Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didàctiques

7,399 views

Published on

Propostes de treball a l'aula de diversos sonets del Rector de Vallfogona des de perspectives diverses

Published in: Education
2 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
7,399
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,282
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
2
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didàctiques

  1. 1. els sonets deFrancesc Vicent Garcialo Rector de Vallfogonapropostes didàctiquesJosep Bargalló VallsInstitut de Ciències de lEducacióUniversitat Rovira I VirgiliTortosa, maig 2013
  2. 2. Francesc Vicent Garcia(Tortosa, 1578/79 – Vallfogona de Riucorb, 1623)webs:lletres ebrenques: el Barrocel Rector de VallfogonaVicent Garcia
  3. 3. Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc VicentGarcia, el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sapconstruir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge ique portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els seussonets sintetitzen les intencions i les tècniques que el van definir ipresenten els seus interessos temàtics -que són els del Barroc-,tot confiant en un formalisme en el qual se sent còmode i al qualtroba la mida –malgrat les vacil·lacions lingüístiques, a to ambl’època. El rigor del sonet petrarquista –amb l’estructura temàticade les seves estrofes- li permet d’establir el procés decontradicció barroc i la seva predilecció per la literatura entesacom a joc i artifici.
  4. 4. A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLAA UNA MONJA GRAVADA DE VEROLAMala Pasqua us do Déu, monja corcada,bresca sens mel, trepada celosia,formatge ullat, cruel fisonomia,amb més puntes i grops que té l’arada;d’alguna fossa us han desenterradaper no sofrir los morts tal companyia,quan eixa mala cara se us podria,i estava ja de cucs mig rosegada;però, si sou de vermes escapada,perquè siau menjar de les cucales(que de mal en pitjor la sort vos porta),mantinga-us Déu la negra burulladai adéu-siau, que em par que em naixen alesi em torno corb després que pic carn morta!
  5. 5. La Armonia del Parnàs, mes numerosa en las Poesias variasdel Atlant del Cel poetic, lo Dr. Vicent Garcia, Rector de laParroquial de Santa Maria de Vallfogona. recopiladas, yemendadas per dos Ingenis de la molt illustre Academia delsDesconfiats, erigida en la excellentissima ciutat de Barcelona(1703)
  6. 6. 49 sonets✔ tots 49 en decasíl·labs a la italiana✔ tots 49 de quartets de dues rimes creuades: ABBA ABBA✔ 42 de rima dissoluta als tercets: CDE CDE✔ 4 de rima simètrica encadenada als tercets: CDC DCD✔ altres 3 de rimes diverses✔ 47 tenen el model canònic estròfic: dos quartets i dos tercets✔ 1 és amb estrambot (dun tercer tercet)✔ 1 és dialogat amb acròsticEl model majoritari del sonet de Garcia és plenament petrarquista:decasíl·labs a la italiana i estructura ABBA ABBA CDE CDESi els sonets de Garcia són monocords pel que fa a la forma,són polièdrics pel que fa als temes i al toLHarmonia del Parnàs
  7. 7. Propostes didàctiquesLaberint: “Tanta temor, Teresa, tanta pena...”“Que és torre el nom del Senyor...”Hipertext: “Amb una pinta de marfil polia...”“Reixa cruel, que la claror divina...”“Amor, senyor de l’àmplia monarquia...” (Rosselló-Pòrcel)“Conflicte del negre i el blanc...” (Rosselló-Pòrcel)“Conflicte entre negre i el blanc...” (Palau i Fabre)“Miro la serp benigna de la trena...” (Vergés)“Por las ondas del mar de unos cabellos...” (Lope)“Al sol peinaba Clori sus cabellos...” (Góngora)Constriccions: “Temps que, sens temps, passares com a temps...”Rimes: “Maleta de convent, gruta de hostal...”“Ton aire i ton donaire és tan estrany...”Erotisme: “Ai, cap de déus en vós, nimfa d’aigüera...”“Renunciant les arades i les relles...”“Mala Pasqua us do Déu, monja corcada...”Crisi: “Quan baixes de Montseny, valerós Roca...”Estrambot: “Ah, senyor lluminós, a on anau...”
  8. 8. Laberint
  9. 9. EN FORMA DE LABERINTCRISTTanta temor, Teresa, tanta pena,entre excessives glòries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesesta esperança de ma llum serena.Sossega, esposa casta, i asserenaaqueixa pena, que han bastat les miesdar durador descans de infinits diesen les eternes sales, per estrena.TERESAJa la intricada i fosca nit inicaen bellesa de glòria veig se’m muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,vostra esclava, amb un clau se vivifica,segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,torre, glòria, descans i fortalesa.
  10. 10. Tanta temor, Teresa, tanta pena,Entre excessives glòries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesEsta esperança de ma llum serena.Sossega, esposa casta, i asserenaAqueixa pena, que han bastat les miesDar durador descans de infinits diesEn les eternes sales, per estrena.Ja la intricada i fosca nit inicaEn bellesa de glòria veig se’m muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,Vostra esclava, ab un clau se vivifica,Segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.Acròstics i altres paragramesparagrama: qualsevol disseminació desons en un text que poden unir-se performar una paraulaacròstic: lectura vertical, de dalt a baix ode baix a dalt, mitjançant les primereslletres de cada versmesòstic: ... mitjançant lletres centralsteleòstic: ... mitjançant les lletres finalscatadiagonòstic: lectura diagonaldescendentanadiagonòstic: lectura diagonalascendentpentacròstic: quan en un poema hi trobemmés dun daquests paragramespentacròstic total: quan totes les lletres detotes les paraules de tots els versos formenpart dalgun daquests paragramesvers proteu: lectura interna (obviant lletresintermèdies) en un sol vers
  11. 11. TanTa Temor, Teresa, TanTa pena,Entre ExcEssivEs glòriEs i a lEgries!RepaRa, i miRa, que agRaviaR podRiesEsta EspErança dE ma llum sErEna.SosSega, eSpoSa caSta, i asSerenaAqueixA penA, que hAn bAstAt les miesDar DuraDor Descans De infinits DiesEn les EternEs salEs, per EstrEna.Ja la IntrIcada I fosca nIt inIcaEn bEllEsa dE glòria vEig sE’m muda.Sou, SenS dubte, Senyor, Sol de TereSa,Vostra esclaVa, amb Un claU se ViVificaSegura, eSpòS, que Sou vóS en Sa ajuda,TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
  12. 12. paragrames (diagrama de creació pròpia)acròstic __________________________________________________________________mesòstic ______ ___________________ ___________________ _____________teleòstic _____________________________________________________________________catadiagonòstic ____ ____________________ ____________________ _____________anadiagonòstic ______ __________________ __________________ _______________vers proteu ___ ___ ___Els acròstics, els mesòstics I elsteleòstics poden ser (moltescadusserament) també de baix adalt.Els catadiagonòstics I els anadiagonòstics són tant de dreta aesquerra com desquerra a dreta
  13. 13. TanTa temor, Teresa, tanta pena,entrE excessiv es glòries i alegries!repaRa, i mira, que agraviar podriesesta Esperança de ma llum serena.SosSega, esposa casta, i asserenaaqueixA pena, que han bastat les miesdar Durador descans de infinits diesen les Eternes sales, per estrena.Ja la IntrIcada i fosca nit inicaen bEllesa de glòria veig se’m muda.Sou, Sens dubte, senyor, sol de Teresa,vostra esclaVa, amb un clau se vivificasegura, eSpòs, que sou vós en sa ajuda,torre, glòria, descans i fortalesaTanTa temor, Teresa, tanta pena,EntrE excessives glòries i alegries!repaRa, i miRa, que agraviar podriesesta esp Erança dE ma llum serena.Sossega, espoSa caSta, i asserenaaqueixa pena, que hAn bastAt les miesdar durador descans De infinits Diesen les eternes salEs, per Estrena.Ja la intricada I fosca nIt inicaen bellEsa dE glòria veig se’m muda.Sou, SenS dubte, senyor, sol de Teresa,Vostra esclaVa, amb un clau se vivificaSegura, eSpòs, que sou vós en sa ajuda,torre, glòria, descans i fortalesa
  14. 14. (instruccions)Que és torre el nom del Senyor,diu un profeta sagrat,i est laberinto intrincatés una torre, lector.En la qual, si pujaràs,davallant a plom la vista,per obliqua i recta llistade qui és Teresa veuràs.Que en èxtasis elevada,i de salvar-se dubtosa,per via miraculosade Cristo és aconsolada.No et receles de pujar,pus qui davallar-ne volescala de caragol,i dreta la pot trobar.Emperò si acàs te cansesdintre la torre mira,trobaràs una cadiraen què, si et canses, descanses.Perquè al que no fuig el cos,d’emplear-se en esta empresa,és torre de fortalesai cadira de repòs.
  15. 15. TanEntreRepaEstaSosAqueixDarEn lesJa laEn bSou,VostraesclaSegura, eTaExcRa, i miEspSega, eA penDuraEternIntrEllSenVa, abSpòTemor,EssivRa, que agErança dSpoA, que hDorEs salIcadaEsa dS dubte,Un claS, queTeresa,Es glòriRaviaE ma llum sSa caAn bDescansEs, perI fosca nE glòria vSenyor,U seSou vóTanEs i alR podErSta, i asAstDe infinitsEstrIt inEig sSol de TereViS enTa pena,Egries!RiesEna.SerenaAt les miesDiesEna.IcaE’m muda.Sa,VificaSa ajuda,TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesAReferències:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/09/06/857/http://librorum.piscolabis.cat/2010/11/paraules-en-llibertat-catalunya-i.html
  16. 16. Propostes didàctiques Cerqueu el motiu i el context en què Garcia escriu aquest sonet. Per què en diu “enforma de laberint”? Qui fou Teresa de Jesús? Quants paragrames hi ha en el sonet de Garcia? Nhi ha de tots els tipus? Feu-negràfics, dibuixeu-ho damunt el sonet... Lexistència de tots aquests paragrames obliga a daltres recursos lingüístics i retòrics.Quins són els més significatius? Construïu (físicament o virtualment) la torre per a representar-lo, tot seguint elsquartets dinstruccions. Proveu dutilitzar la tècnica 3D
  17. 17.  Cerqueu daltres sonets amb acròstics o pentacròstics i altres textos barrocs enforma de laberint Escriviu sonets amb acròstics i construïu laberints textuals Cerqueu daltres tipologies barroques de literatura visual i dart efímer
  18. 18.  Els paragrames formen part del mateix món daltres jocs lingüístics:- mots encreuats- sopes de lletres- jeroglíficsprova a fer-ne a partir dels generadors que pots trobar aquí:http://www.xtec.cat/crp-girones/recursos/einesonline.htm També formen part del món daltres jocs visuals o numèrics:- laberints: http://www.passatemps.260mb.com/laberints/activitats/index.html- sudokus: http://www.softonic.com/s/generador-sudoku
  19. 19. Hipertext
  20. 20. A UNA HERMOSA DAMA DE CABELLNEGRE QUE ES PENTINAVA EN UNTERRAT AMB UNA PINTA DE MARFILAmb una pinta de marfil poliasos cabells de finíssima atzabeja,a qui los d’or mes fi tenen enveja.en un terrat, la bella Flora, un dia.Entre ells la pura neu se descobriadel coll que, amb son contrari, més campejai, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà d’una peça pareixia.Jo, de lluny, tant atònit contemplavalo dolç combat, que amb extremada gràciaaquestos dos contraris mantenien,Que el cor, enamorat, se m’alteravai, temerós d’alguna desgràcia,de prendre’ls tregües ganes me venien.
  21. 21. “El sonet de Garcia, rector de Vallfogona, s’inscriu enuna imponent sèrie europea de sonets que poetitzen elmateix motiu –una dama bellíssima que es pentina– desd’angles diferents. En un lapse de temps relativamentbreu, quasi contemporàniament, doncs, un conjuntselecte dels millors poetes europeus –portuguesos,castellans, italians, francesos i un català– va contribuir adotar el motiu d’una alçada literària sublim: Luis deCamões, Lope de Vega (amb dos sonets), Luis deGóngora (també amb dos sonets), el comte deVillamediana (igualment amb dos sonets), Gian BattistaMarino, Girolamo Fontanella, Claude Malleville. I VicentGarcia al seu costat.”Pep Valsalobre
  22. 22. (i una reixa)QUEIXES DUN GALANT A UNA REIXAPERQUÈ LI IMPEDíA LO VEUREA UNA HERMOSA ENCOMANADAReixa cruel, que la claror divinaque mos ulls cerquen com a glòria suaentre eixa espessa nuvolada tuacubres, i causes ma fatal ruina!No degué eixir de la ordinària minaeixa matèria forta, odiosa i crua,sinó de algun volcà per on traspuala infernal flama, a ton miner veïna.Però, qué dic? Oh, reixa generosa!En gràcia de mes queixes faç mudançai, arrepentit, adoro la duresa:Ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,puix tu sola has pogut, en ma venjança,la que a mi em té pres, tenir-la presa.
  23. 23. Bartomeu Rosselló-PòrcelA UNA DAMA QUE ES PENTINAVAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVADARRERA UNA REIXA EN TEMPS DEDARRERA UNA REIXA EN TEMPS DEVICENÇ GARCIAVICENÇ GARCIAAmor, senyor de l’àmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen l’ardor de la galta i en la flamade l’exaltació que l’aire criaels cabells de finíssima atzabejaen el combat de vori que pentinaperú de lliris i de llunes mina,ornament de les neus, dels ors enveja,treu de la reixa, i que la saborosafeina del bes, batalla graciosadel córrer d’unes cames despullades,deixi les verdes herbes alterades.Oh desmai en les tiges onejantsde marbres, ceres, roses bategants!ESPATLLAESPATLLAConflicte del negre i el blanci el mirall boig que els extenua.Sota la cabellera nuaexplorava la neu del flanc.Quina és la seda, quin l’atzurque vibri tacte més pervers?Quin mot és el mot més impurper empresonar-lo en el vers?A l’escenari decadent,l’èxtasi estèril de l’esquenaera exili de la mirada,i la paraula condemnadamentia delicadamentuna subtilesa serena.
  24. 24. Josep Palau i Fabre Gerard Vergés““ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCELESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCELConflicte entre negre i el blanci el mirall boig que els accentua.Sota la crinera cruas’encenia la neu del flanc.¿Quina és la seda, quin l’atzurque vibri tacte més pervers?¿Quin mot és el mot més impurper empresonar-lo en el vers?A l’escenari incandescent,l’èxtasi eteri de l’esquenaera exili de la mirada;i la paraula profanadadeia, barroerament,una veritat obscena.NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJANOIA PENTINANT-SE A LA PLATJAA Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia,a Lope, a tots els recreadors d’aquell gloriós mited’una noia que es pentinava els auris cabells.Miro la serp benigna de la trenai el gest airós que fas quan et pentines;miro el maig adorable de les sines,miro el teu cos esvelt damunt l’arena.Escuma i sol i nacre i llum serena,t’evoco sota un cel ple de gavines.Agraïda és la mar, algues, petxineset duen les onades com a ofrena.Meravellat, contemplo perles fines-dic gotes d’aigua- per la pell morena,i penso en les fondàries marines.Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,penso en el cap que dolçament inclines.Penso si dir-te dona o bé sirena.
  25. 25. Lope de Vega Luis de GóngoraCELSO AL PEINE DE CLAVELLAPor las ondas del mar de unos cabellosun barco de marfil pasaba un díaque, humillando sus olas, deshacíalos crespos lazos que formaban de ellos;iba el Amor en él cogiendo en elloslas hebras que del peine deshacíacuando el oro lustroso dividía,que éste era el barco de los rizos bellos.Hizo de ellos Amor escota al barco,grillos al albedrío, al alma esposas,oro de Tíbar y del sol reflejos;y puesta de un cabello cuerda al arco,así tiró las flechas amorosasque alcanzaban mejor cuanto más lejos.A DOÑA BRIANDA DE LA CERDAAl sol peinaba Clori sus cabelloscon peine de marfil, con mano bella;mas no se parecía el peine en ellacomo se obscurecía el sol en ellos.Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,segunda mayor luz descubrió, aquelladelante quien el sol es una estrella,y esfera, España, de sus rayos bellos,divinos ojos, que en su dulce orientedan luz al mundo, quitan luz al cielo,y espera idolatrallos occidente.Esto Amor solicita con su vuelo,que en tanto mar será, un arpón luciente,de la Cerda inmortal mortal anzuelo.
  26. 26. Hipertext i hipotextTranstextualitat → la relació entre textos→ 5 graus, de menor a major elaboració abstracta de la reescriptura:➢ intertextualitat: la cita explícita, declarada en forma de cometes o cursiva i que reprodueixplenament l’original; el plagi, també literal respecte a loriginal, però que esdevé una cita nodeclarada; i l’al.lusió, una forma encara menys explícita, perquè no és literal, i que demana lapercepció de la relació per a la seva plena comprensió➢ paratextualitat: les relacions que s’estableixen a l’interior d’un text, com ara els títols i subtítols,les notes, els pròlegs, els peus d’il.lustracions…➢ metatextualitat: quan un text parla d’un altre en forma de comentari➢ hipertextualitat: la relació que s’estableix entre un text -l’hipertext- i els seus antecedents -elsseus hipotextos-, dels que en deriva per transformació, ja sigui simple i directa o complexa iindirecta -la imitació➢ arquitextualitat: la transtextualitat més abstracta i, a la vegada, més implícita, ja que és unarelació “muda”, que, com a molt, articula una relació de gènereReferències:http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/15/tot-relliga-hipertext-electronic-i-hipertext-literari/http://www.slideshare.net/JosepBargallo/lectura-en-digital
  27. 27. Cerca hipertextualA UNA HERMOSAA UNA HERMOSA DAMADAMA DE CABELLDE CABELLNEGRENEGRE QUE ES PENTINAVAQUE ES PENTINAVA EN UNEN UNTERRAT AB UNA PINTA DE MARFILTERRAT AB UNA PINTA DE MARFILAmb una pinta de marfil poliasos cabells de finíssima atzabeja,a qui los d’or mes fi tenen enveja.en un terrat, la bella Flora, un dia.Entre ells la pura neu se descobriadel coll que, amb son contrari, més campejai, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà d’una peça pareixia.Jo, de lluny, tant atònit contemplavalo dolç combat, que amb extremada gràciaaquestos dos contraris mantenien,Que el cor, enamorat, se m’alteravai, temerós d’alguna desgràcia,de prendre’ls tregües ganes me venien.Francesc Vicent Garcianegra: mots repetitsnegra: mateixa família lèxicanegra: castellanisme vs. mot normatiucursiva: esment a GarciaA UNAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVADAMA QUE ES PENTINAVA DARRERADARRERAUNA REIXA EN TEMPS DEUNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIAVICENÇ GARCIAAmor, senyor de l’àmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen l’ardor de la galta i en la flamade l’exaltació que l’aire criaels cabells de finíssima atzabejaen el combat de vori que pentinaperú de lliris i de llunes mina,ornament de les neus, dels ors enveja,treu de la reixa, i que la saborosafeina del bes, batalla graciosadel córrer d’unes cames despullades,deixi les verdes herbes alterades.Oh desmai en les tiges onejantsde marbres, ceres, roses bategants!Bartomeu Rosselló-Pòrcel
  28. 28. Comparativa mètricaFrancesc Vicent Garcia“Amb una pinta de marfil polia...”Rima fonètica: consonantRima accentual: femeninaEstructura estròfica:1. Quartets (2):de 2 rimes creuades: ABBA ABBA2. Tercets (2):de 3 rimes dissolutes:CDE CDEMetre: decasíl·labs no cesuratsReferències generals:http://josepbargallo.wordpress.com/2012/04/07/el-sonet-duna-hermosa-dama-que-es-pentinava-de-francesc-vicent-garcia-a-rossello-porcel/i sobre Palau i Fabre http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/13/2300/De Pep Valsalobre:http://pepvalsalobre.wordpress.com/2013/03/17/la-recepcio-poetica-contemporania-dun-dels-textos-mes-importants-de-la-nostra-tradicio-literaria-i/(i següents posts de la sèrie)● per un estudi aprofundit del sonet. cliqueuPer a aprofundir en els sonets daltres literatures: cliqueu aquí tambéBartomeu Rosselló-Pòrcel“Amor, senyor de l’àmplia monarquia...”Rima fonètica: consonantRima accentual: alternada (tota femeninatret dels 2 versos finals)Estructura estròfica:1.Quartets (2):de 4 rimes creuades: ABBA CDDC2. Tercets (dos):de 3 rimes minvants-creixents: EED DFFMetre: decasíl·labs no cesurats
  29. 29. El cànonEl cànon clàssic demanava quelestructura estròfica del sonetsequiparés a una divisió argumental ilògica semblant a la del sil·logisme:- exposició i desenvolupament deltema en els quartets- raonament i conclusió en els tercets(amb resolució en el darrer vers)A “A una hermosa dama...”, Garciasegueix fil per randa la convenció:- en els quartets, la protagonista és ladama, que és descrita físicament- en els tercets, el protagonista és elpoeta, que ens descriu les sevessensacions en observar-la- i el darrer vers ens aporta laconclusió de lescenaLortodòxia barroca demanava que elcontingut es fonamentés en elconflicte entre elements contraposats.El sonet de Garcia té aquesta dobleconfrontació:- la dama que es pentina i el poetaque lobserva- la blancor de la pinta i la negror delscabells de la damaAixí, Garcia descriu:lo dolç combat, que amb extremada gràciaaquestos dos contraris mantenienmentre que Rosselló-Pòrcel hosintetitza:conflicte del negre i el blanc
  30. 30. Propostes didàctiques● Compareu el primer sonet de Garcia amb els dos de Rosselló-Pòrcel. Compareu també elsegon. Compareu-los tots amb el de Palau i Fabre i el de Gerard Vergés● Compareu el primer sonet de Garcia amb els de Lope de Vega i de Góngora. Cerqueu daltressonets del Barroc amb el mateix tema i compareu-los. Cerqueu daltres poemes de la nostraliteratura contemporània● Quins elements de plantejament, forma i contingut tenen en comú i en quins divergeixen? Totscompleixen el cànon clàssic pel que fa a la divisió de les estrofes a partir de lestructura delsil·logisme?● Per què Rosselló-Pòrcel fa aquest homenatge a Garcia?● Treballeu els conceptes de la transtextualitat. Quins graus trobem en els sonets comentats?● Cerqueu daltres casos dhipertextualitat (també en el cinema, la música, la pintura...)●Composeu nous sonets que siguin hipertextos dels de Garcia, Rosselló-Pòrcel i/o Palau● Utilitzeu la tècnica audiovisual del videolit per fer un treball creatiu sobre aquests sonets
  31. 31. Constriccions
  32. 32. DEMANAREN A LAUTOR FES UN SONET AL TEMPS,EN QUÈ Hl HAGUÉS 26 VEGADES TEMPSTemps que, sens temps, passares com a temps,si del bon temps memòria, Temps, me deixes,com no et llastimen, Temps, amb temps, mes queixes,antes que temps me vinga a faltar, Temps;De temps en temps, mudança fa lo temps,tu, Temps immoble, amb lo mal temps me deixes:quan millor, Temps, se acabaran mes queixessi, per donar-les, Temps, me dones temps?Ai, Temps, de temps demano sols una horaper a lograr, o Temps, una hermosuraque, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;a ton nom, Temps, faré una estàtua pura,de aquell metall que el temps avar adorai agrair-te he, tot temps, Temps, ma ventura.
  33. 33. Propostes didàctiques● 26 vegades la paraula “temps”, però sempre amb el mateix singnificat?● Per què Garcia escriu la paraula “temps” a cops en minúscula i a cops en majúscula?● La rima es fonamenta en mots-rima: cerqueu què és un mot-rima, qui va ser el primerautor que en va utilitzar i qui és lautor català modern que més nha utilitzat● No totes les rimes del sonet es basen en mots-rima: analitzeu més detingudament elsjocs de rima que shi troben● La reiteració de la mateixa paraula i els mots rima són “constriccions” que simposa elpoeta: cerqueu aquest concepte i trobeu-ne daltres mostres (en literatura, en lletres decançons, en publicitat...)● Construïu textos amb constriccions autoimposadesReferències:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/
  34. 34. Rimes
  35. 35. Maleta de convent, gruta de hostal,frontissa rovellada de cancell,malaltia perpètua de bordell,florida primavera de tot mal!Si pensa que, per vèurer-me venal,me té de garrotar amb un cordellper a sacrificar-me com anyelldels que en lo Born se venen per Nadal,vaja a guanyar perdons tirant al moll,que no só jo Abindeme ni Gazulper a prendar-me d’ella com un foll;que, sent de mal francès prenyat baül,sols la prendré per a que em xupe un mollque tinc entre los pèls de l’ull del cul.Ton aire i ton donaire és tan estranyque no hi ha en aquest lloc home de senyque a amar ta bizarria no s’empeny,a bé que tots s’empenyen per son dany;perquè tos ulls, fent ganyes, amb enganyatrauen als qui tracten amb desdeny,i, sent més blanca i freda que Montseny,per caçar los pastors tens un parany.No és molt que a mi em caçasses amb tal giny,que, si mir ta bellesa, prop o lluny,la veig més cotoneta que un codony.Mon cor, sens llibertat, de dol se tiny,i unes llàgrimes llança com lo punysi no vols dar-me un consonant en “ony”
  36. 36. Propostes didàctiques● Una característica de la rima barroca –que continuarà conreant-se durant anys- és elque podríem anomenar rimes alfabètiques: les rimes contenen les vocals -4 si hi ha 4rimes, totes 5 si nhi ha 5- per ordre alfabètic -o gairebé- i van seguides per un soreiterat –el mateix o gairebé homòfon- sovint oclusiu. Analitzeu quines i com són lesrimes alfabètiques daquests dos sonets● Cerqueu daltres exemples de rimes alfabètiques● La rima és en si mateixa una constricció, però no és pas estrany -com en el cas de lesrimes alfabètiques- dafegir-hi una segona constricció més estricta. Cerqueu daltresexemples de constriccions afegides a la rima● Els dos sonets tracten dos temes molt habituals en el Barroc: quins són?● Els dos sonets tenen en comú la ironia, tot i que des de perspectives diferents. Quinés lelement irònic més evident del segon sonet, que lliga, precisament, amb la rima?Referències:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/
  37. 37. Erotisme
  38. 38. Ai, cap de déus en vós, nimfa d’aigüera,que us ho vull dir amb frase catalana!¿No us era molta sort que ma sotanatocàs vostra faldilla mondonguera?¿No sabem tots que en vostra clavegueraentren mil reguerons cada setmana,i que en lobert clivell deixa magranapiquen tots los pardals desta ribera?Si per desopilar-me de pecúniaal florejat tenor de mon precarivoleu mostrar-vos espinosa i grave,perquè us vull traure prest d’aqueixa angúnia,sapiau què és lo tresor de mon armari:dos prunes solament, i un famós rave.Renunciant les arades i les relles,baixa mossèn Joan de la muntanya,fadrí de gran ventura i poca manya,fiador de casades i donzelles.Fet un bou mans, anava sempre amb elles,i una que presumia de tacanyatant se’n jugà, prenent-lo per la banya,que la hi clavà, i no gens per les costelles.Ferida, i no per burles, la minyona,per al remei comares se juntaren:qual pren lo alum, qual seda i qual agulla;mes ningun vol la xica vellaconade quants medicaments li proposarensinó que hi torn la banya com se vulla.
  39. 39. Propostes didàctiques● Lerotisme del Barroc és lúdic -més que sensual. Creieu que ho accentua el fet queGarcia fos capellà i que ell mateix ho recordés en els seus sonets? Per què?● Els dos sonets tenen en comú que narren lacte sexual -duna manera o altra- apartir de jocs metafòrics. Quins són aquests jocs metafòrics? En què es basenaquestes metàfores? Continuen utilitzant-se avui metàfores sexuals del mateix campsemàntic?● Què tenen en comú i en què divergeixen aquests dos sonets amb “A una monjagravada de verola” -reproduït a linici daquesta presentació?● Cerqueu més exemples de poesia eròtica del Barroc i compareu-los amb els textosde GarciaReferències:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/07/18/sonets-erotics-i-eclesials/http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/02/mes-sonets-erotic-i-eclesials-i-una-decima/http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/caplletra--3/html/0259b718-82b2-11df-acc7-002185ce6064_11.html (Albert Rossich)
  40. 40. Crisi
  41. 41. AL VALOR DE ROCA GUINARD,BANDOLER CATALÀQuan baixes de Montseny, valerós Roca,com si una roca de Montseny baixaramostres al món ta fortalesa rara:i, per a tu, sa fúria tota és poca;a ningú al cap de tantes bales, toca,lo qual no veja, si et pot fugir la cara;que ton valor insigne no repara,tras falsa mata ni traïdora soca.Tot aquest Principat fas que badalle:qui et persegueix, de son; qui persegueixes,amb mortal i fúnebre parassisme.Qui tinga ton judici mire i callei diga’t “senyoria”, que ho mereixesper lo millor pillard del Cristianisme.
  42. 42. Propostes didàctiques● En el Barroc es viu un moment històric de crisi -econòmica, política, social... Cerqueuquin significat té el bandolerisme català en aquest context● Qui va ser Rocaguinarda? Valoreu les divergències de la seva història i la sevallegenda amb la dun altre bandoler català de lèpoca, també mitificat, Joan deSerrallonga● Quant al sonet, Garcia es mostra favorable o contrari a Rocaguinarda?● Els dos primers versos contenen un evident joc lingüístic. Quin és? Com el definiríeu?● Quins dels altres temes de Garcia reflexen també aquests moments de crisi? Per què?
  43. 43. Estrambot
  44. 44. AVISOS DEL POETA A APOL·LO,QUAN SEGUIA DAFNEAh, senyor lluminós, a on anau,seguint aqueixa Ingrata, que no us creu,ni res vol escoltar del que dieu,sinó que us deixa estar fet un Babau?No es girarà, per més que li digau,ni per més requebrets que li llanceu;encara que digau que sou un Déui que tot lo Hemisferi il·luminau.Si amb dàdives lo cor no li ablaniu,tot lo vostre poder no serà prouper aplacar sa còlera i rigor.Donau-li alguns trentins (si és que en teniu),que, en veurels, jou sho pag, si ella no us oui no saplica a fer-vos molt favor.Perquè ja lo valorde les dones és tal, en aquesta Era,que, en veure un trentí, tornen de cera
  45. 45. El sonet amb estrambotJa gairebé des dels seus mateixos inicis -apartir dels stilnovisti-, el sonet va presentarmodels estructurals distints.Un dels més usuals és el de sonet ambestrambot, és a dir, la inclusió dun tercertercet, el qual, en lestricta preceptivaclàssica, és format, i de maneraextraordinària, per un hexasíl·lab i dosdecasíl·labs -havent de rimar lhexasíl·labamb el darrer vers del segon tercet ipresentant els dos decasíl·labs finals unarima apariadaReferències:http://josepbargallo.wordpress.com/category/poetiques-del-sonet/http://joseppedrals.wordpress.com/category/historia-del-sonet/Estructura tipus dun sonet amb estrambot10 A 10 A 10 C 10 C 6 E10 B 10 B 10 D 10 D 10 F10 B 10 B 10 E 10 E 10 F10 A 10 A
  46. 46. Propostes didàctiques● No tots els sonets tenen 14 versos. Cerqueu models que en tinguin més (o menys)● No tots els sonets que tenen 14 versos segueixen el model 4+4+3+3. Cerqueumodels que presentin daltres estructures estròfiques● Si el sonet va néixer de la fórmula 8(4+4) + 6(3+3), aviat va anar presentantdeconstruccions que van originar models distints -i ho ha anat fent al llarg de tota lahistòria. Cerqueu daltres processos de deconstrucció en el món de la literatura i delart en general● El sonet fa referència a Apol·lo i a Dafne. Cerqueu la història dels dos personatgesde la mitologia clàssica● La mitologia és un tema habitual del Barroc? Ho és que sigui presentada amb el toque fa servir Garcia?
  47. 47. http://www.slideshare.net/JosepBargallohttp://josepbargallo.wordpress.com/2013 Josep Bargalló Valls

×