2. TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES
REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA
IDEOLOGIA INFLUÈNCIA EN EUROPA LIBERALISME NACIONALISME
IL.LUSTRACIÓ
• CONTRA L’ABSOLUTISME • EXALTACIÓ DE LA NACIÓ
• PREDOMINI BURGÉS • PREDOMINI INTEL.LECTUAL I BURGÉS
•CONSTITUCIÓ • ROMANTICISME
SOBIRANIA REACCIONS
NACIONAL
UNIFICADOR
DIVISIÓ DE AUTORITÀRIA REVOLUCIONÀRIA ETAPES
PODERS
ITÀLIA (1848-1861)
FRANÇA (1789)
RESTAURACIÓ PRIMERA SEGONA
LIBERALISME
NACIONALISME 1820: MEDITERRANI
EUA (1776) 1830: BÈLGICA, FRANÇA, POLÒNIA, ALEMANYA
FRANÇA (1789) 1848: FRANÇA
3. LAS REVOLUCIONES LIBERALES
Són processos de transformació política que es desenvolupen en el món occidental
(Amèrica i Europa) entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX
Característiques Processos
• Desaparició de l’Antic Règim Revolució Americana (1777-1783)
• Substitució de l’absolutisme pel liberalisme Revolució Francesa (1789-1815)
• Eliminació dels Privilegis Independència Amèrica hispànica (1808-
• Triomf de la Burgesia com a classe 1821)
dominant Revolucions europees de 1820, 1830 i 1848
En l’aspecte socioeconòmic suposa venen Triomf definitiu del liberalisme en Europa
acompanyades de la Revolució Industrial Occidental i Central
5. Costa est atlàntica d’Amèrica del Nord organitzada en 13 colònies creades a partir de
l’emigració de dissidents religiosos anglesos (Mayflower [Flor de maig], 1620)
Trets generals
Territoris Societat oberta i lliure Elevada Autonomia política
• Nord: Boston, agrupacions
de “towns” configurades per • Sense noblesa, ni • Autoritat exercida per
petits propietaris i privilegis ni limitacions de Anglaterra
comerciants relacionats amb l’antic Règim • Llibertat comercial
Europa . Influïts per la • Els ciutadans tenen un • Autonomia política
Il·lustració elevat grau de llibertat, intern= Assemblees de les
• Centre: terres fèrtils i major que els europeus colònies
importants ciutats comercials • Nivell de prosperitat • Governador = màxima
com Nova York o Filadèlfia econòmica i enriquiment autoritat colònia=
• Sud: Carolina, Virginia, personal elevat representant de la Corona
Geòrgia = zones agràries
especialitzades en conreus
com cotó, Café, tabac, etc,
conreades amb mà d’obra
esclava d’origen africà,
societat de caràcter
aristocràtic
6.
7. LA GUERRA DELS 7 ANYS (1756-1763) ENTRE ANGLATERRA I FRANÇA SUPOSÀ
ELEVADES PÈRDUES ECONÒMIQUES= IMPOSICIÓ D’IMPOSTOS A LES COLÒNIES
IMPOSTOS SOBRE MALESTAR COMERCIANTS DEL STAMP ACT (1765)
DUANES I MONOPOLIS NORD= BOICOT ALS PRODUCTES
COMERCIALS ANGLESOS
• LLEIS APROVADES PER UN PARLAMENT SENS REPRESENTACIÓ DELS COLONS
• MONOPOLI DEL TÉ = COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES (1773)
• “ CAP IMPOST SENSE REPRESENTACIÓ”
MOTÍ DEL TÉ CONGRÉS DE DESPRÉS DIVERSOS
(BOSTON, 1773) FILADELFIA (1774) = ENFRONTAMENTS
PROTESTA CONTRA UNIÓ DE LES COLÒNIES GUERRA
ELS PRIVILEGIS DE LA CONTRA ELS
COMPANYIA MONOPOLIS ANGLESOS= D’INDEPENDÈNCIA
BRITÀNICA DE LES REPRESSIÓ (1775)
ÍNDIES
8. • AUGMENT PRESSIÓ FISCAL
ECONÒMIQUES • CONTROL DE LA METRÒPOLI SOBRE
L’ECONOMIA COLONIAL
POLÍTIQUES MANCA DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELS
COLONS EN EL PARLAMENT WESTMINSTER
CAUSES DE
LA REVOLTA
•SOCIETAT OBERTA I PLURAL
•MAJOR LLIBERTAT QUE EN EUROPA
SOCIALS •PRINCIPIS DE CAPACITAT I MÈRIT
•NO PRIVILEGIS
• INFLUÈNCIA IDEES IL·LUSTRADES EUROPEES=
IDEOLÒGIQUES CLASSES ALTES
•PRINCIPIS IL·LUSTRATS MARCARAN LA REVOLTA
9. John Trumbull participà en la guerra de la independència americana i fou contemporani
dels pares de la pàtria, això li permetré pintar-los en l’Independence hall, encara que
tots no hi eren en la presentació de l’esborrany de la Declaració d’Independència
Thomas Jefferson
(Virginia)
John Adams Benjamin Franklin
(Massachusets) (Pensylvania)
John Trumbull, la Declaració d’Independència, 1819
10. ELS COLONS ORNITZEN LES BASES DE LA FUTURA NACIÓ. NO SÓN REBELS SÓN PATRIÒTES
CONGRÉS CONTINENTAL EXÈRCIT COLONIAL (1775) DECLARACIÓ
DE FILADELFIA (1775)= = GEORGES WASHIGTON D’INDEPENDÈNCIA
MÀXIMA AUTORITAT (1776), INSPIRADA PER
COLONIAL DE THOMAS JEFFERSON
DOBLE SIGNIFICACIÓ DEL CONFLICTE
GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775) REVOLUCIÓ POLÍTICA
• DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA
• 1775-1778= DOMINI ANGLÉS = • DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1777)
SUPERIORITAT MILITAR I MANCA • AMBDUES INSPIRADES PER JEFFERSON
PREPARAICÓ COLONS •
•1778-1783= SUPORT MILITAR FRANÇA
I ESPANYA. DERROTA ANGLESA DE TRIOMF DEL LIBERALISME =
YORKTOWN (17831) CONSTITUCIÓ DE 1787
• IGUALTAT LEGAL
• SOBIRANIA NACIONAL
• DIVISIÓ DE PODERS
TRACTAT DE VERSALLES (1783)= • LLIBERTATS INDIVIDUALS
INDEPENDÈNCIA DELS EUA
11.
12. Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets
inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets
s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan
s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un
nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici
ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.
La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència
ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a
que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el
designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nous
resguards per la seva futura seguretat.
Tal ha estat el sofriment d’aquests colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La
història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a
l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial [...].
En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns ha
contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual, queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen
a un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.
Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seu
poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i
raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a
repudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han
estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.
Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres
col·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per la
rectitud de les nostres intencions, en nom i per la l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i
declarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de tota
lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment
dissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el
comerç i efectuar els actes i providències a que tenen dret els Estats Independents.
I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, la
nostra hisenda i el nostre sagrat honor.
