Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Revolucions liberals 1a. part

1,101 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Revolucions liberals 1a. part

  1. 1. LES REVOLUCIONS LIBERALS © Vicent Puig i Gascó IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012
  2. 2. TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA IDEOLOGIA INFLUÈNCIA EN EUROPA LIBERALISME NACIONALISME IL.LUSTRACIÓ • CONTRA L’ABSOLUTISME • EXALTACIÓ DE LA NACIÓ • PREDOMINI BURGÉS • PREDOMINI INTEL.LECTUAL I BURGÉS •CONSTITUCIÓ • ROMANTICISME SOBIRANIA REACCIONS NACIONAL UNIFICADORDIVISIÓ DE AUTORITÀRIA REVOLUCIONÀRIA ETAPESPODERS ITÀLIA (1848-1861) FRANÇA (1789) RESTAURACIÓ PRIMERA SEGONA LIBERALISME NACIONALISME 1820: MEDITERRANI EUA (1776) 1830: BÈLGICA, FRANÇA, POLÒNIA, ALEMANYA FRANÇA (1789) 1848: FRANÇA
  3. 3. LAS REVOLUCIONES LIBERALES Són processos de transformació política que es desenvolupen en el món occidental (Amèrica i Europa) entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX Característiques Processos• Desaparició de l’Antic Règim Revolució Americana (1777-1783)• Substitució de l’absolutisme pel liberalisme Revolució Francesa (1789-1815)• Eliminació dels Privilegis Independència Amèrica hispànica (1808-• Triomf de la Burgesia com a classe 1821)dominant Revolucions europees de 1820, 1830 i 1848En l’aspecte socioeconòmic suposa venen Triomf definitiu del liberalisme en Europaacompanyades de la Revolució Industrial Occidental i Central
  4. 4. LAS REVOLUCIÓ AMERICANA ( 1776-1783)
  5. 5. Costa est atlàntica d’Amèrica del Nord organitzada en 13 colònies creades a partir de l’emigració de dissidents religiosos anglesos (Mayflower [Flor de maig], 1620) Trets generals Territoris Societat oberta i lliure Elevada Autonomia política• Nord: Boston, agrupacionsde “towns” configurades per • Sense noblesa, ni • Autoritat exercida perpetits propietaris i privilegis ni limitacions de Anglaterracomerciants relacionats amb l’antic Règim • Llibertat comercialEuropa . Influïts per la • Els ciutadans tenen un • Autonomia políticaIl·lustració elevat grau de llibertat, intern= Assemblees de les• Centre: terres fèrtils i major que els europeus colòniesimportants ciutats comercials • Nivell de prosperitat • Governador = màximacom Nova York o Filadèlfia econòmica i enriquiment autoritat colònia=• Sud: Carolina, Virginia, personal elevat representant de la CoronaGeòrgia = zones agràriesespecialitzades en conreuscom cotó, Café, tabac, etc,conreades amb mà d’obraesclava d’origen africà,societat de caràcteraristocràtic
  6. 6. LA GUERRA DELS 7 ANYS (1756-1763) ENTRE ANGLATERRA I FRANÇA SUPOSÀELEVADES PÈRDUES ECONÒMIQUES= IMPOSICIÓ D’IMPOSTOS A LES COLÒNIES IMPOSTOS SOBRE MALESTAR COMERCIANTS DEL STAMP ACT (1765)DUANES I MONOPOLIS NORD= BOICOT ALS PRODUCTESCOMERCIALS ANGLESOS• LLEIS APROVADES PER UN PARLAMENT SENS REPRESENTACIÓ DELS COLONS• MONOPOLI DEL TÉ = COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES (1773)• “ CAP IMPOST SENSE REPRESENTACIÓ”MOTÍ DEL TÉ CONGRÉS DE DESPRÉS DIVERSOS(BOSTON, 1773) FILADELFIA (1774) = ENFRONTAMENTSPROTESTA CONTRA UNIÓ DE LES COLÒNIES GUERRAELS PRIVILEGIS DE LA CONTRA ELSCOMPANYIA MONOPOLIS ANGLESOS= D’INDEPENDÈNCIABRITÀNICA DE LES REPRESSIÓ (1775)ÍNDIES
  7. 7. • AUGMENT PRESSIÓ FISCAL ECONÒMIQUES • CONTROL DE LA METRÒPOLI SOBRE L’ECONOMIA COLONIAL POLÍTIQUES MANCA DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELS COLONS EN EL PARLAMENT WESTMINSTER CAUSES DELA REVOLTA •SOCIETAT OBERTA I PLURAL •MAJOR LLIBERTAT QUE EN EUROPA SOCIALS •PRINCIPIS DE CAPACITAT I MÈRIT •NO PRIVILEGIS • INFLUÈNCIA IDEES IL·LUSTRADES EUROPEES= IDEOLÒGIQUES CLASSES ALTES •PRINCIPIS IL·LUSTRATS MARCARAN LA REVOLTA
  8. 8. John Trumbull participà en la guerra de la independència americana i fou contemporanidels pares de la pàtria, això li permetré pintar-los en l’Independence hall, encara quetots no hi eren en la presentació de l’esborrany de la Declaració d’Independència Thomas Jefferson (Virginia) John Adams Benjamin Franklin (Massachusets) (Pensylvania) John Trumbull, la Declaració d’Independència, 1819
  9. 9. ELS COLONS ORNITZEN LES BASES DE LA FUTURA NACIÓ. NO SÓN REBELS SÓN PATRIÒTESCONGRÉS CONTINENTAL EXÈRCIT COLONIAL (1775) DECLARACIÓDE FILADELFIA (1775)= = GEORGES WASHIGTON D’INDEPENDÈNCIAMÀXIMA AUTORITAT (1776), INSPIRADA PERCOLONIAL DE THOMAS JEFFERSON DOBLE SIGNIFICACIÓ DEL CONFLICTEGUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775) REVOLUCIÓ POLÍTICA • DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA• 1775-1778= DOMINI ANGLÉS = • DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1777)SUPERIORITAT MILITAR I MANCA • AMBDUES INSPIRADES PER JEFFERSONPREPARAICÓ COLONS ••1778-1783= SUPORT MILITAR FRANÇAI ESPANYA. DERROTA ANGLESA DE TRIOMF DEL LIBERALISME =YORKTOWN (17831) CONSTITUCIÓ DE 1787 • IGUALTAT LEGAL • SOBIRANIA NACIONAL • DIVISIÓ DE PODERS TRACTAT DE VERSALLES (1783)= • LLIBERTATS INDIVIDUALSINDEPENDÈNCIA DELS EUA
  10. 10. Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs dretsinalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests dretss’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quans’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir unnou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judiciofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiènciaha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes aque està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra eldesigni de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nousresguards per la seva futura seguretat.Tal ha estat el sofriment d’aquests colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. Lahistòria de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap al’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial [...].En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns hacontestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual, queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixena un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seupoder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració iraure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc arepudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells hanestat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altrescol·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per larectitud de les nostres intencions, en nom i per la l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic ideclarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de totalleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalmentdissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir elcomerç i efectuar els actes i providències a que tenen dret els Estats Independents.I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, lanostra hisenda i el nostre sagrat honor.

×