Autora: Eva Tarragona Un seminari per als que penseu que les carenes de les muntanyes, més que separar valls, uneixen muntanyes. Per a aquells que creieu en la col·laboració entre empreses i no en el treball en solitari. Els experts diuen que, en el món actual, aquesta manera de treballar ha deixat de ser una opció per convertir-se en una necessitat. I al Pirineu també. Les possibilitats són infinites. En aquest seminari us descobrirem la importància estratègica de teixir aliances com a part del model de negoci.

1. BLOC
B
Construir
un
projecte
viable:
el
model
d’empresa
Seminari
B2:
FEM
XARXA
Aliances
entre
empreses
pirinenques:
d’una
opció
a
un
requisit
per
a
l’èxit
25
octubre.
El
Pont
de
Suert
Eva
Tarragona

2. Aliances en empreses
agroalimentàries i artesanes
al Pirineu

3. 1. Aliances amb base territorial
2. Iniciatives de col·laboració a petita
escala

4. 1. Aliances amb base territorial
Es tracta generalment d’iniciatives públiques:
Vinculades a un territori concret_
- Al teu gust, aliments del Pallars (Ajuntament de Tremp)
- Del tros al Plat (Consell Comarcal del Pallars Sobirà)
- Marca de garantia Productes Val d’Aran (Conselh Generau
dera Val d’Aran)

5. 1. Aliances amb base territorial
Es tracta generalment d’iniciatives públiques:
O bé vinculades als valors de la “terra, la producció agrària i la
proximitat”_
- Gustum. Productes de la terra (Grups Leader catalans i
alguns espanyols)
- Gastroteca - Compra a pagès (Generalitat de Catalunya - Consorci
de Comerç, Artesania i Moda)

6. 1. Aliances amb base territorial

7. 1. Aliances amb base territorial
Però també hi ha algunes iniciatives privades:
Vinculades a un territori en concret o a valors territorials_
- Associació Pirineu Art (Ass. d’Arts i oficis de l’Alt Pirineu i Aran)
- Associació Slow Food Pirineu
- Associació de Productors de l’Alta Ribagorça
- Associació de Productors Agroalimentaris del Pirineu (Alt Urgell –
Cerdanya)(està operativa?)

8. 1. Aliances amb base territorial
L’ORIGEN:
- S’inicien en els últims 5-8 anys.
- Majoritàriament són iniciatives públiques, i unes poques de privades
- Estan molt vinculats a la recuperació dels valors lligats als territoris
rurals (posar en valor la feina que es fa al territori, la manera de fer-la
–artesanal-, molt vinculada a la pagesia i al saber tradicional...)

9. 1. Aliances amb base territorial
COM S’ORGANITZEN?
- Les públiques depenen de:
 La VOLUNTAT POLÍTICA
 La possibilitat d’ACONSEGUIR RECURSOS €
 La possibilitat de comptar amb TÈCNICS específics
Si es donen tots els elements: és un tècnic/a de l’administració qui
dinamitza les accions amb la participació del sector privat. En alguns
casos, compten amb estructures de decisió mixtes (taules de treball,
per exemple)

10. 1. Aliances amb base territorial
COM S’ORGANITZEN?
- Les privades:
 Depenen del lideratge d’uns pocs membres de
l’associació i per tant, tenen una estructura feble.
 Sovint, compten amb finançament i ajudes
públiques.

11. 1. Aliances amb base territorial
OBJECTIUS
- Promoció conjunta – donar visibilitat a un sector
- Difusió d’uns valors comuns

12. 1. Aliances amb base territorial
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE:
Cohesió, lideratge, projecció,
maduresa, identitat comú, “compte de
resultats”...

13. 1. Aliances amb base territorial
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE:
Cohesió, lideratge, projecció, maduresa, identitat comú, “compte
de resultats”...
- Les iniciatives públiques
 Tenen més capacitat de cohesionar, perquè el lideratge és “neutre”
 Però són iniciatives fràgils (voluntat política, recursos econòmics, ...)
 Necessiten madurar el suficient per assegurar la implicació privada (la força del
sector pot assegurar-ne la continuïtat – de forma pública o privada)
- Les iniciatives privades
 Independència política - responen a les necessitats i tempo del sector
Cal superar les dificultats organitzatives, la continuïtat depèn de la força del
lideratge i dels resultats aconseguits

14. 1. Aliances amb base territorial
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE:
Cohesió, lideratge, projecció, maduresa, identitat comú, “compte
de resultats”...
 Tenen una gran capacitat de projecció (com més representatives d’un sector, d’un
territori...)
 Si es tracta d’iniciatives circumscrites a un àmbit territorial específic es valen d’uns
elements identitaris comuns

15. 2. Iniciatives de col·laboració a petita
escala
Es tracta sempre d’iniciatives privades (les públiques són aglutinadores o
necessiten uns criteris de selecció establerts –per exemple, una marca de
garantia)
No són vinculades a una “marca territorial” si no a uns valors
comuns, sovint molt vinculats amb el territori_
- Producte turístic conjunt de formatgeria Tros de Sort i Celler Batlliu de Sort
- Activitat conjunta: Ecomuseu de les Valls d’Àneu – Formatgeria Roseta de Gavàs
- Camins entre formatges: TR Casa Leonardo – Formatges de Puigcerver –
Formatges Or Blanc
- Associació Obrador Xisquesta (llana d’ovelles de raça xisquesta)

16. 2. Iniciatives de col·laboració a petita
escala
COM S’ORGANITZEN?
 Es tracta d’un acord de col·laboració entre
diverses empreses o entitats privades, amb pautes específiques
segons la proposta
 En uns pocs casos, compten amb personal
tècnic específic (seria el cas d’As. Obrador Xisqueta – voluntat de
trobar la sostenibilitat econòmica)

17. 2. Iniciatives de col·laboració a petita
escala
OBJECTIUS
- En la majoria de casos: difusió d’uns valors comuns
- Comercialització conjunta (a partir de nous productes, de nous
serveis, venent a partir d’una estructura conjunta...) LA GRAN
DIFERÈNCIA!!

18. 2. Iniciatives de col·laboració a petita
escala
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE:
- Fàcil gestió i independència
- S’atreveixen amb la comercialització  si funciona, tiren
endavant...

19. Podríem agafar el millor de cada cas, i
buscar una nova forma de treball?
Projectes públics
+ identitat territorial comú
+ equip tècnic
+ projecció
- necessitat d’aglutinar a
tothom (els que tenen
voluntat de col·laborar i els
que no...)
- dependència de la
voluntat política
Projectes privats
aglutinadors
+ identitat territorial comú
+ projecció
+ independència política
+ nomès s’impliquen els
que tenen voluntat
- no s’atreveixen amb la
comercialització (manca de
confiança? Manca de
capacitat tècnica?)
- dificultat de gestió
Projectes privats a
petita escala
+ S’atreveixen amb la
comercialització
+ fàcil gestió
- poca projecció
- dificultat per transmetre
identitat territorial (poca
representativitat territorial)

20. Podríem agafar el millor de cada cas, i
buscar una nova forma de treball?
Si creuem la frontera, al Pirineu francès trobem...
Plataformes público-privades i privades amb una forta base territorial,
aglutinadores de tot un sector que comercialitzen conjuntament.
Ex. Coopérative Terroirs Ariège Pyrénées; Pruduit Sur Son 31, IDOKI...
Associacions de consumidors i productors que estableixen contractes de
compra-venta a llarg termini amb unes condicions acordades per
ambdues parts.
Ex. AMAP (Association pour le Maintien de l'Agriculture Paysanne)
 Obradors comunitaris, que comparteixen instal·lacions, material...
Ex. CUMA amb Ateliers collectifs […]

21. Gràcies i ... endavant!!