it's my homework for the catalan class... I thought it might be useful for someone else

1. Ramon
Llull
Andreea Roşu
1er Batxillerat 1

2. Qui va ser?
Va ser un filòsof, teòleg, novel·lista i poeta.
Fill d'una família possiblement pertanyent a la
noblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca amb
l'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa
en el període immediatament posterior a la
conquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesa
a la casa reial. Dels seus anys com a cortesà en
sabem poca cosa: es casà, tingué dos fills, i portà
un ritme de vida adequat al seu estament. Però als
trenta-un anys va viure una experiència
trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva
vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran
de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.
2

3. Desprès de haver tingut la visió de Crist, va
canviar totalment; es va convertir en un
monjo i va dedicar la resta de la seva vida a
escriure i tractar de convertir els "pagans".
Tenia tres objectius:
I. Predicar als infidels fins arribar al
martiri.
II. L’escriptura d’un llibre contra els errors
d’aquests infidels ( deia que havia de
ser <<el millor llibre del mon>>).
III. La creació d’escoles-monestirs on
s'ensenyés l’arab i altres llengues
orientals per a instruccio de missioners
Ell va escriure sobre l'amor, la guerra,
l'alquímia, la religió.
3

4. La seva obraLlull és l'autor d'una obra que, escrita en quatre
llengües (llatí, català, àrab i provençal), comprèn
uns 243 títols i abraça, prescindint de la producció
estrictament literària, les mes diverses branques
del saber : Filosofia, Teologia, Medicina, Física,
Astronomia, Astrologia, etc.
Va ser un dels primers escriptors europeus que
va utilitzar una llengua neollatina per tractar
algunes d'aquestes matèries; i si l'ús de l'àrab va
obeir a la necessitat de ser entès per els infidels, la
llengua llatina li va permetre fer-se escoltat en els
centres culturals més importants de l'Europa del
segle XIII.
4

5. Concepte de Literatura
Aquest aprofitament de la literatura per als interessos
doctrinals deriva d'una idea central en el pensament i en la
praxi lul·lians: la primacia de la «primera intenció» enfront
de la «segona intenció».
• La primera intenció expressa la finalitat per la qual es creà
l'ésser humà: conèixer, estimar i lloar Déu.
• La segona intenció, per contra, suposa cercar el propi
benefici.
Avantposar la segona intenció a la primera és oblidar la
raó per la qual existim: aquesta és, per a Llull, la font del
pecat i de la decadència moral
L'escriptura lul·liana vol ser, llavors, una escriptura de
«primera intenció
5

6. Per orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull,
la crítica ha acceptat una divisió en quatre etapes,
És per això que, per tal d'orientar-se en la gran
quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat
majoritàriament una divisió de la producció en
quatre etapes, proposada per Antoni Bonner,
d'acord amb els diversos canvis que experimentà
el mètode lul·lià de trobar la veritat.
Etapes en l’obra de Llull
6

7. I. etapa preart: abasta els darrers anys d'aprenentatge
abans de la il·luminació de Randa (1271-1274); a
ella pertanyen un tractat de lògica en vers
II. etapa quaternària: els principis bàsics que
estructuren l‘art compareixen en un nombre
múltiple de quatre
III. etapa ternària: abandonarà definitivament la
reescriptura de la seva art, els conceptes
compareixeran en un nombre múltiple de tres
IV. etapa postart: des de 1308 fins a la seva mort, Llull
deixà de banda l'Art i se centrà en l'escriptura
d'opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de
teologia i de lògica
7

8. El sistema filosòfic de Llull, basat fonamentalment
en el platonisme cristià (autors llatins del segle XII),
i en el pensament oriental, informa totes les seves
obres que li van servir per als seus propòsits
especulatius i persuasius.
Prosa filosòfica
L'Art abreujada d'atrobar veritat (Ars magna) és
el primer intent d'art general lul·liana. Els principis
filosòfics hi són organitzats de manera que puguin
resoldre matemàticament tota mena de dubte.
L'Arbre de Sciència és una veritable enciclopèdia
organitzada a partir d'uns arbres al·legòrics que
comprenen tot el saber humà.
Exemples d’obres
8

9. L'Arbre de la Ciència
9

10. Obra didàctica i religiosa
Hi ha tres obres remarcables:
El Llibre de l'orde de cavalleria és dedicada a la
formació del cavaller cristià segons la més pura
concepció medieval. Aquesta obra exercí una gran
influència en Tirant lo Blanc.
El Llibre de Sancta Maria, estructurat mitjançant
un diàleg entre dues dames al·legòriques : Oració i
Lausor (“lloança”), que busquen la manera de pregar
i de lloar millor a la Mare de Déu.
10

11. Lo romanç d'Evast e Blanquerna esta organitzat en cinc
llibres en record de les cinc nafres de Crist i per
exemplificar els cinc possibles estats de vida religiosa. La
novel·la intenta oferir un ampli panorama del món
mediterrani del segle XIII i dels problemes més angoixants
per al cristià.
El Blanquerna conté en els seus cinc llibres algunes obres
escrites anteriorment per Llull.
Obra narrativa
11

12. La importància de Llull en el capítol lingüístic es basa en dos fets.
En primer lloc, va ser el creador del català literari i, en segon
lloc, la seva prosa, d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible,
esdevingué un model de llengua que no va ser modificat fins
que, temps després, la Cancelleria Reial n'imposà un altre.
Pel sol fet de tractar, per primera vegada en català, disciplines
filosòfiques, Llull va crear conceptes nous, freqüentment per un
curiós sistema de derivació. La idea Lul·liana de la llengua entesa
com a mer instrument condicionà en gran manera el seu estil; al
Llibre del gentil
Llengua i estil
12

13. Amb el mateix propòsit de didactisme, Llull utilitzà una
sèrie de recursos gràfics (com figures, arbres, cercles,
etc.) que intentaven de facilitar la comprensió de les
seves idees.
Els arbres, per exemple, són treballats amb tant de
detall que, en alguns casos, constitueixen autèntics
símbols de l'obra lul·liana.
Al costat d'aquestes il·lustracions, i amb idèntica
intenció, cal considerar l'ús d' ”eximplis”, narracions
breus d'estructura al·legòrica i finalitat didàctico-moral
13

14. La nostra ment segueix
camins coneguts i transitats,
i que de vegades necessiten
ajuda mecànica per trobar
noves idees, descobrir i
idees. Ramon Llull va
utilitza d'una manera
mecànica de la recerca
de la veritat, un joc de
rodes concèntriques en
què van ser escrites unes
paraules . En girar les rodes,
les paraules es van
combinar de manera
inesperada.
Ars magna
14

15. Els seus viatges
Era tan convençut de les visions que havia tingut
que marxarà personalment en diverses ocasions
al nord d'Àfrica per disputar amb els teòlegs
musulmans.
Les disputes eren per argumentació, volia donar
per conèixer la seva ‘’Art’’. La literatura ha sigut
el seu vehicle de difusió dels seus ideals de la
reforma de la cristiandat i conversió dels infidels.
15

16. 16

17. A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un
d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de
l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort.
No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o
durant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa:
la tradició va generar una llegenda segons la qual
moriria lapidat com a màrtir de la fe.
La seva mort
17

18. 18