2. M.B: 2
Nom: Amfiteatre Flavi o Colosseu
Autor: desconegut
Cronologia 72-80 d.C,
Materials constructius:
morter cobert de maó, revestit de
marbre,tova i pedra.
Ubicació: Vall del Colosseu, a Roma
Estil: Romà Imperial
Funció: Lloc d’espectacles vilolents i per
a l’ esbarjo públic.
4. 4
Fou situat al
costat de la casa
de Neró (Domus
Aurea) sobre d’un
llac dessecat.
Rebé el nom de
Colosseu,
perquè estava al
costat de
l’estàtua colossal
de Neró.
5. M.B: 5
L’Amfiteatre
Flavi és un
enorme edifici
ovalat de 187
metres de
llargària i 155
d'amplada, i de
48 metres
d'alçada, amb
un perímetre
de la el·líptica
de 524 metres.
187m.
155m.
48m524m.
6. M.B: 6
L’amfiteatre era un doble
teatre, o teatre per dues
bandes.
Era un edifici destinat a
espectacles, celebracions
multitudinàries i jocs violents.
Format per una càvea
envoltant una arena oval on
se celebraven els
espectacles:
– lluites de gladiadors
– caceres
– batalles navals
7. M.B: 7
ELEMENTS DE SUPORT I ESPAI
EXTERIOR
• L’edifici s’aixeca sobre un estilòbat o podi.
Consta de quatre plantes,les tres primeres formades per
una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes
adossades.
A cada pis correspon un ordre arquitectònic diferent, així
al primer pis hi trobem l’ordre dòric-toscà, al segon hi
trobem l’ordre jónic i al tercer l’ordre corinti.
• El quart pis, fou construit més tard, i és decorat amb
lesenes (faixes verticals estretes) o pilastres amb
capitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia els
màstils que sostenien el tendal (velarium) que protegia
als espectadors del sol i la pluja
8. 8
A l’exterior una successió d’arcades col.locades directament sobre
pilastres i sobreposades entres pisos; a cadascun li corresponia un
ordre arquitectònic diferent.
La superposició d’ordres respon a dos objectius:
a) clar record i admiració per a l’arquitectura grega
b) reduir l’escala de l’edifici, fent-lo més accessible a l’escala humana
Ordre dòric
Ordre jònic
Ordre corinti
9. M.B: 9
Entre les arcades s’hi exhibien escultures de
dignataris i mecenes de l’obra a més dels
emperadors.
10. ESPAI INTERIOR
• La planta és elíptica. Al centre hi ha l’arena, on
tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi havia la
cávea, lloc on se situaven les graderies per a
més de 50.000 espectadors.
• L’accés al recinte es feia a través dels arcs del
primer pis. Una complexa organització de
galeries anulars, cobertes amb volta de canó i i
d’aresta, permetien la circulació per el recinte,
les comunicacions entre plantes eren per mitjà
de rampes i escales i les sortides a l’exterior de
la càvea eren les vomitòria
11. M.B: 11
Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes.
La càvea, estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistema
de corredors. L’arena, era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota hi havia
diferents àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres, etc.
cavea
vomitoria
arena
13. M.B: 13
L'amplia graderia interior estava diferenciada en gradus, pisos reservats per a les
diferents classes socials:
En el podi, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors,
magistrats (Cursus honorum), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extrems
de l'eix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altra
reservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pis
era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers
apostats regularment.
El maenianum primum, per als aristòcrates que no pertanyien al senat,
El maenianum secundum, dividit en el Immum per als ciutadans rics i el
summum per als pobres.
En el més alt hi havia el maenianum summum in legneis, fet de fusta,
probablement sense seients i reservat per a dones pobres.
A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors
reservats.
L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels
vomitoris, anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent
en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser
evacuats en una mica més que cinc minuts.
La càvea
20. M.B: 20
ELEMENTS PROPIS DE L’ESTIL
L’amfiteatre és un tipus constructiu
que prové de la unió teòrica de dos
teatres, i és una innovació romana.
Té tots els elements tècnics de
l’art romà com son:
L’arc de mig punt, i la volta
d’aresta la volta de canó
És una autèntica obra d'enginyeria
constructiva per l’aixecament de la
càvea sobre d’una trama de voltes
de canó, d’aresta i anulars, que
servien per a la sustentació dels
pisos superiors i per distribuir el
públic.
És una obra de gran
monumentalitat i d’un clar sentit
propagandístic.
22. M.B: 22
RELACIÓ DE L’OBRA AMB
LÈPOCA
• Pertany a l’època imperial, després dels conflictes que
es van viure durant el domini de Neró, el seu successor
en el poder Tit Flavi Vespasià, per guanyar-se l’estima
de la plebs va concebre la construcció d’aquest gran
edifici que havia de servir per tenir el control ideològic
del poble, i entretenir-lo.
• Va ser inaugurat pel seu fill Tit, les festes d’inauguració
van durar 100 dies, això ens dóna una idea de la
importància que el poder imperial concedia al Colosseu,
un edifici destinat a la distracció d’un poble que, malgrat
les victòries imperials, s’adonava de la forta pressió dels
pobles bàrbars a les fronteres de l’imperi i de la crisi
econòmica que ja deixava sentir els seus efectes.
23. M.B: 23
El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici
civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven
batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire
lliure.
Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als
diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors.
El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge
benefactora i amb una clara intenció propagandística.
Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb
homes i feres i naomàquia).
Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va
construir a prop d'una estàtua colossal de Neró.
El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Encara avui està molt lligat a
l’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un
viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant.
El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’Edat
Mitjana també s'utilitzà de refugi, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durant
el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment
es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ
24. M.B: 24
INFLUÈNCIES I
TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA
• El precedent romà d’aquest anfiteatre, fou el d’Estatili
Taure, fet de fusta de l’any 29 a.C i destruit per un
incendi l’any 64 d.C.
• Sens dubte que l’ús dels ordres i la concepció de l’espai
per al teatre és de clara influència grega.
• La superposició d’ordres serà imitada durant el
Renaixement i el barroc
• Per la seva tècnica constructiva i per la resolució de
l’espai que dona cabuda a tants espectadors i
l‘aprofitament del subsòl, es convertirà en un referent
tant en època romana com sempre més a l’hora de
concebre espais per a espectacles de masses.Per
exemple, estadis i places de braus..
