Propostes de treball a l'aula de diversos sonets del Rector de Vallfogona des de perspectives diverses

1. els sonets de
Francesc Vicent Garcia
lo Rector de Vallfogona
propostes didàctiques
Josep Bargalló Valls
Institut de Ciències de l'Educació
Universitat Rovira I Virgili
Tortosa, maig 2013

2. Francesc Vicent Garcia
(Tortosa, 1578/79 – Vallfogona de Riucorb, 1623)
webs:
lletres ebrenques: el Barroc
el Rector de Vallfogona
Vicent Garcia

3. Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc Vicent
Garcia, el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sap
construir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge i
que portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els seus
sonets sintetitzen les intencions i les tècniques que el van definir i
presenten els seus interessos temàtics -que són els del Barroc-,
tot confiant en un formalisme en el qual se sent còmode i al qual
troba la mida –malgrat les vacil·lacions lingüístiques, a to amb
l’època. El rigor del sonet petrarquista –amb l’estructura temàtica
de les seves estrofes- li permet d’establir el procés de
contradicció barroc i la seva predilecció per la literatura entesa
com a joc i artifici.

4. A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLAA UNA MONJA GRAVADA DE VEROLA
Mala Pasqua us do Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
amb més puntes i grops que té l’arada;
d’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria,
i estava ja de cucs mig rosegada;
però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
mantinga-us Déu la negra burullada
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta!

6. La Armonia del Parnàs, mes numerosa en las Poesias varias
del Atlant del Cel poetic, lo Dr. Vicent Garcia, Rector de la
Parroquial de Santa Maria de Vallfogona. recopiladas, y
emendadas per dos Ingenis de la molt illustre Academia dels
Desconfiats, erigida en la excellentissima ciutat de Barcelona
(1703)

7. 49 sonets
✔ tots 49 en decasíl·labs a la italiana
✔ tots 49 de quartets de dues rimes creuades: ABBA ABBA
✔ 42 de rima dissoluta als tercets: CDE CDE
✔ 4 de rima simètrica encadenada als tercets: CDC DCD
✔ altres 3 de rimes diverses
✔ 47 tenen el model canònic estròfic: dos quartets i dos tercets
✔ 1 és amb estrambot (d'un tercer tercet)
✔ 1 és dialogat amb acròstic
El model majoritari del sonet de Garcia és plenament petrarquista:
decasíl·labs a la italiana i estructura ABBA ABBA CDE CDE
Si els sonets de Garcia són monocords pel que fa a la forma,
són polièdrics pel que fa als temes i al to
L'Harmonia del Parnàs

8. Propostes didàctiques
Laberint: “Tanta temor, Teresa, tanta pena...”
“Que és torre el nom del Senyor...”
Hipertext: “Amb una pinta de marfil polia...”
“Reixa cruel, que la claror divina...”
“Amor, senyor de l’àmplia monarquia...” (Rosselló-Pòrcel)
“Conflicte del negre i el blanc...” (Rosselló-Pòrcel)
“Conflicte entre negre i el blanc...” (Palau i Fabre)
“Miro la serp benigna de la trena...” (Vergés)
“Por las ondas del mar de unos cabellos...” (Lope)
“Al sol peinaba Clori sus cabellos...” (Góngora)
Constriccions: “Temps que, sens temps, passares com a temps...”
Rimes: “Maleta de convent, gruta de hostal...”
“Ton aire i ton donaire és tan estrany...”
Erotisme: “Ai, cap de déus en vós, nimfa d’aigüera...”
“Renunciant les arades i les relles...”
“Mala Pasqua us do Déu, monja corcada...”
Crisi: “Quan baixes de Montseny, valerós Roca...”
Estrambot: “Ah, senyor lluminós, a on anau...”

9. Laberint

10. EN FORMA DE LABERINT
CRIST
Tanta temor, Teresa, tanta pena,
entre excessives glòries i alegries!
Repara, i mira, que agraviar podries
esta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserena
aqueixa pena, que han bastat les mies
dar durador descans de infinits dies
en les eternes sales, per estrena.
TERESA
Ja la intricada i fosca nit inica
en bellesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,
vostra esclava, amb un clau se vivifica,
segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.

11. Tanta temor, Teresa, tanta pena,
Entre excessives glòries i alegries!
Repara, i mira, que agraviar podries
Esta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserena
Aqueixa pena, que han bastat les mies
Dar durador descans de infinits dies
En les eternes sales, per estrena.
Ja la intricada i fosca nit inica
En bellesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,
Vostra esclava, ab un clau se vivifica,
Segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
Acròstics i altres paragrames
paragrama: qualsevol disseminació de
sons en un text que poden unir-se per
formar una paraula
acròstic: lectura vertical, de dalt a baix o
de baix a dalt, mitjançant les primeres
lletres de cada vers
mesòstic: ... mitjançant lletres centrals
teleòstic: ... mitjançant les lletres finals
catadiagonòstic: lectura diagonal
descendent
anadiagonòstic: lectura diagonal
ascendent
pentacròstic: quan en un poema hi trobem
més d'un d'aquests paragrames
pentacròstic total: quan totes les lletres de
totes les paraules de tots els versos formen
part d'algun d'aquests paragrames
vers proteu: lectura interna (obviant lletres
intermèdies) en un sol vers

12. TanTa Temor, Teresa, TanTa pena,
Entre ExcEssivEs glòriEs i a lEgries!
RepaRa, i miRa, que agRaviaR podRies
Esta EspErança dE ma llum sErEna.
SosSega, eSpoSa caSta, i asSerena
AqueixA penA, que hAn bAstAt les mies
Dar DuraDor Descans De infinits Dies
En les EternEs salEs, per EstrEna.
Ja la IntrIcada I fosca nIt inIca
En bEllEsa dE glòria vEig sE’m muda.
Sou, SenS dubte, Senyor, Sol de TereSa,
Vostra esclaVa, amb Un claU se ViVifica
Segura, eSpòS, que Sou vóS en Sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.

13. paragrames (diagrama de creació pròpia)
acròstic ______________________
______________________
______________________
mesòstic ______ _____________
______ _____________
______ _____________
teleòstic _______________________
_______________________
_______________________
catadiagonòstic ____ _______________
_____ ______________
______ _____________
anadiagonòstic ______ _____________
_____ ______________
____ _______________
vers proteu ___ ___ ___
Els acròstics, els mesòstics I els
teleòstics poden ser (molt
escadusserament) també de baix a
dalt.
Els catadiagonòstics I els anadiagonòstics són tant de dreta a
esquerra com d'esquerra a dreta

14. TanTa temor, Teresa, tanta pena,
entrE excessiv es glòries i alegries!
repaRa, i mira, que agraviar podries
esta Esperança de ma llum serena.
SosSega, esposa casta, i asserena
aqueixA pena, que han bastat les mies
dar Durador descans de infinits dies
en les Eternes sales, per estrena.
Ja la IntrIcada i fosca nit inica
en bEllesa de glòria veig se’m muda.
Sou, Sens dubte, senyor, sol de Teresa,
vostra esclaVa, amb un clau se vivifica
segura, eSpòs, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa
TanTa temor, Teresa, tanta pena,
EntrE excessives glòries i alegries!
repaRa, i miRa, que agraviar podries
esta esp Erança dE ma llum serena.
Sossega, espoSa caSta, i asserena
aqueixa pena, que hAn bastAt les mies
dar durador descans De infinits Dies
en les eternes salEs, per Estrena.
Ja la intricada I fosca nIt inica
en bellEsa dE glòria veig se’m muda.
Sou, SenS dubte, senyor, sol de Teresa,
Vostra esclaVa, amb un clau se vivifica
Segura, eSpòs, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa

15. (instruccions)
Que és torre el nom del Senyor,
diu un profeta sagrat,
i est laberinto intrincat
és una torre, lector.
En la qual, si pujaràs,
davallant a plom la vista,
per obliqua i recta llista
de qui és Teresa veuràs.
Que en èxtasis elevada,
i de salvar-se dubtosa,
per via miraculosa
de Cristo és aconsolada.
No et receles de pujar,
pus qui davallar-ne vol
escala de caragol,
i dreta la pot trobar.
Emperò si acàs te canses
dintre la torre mira,
trobaràs una cadira
en què, si et canses, descanses.
Perquè al que no fuig el cos,
d’emplear-se en esta empresa,
és torre de fortalesa
i cadira de repòs.

16. Tan
Entre
Repa
Esta
Sos
Aqueix
Dar
En les
Ja la
En b
Sou,
Vostra
escla
Segura, e
Ta
Exc
Ra, i mi
Esp
Sega, e
A pen
Dura
Etern
Intr
Ell
Sen
Va, ab
Spò
Temor,
Essiv
Ra, que ag
Erança d
Spo
A, que h
Dor
Es sal
Icada
Esa d
S dubte,
Un cla
S, que
Teresa,
Es glòri
Ravia
E ma llum s
Sa ca
An b
Descans
Es, per
I fosca n
E glòria v
Senyor,
U se
Sou vó
Tan
Es i al
R pod
Er
Sta, i as
Ast
De infinits
Estr
It in
Eig s
Sol de Tere
Vi
S en
Ta pena,
Egries!
Ries
Ena.
Serena
At les mies
Dies
Ena.
Ica
E’m muda.
Sa,
Vifica
Sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/2011/09/06/857/
http://librorum.piscolabis.cat/2010/11/paraules-en-llibertat-catalunya-i.html

18. Propostes didàctiques
 Cerqueu el motiu i el context en què Garcia escriu aquest sonet. Per què en diu “en
forma de laberint”? Qui fou Teresa de Jesús?
 Quants paragrames hi ha en el sonet de Garcia? N'hi ha de tots els tipus? Feu-ne
gràfics, dibuixeu-ho damunt el sonet...
 L'existència de tots aquests paragrames obliga a d'altres recursos lingüístics i retòrics.
Quins són els més significatius?
 Construïu (físicament o virtualment) la torre per a representar-lo, tot seguint els
quartets d'instruccions. Proveu d'utilitzar la tècnica 3D

19.  Cerqueu d'altres sonets amb acròstics o pentacròstics i altres textos barrocs en
forma de laberint
 Escriviu sonets amb acròstics i construïu laberints textuals
 Cerqueu d'altres tipologies barroques de literatura visual i d'art efímer

21.  Els paragrames formen part del mateix món d'altres jocs lingüístics:
- mots encreuats
- sopes de lletres
- jeroglífics
prova a fer-ne a partir dels generadors que pots trobar aquí:
http://www.xtec.cat/crp-girones/recursos/einesonline.htm
 També formen part del món d'altres jocs visuals o numèrics:
- laberints: http://www.passatemps.260mb.com/laberints/activitats/index.html
- sudokus: http://www.softonic.com/s/generador-sudoku

22. Hipertext

23. A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL
NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN
TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja.
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.

24. “El sonet de Garcia, rector de Vallfogona, s’inscriu en
una imponent sèrie europea de sonets que poetitzen el
mateix motiu –una dama bellíssima que es pentina– des
d’angles diferents. En un lapse de temps relativament
breu, quasi contemporàniament, doncs, un conjunt
selecte dels millors poetes europeus –portuguesos,
castellans, italians, francesos i un català– va contribuir a
dotar el motiu d’una alçada literària sublim: Luis de
Camões, Lope de Vega (amb dos sonets), Luis de
Góngora (també amb dos sonets), el comte de
Villamediana (igualment amb dos sonets), Gian Battista
Marino, Girolamo Fontanella, Claude Malleville. I Vicent
Garcia al seu costat.”
Pep Valsalobre

25. (i una reixa)
QUEIXES D'UN GALANT A UNA REIXA
PERQUÈ LI IMPEDíA LO VEURE
A UNA HERMOSA ENCOMANADA
Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres, i causes ma fatal ruina!
No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó de algun volcà per on traspua
la infernal flama, a ton miner veïna.
Però, qué dic? Oh, reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:
Ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.

27. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
A UNA DAMA QUE ES PENTINAVAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVA
DARRERA UNA REIXA EN TEMPS DEDARRERA UNA REIXA EN TEMPS DE
VICENÇ GARCIAVICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l’ardor de la galta i en la flama
de l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
ESPATLLAESPATLLA
Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
explorava la neu del flanc.
Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari decadent,
l’èxtasi estèril de l’esquena
era exili de la mirada,
i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.

28. Josep Palau i Fabre Gerard Vergés
““ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCELESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCEL
Conflicte entre negre i el blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
s’encenia la neu del flanc.
¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari incandescent,
l’èxtasi eteri de l’esquena
era exili de la mirada;
i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.
NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJANOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA
A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia,
a Lope, a tots els recreadors d’aquell gloriós mite
d’una noia que es pentinava els auris cabells.
Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l’arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,
t’evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar, algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d’aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.

30. Lope de Vega Luis de Góngora
CELSO AL PEINE DE CLAVELLA
Por las ondas del mar de unos cabellos
un barco de marfil pasaba un día
que, humillando sus olas, deshacía
los crespos lazos que formaban de ellos;
iba el Amor en él cogiendo en ellos
las hebras que del peine deshacía
cuando el oro lustroso dividía,
que éste era el barco de los rizos bellos.
Hizo de ellos Amor escota al barco,
grillos al albedrío, al alma esposas,
oro de Tíbar y del sol reflejos;
y puesta de un cabello cuerda al arco,
así tiró las flechas amorosas
que alcanzaban mejor cuanto más lejos.
A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA
Al sol peinaba Clori sus cabellos
con peine de marfil, con mano bella;
mas no se parecía el peine en ella
como se obscurecía el sol en ellos.
Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,
segunda mayor luz descubrió, aquella
delante quien el sol es una estrella,
y esfera, España, de sus rayos bellos,
divinos ojos, que en su dulce oriente
dan luz al mundo, quitan luz al cielo,
y espera idolatrallos occidente.
Esto Amor solicita con su vuelo,
que en tanto mar será, un arpón luciente,
de la Cerda inmortal mortal anzuelo.

31. Hipertext i hipotext
Transtextualitat → la relació entre textos
→ 5 graus, de menor a major elaboració abstracta de la reescriptura:
➢ intertextualitat: la cita explícita, declarada en forma de cometes o cursiva i que reprodueix
plenament l’original; el plagi, també literal respecte a l'original, però que esdevé una cita no
declarada; i l’al.lusió, una forma encara menys explícita, perquè no és literal, i que demana la
percepció de la relació per a la seva plena comprensió
➢ paratextualitat: les relacions que s’estableixen a l’interior d’un text, com ara els títols i subtítols,
les notes, els pròlegs, els peus d’il.lustracions…
➢ metatextualitat: quan un text parla d’un altre en forma de comentari
➢ hipertextualitat: la relació que s’estableix entre un text -l’hipertext- i els seus antecedents -els
seus hipotextos-, dels que en deriva per transformació, ja sigui simple i directa o complexa i
indirecta -la imitació
➢ arquitextualitat: la transtextualitat més abstracta i, a la vegada, més implícita, ja que és una
relació “muda”, que, com a molt, articula una relació de gènere
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/15/tot-relliga-hipertext-electronic-i-hipertext-literari/
http://www.slideshare.net/JosepBargallo/lectura-en-digital

32. Cerca hipertextual
A UNA HERMOSAA UNA HERMOSA DAMADAMA DE CABELLDE CABELL
NEGRENEGRE QUE ES PENTINAVAQUE ES PENTINAVA EN UNEN UN
TERRAT AB UNA PINTA DE MARFILTERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja.
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.
Francesc Vicent Garcia
negra: mots repetits
negra: mateixa família lèxica
negra: castellanisme vs. mot normatiu
cursiva: esment a Garcia
A UNAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVADAMA QUE ES PENTINAVA DARRERADARRERA
UNA REIXA EN TEMPS DEUNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIAVICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l’ardor de la galta i en la flama
de l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

33. Comparativa mètrica
Francesc Vicent Garcia
“Amb una pinta de marfil polia...”
Rima fonètica: consonant
Rima accentual: femenina
Estructura estròfica:
1. Quartets (2):
de 2 rimes creuades: ABBA ABBA
2. Tercets (2):
de 3 rimes dissolutes:CDE CDE
Metre: decasíl·labs no cesurats
Referències generals:
http://josepbargallo.wordpress.com/2012/04/07/el-sonet-duna-hermosa-dama-que-es-pentinava-de-francesc-vicent-garcia-a-rossello-porcel/
i sobre Palau i Fabre http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/13/2300/
De Pep Valsalobre:
http://pepvalsalobre.wordpress.com/2013/03/17/la-recepcio-poetica-contemporania-dun-dels-textos-mes-importants-de-la-nostra-tradicio-literaria-i/
(i següents posts de la sèrie)
● per un estudi aprofundit del sonet. cliqueu
Per a aprofundir en els sonets d'altres literatures: cliqueu aquí també
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
“Amor, senyor de l’àmplia monarquia...”
Rima fonètica: consonant
Rima accentual: alternada (tota femenina
tret dels 2 versos finals)
Estructura estròfica:
1.Quartets (2):
de 4 rimes creuades: ABBA CDDC
2. Tercets (dos):
de 3 rimes minvants-creixents: EED DFF
Metre: decasíl·labs no cesurats

34. El cànon
El cànon clàssic demanava que
l'estructura estròfica del sonet
s'equiparés a una divisió argumental i
lògica semblant a la del sil·logisme:
- exposició i desenvolupament del
tema en els quartets
- raonament i conclusió en els tercets
(amb resolució en el darrer vers)
A “A una hermosa dama...”, Garcia
segueix fil per randa la convenció:
- en els quartets, la protagonista és la
dama, que és descrita físicament
- en els tercets, el protagonista és el
poeta, que ens descriu les seves
sensacions en observar-la
- i el darrer vers ens aporta la
conclusió de l'escena
L'ortodòxia barroca demanava que el
contingut es fonamentés en el
conflicte entre elements contraposats.
El sonet de Garcia té aquesta doble
confrontació:
- la dama que es pentina i el poeta
que l'observa
- la blancor de la pinta i la negror dels
cabells de la dama
Així, Garcia descriu:
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien
mentre que Rosselló-Pòrcel ho
sintetitza:
conflicte del negre i el blanc

35. Propostes didàctiques
● Compareu el primer sonet de Garcia amb els dos de Rosselló-Pòrcel. Compareu també el
segon. Compareu-los tots amb el de Palau i Fabre i el de Gerard Vergés
● Compareu el primer sonet de Garcia amb els de Lope de Vega i de Góngora. Cerqueu d'altres
sonets del Barroc amb el mateix tema i compareu-los. Cerqueu d'altres poemes de la nostra
literatura contemporània
● Quins elements de plantejament, forma i contingut tenen en comú i en quins divergeixen? Tots
compleixen el cànon clàssic pel que fa a la divisió de les estrofes a partir de l'estructura del
sil·logisme?
● Per què Rosselló-Pòrcel fa aquest homenatge a Garcia?
● Treballeu els conceptes de la transtextualitat. Quins graus trobem en els sonets comentats?
● Cerqueu d'altres casos d'hipertextualitat (també en el cinema, la música, la pintura...)
●
Composeu nous sonets que siguin hipertextos dels de Garcia, Rosselló-Pòrcel i/o Palau
● Utilitzeu la tècnica audiovisual del videolit per fer un treball creatiu sobre aquests sonets

36. Constriccions

37. DEMANAREN A L'AUTOR FES UN SONET AL TEMPS,
EN QUÈ Hl HAGUÉS 26 VEGADES TEMPS
Temps que, sens temps, passares com a temps,
si del bon temps memòria, Temps, me deixes,
com no et llastimen, Temps, amb temps, mes queixes,
antes que temps me vinga a faltar, Temps;
De temps en temps, mudança fa lo temps,
tu, Temps immoble, amb lo mal temps me deixes:
quan millor, Temps, se acabaran mes queixes
si, per donar-les, Temps, me dones temps?
Ai, Temps, de temps demano sols una hora
per a lograr, o Temps, una hermosura
que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;
a ton nom, Temps, faré una estàtua pura,
de aquell metall que el temps avar adora
i agrair-te he, tot temps, Temps, ma ventura.

38. Propostes didàctiques
● 26 vegades la paraula “temps”, però sempre amb el mateix singnificat?
● Per què Garcia escriu la paraula “temps” a cops en minúscula i a cops en majúscula?
● La rima es fonamenta en mots-rima: cerqueu què és un mot-rima, qui va ser el primer
autor que en va utilitzar i qui és l'autor català modern que més n'ha utilitzat
● No totes les rimes del sonet es basen en mots-rima: analitzeu més detingudament els
jocs de rima que s'hi troben
● La reiteració de la mateixa paraula i els mots rima són “constriccions” que s'imposa el
poeta: cerqueu aquest concepte i trobeu-ne d'altres mostres (en literatura, en lletres de
cançons, en publicitat...)
● Construïu textos amb constriccions autoimposades
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/

39. Rimes

40. Maleta de convent, gruta de hostal,
frontissa rovellada de cancell,
malaltia perpètua de bordell,
florida primavera de tot mal!
Si pensa que, per vèurer-me venal,
me té de garrotar amb un cordell
per a sacrificar-me com anyell
dels que en lo Born se venen per Nadal,
vaja a guanyar perdons tirant al moll,
que no só jo Abindeme ni Gazul
per a prendar-me d’ella com un foll;
que, sent de mal francès prenyat baül,
sols la prendré per a que em xupe un moll
que tinc entre los pèls de l’ull del cul.
Ton aire i ton donaire és tan estrany
que no hi ha en aquest lloc home de seny
que a amar ta bizarria no s’empeny,
a bé que tots s’empenyen per son dany;
perquè tos ulls, fent ganyes, amb engany
atrauen als qui tracten amb desdeny,
i, sent més blanca i freda que Montseny,
per caçar los pastors tens un parany.
No és molt que a mi em caçasses amb tal giny,
que, si mir ta bellesa, prop o lluny,
la veig més cotoneta que un codony.
Mon cor, sens llibertat, de dol se tiny,
i unes llàgrimes llança com lo puny
si no vols dar-me un consonant en “ony”

41. Propostes didàctiques
● Una característica de la rima barroca –que continuarà conreant-se durant anys- és el
que podríem anomenar rimes alfabètiques: les rimes contenen les vocals -4 si hi ha 4
rimes, totes 5 si n'hi ha 5- per ordre alfabètic -o gairebé- i van seguides per un so
reiterat –el mateix o gairebé homòfon- sovint oclusiu. Analitzeu quines i com són les
rimes alfabètiques d'aquests dos sonets
● Cerqueu d'altres exemples de rimes alfabètiques
● La rima és en si mateixa una constricció, però no és pas estrany -com en el cas de les
rimes alfabètiques- d'afegir-hi una segona constricció més estricta. Cerqueu d'altres
exemples de constriccions afegides a la rima
● Els dos sonets tracten dos temes molt habituals en el Barroc: quins són?
● Els dos sonets tenen en comú la ironia, tot i que des de perspectives diferents. Quin
és l'element irònic més evident del segon sonet, que lliga, precisament, amb la rima?
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/

42. Erotisme

43. Ai, cap de déus en vós, nimfa d’aigüera,
que us ho vull dir amb frase catalana!
¿No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera?
¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
voleu mostrar-vos espinosa i grave,
perquè us vull traure prest d’aqueixa angúnia,
sapiau què és lo tresor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave.
Renunciant les arades i les relles,
baixa mossèn Joan de la muntanya,
fadrí de gran ventura i poca manya,
fiador de casades i donzelles.
Fet un bou mans, anava sempre amb elles,
i una que presumia de tacanya
tant se’n jugà, prenent-lo per la banya,
que la hi clavà, i no gens per les costelles.
Ferida, i no per burles, la minyona,
per al remei comares se juntaren:
qual pren lo alum, qual seda i qual agulla;
mes ningun vol la xica vellacona
de quants medicaments li proposaren
sinó que hi torn la banya com se vulla.

44. Propostes didàctiques
● L'erotisme del Barroc és lúdic -més que sensual. Creieu que ho accentua el fet que
Garcia fos capellà i que ell mateix ho recordés en els seus sonets? Per què?
● Els dos sonets tenen en comú que narren l'acte sexual -d'una manera o altra- a
partir de jocs metafòrics. Quins són aquests jocs metafòrics? En què es basen
aquestes metàfores? Continuen utilitzant-se avui metàfores sexuals del mateix camp
semàntic?
● Què tenen en comú i en què divergeixen aquests dos sonets amb “A una monja
gravada de verola” -reproduït a l'inici d'aquesta presentació?
● Cerqueu més exemples de poesia eròtica del Barroc i compareu-los amb els textos
de Garcia
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/2011/07/18/sonets-erotics-i-eclesials/
http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/02/mes-sonets-erotic-i-eclesials-i-una-decima/
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/caplletra--3/html/0259b718-82b2-11df-acc7-002185ce6064_11.html (Albert Rossich)

45. Crisi

46. AL VALOR DE ROCA GUINARD,
BANDOLER CATALÀ
Quan baixes de Montseny, valerós Roca,
com si una roca de Montseny baixara
mostres al món ta fortalesa rara:
i, per a tu, sa fúria tota és poca;
a ningú al cap de tantes bales, toca,
lo qual no veja, si et pot fugir la cara;
que ton valor insigne no repara,
tras falsa mata ni traïdora soca.
Tot aquest Principat fas que badalle:
qui et persegueix, de son; qui persegueixes,
amb mortal i fúnebre parassisme.
Qui tinga ton judici mire i calle
i diga’t “senyoria”, que ho mereixes
per lo millor pillard del Cristianisme.

47. Propostes didàctiques
● En el Barroc es viu un moment històric de crisi -econòmica, política, social... Cerqueu
quin significat té el bandolerisme català en aquest context
● Qui va ser Rocaguinarda? Valoreu les divergències de la seva història i la seva
llegenda amb la d'un altre bandoler català de l'època, també mitificat, Joan de
Serrallonga
● Quant al sonet, Garcia es mostra favorable o contrari a Rocaguinarda?
● Els dos primers versos contenen un evident joc lingüístic. Quin és? Com el definiríeu?
● Quins dels altres temes de Garcia reflexen també aquests moments de crisi? Per què?

48. Estrambot

49. AVISOS DEL POETA A APOL·LO,
QUAN SEGUIA DAFNE
Ah, senyor lluminós, a on anau,
seguint aqueixa Ingrata, que no us creu,
ni res vol escoltar del que dieu,
sinó que us deixa estar fet un Babau?
No es girarà, per més que li digau,
ni per més requebrets que li llanceu;
encara que digau que sou un Déu
i que tot lo Hemisferi il·luminau.
Si amb dàdives lo cor no li ablaniu,
tot lo vostre poder no serà prou
per aplacar sa còlera i rigor.
Donau-li alguns trentins (si és que en teniu),
que, en veure'ls, jou s'ho pag, si ella no us ou
i no s'aplica a fer-vos molt favor.
Perquè ja lo valor
de les dones és tal, en aquesta Era,
que, en veure un trentí, tornen de cera

50. El sonet amb estrambot
Ja gairebé des dels seus mateixos inicis -a
partir dels stilnovisti-, el sonet va presentar
models estructurals distints.
Un dels més usuals és el de sonet amb
estrambot, és a dir, la inclusió d'un tercer
tercet, el qual, en l'estricta preceptiva
clàssica, és format, i de manera
extraordinària, per un hexasíl·lab i dos
decasíl·labs -havent de rimar l'hexasíl·lab
amb el darrer vers del segon tercet i
presentant els dos decasíl·labs finals una
rima apariada
Referències:
http://josepbargallo.wordpress.com/category/poetiques-del-sonet/
http://joseppedrals.wordpress.com/category/historia-del-sonet/
Estructura tipus d'un sonet amb estrambot
10 A 10 A 10 C 10 C 6 E
10 B 10 B 10 D 10 D 10 F
10 B 10 B 10 E 10 E 10 F
10 A 10 A

51. Propostes didàctiques
● No tots els sonets tenen 14 versos. Cerqueu models que en tinguin més (o menys)
● No tots els sonets que tenen 14 versos segueixen el model 4+4+3+3. Cerqueu
models que presentin d'altres estructures estròfiques
● Si el sonet va néixer de la fórmula 8(4+4) + 6(3+3), aviat va anar presentant
deconstruccions que van originar models distints -i ho ha anat fent al llarg de tota la
història. Cerqueu d'altres processos de deconstrucció en el món de la literatura i de
l'art en general
● El sonet fa referència a Apol·lo i a Dafne. Cerqueu la història dels dos personatges
de la mitologia clàssica
● La mitologia és un tema habitual del Barroc? Ho és que sigui presentada amb el to
que fa servir Garcia?

53. http://www.slideshare.net/JosepBargallo
http://josepbargallo.wordpress.com/
2013 Josep Bargalló Valls