1. LA VACA CEGA
Topant decapen unaialtrasoca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola.És cega.
D’uncopderocllançatambmassatraça,
elvailet va buidar-li unulli,enl’altre,
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes noambel ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no:ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada…Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beupocisense gaire set…Desprésaixeca
alcel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic;parpelleja
damunt les mortes nines, ise’n torna
orfa de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
JOAN MARAGALL
2. Joan Maragall vivia a Barcelona i en les seves estades
en entorns de natura prenia bona nota d’allò que el
sorprenia. En el cas de “La vaca cega”, la inspiració li
vingué d’una escena real viscuda quan passava l’estiu
a Sant Joan de les Abadesses, l’any 1893. Allà va
veure una vaca que pasturava, cega per un cop de roc
d’un vailet, i va observar els seus moviments lents i de
vegades vacil·lants per la discapacitat, però que
curiosament eren segurs per la serenor que li venia,
d’una banda, de la resignació, i de l’altra, perquè
recorria camins ben guardats en la memòria.
