SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
PLATÓ, un pensament viu

Un esquema per a entendre
l’evolució de la seva filosofia (i la seva
vida)
PLATÓ ÉS INFLUENCIAT en la seva
             joventut per….
• Pitagorisme:               model matemàtic de raonament, món
  harmònic, dualisme antropològic, immortalitat de l’ànima; jerarquia
  intel.lectual, elitisme
• Heràclit:                el món que ens ofereixen els sentits és
  inestable, canvia continuament, tot es transforma
• Parmènides:         La raó ens permet accedir a l’autèntica realitat; allò
  que realment és, és etern, permanent...
• La sofística:        S’oposa al seu relativisme moral, escepticisme
  epistemològic, pragmatisme lingüístic...
• Sòcrates:             Racionalisme moral, dialèctica com a mètode
  filosòfic, recerca de definicions, ...
•         Impacte antidemocràtic: judici , condemna i execució de
  Sòcrates. “Tots els estats actuals estan mal governats”(Carta VII)
L’EXPERIÈNCIA DE LA

             INJUSTÍCIA
FA QUE ES CONVERTEIXI EN UN BUSCADOR DE LA

              JUSTÍCIA
PLATÓ ES PROPOSA
• Un objectiu polític i moral: com organitzar
  correctament la vida dels homes a la ciutat?
• Creu poder-ho aconseguir mitjançant l’adequada
  formació intel.lectual dels governants.
• Fusiona PEDAGOGIA-FILOSOFIA-POLITICA
• En són proves la Carta VII (breu
  autobiografia, quan és a punt de morir), la
  fundació de l’Acadèmia (on volia formar els futurs
  governants), els viatges a Sicília (on intenta, sense
  èxit, aplicar la seva utopia al govern de Siracusa)
A PLATÓ SE LI PLANTEGEN
•    Interrogants de caràcter epistemològic:
•    1.-Com ha de ser la formació dels governants? Basada en la veritat
     (única, permanent, universal i compartida ...) i no en l’opinió variable (contra la democràcia
     sofística) (Textos: Protàgores, Gòrgies...)
• 2.-En què ha d’estar fonamentat aquest coneixement que es busca? En idees, que són
     presents       en      nosaltres    (origen:   recerca      socràtica      definicions.  Textos:
     Critó, Laques, Eutifrò, Hipies...)
ja que coneixem el món sensible (Heràclit!!!!)
comparant-lo,ordenant-lo, classificant-lo respecte a IDEES permanents i estables (Parmènides!!!!)
que recordem (REMINISCÈNCIA. Textos: Menó ) i que reconeixem (DIALÈCTICA/EROS. Textos:
     Convit)
• 3.-Què avala tot això? L’existència d’idees eternes, per si mateixes, i no només en nosaltres
Les IDEES són reals, causa de tot el que existeix. Sense l’existència eterna de les Idees, la realitat
     innegable del coneixement se li fa impossible d’entendre.
La idea suprema (que fa possible l’existència de totes les altres ) és la idea de BÉ (=CONEIXEMENT).
     El Bé és el reconeixement íntim que el coneixement és la millor de les accions humanes.
PLATÓ HA D’ELABORAR UN SISTEMA
    METAFÍSIC COM A RESPOSTA
• TEORIA DE LES IDEES (Textos:
  Banquet, Menó, Fedó, Fedre, REPÚBLICA)
• Plató desenvolupa les conseqüències de la seva
  teoria de les idees:
-duplicació de la realitat: Món de les idees / Món
  sensible
-com es relacionen aquests dos mons: antropologia
  (ànima caiguda / cos presó. Textos:
  Convit, Fedre, Fedó)) i cosmologia dualistes
  (demiürg creador que modela la matèria imitant
  les idees eternes. Textos: Timeu)
PLATÓ DÓNA RESPOSTA en la seva
 maduresa AL SEU OBJECTIU POLÍTIC I
              MORAL
• DISSENYA UNA SOCIETAT IDEAL I FORMULA LA PRIMERA UTOPIA
   POLÍTICA (Textos: República)
-Jerarquia intel.lectual (contra la democràcia igualitària: reconeixement
   de la qualitat dominant en cadascú, posada al servei de la
   comunitat) , prioritat de la raó sobre els instints i les passions
   (col.lectiva i individualment)
-Identificació filòsof-governant (les idees com a model i guia de la
   realitat)
-Homologia individu-estat (virtuts de l’ànima i organització correcta de
   la polis)
-Crítica        als       sistemes        de       govern          injustos
   (Tirania, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia…) i defensa de
   l’aristocràcia (“Govern dels millors”)
PLATÓ DESCOBREIX en la seva vellesa
   DIFICULTATS TEÒRIQUES I PATEIX
       DESENGANYS PRÀCTICS
• La teoria de les Idees és revisada críticament:
  quina és la relació entre les idees i les coses?, hi
  ha idees de tot tipus de coses o només dels grans
  conceptes?...

• Els viatges a Sicília són un fracàs que el posen en
  contacte amb l’ambició i l’abús de poder dels
  humans reals; alguns dels seus alumnes es
  converteixen en els pitjors tirans d’Atenes….
Plató, trist, reflexiona davant la tomba del seu mestre Sòcrates
PLATÓ PLANTEJA en la seva última
               etapa
• elements d’autocrítica
-en la resposta epistemològica (Text: Teetet)
-en la teoria de les idees (Text: Parmènides)
-en l’optimisme pedagògic (Textos: El Sofista, El
  Polític)
-en la seva alternativa política (Text: Les Lleis:
  pessimisme, autoritarisme extrem...)
LA FILOSOFIA DE PLATÓ TÉ UNA
      LLARGA PROJECCIÓ HISTÒRICA
-L’ Acadèmia platònica existeix fins al 500 dC;
-Aristòtil critica la teoria de les idees, però va ser també el
   seu deixeble més destacat.
-Té continuïtat al neoplatonisme (Plotí), als primers
   filòsofs cristians (Agustí, Scot Eriúgena...) i al
   Renaixement (Ficino, Pico della Mirandola…) i la
   Revolució científica (Copèrnic, Galileu...)
-Es demana la seva destrucció a “cops de martell” per
   Nietzsche: “el cristianisme és platonisme per al poble”.
-És objecte de la crítica política de K.R.Popper al s.
   XX:“Plató es enemic de les societats obertes”.
L’”Escola d’Atenes”, de Rafael. Plató és al centre, amb túnica vermella, mentre Aristòtil
l’acompanya a la seva dreta. Molts altres filòsofs grecs hi estan també representats.
• Es diu que tota la història
  de la filosofia no són més
  que notes a peu de pàgina
  dels diàlegs de Plató.
Plató,  un pensament viu

More Related Content

What's hot (20)

Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Gir antropológic
Gir antropológicGir antropológic
Gir antropológic
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
 
Sofistes
SofistesSofistes
Sofistes
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de Plató
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Plató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitatPlató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitat
 
Problemes filosòfics
Problemes filosòficsProblemes filosòfics
Problemes filosòfics
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
Plató i política
Plató i políticaPlató i política
Plató i política
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 

Similar to Plató, un pensament viu (20)

Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
KANT.pdf
KANT.pdfKANT.pdf
KANT.pdf
 
2_ Sofistes
2_ Sofistes2_ Sofistes
2_ Sofistes
 
3 plató
3 plató3 plató
3 plató
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Comparació filosofia Plató i Aristòtil
Comparació filosofia Plató i AristòtilComparació filosofia Plató i Aristòtil
Comparació filosofia Plató i Aristòtil
 
Plató i la polis justa
Plató i la polis justaPlató i la polis justa
Plató i la polis justa
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
 
Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Sofistes i socrates
Sofistes i socratesSofistes i socrates
Sofistes i socrates
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 

More from filosofies

De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’èticafilosofies
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitatfilosofies
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge socialfilosofies
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanesfilosofies
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homefilosofies
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofiafilosofies
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 

More from filosofies (12)

Lògica
LògicaLògica
Lògica
 
Política
PolíticaPolítica
Política
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitat
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge social
 
Cultura
CulturaCultura
Cultura
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanes
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofia
 
Pitagorisme
PitagorismePitagorisme
Pitagorisme
 
La sofística
La sofísticaLa sofística
La sofística
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Plató, un pensament viu

  • 1. PLATÓ, un pensament viu Un esquema per a entendre l’evolució de la seva filosofia (i la seva vida)
  • 2.
  • 3. PLATÓ ÉS INFLUENCIAT en la seva joventut per…. • Pitagorisme: model matemàtic de raonament, món harmònic, dualisme antropològic, immortalitat de l’ànima; jerarquia intel.lectual, elitisme • Heràclit: el món que ens ofereixen els sentits és inestable, canvia continuament, tot es transforma • Parmènides: La raó ens permet accedir a l’autèntica realitat; allò que realment és, és etern, permanent... • La sofística: S’oposa al seu relativisme moral, escepticisme epistemològic, pragmatisme lingüístic... • Sòcrates: Racionalisme moral, dialèctica com a mètode filosòfic, recerca de definicions, ... • Impacte antidemocràtic: judici , condemna i execució de Sòcrates. “Tots els estats actuals estan mal governats”(Carta VII)
  • 4.
  • 5. L’EXPERIÈNCIA DE LA INJUSTÍCIA FA QUE ES CONVERTEIXI EN UN BUSCADOR DE LA JUSTÍCIA
  • 6. PLATÓ ES PROPOSA • Un objectiu polític i moral: com organitzar correctament la vida dels homes a la ciutat? • Creu poder-ho aconseguir mitjançant l’adequada formació intel.lectual dels governants. • Fusiona PEDAGOGIA-FILOSOFIA-POLITICA • En són proves la Carta VII (breu autobiografia, quan és a punt de morir), la fundació de l’Acadèmia (on volia formar els futurs governants), els viatges a Sicília (on intenta, sense èxit, aplicar la seva utopia al govern de Siracusa)
  • 7. A PLATÓ SE LI PLANTEGEN • Interrogants de caràcter epistemològic: • 1.-Com ha de ser la formació dels governants? Basada en la veritat (única, permanent, universal i compartida ...) i no en l’opinió variable (contra la democràcia sofística) (Textos: Protàgores, Gòrgies...) • 2.-En què ha d’estar fonamentat aquest coneixement que es busca? En idees, que són presents en nosaltres (origen: recerca socràtica definicions. Textos: Critó, Laques, Eutifrò, Hipies...) ja que coneixem el món sensible (Heràclit!!!!) comparant-lo,ordenant-lo, classificant-lo respecte a IDEES permanents i estables (Parmènides!!!!) que recordem (REMINISCÈNCIA. Textos: Menó ) i que reconeixem (DIALÈCTICA/EROS. Textos: Convit) • 3.-Què avala tot això? L’existència d’idees eternes, per si mateixes, i no només en nosaltres Les IDEES són reals, causa de tot el que existeix. Sense l’existència eterna de les Idees, la realitat innegable del coneixement se li fa impossible d’entendre. La idea suprema (que fa possible l’existència de totes les altres ) és la idea de BÉ (=CONEIXEMENT). El Bé és el reconeixement íntim que el coneixement és la millor de les accions humanes.
  • 8. PLATÓ HA D’ELABORAR UN SISTEMA METAFÍSIC COM A RESPOSTA • TEORIA DE LES IDEES (Textos: Banquet, Menó, Fedó, Fedre, REPÚBLICA) • Plató desenvolupa les conseqüències de la seva teoria de les idees: -duplicació de la realitat: Món de les idees / Món sensible -com es relacionen aquests dos mons: antropologia (ànima caiguda / cos presó. Textos: Convit, Fedre, Fedó)) i cosmologia dualistes (demiürg creador que modela la matèria imitant les idees eternes. Textos: Timeu)
  • 9.
  • 10. PLATÓ DÓNA RESPOSTA en la seva maduresa AL SEU OBJECTIU POLÍTIC I MORAL • DISSENYA UNA SOCIETAT IDEAL I FORMULA LA PRIMERA UTOPIA POLÍTICA (Textos: República) -Jerarquia intel.lectual (contra la democràcia igualitària: reconeixement de la qualitat dominant en cadascú, posada al servei de la comunitat) , prioritat de la raó sobre els instints i les passions (col.lectiva i individualment) -Identificació filòsof-governant (les idees com a model i guia de la realitat) -Homologia individu-estat (virtuts de l’ànima i organització correcta de la polis) -Crítica als sistemes de govern injustos (Tirania, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia…) i defensa de l’aristocràcia (“Govern dels millors”)
  • 11.
  • 12. PLATÓ DESCOBREIX en la seva vellesa DIFICULTATS TEÒRIQUES I PATEIX DESENGANYS PRÀCTICS • La teoria de les Idees és revisada críticament: quina és la relació entre les idees i les coses?, hi ha idees de tot tipus de coses o només dels grans conceptes?... • Els viatges a Sicília són un fracàs que el posen en contacte amb l’ambició i l’abús de poder dels humans reals; alguns dels seus alumnes es converteixen en els pitjors tirans d’Atenes….
  • 13. Plató, trist, reflexiona davant la tomba del seu mestre Sòcrates
  • 14. PLATÓ PLANTEJA en la seva última etapa • elements d’autocrítica -en la resposta epistemològica (Text: Teetet) -en la teoria de les idees (Text: Parmènides) -en l’optimisme pedagògic (Textos: El Sofista, El Polític) -en la seva alternativa política (Text: Les Lleis: pessimisme, autoritarisme extrem...)
  • 15. LA FILOSOFIA DE PLATÓ TÉ UNA LLARGA PROJECCIÓ HISTÒRICA -L’ Acadèmia platònica existeix fins al 500 dC; -Aristòtil critica la teoria de les idees, però va ser també el seu deixeble més destacat. -Té continuïtat al neoplatonisme (Plotí), als primers filòsofs cristians (Agustí, Scot Eriúgena...) i al Renaixement (Ficino, Pico della Mirandola…) i la Revolució científica (Copèrnic, Galileu...) -Es demana la seva destrucció a “cops de martell” per Nietzsche: “el cristianisme és platonisme per al poble”. -És objecte de la crítica política de K.R.Popper al s. XX:“Plató es enemic de les societats obertes”.
  • 16. L’”Escola d’Atenes”, de Rafael. Plató és al centre, amb túnica vermella, mentre Aristòtil l’acompanya a la seva dreta. Molts altres filòsofs grecs hi estan també representats.
  • 17. • Es diu que tota la història de la filosofia no són més que notes a peu de pàgina dels diàlegs de Plató.