• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Joan Oliver
 

Joan Oliver

on

  • 1,579 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,579
Views on SlideShare
1,560
Embed Views
19

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

3 Embeds 19

http://litebat.wordpress.com 10
http://badalona7.blogspot.com 5
http://www.slideshare.net 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Joan Oliver Joan Oliver Presentation Transcript

    • JOAN OLIVER
    • Biografia
      • Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), fill de la burgesia industrial.
      • Estudia el batxillerat a Sabadell i després estudia Dret a la Universitat de Barcelona.
      • Caràcter inquiet, rebel i poc còmode amb els codis socials burgesos, Grup de Sabadell
      • Creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada)
    • Obres
      • 1928 publicà el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput .
      • 1934, amb l'aparició del seu primer poemari, Les decapitacions ( Pere Quart )
    • Guerra Civil
      • Bàndol republicà.
      • Paper important en diferents institucions catalanes.
      • Autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català.
      • Exili a França, a Buenos Aires, a Santiago de Xile.
    • Presó
      • 2 mesos i mig de presó.
      • La mort de la seva dona i del seu pare donen com a fruit Saló de tardor i Terra de naufragis.
    • Treballa en diferents camps
      • Teatre com a dramaturg : Ball robat.
      • 1959 la seva obra mestra: el poemari Vacances pagades.
      • Poesia Social.
      • Figura pública i en un símbol de la lluita antifranquista.
      • 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
      • Mor el 19 de juny de 1986
    • Característiques de la seva obra
      • Crítica permanent contra el poder.
      • Ironia propera de vegades al sarcasme.
      • Model de llengua tan planer com depurat.
      • Després de la guerra:
      • - Realisme i compromís
      • - Humor punyent
      • - Esperit individualista
      • - Valors ètics
      • La vaca de la mala llet; Joan Oliver
      • Quan jo m'esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta.
      • La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament.
      • Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau.
      • Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals.
      • Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet.
      • La vaca cega; Joan Maragall
      • Topant de cap en una i altra soca,
      • avançant d'esma pel camí de l'aigua,
      • se'n ve la vaca tota sola. És cega.
      • D'un cop de roc llançat amb massa traça,
      • el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
      • se li ha posat un tel: la vaca és cega.
      • Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
      • mes no amb el posat ferm d'altres vegades
      • ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
      • Ses companyes, pels cingles, per les comes,
      • pel silenci dels prats i en la ribera,
      • fan dringar l'esquellot mentre pasturen
      • l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
      • Topa de morro en l'esmolada pica
      • i recula afrontada... Però torna,
      • i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
      • Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
      • al cel, enorme, l'embanyada testa
      • amb un gran gesto tràgic; parpelleja
      • damunt les mortes nines, i se'n torna
      • orfe de llum sota del sol que crema,
      • vacil·lant pels camins inoblidables,
      • brandant lànguidament la llarga cua.
      • Assaig de plagi a la tavern a; Joan Oliver
      • Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra, i com em recaria d’allunyar-me’n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer”, mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d’aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva i -nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria.
      • Assaig de càntic en el temple , Salvador Espriu
      • Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que abandona el seu indret", mentre jo ja ben lluny, em riuria, de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble, Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.