1. PLATÓ, un pensament viu
Un esquema per a entendre
l’evolució de la seva filosofia (i la seva
vida)
2.
3. PLATÓ ÉS INFLUENCIAT en la seva
joventut per….
• Pitagorisme: model matemàtic de raonament, món
harmònic, dualisme antropològic, immortalitat de l’ànima; jerarquia
intel.lectual, elitisme
• Heràclit: el món que ens ofereixen els sentits és
inestable, canvia continuament, tot es transforma
• Parmènides: La raó ens permet accedir a l’autèntica realitat; allò
que realment és, és etern, permanent...
• La sofística: S’oposa al seu relativisme moral, escepticisme
epistemològic, pragmatisme lingüístic...
• Sòcrates: Racionalisme moral, dialèctica com a mètode
filosòfic, recerca de definicions, ...
• Impacte antidemocràtic: judici , condemna i execució de
Sòcrates. “Tots els estats actuals estan mal governats”(Carta VII)
4.
5. L’EXPERIÈNCIA DE LA
INJUSTÍCIA
FA QUE ES CONVERTEIXI EN UN BUSCADOR DE LA
JUSTÍCIA
6. PLATÓ ES PROPOSA
• Un objectiu polític i moral: com organitzar
correctament la vida dels homes a la ciutat?
• Creu poder-ho aconseguir mitjançant l’adequada
formació intel.lectual dels governants.
• Fusiona PEDAGOGIA-FILOSOFIA-POLITICA
• En són proves la Carta VII (breu
autobiografia, quan és a punt de morir), la
fundació de l’Acadèmia (on volia formar els futurs
governants), els viatges a Sicília (on intenta, sense
èxit, aplicar la seva utopia al govern de Siracusa)
7. A PLATÓ SE LI PLANTEGEN
• Interrogants de caràcter epistemològic:
• 1.-Com ha de ser la formació dels governants? Basada en la veritat
(única, permanent, universal i compartida ...) i no en l’opinió variable (contra la democràcia
sofística) (Textos: Protàgores, Gòrgies...)
• 2.-En què ha d’estar fonamentat aquest coneixement que es busca? En idees, que són
presents en nosaltres (origen: recerca socràtica definicions. Textos:
Critó, Laques, Eutifrò, Hipies...)
ja que coneixem el món sensible (Heràclit!!!!)
comparant-lo,ordenant-lo, classificant-lo respecte a IDEES permanents i estables (Parmènides!!!!)
que recordem (REMINISCÈNCIA. Textos: Menó ) i que reconeixem (DIALÈCTICA/EROS. Textos:
Convit)
• 3.-Què avala tot això? L’existència d’idees eternes, per si mateixes, i no només en nosaltres
Les IDEES són reals, causa de tot el que existeix. Sense l’existència eterna de les Idees, la realitat
innegable del coneixement se li fa impossible d’entendre.
La idea suprema (que fa possible l’existència de totes les altres ) és la idea de BÉ (=CONEIXEMENT).
El Bé és el reconeixement íntim que el coneixement és la millor de les accions humanes.
8. PLATÓ HA D’ELABORAR UN SISTEMA
METAFÍSIC COM A RESPOSTA
• TEORIA DE LES IDEES (Textos:
Banquet, Menó, Fedó, Fedre, REPÚBLICA)
• Plató desenvolupa les conseqüències de la seva
teoria de les idees:
-duplicació de la realitat: Món de les idees / Món
sensible
-com es relacionen aquests dos mons: antropologia
(ànima caiguda / cos presó. Textos:
Convit, Fedre, Fedó)) i cosmologia dualistes
(demiürg creador que modela la matèria imitant
les idees eternes. Textos: Timeu)
9.
10. PLATÓ DÓNA RESPOSTA en la seva
maduresa AL SEU OBJECTIU POLÍTIC I
MORAL
• DISSENYA UNA SOCIETAT IDEAL I FORMULA LA PRIMERA UTOPIA
POLÍTICA (Textos: República)
-Jerarquia intel.lectual (contra la democràcia igualitària: reconeixement
de la qualitat dominant en cadascú, posada al servei de la
comunitat) , prioritat de la raó sobre els instints i les passions
(col.lectiva i individualment)
-Identificació filòsof-governant (les idees com a model i guia de la
realitat)
-Homologia individu-estat (virtuts de l’ànima i organització correcta de
la polis)
-Crítica als sistemes de govern injustos
(Tirania, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia…) i defensa de
l’aristocràcia (“Govern dels millors”)
11.
12. PLATÓ DESCOBREIX en la seva vellesa
DIFICULTATS TEÒRIQUES I PATEIX
DESENGANYS PRÀCTICS
• La teoria de les Idees és revisada críticament:
quina és la relació entre les idees i les coses?, hi
ha idees de tot tipus de coses o només dels grans
conceptes?...
• Els viatges a Sicília són un fracàs que el posen en
contacte amb l’ambició i l’abús de poder dels
humans reals; alguns dels seus alumnes es
converteixen en els pitjors tirans d’Atenes….
14. PLATÓ PLANTEJA en la seva última
etapa
• elements d’autocrítica
-en la resposta epistemològica (Text: Teetet)
-en la teoria de les idees (Text: Parmènides)
-en l’optimisme pedagògic (Textos: El Sofista, El
Polític)
-en la seva alternativa política (Text: Les Lleis:
pessimisme, autoritarisme extrem...)
15. LA FILOSOFIA DE PLATÓ TÉ UNA
LLARGA PROJECCIÓ HISTÒRICA
-L’ Acadèmia platònica existeix fins al 500 dC;
-Aristòtil critica la teoria de les idees, però va ser també el
seu deixeble més destacat.
-Té continuïtat al neoplatonisme (Plotí), als primers
filòsofs cristians (Agustí, Scot Eriúgena...) i al
Renaixement (Ficino, Pico della Mirandola…) i la
Revolució científica (Copèrnic, Galileu...)
-Es demana la seva destrucció a “cops de martell” per
Nietzsche: “el cristianisme és platonisme per al poble”.
-És objecte de la crítica política de K.R.Popper al s.
XX:“Plató es enemic de les societats obertes”.
16. L’”Escola d’Atenes”, de Rafael. Plató és al centre, amb túnica vermella, mentre Aristòtil
l’acompanya a la seva dreta. Molts altres filòsofs grecs hi estan també representats.
17. • Es diu que tota la història
de la filosofia no són més
que notes a peu de pàgina
dels diàlegs de Plató.
