2. Figura de Ramon Llull
Va escriure prop de tres-centes llibres, va tractar tots els camps del saber
del seu temps.
Va desenvolupar un sistema de pensament personal, va ser el primer
europeu en escriure en la seua llengua materna sobre temes que només es
tractaven en llatí.
Va escriure novel·les en prosa sobre temes contemporanis.
3. Vida i ambient històric
Va nàixer a Mallorca al 1232, ciutat recentment conquerida per Jaume I.
Ramon Amat Llull havia obtingut diversos béns assignats a títol personal per Jaume I en el Llibre del Repartiment de Mallorca,
cosa que assenyala la seva participació destacada en la conquesta, que tant podria haver estat militar com financera. La
família Llull establí la seva residència a l'illa i passà a formar part dels nivells més alts de la jerarquia social insular, atès que
l'alta noblesa havia retornat als seus llocs d'origen. Així ho acredita l'accés de Ramon, fill, a llocs de privilegi en la primitiva
cort senyorial mallorquina
La carrera palatina de Ramon es troba documentada entorn de la cort que formà el futur Jaume II de Mallorca, a partir de la
seva designació com a hereu del Regne de Mallorca el 1256, en la qual ocupà el càrrec de Senescal de la taula, o cap de
l'administració cortesana. Amb tot, no es pot descartar que, amb anterioritat, ja hagués pogut ocupar algun càrrec a la cort
del Conqueridor.
En els mateixos anys, en concret el 1257, es va casar amb la jove Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Domènec i
Magdalena.
A diferència de la seva etapa religiosa, els primers anys de Ramon són escassos en notícies. Ell mateix no s'hi referirà gaire en
les seves obres, però les breus pinzellades que en dóna retraten un cortesà llicenciós i poeta trobadoresc, d'obra no
conservada, en un territori de frontera, cruïlla de les cultures cristiana, àrab i jueva. Aquests aspectes són cabdals per
entendre la trajectòria posterior d'un home que es mou amb desimboltura en les corts reials i papals, que fa de l'obra escrita
una eina eficaç de difusió del seu pensament, que comprèn les possibilitats comunicatives de les emergents llengües vulgars i
que es fixa com a objectiu la conversió dels infidels a partir de la dominació política combinada amb el coneixement mutu.
4. El seu pensament
La seua primera concreció del millor llibre va ser el Llibre de contemplació
en Deu.
Però mes tard va pensar que la millor manera de convencer els infidels
l’havia resolta amb l’Art.
Les premisses del pensament de Llull aprofiten allò comú a cristians,
musulmans i jueus, és a dir, d’una banda el monoteisme, a partir del qual
Llull idea les dignitats divines, i de l’altra l’herència de la filosofia i de la
ciència gregues, en què podem destriar dos aspectes principals: algunes
estructures conceptuals, com ara els predicaments, les categories, les
parelles forma-matèria i potència-acte; i una cosmovisió acceptada i
compresa per tothom, que abraçaria l’escala de les criatures, amb tres
idees essencials: l’ordre, la jerarquia i la relació analògica entre els plans de
la creació.
5. Va crear un mètode per a combinar aquests conecptes i d’altres.
El món es veía com una manifestació de Déu, per aixó la vida era com un
llibre on es podía aprendre coses de Déu.
6. L’obra literaria
Literatura com un instrument de divulgació del seu pensament.
Utilitzaba històries breus o exemples que exposaven continguts filosòfics i
científics.
Cal parar atenció de dos grups: les que tenen forma novel·lesca i de l’altra
les obres en vers.
7. Obra narrativa
Ramon Llull va escriure dos obres narratives importantsque varen ser: El
Blanquerna i El Llibre de les meravelles.
Blaquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, conegut
tradicionalment com a Blanquerna,[1] és una novel·la de Ramon Llull que
va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els
escriptors posteriors. Escrita a Montpeller el 1283, l'obra descriu amb
molta vivacitat i de manera realista la vida medieval, en contrast amb les
novel·les de cavalleries de l'època, amb una presència molt més marcada
de l'element fantàstic.
El Llibre d’amic e amat com tema central l’amor de l’amic, a Ramon Llull li
va servir per a expressar la seua voluntat de transcendencia.
8. Llibre de meravelles és:
una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i
deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'Edat Mitjana, arrelada en
models neoplatònics de discurs.
Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, que és presentat
simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja pel món descobrint la
distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els
homes. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en
contacte amb totes les branques del saber del segle XIII, des de Déu i
l'infern fins a la natura, tot descrivint la cosmovisió de Ramon Llull.
9. Obra en vers
Lo Desconhort, també conegut com El Desconhort, és un poema escrit per Llull
l'any 1295. El poema consta de 69 estrofes monorimes i 12 versos alexandrins.
El poema fou escrit per a ser recitat al so del poema èpic carolingi anomenat
Berart de Montdidier. El tema del poema és un debat en vers entre Llull i un
ermità sobre el programa artístic d'aquest últim. El poema comença amb un
relat bibliogràfic amb un Llull melancòlic per la manca d'èxit en la seva
particular causa de convertir els infidels i de l'enaltiment de la fe. L'ermità que
es troba present, convida Llull a reflexionar si realment la seva Art General és
una bona causa. Llull creu que es troba lliure de pecat, ja que estima Déu i té
un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. L'ermità no creu el mateix que
Llull i això el fa enfadar. Finalment, l'ermità acaba reconeixent que la causa de
Llull és bona i agradable a Déu. Llull alleuja la seva pena en el moment que
l'ermità s'ofereix a col·laborar amb ell i dona gràcies a Déu.