceptar la mort.
  • 4. Defensava l’ intel•lectualisme moral( Tot home bo és savi) i la docta ignorància(només sé que no sé res).En aquest període el problema fonamental es el NOMOS (la llei), i la diferenciaentre les lleis físiques(universals, no son es poden manipular) i lespolitiques(concretes i manipulables) .És essencial el valor que es dóna a laparaula, que és l’ instrument de la transformació del món. En la societat atenesa el qui parla bé domina les assemblees democràtiques, ila retòrica apareix com a instrument de dominació política.Per els sofistes la paraula és l’eina del poder i en canvi per Sòcrates, la paraulaes una instrument de la veritat.PERIODE CENTRAL ( s.IV)Hi ha les dues personalitats centrals de la filosofia grega: Plató i Aristòtil. És elmoment en què s’inicia la crisi de les polis. A Atenes tot el s. IV està marcat perles conseqüències de la derrota de les guerres del Peloponés. Esparta guanya iprovoca una crisi social important.El problema central d’aquest període es: Què és l’ésser?Plató amb la seva teoria de les idees posa una de les bases de la culturaeuropea posterior. Però és fonamental afirmar que existeixen idees i queaquestes idees son el model de les coses materials concretes. Les ideesexisteixen per donar coherència al llenguatge, i no podem fer actes bons si noexisteix la bondat o la justícia, que és el model conceptual perfecte dels actes.Aristòtil fa una critica de la teoria de Plató i nega l’existència de dos móns.Aristòtil explica el tema del moviment a partir de la teoria de l’acte i lapotencia. Aristòtil elabora la teoria del punt mitja i tota una teoria de laprudència.PERIODE ETIC (s. III a.C) :Període de crisis social i anarquia política. Va des de la mort d’Alexandre Magnea l’arribada dels romans. Alexandre posseeix un dels imperis més grans delstemps antics però mort sense descendència. Significa una gran extensiócultural grega per Àsia, es destrueixen les polis i es continues un impericentralitzar. Es un període radicalment individualista. L’home no se sentvinculat a la ciutat, falta confiança en la política.El problema fonamentalment es moral, produeix una conducta individual, lasaviesa s’identifica amb una actitud d’automarginació política, hi ha tres escolesfilosòfiques:ESTOICS: centren la seva filosofia en el tema del dolor. Al món hi ha el mal i elsavi és el que sap assumir i acceptar el dolor. La seva moral esta centrada en laidea d’autocontrol.EPICURICS: tenen com a qüestió principal el tema de la felicitat. L’home ha deprocurar se feliç i malgrat que el món sigui dolent. L’amistat gairebé substitueixla política, ja que creien que apartar-se radicalment de la política era una fonde dolor i angoixa.CÍNICS: són el grups més radical, consideren que la societat és injusta i tenenuna actitud provocadora, destructora, asocial. Neguen que pugui existirqualsevol idea de veritat, tot és mentit, fals. Aquesta escola s’origina entre elsantics deixebles de Sòcrates desenganyats que reivindicaven el captenimentirònic, però en un sentit destructiu.PERIODE RELIGIOS O ROMA ( s. II – III d.C):És el període en que Grècia queda sota l’orbita romana. Moment de decadènciafilosòfica. Apareixen un gran nombre de sectes religioses més o menys
  • 5. inspirades en cultes egipcis,babilònics etc. Hi ha una recuperació d’escolesfilosòfiques, però llegides en una clau mística: preocupa el més enllà.Hi ha dos grups filosòfics importants:NEOPITAGÒRICS: Recuperen la teoria Pitagòrica, els horòscops, la mística,…NEOPLATONICS:Una part del seu vocabulari va ser posterior ment adaptat alscristians. Volen recuperar el platonisme. Últim filòsof neoplatònic: PLOTÍ, vainfluir molt en Sant Agustí i a través seu en el pensament filosòfic cristià.EL PAS DEL MITE AL LOGOS ( EL PAS DE LA PARAULA AL DISCURS):al s. VI a. C, un canvi en la manera d’explicar i donar sentit al món: és el pasdel Mite al Logos, el pas d’una explicació basada en la imaginació i la fe a unaexplicació que parteix de l’observació i la raó. l Els primers pensadors queportaran a terme aquesta nova manera de pensar, alternativa als mites, són elsPresocràtics.El mite és l’ intent de recollir una situació model a través d’una acció o d’unahistòria. El que passa al mite es una ficció però aquesta ficció simbolitza unasituació que existeix realment.El mite te dos elements:1. L’historia que explica.2. L’hermenèutica, d’interpretació de l’historia.Tot el mite esta en funció de l’hermenèutica, pretén transmetre un missatge através d’imatges.El logos neix del mite, es una forma diferent d’intentar expressar les veritatsprofundes que també trobem al mite.Generalment hi ha tres tipus de mites:Sagues: histories dels orígens. Expliques l’origen d’una família, ciutat, país i finsi tot del cosmos.Contes:historietes humorístiques, fantasioses. Contes de la vora del foc. Nopretén explicar cap veritat sinó simplement divertir.Mite: Aquestes son l’antecedent de la filosofia. Tenen un caràcter existencial. ELmite pròpiament dir parla d’alguna situació humana tràgica i profunda. Dónallisons de comportament moral i social.Tipus de mites:Cosmogonics: volen explicar la creació del cosmos.Teogonics: quan fan referència a l’origen del Deus.Antropogonics: quan fan referència a la creació de l’home.Etiologics: quan fan referència a la vida en els més enllà, la fi del món…Moral:que narra la lluita entre el bé i el mal.La filosofia neix a Grècia a traves d’un procés d’anàlisis i critica del mite. Moltescultures que tenen mites però no han arribat a produir un pensament filosòfic.El miracle grec és precisament l’aparició d’un nou tipus de pensament que es ellogos.A Grècia es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el miracle grec:Economic: El país es molt pobre i això obliga al comerç i fa que els grecs entrinen contacte amb altres civilitzacions i per tant poden contrastar i discutirdiverses maneres d’ entendre el mon.Sociologic: Grècia no es un imperi, sinó que cada ciutat – estat és independent.Per tantn els ciutadans tenen a prop el poder polític. Hi ha una tendència abuscar la igualtat de tothom davant la llei. Això anirà evolucionant lentamentcap a la idea d’humanisme.
  • 6. Religios: Cada ciutat te la seva religió pròpia i diferents cultes religiosos. No hiha cap casta sacerdotal que impedeixi e debat sobre els mites i que obligui auna ortodòxia.Educatiu: a Grècia tots el ciutadans tenien l’obligació de participar en la políticade les ciutats, a l’àgora es debaten temes que interessen tothom i tothom estaobligat a participar-hi.Importació de la geomètrica i física egípcia: el primers filòsofs grecs aprenen lafísica i matemàtiques dels egipcis. Però per als egipcis la geometria i lamatemàtica eren sagrades. Quan els grecs les adopten, organitzen l’espai.Gracies a la geometria i la física el cosmos agafa un ordre.La geometria grega serà també important a un altre nivell: en el nivell de laproporció que serà essencial en el l’art, entre el pensament i l’acció, entre laraó i els sentits…SOFISTES I SÒCRATESLa sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es potconsiderar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centrede la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven deciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a làgora, i cobraven per fer-ho. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa, i els sofistessón l’expressió d’aquest ideal. Els sofistes sinteressen essencialment perl’home (és a dir el ciutadà) i per problemes de retòrica i de dret, en la mesuraque s’interessen sobretot pel problema de la convivència.Defensen una teoria relativista sobre el món, consubstancial amb lademocràcia. Per als sofistes, tot són opinions. La sofística constitueix una expressió de democràcia i de la tolerància, en lamesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertatd’expressió. Les seves tesis essencials són:NIHILISME ONTOLÒGIC: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi(Gòrgies)FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real.SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement.CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultatd’un pactePOSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, nopels déus. RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat, de cadaèpoca i dels interessos de cada moment. Per tant, canvien quan lescircumstàncies ho requereixen.ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal: Tot pot ser a la vegadaveritable i fals. Per als sofistes hi ha dos tipus de lleis:- les lleis físico-naturals, de valor universal, no poden canviar i es compleixende forma inevitable.- les lleis político-socials o “nomos” que regulen la convivència en la ciutat i sónconvencionals (poden canviar, cada ciutat té lleis diferents)(reflexió: cal obligar algú a morir per defensar les lleis del seu país?)- Gran importància del llenguatge. La paraula és un instrument de poder. Ésmolt important dominar l’habilitat retòric
  • 7. Els sofistes practiquen el relativisme i l’escepticisme . Defensen la idea que no hi ha veritats absolutes, només hi ha opinió .Distingeixen entre saber i creure: només hi ha creences, no sabers .El llenguatge i la retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder... Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants Sòcrates i Plató estan en contra dels sofistes, als qui consideren responsables de la decadència moral i política de la Polis. PROTAGORES (445-429 aC): Atenes va esdevenir una important i propera ciutat-estat i sota lideratge de Pèricles. Protagores instruía en lleis i retòrica a qualsevol que pogués pagar-ho. Els seus ensenyaments es centraven essencialment en qüestions practiques i en guanyar en els judicis més que en demostrar la veritat de cap idea. Protagores creu que la principia mesura de totes les coses es subjectiva i relativa. Això portava a rebutjar l’existència de definicions absolutes de la veritat, la justícia o la virtut. El que és veritat per a una persona pot ser fals per a una altre. Aquest relativisme també s’aplica als valors morals, com el que està bé i el que està malament. Una cosa és ética, només perquè una persona o la societat jutja que és aixì, Protagores va ser influent d’un grup de Mestres itinerants de la llei i la retòrica que va esdevenir conegut com el sofistes. GÒRGIES (490-380 aC) Va néixer a Leontinos(Sicilia) i va morir sobrepassant els cent anys d’edat. Gran viatger i suposat alumne d’Empèdocles, Gòrgies va treballar en moltes ciutats gregues, fins instal·lar-se a Atenes en el 427 com a cap d’una ambaixada de la ciutat Va ser un orador famós i subtil .Es va dedicar fonamentalment a ensenyar l’art de la retòrica com el camí més adequat per accedir al poder. Va compartir pressupost basic de la filosofia de Protàgores: el relativisme. La retòrica és la tècnica de la persuasió, i el sofista, el mestre de l’opinió. Les tres tesis:1. Res no és(existeix)2. Si alguna cosa existís, seria incognoscible3. Si fos cognoscible, seria incomunicable CONCLUSIÓ: L’ésser no existeix. Sòcrates (470 - 399 a.C) Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora, va rebre una educació tradicional en literatura, música i gimnàstica. Més tard estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes, les especulacions dels filòsofs jònics i la cultura general de lAtenes de Pèricles. Durant la guerra del Peloponès contra Esparta, serveix com a soldat d’infanteria (amb gran valor) a les batalles de Potidea (432-430 a. de C.), Deli (424 a. de C.) i Anfípolis (422 a. de C.). Va pels mercats i places públiques dAtenes, iniciant diàlegs i discussions amb tot aquell que vol escoltar-lo, mitjançant preguntes. Crea així un mètode denominat maièutica (o art denllumenar els esperits). Era poc agraciat i descassa alçària. Arriba a ser molt popular a Atenes per la seva viva intel·ligència i un sentit de l’ humor agut però desproveït de sàtira o cinisme. Es casa amb Jantipa, una dona de reconegut mal geni, amb qui té tres fills.
  • 8. L’any 399 a.C. Sòcrates és dut a judici davant un jurat duns cinc-cents homes.Se l’acusa d’impietat i de corrompre a la joventut, encara que el seu crim realera el désser antidemocràtic.Les execucions es duien a efecte amb cicuta, extracte verinós duna planta quemata sense dolor. Per raons religioses devien transcórrer trenta dies abans queSòcrates hagués de beure la cicuta.Podia haver-se escapat fàcilment: els seus amics ho tenien tot arreglat. PeròSòcrates, que tenia setanta anys, va preferir complir amb la llei, encara queaquesta semblés injusta.Mètode Socràtic: Tècnica dialogada que consisteix en facilitar que l’individu quevol conèixer la veritat la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda delllenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Consta de dues parts: Ironia iMaièuticaIronia: moment destructiu, negatiu i crític. Pretén posar en contradicció a l’interlocutor, demostrar-li que defensa coses absurdes per obligar-lo a quenegui el que abans havia afirmat.Maièutica: moment constructiu, en què es porta a l’altre cap al descobriment deles idees que innatament posseeix; les idees que té sense saber-ho. Tot homeés bo i just per naturalesa. La veritat la portem tots a dins de lànima, però calun esforç per treure-la a la llum, per descobrir-la i fer el pas de les opinionsvulgars a la ciència.Intel·lectualisme moral: és la conseqüència de la maièutica. Tot home bo éssavi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo, perquè la força del Bé ésinsuperable. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant. Docta ignorància: només sé que no sé res. Reconèixer la pròpia ignorància,rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa.Dialèctica socràtica: Art del diàleg. En el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn;leducació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó através del mestres: lautèntic magisteri el dóna la vida. Universalisme ètic: Sòcrates rebutja la teoria sofística segons la qual tot sónopinions. Per Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que serdolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof ésdefinir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per això lacusaran decorrompre els joves). Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàlegorientat a la recerca del Bé) i un mestre que els orienti. El punt de partença de la filosofia és la introspecció (mirada interior,descobreixo el Bé quan manalitzo interiorment). En la raó trobem conceptes clars, definidors de les essències de tot,comprensibles per tothom que busqui la veritat. Els conceptes de la virtut són innats, tots els portem a dins i per això tendimnecessàriament a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixarde fer-lo.Sòcrates i Sofistes: Semblances Interès per lhome: com cal obrar per ser un bon ciutadà ?Interès pel llenguatge: la veritat neix a través del diàleg, o bé la retòrica ésleina per manipular el coneixement?La recerca dinfluència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes.Sòcrates i Sofistes: DiferènciesDe mètode: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument perarribar a la veritat. Els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraulaper aconseguir el poder.
  • 9. D’ideal: Lideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la sofrosine(prudència). Lideal dels sofistes és aconseguir lèxit.Pedagògiques: Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, dialogant amb tothom.Els sofistes cobren i s’adrecen només als joves rics que els poden pagar.D’objectius: Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir elsconceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat...). Els sofistes prediquenlescepticisme i el relativisme.PLATÓ (427-348/7 ac):Nascut a Atenes un anys desprès de la mort de Pericles. Veritablement ells’anomenaba Aristoteles però li digueren Plató, que significava”esquena ampla”.Prové d’una família noble, tenint una cultura política bastant ampla.Va tenir moltes ambicions politiques de jove, on volia un estat ideal. Platósegueix el camí del seu predecessor explicant de la mateixa manera que ell elsseus coneixements.EN el 387 ac funda la acadèmia, una universitat, i Aristòtil va ser un dels seusalumnes destacats.Intenta expandir els seus ensenyament però fracassa. Passant els últims anys ala acadèmia, morint a Atenes amb 80 anys.OBRES:Plató va escriure aproximadament 50 obres literaries. Totes tenen unaestructura basada en el dialecta, ja que eran obras didactiques. Totes tenenuna base fonemental, son conversacions de Sócrates amb amics o enemics, onsempre té la raó Sócrates.Les més importans són : Banquet Fedó República FedreLa seva filosofia es basa en varis conceptes derivats de altres pensamentsd’altres filosof. Com per exemple: Heràclit: res no roman, tot canvia. Pitàgores: Matemàtiques, geometria i la relació cos-anima. Anaxagores: Orde racional i visió cosmològica. Sócrates: El rebuig als sofistes per l’utilitarisme ( ensenyar a canvi d’alguna cosa material), educació cap a èxit en la política i l’actitud sensista, subjectivisme . relativisme i mètode socràtic.
  • 10. TERIA DE LES IDEES o IDEES PLATÒNIQUES:- Allò que flueix no pot ser estudiat per la ciència (episteme)- Món sensible: (el podem veure i tocar), és el món de la matèria, sotmès aun canvi permanent i constant. És el món d’Heràclit.- Món intel·ligible: El món no material o intel·ligible (només el podem pensar)és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat, perquè és perfectai no canvia mai. És el món de Parmènides. Fa possible el món sensible, ja queles coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència,l’ètica i la política es basen en les Idees immòbils i estables. (Simbologia: Mitede la Caverna).- Les Coses participen de les idees, real però imperfectes. Món aparent,ombradel món intel·ligible.- Les idees també són el fons dels valors ètics i estètics. Ideal delsconceptes. Ta. de la participació (methexis). Idea del Bé - El món de les idees està jerarquitzat: - Objectes i éssers món sensible - objectes matemàtics - idees estètiques i ètiques - BÉ: Bé és veritable en sí; fonament de tot ésser.Sovint m’has sentit dir que la idea del Bé és l’objecte de l’estudi suprem, apartir de la qual les coses justes i totes les altres es tornen útils i valuoses. - La idea del Bé és il·luminadora i el seu sentit, és el seu destí. - Cal un demiürg que faci les còpies del món intel·ligible al món mutable.CONEIXEMENTS I DIALÈCTICA:L’autèntic coneixement és el de les Idees, a les quals s’hi accedeix per 4 vies:1. Record (Reminiscència): Empresonament de l’anima en un cos, al caure ha oblidat totel que ja ha vist al costat de les idees pures.2. Amor (al saber): Home vol coneixement i ascendir fins a la idea de bellesa i el bé.3. Dialèctica : Son subgraus que ens permetran arribar al coneixement sempre que passemper tots ells.1. El primer grau és la doxa o opinió, que no és el veritable coneixement, però que ésimprescindible mentre estiguem en aquest món, mentre l’ànima estigui tancada en el cos.Aquesta només ens permet el coneixement mitjançant els sentits. 2 etapes: 1.1 Eikasia, que és basa en la percepció sensible. Sensació o conjectura. 1.2 Pistis, ja veiem una certa participació del món de les idees, tenim fe de que així sigui, tenim una certa creença que així és. L’objecte de la pistis són els elements particulars, copies de les Idees.
  • 11. 2. El segon grau de coneixement és el de la raó, el de la episteme; però també dividiten dos nivells: 2.1 Diánoia, la raó discursiva, una raó que no ve de cop, que s’ha de deduir,encara no és el coneixement perfecte; fem servir la hipòtesi. 2.2 Noesi o raó intuïtiva. Aquesta és la ciència que te per objecte les idees, elsmodels de les coses. A aquest saber no hi arriba tothom 4. Purificació (via ètica) i ascens de l’anima al món intel·ligible.Simbologia: Mite de la Caverna.CONCEPCIÓ DEL HOME / ÀNIMA:La paraula ànima (psique) significa vida en els poemes homèrics. Principi, batec, moviment,alè de vida...L’ànima és el principi de la vida del cos, element oposat a la corporeïtat.Ànima: simple, semblant a allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme; no visible i pertanyal món intel·ligible i va a un lloc diferent, noble, invisible diví i immortal.Cos: mortal, multiforme i irracional; cos mor, es corromp i desapareix. Ànima accidentalment encarnada en un cos, tranmigran d’un cos al altre, esperant la sevapurificació per mitjà de la pràctica de les virtuts.Passa per 3 etapes:1. Ànima Concupiscible: Part concupiscible: tendències i desitjos més baixos(epithymetikón). baixes passions. Virtut és la temperància2. Ànima Irascible: es troba al pit i està emparentada amb la moral, passions nobles.Voluntat (thymoneides: thymos - ànim, esforç, impuls, desig)3. Ànima Racional: ens diferencia dels animals, element elevat, caràcter diví i immortal. Ésal cervell i ha de conduir les altres. Enteniment (logistikón).Simbologia: Mite del Tir Alat.MITE DE LA CAVERNA:S’estableix un paral·lelisme entre el mite i la seva explicació de la realitat:Les ombres de lacaverna representen el no-ésser, l’aparença. Els objectes que es reflecteixen són els objectesdel món sensible, que en donen opinió sobre el món. El mur és la línia divisòria entre lescoses sensibles i les suprasensibles. Sortir de la caverna és veure la realitat, el món real deles idees, amb la seva màxima idea, el Bé, representada pel Sol, que ens enlluerna, com elconeixement.En segon lloc el mite simbolitza els graus de coneixement. Les ombres simbolitza la eikasía oimaginació, i la visió de les estàtues és la pístis o creença. El pas de la visió de les estàtuesfins la visió del Sol, representa la dialèctica en els seus diversos graus.En tercer lloc el mite representa l’aspecte místic i teològic del platonisme ja que la vida en ladimensió dels sentits i el que es sensible es dona a la caverna, mentre que la vida de ladimensió espiritual la trobem a la vida suprasensible, amb la visió suprema del sol i de lallum, el Bé.
  • 12. En quart lloc relacionem el mite amb la concepció política ja que l’esclau torna a la cavernaper poder alliberar als seus companys, com fa el filòsof al encarregar-se de la política a laciutat; quan el que realment desitja és ascendir al món ideal.En el mite de la caverna és fa evident tres estadis en el procés de coneixement de l’anima:a. Allò que es veu, coses.b. l’horitzó de les idees.c. llum de la idea suprema: el Bé.Lligades a tres maneres de conèixer: Sensació (aisthesis) coneixement de les coses, Opinió(doxa) coneixement de les idees, Ciència (episteme) coneixement del Bé. El Bé és l’objectemàxim de coneixement, el noûs o intel·ligència.El filòsof desitja la mort per alliberar-se. El filòsof es converteix en aquell que desitja la vidaautèntica, i la filosofia un camí cap a la vida real.Les ànimes que hagin viscut excessivament lligades a les coses terrenals seran condemnadesLes ànimes que hagin viscut d’acord amb la virtut, es reencarnaran en animals mansos osociables.Sols els que es dediquin a la filosofia podran alliberar-se realment de la presó del cos. Lesànimes alliberades i que ascendeixen al món ideal viuen allà uns 1000 anys fins que tornen acaure al món d’allò mutable.La política, la virtut i l’ànimaPlató fa una recerca d’una ciutat justa, produïda per aquestes idees principals: Tenir una clara idea de justícia Superar la tirania Educar als ciutadans El poder pels més intel·ligents i generosos L’estat és un reflex del ciutadà (ànima, virtut...) Filòsof GovernantL’estat tenia que esta organitzat en nivells:Nivell superior: Lógos, racionalitat i reflexió. Els governants (archontes) elegits entre elsguardians (phylakes) i basant-se en el saber (sophia) i en la generositat, altruisme iidealisme. Ànima racional (logistikon).Segon nivell: Defensa de l’Estat d’atacs. Guardians, que no poden tampoc (com elsfilòsofs) tenir bens materials i amb dedicació total. Ànima irascible (thymos). Tercer nivell: Es dediquen a aconseguir l’aliment; fonament econòmic de la polis.Camperols, artesans, comerciants. Ànima adreçada a les necessitats més elementals del cosi la vida (epithymetikon).Per a Plató una ciutat perfecta és una educació perfecta. Amb aquesta classificació social:La primera classe social: les arts i oficis aprenentatge pràctic.
  • 13. Pels guardians: educació basada en la gimnàstica i la música, per tal de reforçar el valor ila força. Han de criar-se com una gran família i mantinguts per la primera classe, que tenienels bens materials.Els governants: educació dels filòsofs (50 anys). Cap els 30-35 anys calia aprendredialèctica, dels 35 als 50 recuperar la connexió amb la realitat tenint càrrecs públics. Caliaconèixer el Bé i poder aplicar-lo.Areté de Plató era la Virtut; excel·lència, de mèrit, de bo, de positiu...Ell explicava que eranqualitats innates. És la qualitat humana de dominar-se a un mateix; conèixer-se a si mateix.Fer millor la nostra condició natural; què volem ser La virtut com harmonia de les tres partsde l’ànima: Ànima racional: prudència; Ànima irascible: valerosa; Ànimaconcupisciple : temperància. També esta lligada al coneixement superior de les idees dejustícia o el bé.Els règims polítics:Segons la relació entre els ciutadans i el règim sota el que viuen. Construcció d’una societatjusta, feliç en la realitat.Aristocràcia: És el règim més perfecte. La intel·ligència mana per mitjà d’homes superiors,per la seva educació o altruisme.Timocràcia: La passió domina sobre el racional i s’ambicionen honors i riqueses. Classemilitar.Oligarquia: Manen els rics. El governant vol guanyar sempre més.Democràcia: Governen els pobres i el poder està en mans de tothom. Però no hi haeducació ni intel·ligència.Tirania: Mana un sol home en benefici propi.
  • 14. ARISTÒTIL(384-322 ac):Neix a Estagira. Als 17 anys entra a l’Acadèmia , on hi roman fins la mort de Plató el seumestre (347 ac), siguent un dels deixebles més destacats.Al inici de l’hegemonia de Macedònia, quan puja al tron Filip II, fa que els seu fill sigui educatper les doctrines de Aristòtil.A la mort de Filip II(336 ac), assassinat pel seu general Pausànies, Comença el regnat delseu fill Alexandre, i l’inicí del gran imperi Macedònic. Aristòtil torna a Atenes, On funda elLiceu, denominat així per estar situat al costat del temple de Apolo Liceu, gracies a lesaportacions econòmiques de Alexandre. Es deia que en el Liceu hi havia un gran zoo, ademésde terres pròpies on Aristòtil solia donar classes avançades al seus aprenents més destacatsmentres donaven un tom. D’aquí deriva que els anomenessin Peripatètics de peripatos(paseig) i els altres alumnes Estagirita.A l’any 323 aC. Amb la mort d’Alexandre i la fi de l’imperi macedònic, Aristòtil va fugir deAtenes per por de ser assassinat a conseqüència de tenir relació amb Alexandre, anant aCalcidia (illa d’Eubea) on mor als 62 anys al 322 aC.OBRES:Totes les obres de Aristòtil son recopilacions, produïdes per els seus aprenents, dels seusapunts o investigacions que feia per poder explicar desprès als seus alumnes.Les més importants són: Historia del Animals(deu llibres) De les parts del Animal (biologia) De la marxa de Animals(emigració) De la generació dels Animals( cinc llibres) Problemes(trenta-vuit llibres) Sobre Jenòfanes, Melis i Gòrgies Metafísica (catorze llibres) Ètica a Nicòmac(deu llibres) Ètica a Eudem(quatre llibres) Gran Ètica Política(vuit llibres) Econòmica(dos llibres) Retòrica (tres llibres) Poètica (falta la segona part cremada a la biblioteca de Alexandria) La Constitució d’AtenesMETAFÍSICA:
  • 15. La metafísica es la ciència de l’esser, defineix allò que existeix. Allò que podem percebre perels nostres sentit. Aristòtil trenca amb el dualisme de móns del seu antecessor.L’esser es divideix en 10 categories, 9 d’elles no són necessàries però complementen la sevaidentificació. L’esser s’expressa per la seva Substancia i atributs(9 categories). La substanciadefineix les coses,fa que tinguin una característica pròpia, que si no estigues no es podriaidentificar com a esser en la realitat.Aquesta es divideix en dos parts: Materia i Forma Matèria: és el substrat real que posseeix tot esser.(ile)Aquesta és el principi d’individuació,dos objectes poden tenir la mateixa forma però no la mateixa matèria.Forma:és el que determina la matèria (morfe). És el principi de determinar la matèria.Poden dos objectes tenir la mateixa matèria però ser de diferent forma.Així tot esser es, substancialment, matèria + forma. No es poden separa una de l’altra.L’esser humà també es un compost de matèria (cos) i forma (anima). La forma és principid’intel·ligibilitat de l’esser: vol dir que l’anima coneix els essers per la forma, no per lamateria.Per aristotil, l’anima és mortal, perque no pot existir sense el cos, perque sómncomplementaris.CATEGORIES L’ésser s’expressa per la seva substància, però també pels seus atributs (accidents). Fora dela ment només existeixen els éssers singulars però la ment necessita organitzar els ésserssingulars en classes i subclasses. Això ho pot fer gràcies a les categories, conceptes queorganitzen la realitat material de forma lògica.La primera categoria relaciona esser de característiques similars.(hominids)La segunda categoria individualitza els essers dintre d’una primera categoria. (gorila,humà…)Les categories són, doncs, el pont entre la realitat i el nostre pensament: les maneres de serde l’ésser es corresponen amb les maneres de parlar sobre l’ésser.Gràcies a les categories, la ciència, que només parla del món real, és possible.Però només hi ha ciència d’allò universal: la medicina estudia l’home en general.TEORIA DE L’ACTE I LA POTENCIAAristotil introdueix una solucio al problema del canvi continu en la realitat. Esplicant-l’hod’aquesta manera:Tot esser es troba en acta, i alhora en potencia a esdevenir (canviar) cap a un altre estat.Defineix potencia com a tot el que es pot derivar a esdevenir o arribar a ser en un futur.Una poma (en acte) i un arbre en un futur(potencia).Entre l’esser i el no esser hi ha dons un estadi intermedi de l’esser: l’esser en potencia. ELcanvi en el món es l’actualització constant d’allò que esta en potencia.La matèria es la part de l’esser que sempre esta en potencia.LES CAUSES DEL CANVI:
  • 16. El que fa que l’ésser passi de la potència a l’acte és la causa. SegonsAristòtil, n’hi ha 4:-causa material -causa formal-causa eficient: Aquell que produeix les coses, es com un conector -causa final: La rao per que s’ha produït el canviLa causa final és la més important de totes, fa que l’ésser tingui sentit, raó de ser. Lafilosofia d’Aristòtil és Teleològica (telos: finalitat). Tot el que existeix tendeix cap a unafinalitat.Aristòtil entén el canvi com a un fenomen inherent als éssers, definit com el pas de lapotència a l’acte. En el canvi intervenen 3 elements:
  • 17. *Generació: apareix Substancia.* Corrupció: Desapareix la Substancia o canvia.*Augment o disminució (fisicament).* Desplaçament: Canvi d’entorn.ANTROPOLOGIA:L’home és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. Lamort d’un equival a la mort de l’altra.En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida. En l’home, a més,l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix delsaltres animals. (home = animal racional).Aristòtil distingeix tres tipus d’ànima, amb tres funcions específiques:TEORIA DEL CONEIXEMENT:Quan naixem no sabem res (contra Plató), la nostra ment està en blanc. A mesura que elssentits es desperten, la ment s’omple de percepcions, les quals, associades amb el sentit
  • 18. comú, es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència. El procés delconeixement es completa quan l’enteniment rep l’experiència i crea, per mitjà del’abstracció, els conceptes generals que seran la base de la ciència: home, mamífer, salut,malaltia, vertebrat, temperatura …COSMOLOGIA:Geocentrisme d’Aristòtil i Tolomeo (s. II d.C):• la Terra és el centre de l’univers• La Terra és esfèrica• La Terra és immòbil• Al voltant de la Terra giren esferes transparents, amb la lluna, els planetes, el sol i lesestrelles.Cada una de les esferes eren mogudes per l’anterior, però l’ultima era moguda per el motorimmòbil( ell mou i no es mogut, és immutable i no canviant”l’anima”).ETICA I POLÍTICA:L’obra principal d’Aristòtil sobre ètica és la Ètica a Nicòmac. En aquesta obra, Aristòtildefineix el bé com allò que tothom desitja, no com allò que tothom hauria de desitjar. Vol dirque la recerca del bé és quelcom natural, que ve marcat per la nostra pròpia substància ocondició humana, i no és pas el compliment d’una norma o llei imposada. Tot ésser tendeixcap a una finalitat (telos), i és aconseguint aquesta finalitat que tot ésser arriba a la sevaperfecció, al seu bé. La finalitat que tots els homes persegueixen és la felicitat. Per tant,aconseguir la felicitat (Eudemonisme) és el bé de l’home.Ètica i Política estan lligades perquè el bé de lindividu i el de lestat són inseparables (tot ique Aristòtil posa laccent sobre lindividu). La virtut és un tret del caràcter, la disposició aactuar d’una certa manera en determinades circumstàncies (tant bones com dolentes) Lavirtut consisteix en saber escollir el terme mitjà entre dues actituds extremes, per exemple,
  • 19. el coratge, entre la temeritat i la covardia. La bona vida és la vida guiada per la virtut i la raóAristòtil distingeix dos tipus de virtuts:La vida contemplativa és la font de felicitat més durable i profunda per a lhome superior. LaPolítica comença criticant la concepció sofística de lestat com a construcció convencional. Alcontrari, l’estat és una entitat natural i forma la comunitat suprema, per damunt de la famíliai dels altres grups particulars; per tant, tendeix cap al bé suprem de la societat. La ciutat-estat grega és la forma més elevada possible de la vida social, perquè permet a tothom (atots els homes lliures) de viure plenament els afers públics.Admet lesclavitud com a institució natural, basada en diferències inherents als individus;lesclau té una forma inferior de raó que justifica el seu destí. Reconeix que no és just que laguerra sigui la font principal desclaus, però no dóna cap solució satisfactòria a aquestaqüestió.És un dels primers tractadistes deconomia política. Distingeix entre una manera naturaldadquisició de riqueses (agricultura, ramaderia, caça i pesca) i una manera no natural(intercanvi, on intervé el diner). Fa la distinció entre valor dús i valor de canvi. Defensa lapropietat privada, però corregida per lús comú de certs serveis. Classifica els sistemes degovern en correctes i desviats. Els primers són: monarquia, aristocràcia i democràcia. Lesformes desviades són: tirania, oligarquia i timocràcia.