Arquitectus
L’amfiteatre és un edifici oval on s’oferien espectacles violents.
Consta de tres parts bàsiques:
Pista o arena
del amfite...
Graderia o cauea
de Tarraco

• La graderia o cauea, construïda per galeries i pasadissos entrava i
es pujaven unes escales...
Amfiteatre roma
de Tarraco

• El soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un terra de fusta, hi
havia els magatzems pe...
L'amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma.

Façana
interior

L'amfiteatre d'El Djem, Tunísia.

Cauea
Amfiteatre de Lepcis Magna, Líbia.
Amfiteatre de Putèols (Puzzuoli, Campània)
Façana

Amfiteatre de Verona (Vènet)

Fosae
Amfiteatre d'Itàlica, Andalusia
Gladiadors
ELS JOCS DE L'AMFITEATRE
A l‘amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:
Les lluites de gladiadors: ...
Apostes i clemencia

El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un
dels dos lluitadors queia feri...
L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons
l'opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixe...
Lluita de gladiadors

Bol de colchester on hi ha una
representació de una lluita de
gladioadors

El dia del combat, els gl...
Andabatae: Se'ls coneixia per el seu casc
sense obertura pels ulls.

Equites: Anaven en cavall o carrossa i
solien lluitar...
Hoplomacus: Portaven moltes tires de cuir

per moltes parts del cos (turmells, canell,
genolls, etc). També utilitzaven un...
Reciaris: No portaven protecció ni

en la cara ni en el cap. Portaven una
túnica amb un cinturó negre de cuir i
com a arme...
Samnita: Eren coneguts per els grans

escuts que portaven en el pit, els seus
cascs amb crestes i aletes. Utilitzaven una
...
Representació de lluita de gladiadors

Lluites de gladiadors representades en el mosaic de Dar Buc
Ammera, Zliten (Museu d...
Fresc d'un uenator procedent de l'amfiteatre d'Emèrita
Augusta,Museu nacional del art roma a Mérida.
Naumàquia en un fresc de la
Casa dels Vetis, Pompeia.

Condemnat a mort lliurat
a les feres, mosaic del
Museu d'El Jem, Tu...
El circ
L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Per això el
circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els...
Spina i columnes

•

A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes
Spina

•

Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de
déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o s...
Graderia o cauea

•

Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia,
sostinguda per un joc d'arcs i voltes, ...
Cotxeres

•

A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres)
des d'on sortien a córrer quan el magistrat qu...
Parts d’un circ roma
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)

arena
spina
comptador
meta
cauea
puluuinar
podium
carceres
Caceres

Cauea i entrada

Hipòdrom de Gerasa
(Jerash, Jordània)
Curses de carros
En el circ les curses se succeïen durant tot el dia fins a la posta
de sol. Els carros eren normalment de...
Curses de carros
. La més gran dificultat era fer la
mitja volta: havien de passar el
més a prop possible de
les meta però...
Classes de espectadors
Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts
esdevenien ídols de les masses i s'enriqu...
Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, que representa una cursa
de circ, 300 d.C., Museu d’historia de la ciutat de Girona
Les termes
Origen
Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en
la societat romana, sobretot en època imp...
Sistema de calefacció
La temperatura adequada de
l'aigua s'aconseguia per mitjà
d'un sistema de calefacció. Un
forn (praef...
Banys romans

L'alternança entre banys calents i freds, era aconsellada sovint
pels metges grecs. Malgrat tot, no hi ha du...
Els romans a les termes
Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la
gent acostumava a anar a les termes ...
La primera sala que entraven era el apodyterium o vestidor.
Hom s'hi despullava i desava la roba . Dins les termes se soli...
Palestra de les termes d'Estàbies, Pompeia

Latrines del fòrum d'Òstia, Itàlia

Frigidarium, termes de Faustina, Milet, Tu...
Hipocaust del tepidarium de les termes de Miròbriga
Aqüeductes
Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però
cada illa de cases solia disposar d'una font pública...
Distribució de la aigua
L'aigua era desviada dels rius o de les fonts. L'aqüeducte baixava en
pendent suau i progressiu, s...
Aqüeductes més importants
L‘aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat
el Pont del Diable, el de Segovia,
el Pont du...
Specus de la part de
l'aqüeducte de les
Ferreres elevada per
mitjà d'arcades

Sector final d'aqüeducte
arran de terra amb ...
Arquitectus
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Arquitectus

390 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
390
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectus

  1. 1. Arquitectus
  2. 2. L’amfiteatre és un edifici oval on s’oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques: Pista o arena del amfiteatre roma de Roma • La pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
  3. 3. Graderia o cauea de Tarraco • La graderia o cauea, construïda per galeries i pasadissos entrava i es pujaven unes escales fins arrivar a la (uelum) . Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades a les grans persones, més importants (l’emperador).
  4. 4. Amfiteatre roma de Tarraco • El soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un terra de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.
  5. 5. L'amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma. Façana
  6. 6. interior L'amfiteatre d'El Djem, Tunísia. Cauea
  7. 7. Amfiteatre de Lepcis Magna, Líbia.
  8. 8. Amfiteatre de Putèols (Puzzuoli, Campània)
  9. 9. Façana Amfiteatre de Verona (Vènet) Fosae
  10. 10. Amfiteatre d'Itàlica, Andalusia
  11. 11. Gladiadors ELS JOCS DE L'AMFITEATRE A l‘amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles: Les lluites de gladiadors: els gladiadors eren condemnats a mort.
  12. 12. Apostes i clemencia El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar clemencia.
  13. 13. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l'opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el perdedor. Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners. Al final li donaven la espasa de fusta que volia dir la retirada.
  14. 14. Lluita de gladiadors Bol de colchester on hi ha una representació de una lluita de gladioadors El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant. Després a sorts les parelles de lluitadors començaven a barallar-se. Vigilaven que no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors.
  15. 15. Andabatae: Se'ls coneixia per el seu casc sense obertura pels ulls. Equites: Anaven en cavall o carrossa i solien lluitar entre ells.
  16. 16. Hoplomacus: Portaven moltes tires de cuir per moltes parts del cos (turmells, canell, genolls, etc). També utilitzaven una peça anomenada ''slip'' que servia per protegir les parts més íntimes. Lluitaven amb escuts molt grans, un casc amb visera i una cimera. Mirmos: La majoria provenien de La Gàlia (actual França). Es caracteritzaven amb un peix en el casc (peix en llatí= Myrmo). La seva vestimenta es basava en un llarg escut i armes de procedència gala.
  17. 17. Reciaris: No portaven protecció ni en la cara ni en el cap. Portaven una túnica amb un cinturó negre de cuir i com a armes portaven un punyal, una xarxa i un trident. Retiraii: Portaven una xarxa, un puñal i un trident. Eren coneguts per lluitar sense cap protecció. Acostumaven a lluitar contra els secutors. (són similars als reciaris). Secutors: Portaven espassa, casc amb vicera i un escut.Tenien fama de ser molt valents i de guanyar gairebé tots els combats per la seva agilitat en els moviments.
  18. 18. Samnita: Eren coneguts per els grans escuts que portaven en el pit, els seus cascs amb crestes i aletes. Utilitzaven una espassa petita i erecta a demés d'un petit escut. Tracius: El seu nom ve a partir de les seves llargues espasses. Portaven trident o espassa curta, escut quadrat però no protaven casc. Les seves cames estaven protegides.
  19. 19. Representació de lluita de gladiadors Lluites de gladiadors representades en el mosaic de Dar Buc Ammera, Zliten (Museu de la Jamahirjia, Trípoli).
  20. 20. Fresc d'un uenator procedent de l'amfiteatre d'Emèrita Augusta,Museu nacional del art roma a Mérida.
  21. 21. Naumàquia en un fresc de la Casa dels Vetis, Pompeia. Condemnat a mort lliurat a les feres, mosaic del Museu d'El Jem, Tunísia.
  22. 22. El circ L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. • La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina)
  23. 23. Spina i columnes • A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes
  24. 24. Spina • Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes.
  25. 25. Graderia o cauea • Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El (puluuinar) era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
  26. 26. Cotxeres • A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
  27. 27. Parts d’un circ roma (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) arena spina comptador meta cauea puluuinar podium carceres
  28. 28. Caceres Cauea i entrada Hipòdrom de Gerasa (Jerash, Jordània)
  29. 29. Curses de carros En el circ les curses se succeïen durant tot el dia fins a la posta de sol. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae).
  30. 30. Curses de carros . La més gran dificultat era fer la mitja volta: havien de passar el més a prop possible de les meta però sense tocar-les, perquè altrament l'accident podia ser mortal. Cada carro pertanyia a un equip (factio), que aportava els carros, els cavalls i els aurigues. Quatre carros competien a cada cursa, i per factiones diferents, sota els colors blanc, verd, blau i vermellSi trigava massa a girar el risc de xocar amb un altre carro era alt i aleshores se li deia que havia fet una (naufragium).
  31. 31. Classes de espectadors Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament, ja que els premis eren grans sumes de diners. Tanmateix molts morien en plena joventut. Els romans eren molt afeccionats a apostar fortes quantitats en les curses de circ.
  32. 32. Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, que representa una cursa de circ, 300 d.C., Museu d’historia de la ciutat de Girona
  33. 33. Les termes Origen Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. El origen bé de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasis que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici.
  34. 34. Sistema de calefacció La temperatura adequada de l'aigua s'aconseguia per mitjà d'un sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua, generalment tancada, el foc per als banys calents i en una altra caldera un mica més allunyada per als banys tebis. L'aigua és portava des de les calderes fins al caldarium i el (tepidarium) a través d'unes canonades. Els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional. Així mateix l'hipocaust, l'enginyós sistema de calefacció va substituir els brasers
  35. 35. Banys romans L'alternança entre banys calents i freds, era aconsellada sovint pels metges grecs. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui la van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l'antic Imperi romà.
  36. 36. Els romans a les termes Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions que l'ocupaven durant el dia. El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social de vegades fins i tot esclaus i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i la mala reputació i en especial a les dones que les freqüentaven.
  37. 37. La primera sala que entraven era el apodyterium o vestidor. Hom s'hi despullava i desava la roba . Dins les termes se solia anar nu, llevat d'unes sandàlies amb sola de fusta que servien per no cremar-se els peus amb el terra calent. Els qui començaven per escalfar-se a la palestra (palaestra) després d'untar-se d'oli. La palestra consistia en una pista a l'aire lliure més o menys gran coberta d'arena i voltada de porxos. Hi havia, però, qui s'estimava més prendre mandrosament el sol en una terrassa (solarium).
  38. 38. Palestra de les termes d'Estàbies, Pompeia Latrines del fòrum d'Òstia, Itàlia Frigidarium, termes de Faustina, Milet, Turquia
  39. 39. Hipocaust del tepidarium de les termes de Miròbriga
  40. 40. Aqüeductes Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).
  41. 41. Distribució de la aigua L'aigua era desviada dels rius o de les fonts. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae). Es distribuïa en tres zones: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.
  42. 42. Aqüeductes més importants L‘aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia, el Pont du Gard (França), el Aqüeducte de Peña Cortada o canimbriga (Portugal)… entre d’ altres.
  43. 43. Specus de la part de l'aqüeducte de les Ferreres elevada per mitjà d'arcades Sector final d'aqüeducte arran de terra amb la torre d'aigua al fons, Conímbriga, Portugal Part d'un aqüeducte excavada a la roca, Nàpols

×