2. REFLEXIÓ DEL CONTE
ELS INFANTS NECESSITEN TEMPS PER COMPARTIR AMB LA SEVA FAMÍLIA, SOBRETOT AMB ELS PARES,
QUE CADA VEGADA TENEN MENYS TEMPS PER ALS SEUS FILLS,... PERÒ AQUEST TEMPS HA DE SER DE
QUALITAT,és a dir, per més temps que passin els pares amb els seus fills, si no els hi dediquen un temps exclusiu,
de qualitat, destinat a ells i únicament a ells, posant-hi tots els sentits, per molt de temps que hi passin no servirà
de massa. Si passen la tarda a casa amb els fillets i en comptes d’estar amb ells el que fan és rentar plats, posar
una rentadora, garnar; o quan els fillets els criden anar a veure que volen però seguidament agafar el telèfon per
xerrar amb qualcú, etc... no els estan oferint temps per compartir, per comunicanr-se, o per simplement passar una
bona estona jugant a allò que més els hi agrada, ells no tindran la sensació - tant valiosa! - d'haver passat una
estona de complicitat i gaudi amb la mare/pare.
NO ÉS EL MATEIX SENTIR QUE ESCOLTAR, si no passen aquest temps de qualitat que acabem d'anomenar, i si
no els escolten, només els senten, no saben el que els demanen, que necessiten -i no ens referim a si tenen gana
o son, sinó al seu cor, el seu estat d’ànim- si volen tenir uns fills que tinguin confiança en ells, primer els hauríen de
donar els pares aquesta confiança, explicant-li's coses del que han fet durant el dia, com es senten... Si no els hi
mostren els seus sentiments els fillets tampoc ho aprendran a fer. Hem de pensar que els pares son el seu mirall.
És important, per una banda, saber veure quan han passat un mal dia i saben segur que tindran menys paciència
que un altra dia qualsevol, explicar-lis, perquè ells ho entenguin, els cal aquesta informació. En realitat, sempre els
cal informació d'allò que esdevindrà per sentir-se més segurs. Per altra banda, també han de saber que, igual que
els pares, ells també poden tenir un mal dia i els han d'ajudar a que els ho transmetin de la manera que els infants
puguin. Si no els escolten, si no els ofereixen l'ajuda ni l'oportunitat que ho facin, se’ls quedarà a dins tant allò
dolent com allò bo (com en el cas de l'esquirol del conte).
Després, l'estrés al que esteim sotmesos els adults (perquè volem) és del tot incongruent amb les necessitats de
l’infant. Ens oblidem que necessiten jugar, JUGAR! allà on sigui, al carrer ,a una vorera, a pilota, a una terrassa i
no tant als llocs que com a adults els imposem. Els nens juguen a qualsevol banda. En canvi, feim que s'acoplin al
nostre horari ja sigui laboral, ja sigui perquè hem d'anar al gimnàs etc... esteim canviant passar una tarda pintant
amb els nostres fills, per la televisió o fantàstics cotxes. No ens adonem del que ens esteim perdent i el pitjor és
que no ens adonem de les mancances afectives a les que esteim sotmetent als nostres infants.
3. A l'escola on passen tantes hores el fillets, també és interessant que el mestre tingui en compte
dedicar una petita part de temps CADA DIA, si pot ser, per cada fillet. Quan el fillet arriba és important
dedicar-li encara que sigui 30 segons a dir-li bon dia i talvegada destacar alguna prenda de roba, o
demanar-li què ha berenat,... Així el fillet es quedarà més tranquil a classe sentint-se més segur perquè
té l’atenció del mestre. Hem de pensar que l'escola és, normalment, el primer lloc on el fillet es
comença a socialitzar amb iguals, i és important que aquesta socialització (que és la finestra oberta al
món) comenci amb bon peu: amb comprensió, amb afecte, emoció, amor, respecte...
En conclusió, els adults som l'exemple dels infants i hem d'aprendre a saber que la comunicació,
l'expressió dels sentiments bons i dolents, que les paraules dolces... són necessàries pel
desenvolupament del nostres fills i per nosaltres mateixos així com també són gratificants les
conseqüències d'aquest fets: la confiança, l'amor, la comprensió, el benestar emocional... Encara que
no ho sembli, per aquest fet, tenim molt a aprendre d’ells, i açò és el que ens fa ser persones. Hem de
pensar que tenim eines molt valuoses i efectives per educar emocionalment els infants: els contes, el
joc, la música. Només que passem una estoneta amb ells diària, sigui en l’entorn que sigui, amb una
d’aquestes eines, els podem ensenyar molt més dels que ens pensam.
Els fillets són com una pastilla de sabó: si l’estrenys massa et llenega i si no l’agafes prou fort te cau.
Cal trobar idò el punt just. Cal trobar l’equilibri.
5. PARAULES SALTARINES
En aquesta activitat es tracta de
fer dos grups de fillets. Un grup
es diu “PARAULES DOLCES” i
l’altre es diu “PARAULES
AGRES”. La mestra llavors va
dient paraules de tot tipus
relacionades amb aquestes
emocions. Si diu una paraula
dolça, els fillets d’aquest grup
han de fer un bot cap endavant i
el mateix faran els fillets de
l’altre grup quan la mestra digui
paraules realcionades amb amb
aquesta emoció.
És una activitat força senzilla,
adreçada a fillets d’entre 4-5
anys. Es pretén que coneguin
aquestes paraules millor i llavors
sapin coordinar, controlar el seu
cos quan la mestra diu alguna
d’aquestes paraules.
6. FELICITAT O TRISTESA
En aquesta activitat la mestra o el
mestre repartiran a cada fillet dues
carotes, una que somriu i l’altre que
no. La carota somrient en la mà
esquerra i la carota trista a la dreta.
Després la mestra dirà paraules
relacionades amb les emocions i els
fillets, que estan assaguts en rotllana,
respondran aixecant la mà dreta o
l’esquerra segons el que signifiqui
aquella paraula per a ells.
Aquesta activitat està adreçada a
fillets d’entre 3-6 anys, que ja poden
entendre les emocions. També els
ajuda a saber quina mà és la dreta i
quina mà és l’esquerra.
7. LA MEVA PARAULA
PREFERIDA
Aquesta activitat sobretot és de
mobilitat. Cada fillet haurà escrit
en un paper una paraula que ell
consideri dolça i se la penjarà al
pit. Ha de recordar aquesta
paraula que ha escrit, ja que
després es posaran tots en
rotllana i el mestre tindrà una
pilota que llençarà en l’aire tot
dient una de les paraules que
porten els fillets al pit. El fillet ha
d’agafar la pilota si el mestre ha
dit la seva paraula.
Aquesta activitat està adreçada
a fillets d’entre 5-5 anys, ja que
han de saber escriure una
miqueta. A part de treballar
l’escriptura, els fem pensar
sobre les emocions, després
treballem la memòria i finalment
la psicomotricitat.
8. L’ARBRE DELS DESITJOS
Quan arriben les festes de Nadal, totes les escoles i escoletes s’hi esmeren en
la decoració dels passadissos, posen arbre o betlem, fan activitats sobre Nadal
amb els fillets, etc. La nostra proposta és fer un arbre de Nadal que en comptes
de penjar-hi bolles brillants, s’hi pengin tot tipus de paraules “dolces” o desitjos.
Aquestes paraules les han de portar els fillets de casa. Açò vol dir, que s’han
d’asseure amb els seus pares i xerrar sobre aquestes paraules que signifiquin
alguna cosa per a la família. Pares i fills penjaran aquestes paraules a l’arbre
de l’escola.
Aquesta activitat va dirigida a tots els infants, no importa l’edat, i als seus
pares. Es pretén reflexionar sobre les emocions. També aconseguir així un
temps de qualitat en què pares i fills es diguin els que senten l’un per l’altre o
envers el món.
9. LES CAPSES DE PARAULES
Pares i fills passin, si més no, una estona, jugant a pensar totes aquelles paraules dolces que ens diem a casa,
tant els pares als fills com a l'inversa, i així decorar una capsa ben bonica (la capsa pot ser de sabates, capsa
de formatgets, etc...) i posar-hi a dins totes les paraules dolces que en hem dit. Per un altre banda, preparar
una capsa on hi guardarem paraules “no tant dolces” i cada vegada que qualcú en digui alguna la guardarem a
dins i tancarem ben fort la capsa perquè cap d'aquestes paraules pugui sortir i així no la poguem tornar a
repetir. Aquesta capsa es quedaria casa. Aleshores duríem la primera capsa a l'escola i cada dia un fiet obriria
la seva capsa i amb l'ajuda del mestre (si el nen encara no sap llegir) doncs anirien anomenant les paraules per
donar-les a conèixer als companys i explicant el que volguessin. Entre tots farien una altra capsa de paraules
“no tan dolces” igual que la hem fet a casa (una per tota la classe) i faríen el mateix, cada vegada que un fillet,
una mestre, o algú digui una paraula “no dolça” es guardaria dins aquesta capsa per intentar que no es torni a
dir.
10. LES CAPSES DE PARAULES
Pares i fills passin, si més no, una estona, jugant a pensar totes aquelles paraules dolces que ens diem a casa,
tant els pares als fills com a l'inversa, i així decorar una capsa ben bonica (la capsa pot ser de sabates, capsa
de formatgets, etc...) i posar-hi a dins totes les paraules dolces que en hem dit. Per un altre banda, preparar
una capsa on hi guardarem paraules “no tant dolces” i cada vegada que qualcú en digui alguna la guardarem a
dins i tancarem ben fort la capsa perquè cap d'aquestes paraules pugui sortir i així no la poguem tornar a
repetir. Aquesta capsa es quedaria casa. Aleshores duríem la primera capsa a l'escola i cada dia un fiet obriria
la seva capsa i amb l'ajuda del mestre (si el nen encara no sap llegir) doncs anirien anomenant les paraules per
donar-les a conèixer als companys i explicant el que volguessin. Entre tots farien una altra capsa de paraules
“no tan dolces” igual que la hem fet a casa (una per tota la classe) i faríen el mateix, cada vegada que un fillet,
una mestre, o algú digui una paraula “no dolça” es guardaria dins aquesta capsa per intentar que no es torni a
dir.
