Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Guia  didactica hort escolar
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Guia didactica hort escolar

  • 7,307 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
7,307
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
143
Comments
0
Likes
4

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT INTRODUCCIÓJustificacióAquest treball pretén ser una guia per a qualsevol escola, equip directiu, claustre omestre/a que estigui interessat en iniciar el projecte de l’hort a l’escola.Nosaltres, basant-nos en la nostra experiència durant el pràcticum, creiem que perdur a terme aquest projecte cal tenir en compte els següents punts: el marc teòric on exposem aspectes generals de l’hort, els avantatges de tenir un hort a l’escola i l’experiència d’hort escolar que té aquest centre. les tasques que s’han de dur a terme a l’hort, on descrivim les característiques de l’espai que disposem a l’escola i enumerem i descrivim les diverses feines que genera tenir un hort i mantenir-lo. l’organització, on proposem una manera a través de la qual es poden organitzar els i les educadores i l’alumnat. També, hi afegim unes quantes normes a seguir alhora d’anar a l’hort, per donar una breu orientació. les possibles relacions, és a dir, els enllaços que es poden crear, a partir del nostre projecte, amb altres centres educatius amb projectes o interessos similars al nostre i/o amb altres agents externs a l’escola. algunes activitats didàctiques que es poden desenvolupar tant a l’hort com a l’aula, i es poden integrar en la vida quotidiana de l’escola (activitats diàries) o bé en dates especials. els problemes que poden sorgir, on citem algunes complicacions que ens hem anat topant i d’altres que poden aparèixer, a més de suggerir-ne les seves respectives solucions. l’avaluació, on fem una referència als tres tipus d’avaluació que seria bo que es dugués a terme amb els i les alumnes (inicial, formativa i final), que, de rebot, permet valorar la tasca docent i, si escau, millorar i/o modificar els aspectes corresponents. 1
  • 2. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT Finalment, les conclusions que hem extret després d’estar durant el període de pràctiques a l’escola realitzant aquest projecte.UsuarisCom hem explicitat anteriorment, aquesta guia està dirigida als i a les membresd’un equip directiu i/o claustre de qualsevol CEIP. Però pel que fa referència alprojecte, aquest pot englobar tota la comunitat educativa, tot i que està destinatespecialment per l’alumnat i pel professorat.Els avantatges que podem trobar amb la realització d’aquest projecte són: Alumnes • Major motivació en l’aprenentatge, ja que l’hort permet la participació de tots els i les alumnes, independentment del seu nivell i necessitats. • El seu treball afavoreix que s’instal·lin en l’alumnat unes actituds i valors cíviques i ecològiques. • Potencia el contacte amb la natura, donat que possibilita realitzar activitats que no es poden desenvolupar dins les quatre parets de l’aula, podent observar in situ els aspectes treballats. Per exemple: observar el cicle vital de les plantes, identificar les seves parts... • Facilita l’adquisició de comportaments responsables, ja que si no treballen l’hort les hortalisses es moren. • Aprendre a acceptar que a la vida succeeixen imprevistos que ens desbullen els nostres plans, nogensmenys hem de tirar endavant. • Possibilitat d’inferir coneixements apresos durant el projecte a altres contextos familiar, social, ... Professorat • Descobrir que hi ha diferents procediments vàlids, a través dels quals es pot arribar a un resultat positiu. Per exemple: cada mestre/a pot tenir una manera particular de plantar o sembrar els esqueixos o llavors. 2
  • 3. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT • Es potencia la relació professional i personal dels membres que en formen part, ja sigui compartint experiències, anècdotes, problemes, ... Famílies • Major relació amb els membres de l’escola perquè és una manera activa i suggerent d’obrir les portes del centre a les famílies afavorint la seva participació. • Millora de la comunicació pares/mares/ tutors/tutores amb els seus fills o filles al compartir el projecte. Altres • Personal contractat per l’Ajuntament o pagat per l’AMPA: Facilita la comunicació entre escola i altres institucions (Ajuntament, associacions d’hortolans, ...). • Cuiners i cuineres: Opció d’introduir aliments provinents de l’hort a la dieta escolar. 3
  • 4. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT MARC TEÒRICAspectes generals de l’hortL’hort, juntament amb la ramaderia, ha estat la font de subsistència més utilitzadapels humans, a pràcticament totes les cultures, al llarg de tota la història.Actualment, però, sobretot el món occidental està immers en una espiral deconsumisme en la qual les persones que hi entrem no en podem sortir, i ensconvertim en persones menys autosuficients i més dependents. Per exemple, quanvolem abastar-nos de vegetals anem al supermercat o a alguna botiga en comptesde pensar que nosaltres podem abastar-nos d’una part d’aquests aliments, demanera autònoma, a través d’un hort.No obstant, no hem de caure en l’error de voler cultivar totes les plantesalimentàries que necessitem per viure, sinó que ens hauríem de centrar en unesquantes d’aquestes de manera que ens permeti desenvolupar la nostra autonomia, lacreativitat, tranquil·litat, ... en definitiva que resulti un espai on ens trobem a gustamb nosaltres mateixos i amb l’entorn.Per altra banda, el fet de tenir un hort ajuda a desaccelerar el gran problema delsegle XXI: la contaminació humana i una de les seves pitjors conseqüències, elcanvi climàtic. Un element que incideix en aquesta qüestió és el pas de laconstrucció enfront de la vegetació, aspecte que altera les precipitacions.Hem de tenir en compte que des de la presència dels àrabs a la península ibèricafins als nostres dies, l’agricultura que es practica a les hortes mediterrànies és deregadiu. Com que sense aigua no hi ha agricultura, ni ramaderia, ni per extensióaliments per als humans i pels animals, creiem que és molt important fer des del’escola un ús eficient d’aquest recurs que, vulguem o no, és limitat, perquè sinó elque hem sembrat i plantat no donarà fruit. Aquest bon ús no s’ha d’estancar en elcercle del professorat, sinó que s’ha de transferir al de l’alumnat, de tal maneraque ambdós col·lectius donin el valor que correspon a l’aigua. 4
  • 5. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTA més, hem de tenir present que a la Terra hi ha altres éssers vius que conviuendins una xarxa ecològica complexa i si nosaltres, amb les nostres actuacions, lamodifiquem al nostre gust es pot tornar en contra nostra.Aquesta afirmació pot semblar molt utòpica, però realment hi ha aspectes que hodemostren, com pot ser l’augment de plantes (boscos, parcs, horts, jardins, ...), quefaciliten la disminució de CO2 a l’atmosfera, ja que aquestes amb la realització dela fotosíntesi agafen el CO2 de l’entorn i expulsen com a gas residual O2, elementindispensable per a la vida. A més, el fet de disposar d’un hort a casa, ens evitahaver d’utilitzar el transport, fet que deixa més palès la disminució del diòxid decarboni.També, gràcies a l’ús de productes naturals (que podem obtenir gràcies a l’hort) endetriment d’elements envasats (que podem obtenir en els comerços), fa que hi hagimenys quantitat de residus no biodegradables o difícils de descompondre en lanatura, generant un ambient més pur i ecològic per als éssers que hi vivim.L’hort a l’escolaL’hort tot i ser una activitat molt important (com moltes d’altres) ha estattotalment apartada de l’escola i, si hi entrava, era d’una manera exclusivamentteòrica. Durant els últims anys, s’ha començat a valorar l’enorme potencial queaquest espai pot oferir a l’escola, així com de la possibilitat d’introduir aquest temaa qualsevol àrea curricular. L’hort aporta una sèrie d’experiències gratificants,enriquidores i úniques per a l’alumnat, però també per al professorat, com podenser cavar, regar, sembrar, observar cucs de terra, etc. adaptades a tots els nivellsi interessos dels i les alumnes que, a la vegada, les podem utilitzar com a recursper a que els nens i les nenes aprenguin continguts curriculars de la gran majoriad’assignatures (coneixement del medi, llengua, educació artística, matemàtiques,educació física, etc). 5
  • 6. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTA banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligènciainterpersonal entre l’alumnat, entre el professorat i entre aquests dos col·lectius.És a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-seemocionalment, per a què s’entrenin en el domini de les habilitats socials iaconsegueixin el desenvolupament i creixement moral, i tot això, englobat en unmarc pràctic, vivencial i manipulatiu.L’experiència de l’hort escolar al CEIP MontfalgarsQuan es va inaugurar l’escola, fa uns vint anys, a la part oest de ledifici hi havia unespai de terreny duns 200 m2, semitancat i ple de runa de lobra que representavaun perill per els nens i nenes. Amb el pas del temps el van anar arreglant i netejantfins que amb molt bona voluntat,amb molta feina i amb lajut delAjuntament de Girona es vatransformar en un terreny de cultiuestructurat, tal i com es trobaactualment.Al llarg dels anys, l’hort ha estat liderat per diverses persones. La primera va serqui va engegar tot el projecte i va començar treballant aquest espai amb alumnatque tenia problemes de comportament. Amb el pas de l’EGB a Primària, aquestcàrrec va passar a mans del segon mestre, el qual, durant uns dos anys, vacontinuar tirant endavant el projecte. Seguidament, va entrar en joc un tercermestre, que es va jubilar l’any passat, el qual va impulsar el treball de l’hort ambalumnat de l’aula ordinària amb l’ajut de practicants. Actualment, l’hort ha caiguten mans de dos mestres. 6
  • 7. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT OBJECTIUS GENERALSEls objectius que perseguim amb la realització i posada en pràctica d’aquestprojecte són els següents: • Sensibilitzar sobre l’entorn proper. • Educar en la cultura ambiental. • Introduir coneixements sobre l’agricultura, i més concretament, sobre l’agricultura ecològica. • Educar en la sostenibilitat, l’estalvi d’aigua i recursos naturals. • Reflexionar sobre la producció, distribució i consum dels productes. • Recuperar els coneixements del món rural. • Possibilitar un aprenentatge intergeneracional (entre petits i grans), intrageneracional (entre alumnes) i interdisciplinar (entre diferents àrees). • Treballar coordinadament entre les persones del centre i de fora (tècnics, familiars, hortolans, etc). • Afavorir el treball en equip tot incidint en l’autonomia. • Estar en contacte amb la natura en un entorn urbà. 7
  • 8. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT TASQUES DE L’HORTEn aquest apartat tractem dos aspectes: per una banda, les característiques del’espai que disposem i, per l’altra banda, el procés de preparació del sòl i lestasques que s’han de dur a terme en l’hort.Característiques de l’espaiL’hort té unes dimensions aproximades d’uns 200 m2 i limita, per una banda amb lesclasses de Cicle Inicial, per una altra amb el pati i, la última, per el mur que separal’escola del pati d’un edifici. Al trobar-se situat d’aquesta manera, no hi bufa unvent molt fort, la fred no és excessiva, és assolellat, tot i que rep una micad’ombra de l’edifici de Primària.En un costat, tenim una bassa1 on hi viuen peixos i una tortuga.A més, també disposem de dues casetes on hi guardem les eines, una de les qualsés de maons i l’altra de fusta. La caseta de maons la destinem a guardar la majoriad’eines i instruments mentre que la caseta de fusta, cedida per l’Ajuntament fapoc, és on guardem el motocultor i algunes eines i llavors.També, i d’última incorporació, disposem d’un compostador d’1 m3.Tasques de l’hort Pas 1: Anàlisi del material i eines que disposemPrimerament, abans de començar a plantar i/o sembrar, s’ha de veure en quin estates troba el material i eines que disposem: pot ser que hi hagi alguna cosa trencada,vella, etc. Seguidament, si és factible, ho intentarem arreglar i, si no es pot, se’ncompra una de nova. Si per al contrari, ens adonem que ens falta alguna eina, es vaa la botiga i es compra (se’n poden trobar a les ferreteries, a les cases comercialsque venen productes per al camp i per al pagès, etc.)1 Per a més informació sobre la vida de plantes i animals en estanys o basses podeu visitar lessegüents pàgines web: http://www.elestanque.com o www.mailxmail.com/curso/vida/jardines/ 8
  • 9. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTSeguidament, fem un llistat del material i instruments bàsics per treballar unhort2: • Fanga: eina que serveix per remoure la terra i esponjar-la. • Aixada, tràmec o càvec: eina que serveix per a cavar i esponjar la terra. • Pala: eina que serveix per a fer sots, recollir, traslladar o remoure la terra. • Rascle o rampí: eina que serveix per a aplanar la terra, desfer petits terrossos o trencar la crosta superficial del terreny. • Aixadeta: eina igual que l’aixada però més petita, que serveix per fer solcs, sembrar, obrir forats, plantar o trasplantar. • Senalla: cabàs que serveix per contenir i transportar terra, adob, la collita,... • Guants de jardiner: guants que serveixen per protegir les mans alhora de realitzar qualsevol treball. • Set de jardineria: set que conté diverses eines i instruments de mida petita, com poden ser un rasclet, una paleta, unes tisores, etc. • Regadora: recipient que serveix per regar. • Mànega: tub flexible que serveix per regar. • Corda de jardiner: és una corda que es troba agafada per tots dos extrems per unes estaques, la qual facilita la creació de les fileres per al cultiu. • Motocultor: màquina d’un sol eix que serveix per a conrear i esponjar la terra.En aquest punt també és on esmolarem totes aquelles eines que ho necessitin(càvecs, pales, xerracs o serres, tisores, etc.). Si no ho volem fer nosaltres, podemportar les eines a algú, però el més aconsellable és fer-ho un mateix ja que no técap tipus de dificultat.2 Veure annex 1 9
  • 10. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT Pas 2: Anàlisi de l’estat de l’hortDesprés, s’ha de tenir en compte l’estat en que es troba l’hort i preparar-lo per alcultiu. La constitució del sòl és un dels factors fonamentals per obtenir unes bonescollites, així que és molt important preparar bé el terreny abans de cultivar-hi res.Segurament, ens trobarem l’hort amb males herbes, amb un pH lleugeramentmodificat i un sòl compactat, poc oxigenat i pobre3.Les males herbes no són més que plantes mal situades des del nostre punt de vista,és a dir, que són plantes que han crescut de forma natural i espontània en un espaiel qual nosaltres teníem destinat a sembrar i/o plantar. Aquest fet, comporta queles males herbes siguin més vigoroses i s’adaptin millor al seu medi que pas lesplantes cultivades artificialment i que, al competir totes dues plantes pelsnutrients del terreny, l’aigua i el sol, les primeres es desenvolupin més ràpid,aspecte que pot desencadenar la destrucció d’un cultiu.Les males herbes hauran anat absorbint els nutrients que aquestes necessiten fentque el pH del sòl pugui haver-se alterat mínimament.Perquè el pH del sòl sigui l’adequat per a la vida de les plantes s’ha de trobar,aproximadament, entre 6 i 7.Per saber el pH exacte del nostre hort podem fer l’anàlisi química del sòl, o bé,deduir-lo observant les males herbes que hi han crescut.Per fer l’anàlisi química del pH del sòl es necessita un tub d’assaig o pottransparent, terra a analitzar, sulfat de bari, aigua destil·lada i paper o líquidindicador. Primerament, emplenem el tub d’assaig amb la terra fins a 1cm d’alçada ihi afegim la mateixa quantitat de sulfat de bari i aigua fins a emplenar les ¾ partsdel tub. Ho barregem, ho deixem assentar, hi aboquem el líquid indicador o mullemel paper i observem el resultat.Per identificar el pH a través de les males herbes que creixen a l’hort hemd’identificar-ne el tipus: si són gramínies o són lleguminoses. Si hi ha moltes herbes3 A l’escola hi ha una unitat didàctica per estudiar el sòl pensada per a l’alumnat de Cicle Mitjà. 10
  • 11. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTtipus gramínies, és a dir, herbes amb espigues semblants al blat, l’ordi, la civada,...el terreny és lleugerament àcid. En canvi, si hi surten més lleguminoses com eltrèvol, la veça, la userda,... el terreny és lleugerament bàsic. Si la proporciód’ambdues herbes és semblant, significa que el terreny és neutre.Un sòl compactat i pobre en oxigen és perjudicial per a la supervivència de lesplantes, però també ho és per tots aquells animals i d’altres éssers que hi viuen idescomponen la matèria orgànica transformant-la en inorgànica.Un sòl d’aquest tipus no és bo per a les plantes, ja que a aquestes els serà quasiimpossible estendre les seves arrels i impedirà que obtinguin nutrients del terrenyi no es desenvolupin. A més a més, si es tracten de llavors, no els serà possible ferarribar la seva tija a la superfície abans de què aquesta hagi exhaurit l’energia quedisposava dins la llavor.Les plantes i els altres éssers necessiten un sòl que tingui espais buits entremig ique deixi circular l’aigua per dins seu. Per aconseguir aquestes condicions s’ha depassar el motocultor, o bé, fer servir qualsevol eina que serveixi per remoure laterra i esponjar-la, com poden ser la fanga o l’aixada.A més a més, tindrem un sòl pobre en nutrients, bàsicament perquè les malesherbes n’hauran aprofitat el que necessiten per viure. Per aquesta raó, ésimportant adobar l’hort (pas 3). Pas 3: Adobar l’hort i airejar el sòl passant el motocultorDesprés de veure en quin estat es troba l’hort el que hem de fer és adobar-lo. Perfer aquest pas hi ha diferents alternatives: arrencar les males herbes o noarrencar-les i també fent servir adob orgànic, químic, ecològic, líquid, sòlid,...És preferible no arrencar les males herbes, adobar directament i després passarel motocultor, ja que d’aquesta manera els nutrients que han absorbit les herbestorna a passar al sòl. Però, si es vol, també es poden arrencar i tirar-les, si tenim, 11
  • 12. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTen un compostador per tal que, amb el temps i amb l’acció d’éssersdescomponedors, aquestes esdevinguin humus útil com a adob natural. Siarrenquem les males herbes amb alumnes la millor manera, i la menys perillosa perles plantes, és amb les mans.Hi ha diversos tipus d’adobs (químics, orgànics, líquids, sòlids,...), nosaltresproposem triar l’orgànic, ja que és ecològic, té tots els nutrients necessaris per alcultiu d’hortalisses, els allibera progressivament i els fruits que s’obtenen són100% naturals i més saludables.S’ha de repartir l’adob per tot l’espai de manera equitativa. Tot i que és bo adobarel terreny, ja que d’aquesta manera augmentem la fertilitat del sòl i li retornem lessubstàncies absorbides per les plantes, tampoc n’hem de fer un excés. Si tenimhumus del compostador, ara és un dels moments en que s’ha de fer servir.Les millors èpoques per adobar són la tardor i l’hivern, perquè deixen un temps mésllarg per a la descomposició. Pas 4: Dividir l’espai en parcel·lesNosaltres hem dividit l’espai per cursos dedicant-hi 1,75m d’amplada i tota lallargada de què disposem. Aquest espai es reparteix equitativament entre les duesclasses de cada curs. L’organització que hem seguit aquest curs ha estat: 6è 5è 2n 6è A 5è A 2n A 6è B 5è B 2n B HIVERNACLE 1,75mTot i que aquesta sigui la manera com ho hem fet nosaltres, no vol dir que non’existeixin d’altres. Es faci com es faci, hem de tenir sempre en compte lescaracterístiques de l’espai. 12
  • 13. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT Pas 5: Comprar les plantes els bulbs o les llavorsAbans de comprar, hem de pensar què volem cultivar, tenint sempre el calendaridel pagès, quant en volem comprar, segons la mida de la parcel·la on ho volemcultivar, i quan ho plantarem i/o sembrarem, ja que si les llavors, els esqueixos i elsbulbs passen molts dies sense ser cultivats es poden morir.Una vegada ja ho tenim tot decidit, podem anar a una botiga especialitzada enventa de productes per al camp i per al pagès o bé al mercat. Seguidament, deixemallò comprat en un lloc fresc, sec i que no estigui exposat a la llum directe del sol. Pas 6: Plantar i sembrarParlem de plantar, quan fem servir petites plantes o planter, mentre que quan femservir llavors parlem de sembrar. 6.1: Sembrar Perquè una llavor germini i creixi es necessita humitat, calor i un terreny que permeti que les arrels s’estenguin i la tija pugi cap a la superfície. A més, un factor a tenir molt present és la profunditat on es diposita la llavor, ja que aquesta, en un principi, es val de l’energia acumulada dins seu però, quan s’esgota, necessita l’energia que li proporcionen els raigs de sol, a través dels quals pot dur a terme la fotosíntesi i transformar aigua, nutrients (sals minerals en dissolució) i CO2 en matèria orgànica i O2, el qual, al ser un gas residual, és expulsat a l’atmosfera. Com que hi ha diverses maneres de sembrar les llavors, explicarem cada una d’elles a través d’un exemple pràctic: • Faves: Agafem la corda de jardiner i una estaca la posem allà on volem que comenci la filera de faves i l’altra al final (serveix per a tenir la certesa que la filera és recta i no fa zig-zag). Comencem fem un forat dues vegades més profund que la llargada de la llavor, uns 5cm, hi posem unes 3 llavors, cobrim el forat amb terra i ho pitgem. Fem el mateix 13
  • 14. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT procediment a uns 15-20 cm de distància un forat de l’altra (un pam nostre o un peu dels alumnes). Amb aquesta distància entre faves ens assegurem que cap d’elles hagi de competir amb la seva veïna pels nutrients, estendre les seves arrels,... Finalment, es rega una mica. D’aquesta mateixa manera es sembren, per exemple, els pèsols i les mongetes. • Raves: com que són llavors molt petites, n’agafem un grapat amb la mà, les barregem amb terra i les escampem pel lloc on volem que creixin, ja que amb aquesta barreja les llavors es distribueixen millor. Seguidament, hi passem el rascle de forma que hi hagi una fina capa de terra per sobre de la zona sembrada, ho trepitgem amb els peus o amb la base del rascle i ho reguem una mica. Quan els raves estiguin una mica crescuts haurem d’aclarir-los (treure els més petits i deixar els més vigorosos) aconseguint l’espai necessari entre ells perquè puguin créixer bé. Si en comptes de sembrar les llavors en un quadrant ho volem fer en rengleres, abans hem de fer un solc d’uns 2cm de profunditat on hi escamparem les llavors amb la terra i, posteriorment, el taparem. Així es sembren també els espinacs, les pastanagues, els pèsols,... 6.2: Plantar Seguidament, descrivim com plantar una planta de col. • Cols: Fem servir la corda de jardiner i fem un solc d’uns 10 cm d’alçada, formant a cada costat d’aquest un pilonet de terra. A dalt de cada piló hi fem un forat d’uns 4cm de profunditat (el just perquè hi càpiga la part subterrània de l’esqueix), dipositem un esqueix en el forat i el tapem una mica perquè s’aguanti. Seguidament, fem el mateix procediment a uns 15-20 cm de distància. Quan ja tenim els dos pilons de terra amb esqueixos formant dues fileres de cols reguem pel mig, és a dir, pel solc. 14
  • 15. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT Els bulbs són òrgans, generalment subterranis, formats per una tija curta i gruixuda amb una gemma que originarà la tija aèria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. Veiem com plantar-ne un. • Alls: Agafem els alls i separem els grans seleccionant els més macos. Seguidament, agafem la corda de jardiner, posem una estaca al terra on volem que comenci la filera i l’altra on volem que acabi. Allà mateix, fem uns clots d’uns 3cm de profunditat, hi col·loquem un gra amb la punta cap amunt, ja que a la base de cada all hi ha el disc de la tija d’on sortiran les arrels i es formarà tota la planta. Després ho tapem amb terra. Fem la mateixa operació deixant uns 20 cm de distància entre clot i clot i reguem una mica. Pas 7: Dur a terme tasques de mantenimentDesprés de plantar i sembrar s’ha de veure que les hortalisses neixen i creixen,regar-les, arrencar les males herbes, adobar, controlar les plagues i malalties,...Veure si totes les plantes creixen o n’hi ha que no ho fan. En aquest punt és boreflexionar sobre per què no creixen: falta d’aigua, terra massa compacta,competició de la planta amb una altra que està massa a la vora, falta de nutrients,massa ombra, plantada/sembrada en una època errònia, temperatura massa baixa omassa alta,... D’aquesta manera, pel pròxim any, sabrem com actuar perquè no enstorni a passar.Podem regar de dues maneres diferents: manual o automàtic. El reg manual és el que es fa amb una regadora o mànega. Per fer-ho bé, cal regar de manera que surti poca aigua, evitant així el rentat dels nutrients 15
  • 16. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT del substrat. També, cal utilitzar una regadora o pistola de ruixar que faci un raig amb gotes fines per tal de no malmetre la planta. Aquest tipus és el més recomanable d’emprar amb l’alumnat, ja que d’aquesta manera es donen realment compte de la gran dependència que tenen els vegetals de l’aigua. A més, la freqüència de reg és menor (uns 2 o 3 dies a ple estiu) que amb l’automàtic(uns 3 cops per dia a ple estiu). El reg automàtic és el gota a gota que es forma amb una mànega amb foradets distribuïda per tot el terreny a regar i d’un dispositiu que regula l’entrada d’aigua.La quantitat d’aigua que necessita l’hort cada vegada que es rega (dosi de reg)depèn de l’aigua que surt per la regadora o mànega i del temps que dura el reg. Ésaconsellable regar fins que tota la terra quedi humida, no només la superficial. Persaber-ho, es pot fer un foradet al terra i veure si tant la part superficial com lainferior estan humides. És molt important no tendir cap els extrems, ja que sireguem massa rentarem els nutrients del substrat i si reguem massa poc lesplantes patiran estrès hídric (manca d’aigua).El temps que hem d’esperar entre reg i reg (freqüència de reg) depèn de larapidesa amb que l’hort perd l’aigua per evaporació i per transpiració de les planteso evapotranspiració. Això ve condicionat per factor molt variables com: • L’època de l’any: si és estiu hi haurà més evapotranspiració que si és hivern. • La climatologia: si fa núvol hi haurà menys evaporació, si fa molt vent s’assecarà més ràpidament l’hort,... • El tipus de plantes: si hi ha moltes plantes a l’hort hi haurà més transpiració i s’assecarà més el substrat. • El substrat: hi ha substrats que retenen més temps l’aigua que d’altres i , conseqüentment, tarden més a assecar-se. • El sistema de reg: si es fa un bon reg manual aguantarà més la humitat que si es fa un reg gota a gota. 16
  • 17. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTAixí doncs, cal observar l’hort de manera habitual estan atents a les condicionsmeteorològiques.És important arrencar les males herbes de l’hort per la mateixa raó donadaanteriorment: perquè competeixen amb les hortalisses que hem plantat o sembratnosaltres mateixos i, com que són més vigoroses, poden malmetre la futura collita.Per arrencar-les, altra vegada proposem el mateix, fer-ho a mà. Després, si tenimcompostador, les hi podem tirar o, si no, es poden posar entre les files de plantes,formant una capa vegetal que cobreixi el sòl que, amb el temps, s’aniràdescomponent i donant nutrients útils per a les nostres hortalisses.Ara també s’ha d’adobar, ja que després d’uns mesos de cultiu els nutrients es vanesgotant degut al seu consum per part de les plantes i per l’excés d’aigua de reg ode pluja. Així doncs, cal enriquir la terra afegint nous nutrients amb adobsnaturals. Si no volem anar-ne a comprar, podem aprofitar l’humus que s’ha formatal nostre compostador o bé fer el nostre propi adob, per exemple el puríd’ortigues, que conté molt de nitrogen i va bé pel creixement, també serveix elresultat de l’ebullició d’hortalisses verdes com els espinacs, les bledes,...Per dur a terme un control de plagues i malalties hem de fer inspeccionsperiòdiques visuals dels cultius, ja que els atacs són més fàcils de combatre alprincipi. Si descobrim una plaga, però aquesta no posa en perill la producció no fafalta que hi intervinguem però és preferible retirar l’insecte o animal perjudicial iles parts de la planta afectades. Si la plaga afecta al cultiu, llavors és importantactuar de pressa, però sempre utilitzant mètodes de lluita naturals. Hem de teniren compte, però, que no tots els animals són dolents per les plantes, ja que n’hi haque ajuden a controlar els insectes perjudicials, com són les marietes i lessargantanes.Alguns remeis naturals contra plagues i malalties són els següents: • Atacs d’erugues: diluir el Bacillus Thuringiensis, un bacteri que es ven en pols, en aigua i aplicar-ho sobre les plantes que sigui menjades per aquest 17
  • 18. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT animal. Les erugues es menjaran les fulles i aquests bacteris, els quals paralitzaran l’estómac dels animals i es moriran. • Atacs de fongs: tirar sofre en pols per sobre les plantes afectades, el qual farà una capa impermeable que no deixarà entrar la humitat i ajudarà a absorbir els raigs solars i, per tant, la calor. També s’hi pot tirar cendra, bullir cua de cavall o fer brou bordelès4. • Atacs d’ocells: utilitzar un espantaocells, penjar CDs d’una canya, col·locar una xarxa a sobre de les plantes subjectada amb estaques o pals, etc. • Atacs de formigues: escampar cendres pels voltants de la parcel·la. • Etc.També podem emprar associacions favorables de plantes, entre hortalisses iplantes aromàtiques i de conreus ja que unes atrauen insectes beneficioses i/orepel·leixen els nocius. Pas 8: CollirCom que hi ha diverses maneres de collir, explicarem cada una d’elles a través d’unexemple pràctic: • Raves: Una vegada els raves tenen una mida adequada, cosa que podem saber mirant la part que sobresurt del sòl, els arrenquem agafant-los per la part més pròxima al terra possible. Així també es cullen les pastanagues. • Bledes: Quan ja estan ben crescudes amb un ganivet es tallen les fulles que volem, i poden tornar a créixer vàries vegades. Els espinacs també es cullen d’aquesta manera, però al arrencar-los no tornen a créixer. • Pèsols: A mesura que les beines dels pèsols van madurant es recullen, tallant el fruit, però sense tibar de la mata, per no fer-la malbé. De la mateixa manera es cullen les maduixes, els pebrots, les carbasses, les faves,...4 Brou bordelès: brou resultant de la barreja de 225g de sulfat de coure per 23 litres d’aigua i 150gde cal. 18
  • 19. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTLa collita es pot dur a terme amb l’alumnat, sempre i quan hi hagi un adultresponsable que vigili. A mesura que es va recol·lectant es poden conservar en unlloc fresc i sec per la seva posterior venta en un mercat, a una paradeta del col·legi(per exemple, per Sant Jordi, a més de vendre llibres i roses, vendre tambéhortalisses), repartir-la entre l’alumnat que hi ha participat, fer un taller de cuina,donar-ho al personal de cuina perquè prepari algun plat,... Les possibilitats sóndiverses però s’haurien de deixar clares des del principi. 19
  • 20. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT PROBLEMES I SOLUCIONSPretenem acabar aquesta guia fent un incís als petits entrebancs que ens hem anattrobant a l’hora de realitzar el projecte i proposar possibles solucions. 5 PROBLEMES SOLUCIONS Trucar al Departament de Medi Presència de processionària que Ambient perquè actuï.pateixen els cedres que hi ha davant de Redactar una carta sobre el problema, l’hort. per part dels alumnes, al Diari de Girona. Temps meteorològic advers: La única mesura és que l’hort estigui pedregades i vent fort. situat en un lloc arrecerat, tal com ho està actualment.Presència d’una tortuga carronyaire a la Traslladar la tortuga a un altre espai, bassa, juntament amb peixos. treure els peixos o separar físicament les dues espècies (xarxa, barrera,...). Actes vandàlics realitzats en anys Fer reflexionar a l’alumnat sobre el anteriors. respecte a l’entorn i la importància i conseqüències de la seva conducta. Destinar un espai a aquest tipus de brossa no orgànica (cubells Manca d’un espai específic per abocar d’escombraries grossos o dipòsits). les deixalles. Pel que fa a les restes orgàniques, abocar-les al compostador. Penjar CDs d’un fil que vagi d’extrem a Atac d’ocells als pèsols. extrem de la rega. Amb el vent, els discos es mouran produint reflexos, els quals espantaran als ocells.5 NOTA: practicants del pròxim curs, no agafeu totes les llimones del llimoner, deixeu-ne 4 o 5! 20
  • 21. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT ASPECTES ORGANITZATIUSNo hem d’oblidar que un hort necessita ser cuidat de manera habitual isistemàtica. Si només se’n cuida una persona, aquesta es carrega a sobre seumoltíssima feina, tanta, que costa de compaginar amb la docència de grups classe;però si totes les tasques que són necessàries de realitzar es reparteixen entremestres i alumnes, la càrrega disminueix notòriament.Organització dels educadors i educadoresPer gestionar de manera molt més idònia i enriquidora l’hort proposem que hi hagiuna comissió de l’hort en la qual hi hagin uns responsables que s’encarreguin queaquest projecte funcioni amb la participació de tot el claustre i fins i tot part deprofessionals no docents com per exemple les cuineres, els familiars, personalcontractat per l’Ajuntament, etc.A la següent pàgina adjuntem un model d’organigrama de la comissió que pot ajudara orientar una mica i a fer-se una idea més clara del que proposem. Tot seguit, hiha una taula en la qual es veuen especificats els càrrecs dels membres de lacomissió: RECURSOS MANTENIMENT WEB/REVISTA PRESSUPOST MATERIALS• 1 Mestre/a. • 1 Mestre/a • 1 Mestre/a. • Secretari/a• Tècnic de • 1 Familiar de • 1 Familiar de l’ajuntament. l’alumnat. l’alumnat. • Tècnic de l’ajuntament.* El tècnic de l’Ajuntament, encara que surti en dues funcions diferents és el mateix. 21
  • 22. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT ORGANIGRAMA DE LA COMISSIÓ 1 Mestre/a de Cicle Inicial Un mestre s’encarregarà dels recursos materials; un altre del manteniment de 1 Mestre/a de Cicle Mitjà l’hort; i un tercer per web i revista de CLAUSTRE l’escola. Aquests tres mestres poden N N O U S C F I 1 Mestre/a de Cicle Superior variables. El mestre/a responsable és convenient que sigui fix. 1 Mestre/a responsable El secretari/a es farà càrrec de EQUIP Secretari/a l’aspecte econòmic (pressupost). N N O U S C F I DIRECTIU Un dels familiars de l’alumnat, es farà càrrec de la web/revista de l’escola. 2 Familiars de l’alumnat L’altre familiar serà l’encarregat del AGENTS manteniment de l’hort. N N O U S C F I EXTERNS El tècnic de l’Ajuntament, es farà 1 tècnic de l’Ajuntament responsable del manteniment i dels recursos materials de l’hort. 22
  • 23. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTOrganització de l’alumnatCom és suposable, no tot l’alumnat pot participar al mateix temps a l’hort. Peraquesta raó, proposem un model organitzatiu que afavoreixi que tots els grups del’escola puguin treballar l’hort en dos anys, de manera que cada curs participin totsels cicles (un any un curs, i a l’any següent l’altre). No obstant, perquè aixòfuncionés, seria bo que aquest projecte estigués inclòs dins la programació d’aula,deixant, per exemple, una hora setmanal reservada a aquest espai.Al començament es convenient sortir, a l’hort amb grups de 6 alumnes, per anaragafant confiança i pràctica. Passat un mes, aproximadament, el grup es duplicaràsent 6 alumnes de cada classe que hi treballin, fent un grup total de 12 alumnes queestan a l’hort de manera simultània sota la tutela d’un mestre/a. D’aquesta manerala roda podrà començar molt més aviat, fent que el temps que tardi a anar cadagrup es redueixi i sigui només d’un mes enlloc de dos mesos.En un principi, la resta de l’alumnat es dedicaran al treball a l’aula de ciències. Delsdos tutors, un anirà a l’hort a primera hora i l’altra a la següent, de manera queambdós s’impliquin en tots dos espais per igual.Per tal que això sigui possible, seria bo aprofitar una hora en la qual el grup classeestigui realitzant una assignatura amb un mestre especialista.Per exemple, suposem que tenim dos grups de 6è (6è A i 6è B). La meitatd’ambdues classes està a educació física (o anglès, o música) i de la resta, 6nens/es de 6èA s’ajuntaran amb 6 nens/es de 6è B i treballaran l’hort amb eltutor/a de 6è A mentre els 12 restants (6 de 6è A i 6 de 6è B) aniran a l’aula deciències amb el tutor/a de 6èB. A la següent hora, es farà el mateix amb l’alumnatque estava fent educació física però treballarà l’hort el tutor/a de 6è B mentrel’altre va a l’aula de ciències. Així, successivament fins a final de curs.Activitats que es realitzaran a l’hortPer iniciar aquesta proposta, es pot realitzar una sessió prèvia per motivar,engrescar i captar l’atenció i l’interès de l’alumnat cap a l’hort tot proporcionant- 23
  • 24. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTlos coneixements sobre aquest espai i introduint-los-hi. Igualment, també seriaconvenient realitzar una sessió final, com a cloenda del projecte, per tal de valorari reflexionar sobre tot el treball portat a terme.Seguidament, exposem algunes activitats que creiem que s’haurien de tractardurant el treball directe a l’hort. TRIMESTRES ACTIVITATS A REALITZAR Divisió de les parcel·les PRIMER TRIMESTRE Treballar la terra (adobar) Plantar i sembrar Tasques de manteniment: regar, control de plagues i malalties, treure males SEGON TRIMESTRE herbes, col·locar el nom amb etiquetes d’allò plantat i sembrat,... Continuar les tasques de manteniment Collita de les hortalisses TERCER TRIMESTRE Venta dels productes al mercat Tractament del sòlAquestes és un model possible, que cada mestre/a pot adaptar a les sevesnecesitats tot concretant allò que voldria treballar. Creació de les assembleesPer tal que l’alumnat també gaudeixi de protagonisme en les decisions de l’hort hempensat oferir als nens i nenes la possibilitat d’organitzar una assemblea per classe,amb l’objectiu de millorar el funcionament d’aquest espai.A les assemblees es realitzaran propostes de millora, dubtes, aportacions,valoracions, etc. que el delegat o delegada exposarà, posteriorment, en una reunióamb els representants de cada grup. A partir del que es digui, s’elaborarà uninforme que es transmetrà a la comissió, la qual actuarà tenint en compte l’opinióde l’alumnat implicat en l’hort. 24
  • 25. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTAquestes trobades (assemblees de classe i reunions de delegats i delegades) esrealitzaran un cop al mes durant to el curs escolar.Normes a establir en l’hortUn altre element a l’hora de treballar l’hort són les normes. El professorat ha dedeixar ben clar que l’hort és un espai diferent a l’aula, és un espai natural on hicreixen plantes, arbres, flors i és la casa de diversos animalons. Per aquest motiu,és de vital importància la seva actitud en el ha de ser de respecte, tolerància icol·laboració.Seguidament, podem trobar un possible llistat de les normes que poden establir-seen aquest espai:L’elaboració de les normes pot ser una tasca duta a terme per la pròpia comissió, laqual és coneixedora de l’espai i pot aportar informació i punts de vista molt bons ivàlids. Tot i això, en aquesta feina també seria bo que hi participés el professorat il’alumnat, ja que d’aquesta manera tothom es faria seves les normes i seria méssenzill que les respectés, les complís i les fes complir a la resta. RELACIONSQuan parlem de relacions ens referim als enllaços que es poden crear, des delnostre projecte, amb altres centres educatius amb projectes similars, ja sigui a 25
  • 26. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTtravés de la revista “El Tarlà”, com amb el correu electrònic o realitzant visitesentre alumnes i mestres dels diferents centres.Durant aquest curs hi ha hagut diversos centres de Girona que han treballat ambl’alumnat el projecte d’hort escolar. A la pàgina web de La Caseta de la Devesa 6 hiha un llistat d’algunes d’aquestes escoles a més d’un espai on estan exposadesexperiències i treballs realitzats pels i les alumnes.També es poden fer excursions per visitar els horts de les altres escoles.Per altra banda també es poden forjar enllaços amb altres agents externs perquèno hem d’oblidar mai que l’educació no és una tasca limitada a l’escola.En aquesta línia es podrien fer tot un seguit d’activitats amb la finalitat de ferconèixer el nostre projecte a altres, d’implicar a agents externs en l’hort iconèixer el mateix projecte en d’altres àmbits.A continuació exposem algunes activitats que s’han dut a terme aquest curs:Excursió: les hortes de Sta. EugèniaAquesta sortida està impulsada des del’Ajuntament de Girona a través del PlaEspecial de les Hortes en la qual s’explicauna mica d’història, el perquè del llocescollit per crear horts, com adobar,plantar, etc. Finalment es fa una visitaguiada acompanyada de la persona que ensfa l’explicació des de l’inici.La sortida s’ha dut a terme al mes d’abril, tot i que també es podria fer al mes demaig i juny perquè són les èpoques on els nens i nenes poden veure els horts ambmúltiples productes.Una altra sortida que recomanem podria ser visitar els vivers de Sta. Eugènia.6 http://www.ajuntament.gi/caseta/ 26
  • 27. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTRevista: Els 4 fulls i El TarlàA la revista escolar Els 4 fulls ja hi ha un apartat dedicat a l’hort escolar. Enaquest espai els nens i nenes han explicat breument la història del projecte, comes desenvolupa actualment i l’opinió que en tenen. A més, també hi ha un dibuixd’aquest espai i l’explicació d’una experiència duta a terme a l’aula de ciències7.Per difondre més àmpliament el nostre projecte proposem crear un apartat a larevista El Tarlà on els nens i nenes de totes les escoles de Girona que tinguin horto hi estiguin interessats puguin explicar i intercanviar experiències en aquestàmbit.Pàgina webEl centre ja disposa d’una pàgina web en la qual hi ha destinat un espai a l’hort: elnostre hort, les eines, animals (els gats, les gallines, el cargol, el cuc de terra),aliments (hortalisses, nutrició, receptes, dites i endevinalles) i plantes i flors.El que proposem és que hi hagi una pàgina web que disposi de diferents espais com: 1. Experiències viscudes. Aquí l’alumnat pot explicar aspectes puntuals o més quotidians com ara, la sortida a les hortes de Santa Eugènia, malalties de les plantes, activitats que vagin fent al llarg del curs,... 2. Fotos. En aquest apartat es poden penjar fotografies de tot el procés de cultiu per veure’n l’evolució, la collita que van recol·lectant, les eines, els animals (si en tenen), les instal·lacions,... 3. Fòrum. Aquesta és la part més interactiva en la qual els nens i nenes poden fer-se preguntes en cas de dubte, respondre, donar la seva opinió,... També seria bo que el fòrum estigués obert als professionals (mestres, familiars, tècnics,...).7 Els 4 fulls, curs 07-08, pàgina 45. Veure annex 2. 27
  • 28. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTUna de les activitats que no es fa actualment i que creiem que seria interessant derealitzar seria la d’oferir la possibilitat als familiars i/o coneguts perquèvinguessin a explicar experiències viscudes, per aconsellar sobre coses de l’hort,ensenyar a fer petites tasques, tallers, activitats, etc.La nostra intenció amb aquesta activitat, no és que els pares vinguin a fer la granconferència sinó que intervinguin en la dinàmica de l’aula, és a dir, que hi hagi unainteracció amb els alumnes, adoptant el rol de docent.Per organitzar aquestes activitats, cada tutor/a enviaria una circular als familiarssemblant a aquesta: Benvolguts pares i mares, Us comuniquem que a l’escola CEIP Montfalgars, s’està duent a terme el projecte de l’hort. En nostre objectiu amb aquest projecte és posar en contacte als alumnes amb l’hort escolar per aprendre i vivenciar diferents coneixements de manera dinàmica. Creiem que aquest projecte tindria més força amb la vostra col·laboració, és per això que us proposem participar-hi fent xerrades, explicant experiències, fent tallers, petites activitats a l’hort, aula de ciències... pels diferents alumnes del nostre centre. Si esteu interessats us agrairíem que ens féssiu arribar la vostra confirmació. En/na________________, com a pare/mare/tutor de______________, estic interessat a participar en el projecte de l’hort del centre CEIP Montfalgars. Signatura: 28
  • 29. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT ACTIVITATS DIDÀCTIQUESL’hort és un tema molt ampli que permet treballar múltiples aspectes: leshortalisses, el sòl, la bassa, els arbres fruiters, les plantes aromàtiques, elsanimals, les tasques del pagès, etc.En aquest punt proposarem algunes activitats relacionades amb el tema de l’hort,tant activitats diàries que es poden realitzar un dia qualsevol com activitatsespecials, dutes a terme puntualment. Aquestes són a tall d’orientació, per tant,cada mestre/a hauria d’adaptar-les i desenvolupar-les en funció de lescaracterístiques de l’alumnat, l’entorn, temps, interessos,...Benvinguda a l’hortAquesta activitat s’hauria de dur a terme a principi de curs amb tots aquells grupsd’alumnes que hi participaran. En ella es farà un primer contacte en el qual els nensi nenes coneguin i/o recordin diferents aspectes de l’hort, com podria ser l’espai,les eines i el sistema d’organització a través de fitxes 8 i d’altres recursos. Seria bocaptar l’atenció de l’alumnat per tal d’afavorir la seva implicació en aquestprojecte.Activitats de seguiment: pàgina web i muralPer tal de facilitar el seguiment de tot el que es realitza a l’hort es podriarealitzar la confecció d’un mural que es pot penjar a l’entrada de l’escola. Nosaltresn’hem elaborat un que s’ha penjat a dalt de les escales, al plafó del cantó de l’aulad’informàtica. En ell hem especificat el curs, les tasques realitzades cada setmanai el que teníem plantat i sembrat.Es segueix el mateix procediment amb la pàgina web9.Plantem i sembrem (veure apartat: tasques de l’hort)8 Veure annex 39 Veure annex 4 29
  • 30. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTFesta de la tardorAprofitant que en aquesta estació a molts arbres els cauen les fulles i les restesvegetals que es poden trobar al sòl, que l’alumnat que participa en el projecte potfer una recol·lecta de tots aquests elements de la natura i confeccionar, amb ells,murals, decoracions, etc.Per exemple, es podrien recollir fulles, troncs, terra i pedretes col·locar-les totessobre un paper de folrar transparent i tapar-les amb el mateix paper. Un copenganxat, retallar-ho donant formes diverses i penjar-ho del sostre, finestres,parets,... per tot el centre i donar, així, un ambient tardorenc a l’escola.A més, com a activitat col·lectiva, hi hauria la celebració de la Castanyada.Centrem-nos en una hortalissa i fem-la com a eix transversalCom diu el títol, plantegem que es treballi de manera interdisciplinar una hortalissade l’hort. D’aquesta manera treballem conjuntament diferents àrees deconeixement al voltant d’un mateix tema.Una manera de fer-ho seria escollir una de les hortalisses plantades a l’hort, compot ser l’enciam, i realitzar tallers d’amanides a l’hora de plàstica, inventar i cantarcançons de l’enciam a música, a educació física jugar a jocs cooperatius relacionatsamb hortalisses (el joc de l’amanida, el joc de la pastanaga, etc.), a anglès estudiar-ne el vocabulari, a informàtica cercar informació sobre les característiques del’enciam, a coneixement del medi treballar-ne el cicle de vida i les seves parts.Una activitat que hem realitzat en aquest sentit és un “memory” de leshortalisses10.Unitat didàctica sobre els animals invertebrats11Per tal d’introduir l’hort dins la programació d’aula, podem dur a terme diversesactivitats relacionades amb els animals invertebrats que podem trobar al sòl12.Festa de la primavera10 Aquest joc es troba a l’Aula d’Acollida. Veure annex 3.11 A l’escola hi ha una unitat didàctica per estudiar els animals invertebrats del sòl, elaborada pernosaltres, pensada per a l’alumnat de Cicle Superior.12 Veure annex 5. 30
  • 31. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTL’alumnat implicat en el projecte podria fer fotografies d’algun element de l’hort.Seguidament, farien un petit estudi sobre el vegetal o animal fotografiat. Peracabar, anirien a la classe d’algun grup que no participa en l’hort i fer-los una petitaexposició fotogràfica.Les imatges més maques i originals es podrien revelar i penjar-se a l’entrada del’escola.Collim el que hem plantat i sembrat (veure apartat: tasques de l’hort)Anem a vendre al mercat!Aquest dia es reuniran alumnes de diferents centres que desenvolupen el projected’hort escolar a la plaça del Lleó. El motiu d’aquesta trobada és el de vendre leshortalisses i fruits que han recol·lectat. Així mateix, fan ressò a la societatd’aquest projecte dut a terme a l’escola.Paral·lelament a això, es desenvolupen activitats destinades als i les alumnes.Elaborem un PowerPointA través de totes les fotografies que s’han fet al llarg de tot el curs respecte elprojecte d’hort (excursions, activitats de l’aula, tasques de l’hort, aula de ciències,tallers de familiars,...) l’alumnat realitzaria una presentació en format PowerPoint.Per dur-ho a terme organitzaríem als nens i nenes en funció del grup de treball al’hort.Festa de comiat de l’hortPer tancar aquest projecte hem pensat de realitzar una activitat de caire méslúdic en la qual duríem a terme un taller d’amanides. En ella els nens i nenes hauriende portar, abans de la seva realització, els ingredients necessaris com enciam,tomata, olives, ceba, pastanaga, tonyina, llenties,... i els estris (també se’n potocupar el mestre/a). Per grups, elaboren una amanida tenint en compte el seuaspecte, és a dir, que sigui creativa i original. Seguidament, tot l’alumnat juntament 31
  • 32. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORTamb el mestre/a poden passar a mirar i a tastar les amanides amb l’objectiu de feruna menja saludable envoltats dels nostres companys i companyes amb els que hemcompartit tantes experiències a l’hort. 32
  • 33. GUIA DIDÀCTICA DEL PROJECTE DE L’HORT MATERIAL CONSULTATBibliografiaMassanes, R. i Miralles, J. (Barcelona, abril 1999) Perspectiva Ambiental núm. 15.Fundació Terra. Associació de Mestres Rosa Sensat. (Suplement de PerspectivaEscolar)UAB (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació.(Barcelona, 1986) L’hort a l’escola: guia per a fer un hort a l’escola i per al seuaprofitament pedagògic. 212 pàg.Seymour, J. (Barcelona, 1979) Guia práctica ilustrada para la vida en el campo. 256pàg.Webgrafiahttp://horturba.comhttp://verdeketekieroverde.blogstop.com/2007/02/qu-entenem-x-hort-biologic.htmlhttp://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46001311/hort.htm#tasca 33