1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Per començar
La veu de Gandhi
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Mapa de la unitat
LA DESCOLONITZACIÓ
L’ORIENT MITJÀ
PRESENTACIÓ GENERAL
MAPES
LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIA
LA GUERRA DELS SIS DIES
LA PENÍNSULA DE L’HINDUSTAN
LA SIGNATURA DELS ACORDS DE PAU
INDOXINA
EL TERCER MÓN
INDONÈSIA
SITUACIÓ
LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA
ELS PAÏSOS NO ALINEATS
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Enllaços d’interès
La veu de Gandhi
La guerra dels Sis Dies
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Presentació general
Línia del temps
La descolonització
en el món
La influència
dels valors
occidentals
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Línia del temps
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
El procés de descolonització en el món
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Text: La influència dels valors occidentals en la descolonització
La influència dels valors occidentals en la descolonització
Occident ha exercit, en un altre aspecte, una gran influència [en la descolonització]:
ha mostrat amb el seu exemple que la pobresa no és el resultat de la voluntat divina,
sinó de la ineficàcia tècnica; ha creat universitats i ha difós un ensenyament que tot sovint
mostra als súbdits la grandesa i la glòria del seu passat, alhora que els dóna
les nocions de llibertat, progrés i igualtat.
Tots els caps d’aquests moviment han estat formats per les nacions conquerides:
Djinnah, el cap de la Lliga musulmana; Nehru, el cap del Partit del Congrés; Sukarno,
a Indonèsia; Dato Onn Bin Jaafar, a Malàisia; Nkrumah, a Costa d’Or; Burguiba o Ferhat
Abbas, a Tunísia i Algèria...
M. CROUZET, Història general de les civilitzacions, 1982
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
La península de l’Hindustan
Partició de la península de l’Hindustan
Gandhi
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Partició de la península
de l’Hindustan
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Gandhi
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Indoxina
Ho Chi Minh
Indoxina
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Text: Indoxina
Indoxina
A Indoxina pot ser que ens trobem en vigílies d’autèntiques operacions de guerra.
El govern francès només té avui dues opcions. O usar la força militar o restablir l’amistat
i la confiança. [...] Només hi ha un mitjà, un de sol, per preservar a Indoxina el prestigi
de la nostra civilització, la nostra influència política i espiritual, així com els nostres
interessos materials que són legítims: és l’acord sincer sobre la base de la independència.
[...] La decisió no l’han de prendre les autoritats militars ni els colons civils d’Indoxina, sinó
el govern que té la seu a París.
Comentaris de Léon BLUM, líder socialista, davant una crida de Ho Chi Minh a l’opinió
pública francesa, publicat a Le Populaire, 9 de desembre de 1946
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Ho Chi Minh
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Ahmed Sukarno
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
La descolonització de l’Àfrica
Mapa
Lumumba
AMPLIA LA IMATGE
Les colònies espanyoles
a l’Àfrica en el segle XX
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Mapa de la descolonització de l’Àfrica
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Patrice Lumumba
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Les colònies espanyoles a l’Àfrica en el segle XX
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Mapes
Palestina el 1920
Les dues primeres guerres
araboisraelianes
L’expansió israeliana
entre el 1967 i el 1993
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Els acords de pau dels anys
noranta
AMPLIA LA IMATGE
La reocupació israeliana
el 2002
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Palestina el 1920
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Les dues primeres guerres araboisraelianes
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
L’expansió israeliana entre el 1967 i el 1993
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Israel i Palestina després dels acords de pau dels anys noranta
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
La reocupació israeliana el 2002
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
La guerra dels Sis Dies
La guerra dels Sis Dies
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
La signatura dels acords de pau
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
El Tercer Món
Caricatura del Tercer Món
El neocolonialisme
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’Índex
de Desenvolupament Humà
Progressos en els països
en desenvolupament
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Esquema del neocolonialisme
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Caricatura: el Tercer Món entre els dos blocs
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Els països del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Indicadors del progrés en els països en desenvolupament
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
El Moviment de Països No Alineats
Estats a la conferència
de Bandung
La conferència
de Bandung
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
Estats a la conferència
d’Alger
La conferència
de Belgrad
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Text: La conferència de Bandung
29 països afroasiàtics debaten sobre el colonialisme a la conferència de Bandung
La conferència afroasiàtica ha adoptat, per unanimitat a la sessió final, el text d’un comunicat
en el qual, després de denunciar el «colonialisme», com també «la subjugació, el domini i
l’explotació» –allò que per a les delegacions anticomunistes vol dir «colonialisme comunista»– s’hi
denuncia
la segregació i la discriminació racials i s’insta França a concedir la independència dels seus territoris
nord-africans; als Països Baixos que reprenguin amb Indonèsia les negociacions sobre el futur
de la Nova Guinea Occidental, que la conferència sosté que pertany a Indonèsia; i a la Gran Bretanya
que cedeixi a les pretensions del Iemen sobre Aden. Pel que fa a Palestina, demana
que engegui les resolucions de les Nacions Unides [...].
La conferència afroasiàtica –diu el comunicat– declara el seu ple suport als principis fonamentals
dels drets humans tal com els especifica la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la Declaració
Universal dels Drets Humans com a patró comú de consecució per a tots els pobles i nacions:
la conferència dóna suport plenament al principi d’autodeterminació dels pobles i nacions, en la forma
que fixa la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la resolució de les Nacions Unides sobre
els drets dels pobles i nacions a l’autodeterminació i el ple gaudi de tots els drets humans
fonamentals.
Diari Pueblo, Madrid, 25 d’abril de 1995
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Estats presents a la conferència de Bandung
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Text: La conferència de Belgrad
La conferència de Belgrad
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual
participaren 25 països. La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà
el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU.
Hi van participar Afganistan, Algèria, Birmània, Cambodja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre,
Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, Marroc, Nepal, Aràbia
Saudita, Somàlia, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Iemen, Iugoslàvia, i els països
següents representats per observadors: Bolívia, Brasil i Equador.
Gran Enciclopèdia Catalana
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
SÍNTESI
Els estats presents a la conferència d’Alger
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
SÍNTESI
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 12
Síntesi

Amb el nom de descolonització definim el procés d’independència dels territoris que van
estar dominats pels grans imperis europeus. Els imperis colonials es van fragmentar en
desenes de nous països a l’Àfrica, l’Àsia i Oceania, i es va crear un mapa del món molt
semblant
a l’actual.

La descolonització de l’Àsia es va produir a partir del 1945, va seguir diferents models
i va donar pas a estats molt heterogenis.

La causa independentista a l’Àfrica va ser més llarga i complicada, ja que va estar
esquitxada per guerres sagnants, tan internes com externes. Si el 1945 només Egipte,
la Unió Sud-africana (des del 1961 República de Sud-àfrica), Libèria i Etiòpia eren
nacions sobiranes, quaranta anys després tots els països ja eren independents.

La descolonització està a l’origen d’alguns conflictes actuals. D’aquests, probablement
el que es viu al Pròxim Orient és el que ha tingut uns efectes més profunds i
duradors.

Bona part dels nous estats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans) van
passar a formar el que es va anomenar Tercer Món. Un espai que no pertanyia
ni al món comunista ni al capitalista i que es va caracteritzar per la inestabilitat
política
i el subdesenvolupament.
ANTERIOR
SURT