Your SlideShare is downloading. ×
Arquitectura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Arquitectura

378

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
378
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL COLOSSEU
  • 2. M.B: 2Nom: Amfiteatre Flavi o ColosseuAutor: desconegutCronologia 72-80 d.C,Materials constructius:morter cobert de maó, revestit demarbre,tova i pedra.Ubicació: Vall del Colosseu, a RomaEstil: Romà ImperialFunció: Lloc d’espectacles vilolents i pera l’ esbarjo públic.
  • 3. M.B: 3
  • 4. 4Fou situat alcostat de la casade Neró (DomusAurea) sobre d’unllac dessecat.Rebé el nom deColosseu,perquè estava alcostat del’estàtua colossalde Neró.
  • 5. M.B: 5L’AmfiteatreFlavi és unenorme edificiovalat de 187metres dellargària i 155damplada, i de48 metresdalçada, ambun perímetrede la el·lípticade 524 metres.187m.155m.48m524m.
  • 6. M.B: 6L’amfiteatre era un dobleteatre, o teatre per duesbandes.Era un edifici destinat aespectacles, celebracionsmultitudinàries i jocs violents.Format per una càveaenvoltant una arena oval onse celebraven elsespectacles:– lluites de gladiadors– caceres– batalles navals
  • 7. M.B: 7ELEMENTS DE SUPORT I ESPAIEXTERIOR• L’edifici s’aixeca sobre un estilòbat o podi.Consta de quatre plantes,les tres primeres formades peruna successió de 80 arcs de mig punt amb columnesadossades.A cada pis correspon un ordre arquitectònic diferent, aixíal primer pis hi trobem l’ordre dòric-toscà, al segon hitrobem l’ordre jónic i al tercer l’ordre corinti.• El quart pis, fou construit més tard, i és decorat amblesenes (faixes verticals estretes) o pilastres ambcapitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia elsmàstils que sostenien el tendal (velarium) que protegiaals espectadors del sol i la pluja
  • 8. 8A l’exterior una successió d’arcades col.locades directament sobrepilastres i sobreposades entres pisos; a cadascun li corresponia unordre arquitectònic diferent.La superposició d’ordres respon a dos objectius:a) clar record i admiració per a l’arquitectura gregab) reduir l’escala de l’edifici, fent-lo més accessible a l’escala humanaOrdre dòricOrdre jònicOrdre corinti
  • 9. M.B: 9Entre les arcades s’hi exhibien escultures dedignataris i mecenes de l’obra a més delsemperadors.
  • 10. ESPAI INTERIOR• La planta és elíptica. Al centre hi ha l’arena, ontenia lloc l’espectacle, i al voltant hi havia lacávea, lloc on se situaven les graderies per amés de 50.000 espectadors.• L’accés al recinte es feia a través dels arcs delprimer pis. Una complexa organització degaleries anulars, cobertes amb volta de canó i id’aresta, permetien la circulació per el recinte,les comunicacions entre plantes eren per mitjàde rampes i escales i les sortides a l’exterior dela càvea eren les vomitòria
  • 11. M.B: 11Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes.La càvea, estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistemade corredors. L’arena, era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota hi haviadiferents àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres, etc.caveavomitoriaarena
  • 12. M.B: 12CAVEAARENAPASSADISSOSSOTA LESGRADESSUBTERRANISota l’arena hi haviales dependències deservei i les cel.les per ales feres
  • 13. M.B: 13Lamplia graderia interior estava diferenciada en gradus, pisos reservats per a lesdiferents classes socials:En el podi, el primer dells, sasseien els romans més il·lustres: els senadors,magistrats (Cursus honorum), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extremsde leix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altrareservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pisera el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquersapostats regularment.El maenianum primum, per als aristòcrates que no pertanyien al senat,El maenianum secundum, dividit en el Immum per als ciutadans rics i elsummum per als pobres.En el més alt hi havia el maenianum summum in legneis, fet de fusta,probablement sense seients i reservat per a dones pobres.A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectorsreservats.Laccés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través delsvomitoris, anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de genten poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien serevacuats en una mica més que cinc minuts.La càvea
  • 14. M.B: 14
  • 15. M.B: 15
  • 16. M.B: 16
  • 17. M.B: 17
  • 18. M.B: 18
  • 19. M.B: 19
  • 20. M.B: 20ELEMENTS PROPIS DE L’ESTILL’amfiteatre és un tipus constructiuque prové de la unió teòrica de dosteatres, i és una innovació romana.Té tots els elements tècnics del’art romà com son:L’arc de mig punt, i la voltad’aresta la volta de canóÉs una autèntica obra denginyeriaconstructiva per l’aixecament de lacàvea sobre d’una trama de voltesde canó, d’aresta i anulars, queservien per a la sustentació delspisos superiors i per distribuir elpúblic.És una obra de granmonumentalitat i d’un clar sentitpropagandístic.
  • 21. M.B: 21
  • 22. M.B: 22RELACIÓ DE L’OBRA AMBLÈPOCA• Pertany a l’època imperial, després dels conflictes quees van viure durant el domini de Neró, el seu successoren el poder Tit Flavi Vespasià, per guanyar-se l’estimade la plebs va concebre la construcció d’aquest granedifici que havia de servir per tenir el control ideològicdel poble, i entretenir-lo.• Va ser inaugurat pel seu fill Tit, les festes d’inauguracióvan durar 100 dies, això ens dóna una idea de laimportància que el poder imperial concedia al Colosseu,un edifici destinat a la distracció d’un poble que, malgratles victòries imperials, s’adonava de la forta pressió delspobles bàrbars a les fronteres de l’imperi i de la crisieconòmica que ja deixava sentir els seus efectes.
  • 23. M.B: 23El Colosseu va ser un regal de lemperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i dedificicivil on soferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, sescenificavenbatalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a lairelliure.Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic alsdiversos sectors i garantien una gran rapidesa en lallotjament i la sortida dels espectadors.El Colosseu simbolitza i glorifica lemperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatgebenefactora i amb una clara intenció propagandística.Com a amfiteatre, tenia la funció dalbergar espectacles de caràcter més popular (lluites ambhomes i feres i naomàquia).Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es vaconstruir a prop duna estàtua colossal de Neró.El Colosseu és probablement ledifici més gran de lantiguitat. Encara avui està molt lligat al’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala unviacrucis fins lamfiteatre cada Divendres Sant.El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’EdatMitjana també sutilitzà de refugi, seu dorde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durantel Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualmentes troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ
  • 24. M.B: 24INFLUÈNCIES ITRASCENDÈNCIA DE L’OBRA• El precedent romà d’aquest anfiteatre, fou el d’EstatiliTaure, fet de fusta de l’any 29 a.C i destruit per unincendi l’any 64 d.C.• Sens dubte que l’ús dels ordres i la concepció de l’espaiper al teatre és de clara influència grega.• La superposició d’ordres serà imitada durant elRenaixement i el barroc• Per la seva tècnica constructiva i per la resolució del’espai que dona cabuda a tants espectadors il‘aprofitament del subsòl, es convertirà en un referenttant en època romana com sempre més a l’hora deconcebre espais per a espectacles de masses.Perexemple, estadis i places de braus..

×