Your SlideShare is downloading. ×
0
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
012 La descolonització
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

012 La descolonització

429

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
429
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Per començar La veu de Gandhi PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Mapa de la unitat LA DESCOLONITZACIÓ L’ORIENT MITJÀ PRESENTACIÓ GENERAL MAPES LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIA LA GUERRA DELS SIS DIES LA PENÍNSULA DE L’HINDUSTAN LA SIGNATURA DELS ACORDS DE PAU INDOXINA EL TERCER MÓN INDONÈSIA SITUACIÓ LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA ELS PAÏSOS NO ALINEATS ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Enllaços d’interès La veu de Gandhi La guerra dels Sis Dies PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Presentació general Línia del temps La descolonització en el món La influència dels valors occidentals AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Línia del temps ANTERIOR SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI El procés de descolonització en el món ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Text: La influència dels valors occidentals en la descolonització La influència dels valors occidentals en la descolonització Occident ha exercit, en un altre aspecte, una gran influència [en la descolonització]: ha mostrat amb el seu exemple que la pobresa no és el resultat de la voluntat divina, sinó de la ineficàcia tècnica; ha creat universitats i ha difós un ensenyament que tot sovint mostra als súbdits la grandesa i la glòria del seu passat, alhora que els dóna les nocions de llibertat, progrés i igualtat. Tots els caps d’aquests moviment han estat formats per les nacions conquerides: Djinnah, el cap de la Lliga musulmana; Nehru, el cap del Partit del Congrés; Sukarno, a Indonèsia; Dato Onn Bin Jaafar, a Malàisia; Nkrumah, a Costa d’Or; Burguiba o Ferhat Abbas, a Tunísia i Algèria... M. CROUZET, Història general de les civilitzacions, 1982 ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI La península de l’Hindustan Partició de la península de l’Hindustan Gandhi AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Partició de la península de l’Hindustan ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Gandhi ANTERIOR SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Indoxina Ho Chi Minh Indoxina PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Text: Indoxina Indoxina A Indoxina pot ser que ens trobem en vigílies d’autèntiques operacions de guerra. El govern francès només té avui dues opcions. O usar la força militar o restablir l’amistat i la confiança. [...] Només hi ha un mitjà, un de sol, per preservar a Indoxina el prestigi de la nostra civilització, la nostra influència política i espiritual, així com els nostres interessos materials que són legítims: és l’acord sincer sobre la base de la independència. [...] La decisió no l’han de prendre les autoritats militars ni els colons civils d’Indoxina, sinó el govern que té la seu a París. Comentaris de Léon BLUM, líder socialista, davant una crida de Ho Chi Minh a l’opinió pública francesa, publicat a Le Populaire, 9 de desembre de 1946 ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Ho Chi Minh ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Ahmed Sukarno ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI La descolonització de l’Àfrica Mapa Lumumba AMPLIA LA IMATGE Les colònies espanyoles a l’Àfrica en el segle XX AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Mapa de la descolonització de l’Àfrica ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Patrice Lumumba ANTERIOR SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Les colònies espanyoles a l’Àfrica en el segle XX ANTERIOR SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Mapes Palestina el 1920 Les dues primeres guerres araboisraelianes L’expansió israeliana entre el 1967 i el 1993 AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Els acords de pau dels anys noranta AMPLIA LA IMATGE La reocupació israeliana el 2002 AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Palestina el 1920 ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Les dues primeres guerres araboisraelianes ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI L’expansió israeliana entre el 1967 i el 1993 ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Israel i Palestina després dels acords de pau dels anys noranta ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI La reocupació israeliana el 2002 ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI La guerra dels Sis Dies La guerra dels Sis Dies PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI La signatura dels acords de pau ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI El Tercer Món Caricatura del Tercer Món El neocolonialisme AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’Índex de Desenvolupament Humà Progressos en els països en desenvolupament AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Esquema del neocolonialisme ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Caricatura: el Tercer Món entre els dos blocs ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Els països del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Indicadors del progrés en els països en desenvolupament ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI El Moviment de Països No Alineats Estats a la conferència de Bandung La conferència de Bandung AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT Estats a la conferència d’Alger La conferència de Belgrad PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Text: La conferència de Bandung 29 països afroasiàtics debaten sobre el colonialisme a la conferència de Bandung La conferència afroasiàtica ha adoptat, per unanimitat a la sessió final, el text d’un comunicat en el qual, després de denunciar el «colonialisme», com també «la subjugació, el domini i l’explotació» –allò que per a les delegacions anticomunistes vol dir «colonialisme comunista»– s’hi denuncia la segregació i la discriminació racials i s’insta França a concedir la independència dels seus territoris nord-africans; als Països Baixos que reprenguin amb Indonèsia les negociacions sobre el futur de la Nova Guinea Occidental, que la conferència sosté que pertany a Indonèsia; i a la Gran Bretanya que cedeixi a les pretensions del Iemen sobre Aden. Pel que fa a Palestina, demana que engegui les resolucions de les Nacions Unides [...]. La conferència afroasiàtica –diu el comunicat– declara el seu ple suport als principis fonamentals dels drets humans tal com els especifica la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la Declaració Universal dels Drets Humans com a patró comú de consecució per a tots els pobles i nacions: la conferència dóna suport plenament al principi d’autodeterminació dels pobles i nacions, en la forma que fixa la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la resolució de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles i nacions a l’autodeterminació i el ple gaudi de tots els drets humans fonamentals. Diari Pueblo, Madrid, 25 d’abril de 1995 ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Estats presents a la conferència de Bandung ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Text: La conferència de Belgrad La conferència de Belgrad Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països. La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU. Hi van participar Afganistan, Algèria, Birmània, Cambodja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre, Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, Marroc, Nepal, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Iemen, Iugoslàvia, i els països següents representats per observadors: Bolívia, Brasil i Equador. Gran Enciclopèdia Catalana ANTERIOR SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 SÍNTESI Els estats presents a la conferència d’Alger ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T SÍNTESI HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 12 Síntesi  Amb el nom de descolonització definim el procés d’independència dels territoris que van estar dominats pels grans imperis europeus. Els imperis colonials es van fragmentar en desenes de nous països a l’Àfrica, l’Àsia i Oceania, i es va crear un mapa del món molt semblant a l’actual.  La descolonització de l’Àsia es va produir a partir del 1945, va seguir diferents models i va donar pas a estats molt heterogenis.  La causa independentista a l’Àfrica va ser més llarga i complicada, ja que va estar esquitxada per guerres sagnants, tan internes com externes. Si el 1945 només Egipte, la Unió Sud-africana (des del 1961 República de Sud-àfrica), Libèria i Etiòpia eren nacions sobiranes, quaranta anys després tots els països ja eren independents.  La descolonització està a l’origen d’alguns conflictes actuals. D’aquests, probablement el que es viu al Pròxim Orient és el que ha tingut uns efectes més profunds i duradors.  Bona part dels nous estats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans) van passar a formar el que es va anomenar Tercer Món. Un espai que no pertanyia ni al món comunista ni al capitalista i que es va caracteritzar per la inestabilitat política i el subdesenvolupament. ANTERIOR SURT

×