1. num. 57
Veure pel.lícules
"infantils" amb els nen
Li agrada molt veure la tele! S'ho empassaria tot!
Qüestions L'Anna es troba amb la Lluïsa, que
és psicòloga i aprofita per
per al diàleg: comentar-li un tema que no té
massa clar.
1 Els criteris de les cadenes - L'altre dia, en sortir d'escola ens
televisives fan servir per vàrem quedar una estona al parc
classificar els programes i unes quantes mares i pares amb
seleccionar la publicitat que els nens i nenes. I la conversa va
surt a la tele, poden coincidir girar entorn dels "suposats"
amb els de la família o no. programes infantils que ofereixen
les televisions que tots acostumem
Perquè ens costa tant, a
a tenir sintonitzades.
vegades apagar el televisor?
Si t'hagués de fer un resum , et
Tenim criteris educatius diria que a gairebé ningú no ens
2 agrada ni l'estètica ni els
respecte la tele? Els posem en
pràctica o només rondinem i continguts de la majoria de
ens resignem que les criatures programes, sèries i pel·lícules que
vegin la tele tant com vulguin? fan a la tele en horari per als més
menuts.
3 La tele compartida i comentada - Això vol dir que, a moltes
pot ser facilitadora de famílies, els nens i nenes no veuen
converses. Com vivim la tele? la tele? No m'ho puc creure!
Ens permet parlar de nosaltres, - No, no! Veure-la, la veiem tots!
de sentiments i emocions Uns un canal fix, d'altres van
d'opinions i experiències? canviant, d'altres segons la criatura
demana.... alguns pactant abans...
Però, dels qui parlàvem, tots
- Què és el que no us agrada?
Posa'm un exemple.
- Doncs que les sèries de dibuixos siguin violentes o ximpletes; que als serials infantils les
nenes protagonistes semblin dones i vagin vestides d'adultes...
- Què podeu fer-hi vosaltres? Penseu engegar una campanya de telespectadors
indignats?
- Mira, és una bona idea! Però no, nosaltres pensàvem què fer amb els nostres fills.
- Fantàstic! Això són unes mares i pares responsables! I què penseu fer amb les criatures?
- Doncs hi havia qui deia que és qüestió de seure amb les criatures a veure junts la tele,
altres diuen que a l'escola s'hauria de fer alguna cosa per ensenyar les criatures a veure la
Parlem-ne tots plegats! tele. Però tots coincidim que el més fàcil és deixar els fills davant la televisió una estona
per "guanyar temps" mentre anem fent per casa: la tele és una cangur barata!
- I el teu fill, en Pol, què diu?
- Al Pol li agrada molt veure la tele! S'ho empassaria tot! Ara, també t'he de dir que a
vegades fa uns comentaris molt "sucosos" mentre l'està veient o quan m'explica el que ha
vist...
- Doncs ho tens molt bé tu, com a mare: estàs atenta als seus comentaris, l'ajudes a fer-se
càrrec del que ha vist i tens una ocasió meravellosa d'intervenir educativament tot
comentant les seves impressions i preferències.
- Caram, Lluïsa! Sempre m'agrada parlar amb tu! Sempre m'ajudes essent tant positiva!
www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=34
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. està subjecta a una llicència de Reconeixement-
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

2. num. 57
Ajudar la mare o
col•laborar a casa?
Ens hem posat d'acord sense barallar-nos: I això a tu
t'agrada, oi mare?
Qüestions - A mi sempre em toca fer el
que no m'agrada gens!-
per al diàleg: protesta la Gina.
- Doncs t'ho canvio!-
1 Assumir responsabilitats contesta l'Eric.
domèstiques és més fàcil si hi - Sí, home... - la Gina dubta:
ha un model adult positiu Quina no sap si es pot refiar de la
és la nostra actitud davant les proposta del seu germà
feines domestiques? gran- Bé, d'acord. Però per
a tots els dies, eh?
2 Cal compartir les feines de - D'acord! A partir d'ara jo
casa? Es comparteixen prou? poso les coses de desparar
Ens queixem? Ens la taula al rentaplats i tu
"n'escaquejem" o les assumim rentes les olles o paelles i
amb normalitat? Agraïm la feina escombres la cuina.
que fa l' altre? Subratllem el - Sí, sí! Jo no vull tornar a
benestar que produeix als posar les coses brutes al rentaplats. Em fan fàstic els plats bruts, i el rentaplats sempre fa
altres...? pudor...i no em recordo mai de posar el coberts cap amunt, i la mare em renya....
- Què dius que fa la mare?- Pregunta l'Elena entrant a la cuina on hi ha els seus fills.
3 Quin és el nostre paper en el - Res! Ja ho hem arreglat, mare!
desenvolupament i adquisició - Sí - Diu l'Eric, que ara mateix llueix un somriure de satisfacció. - Hem fet un canvi de
de la responsabilitat dels "feines" perquè a cap dels dos no ens agrada el que ens tocava fer.
nostres fills i filles? Quan cedim - Jo rentaré les coses a la pica i escombraré i l'Eric posarà el rentaplats! - Fa la Gina amb
o ens mostrem flexibles, és en cara de satisfacció.
funció d'una raó educativa o en La mare no ho veu clar. L'Eric ja té 12 anys i ella li ha ensenyat a rentar olles i paelles i
se'n surt força bé amb l'escombra. Però la Gina...encara és petita per dominar aquestes
funció del nostre estat d'ànim o
tasques. Li fa la impressió que l'Eric ha jugat amb avantatge en fer aquest canvi... Tan
del nostre cansament?
mateix, hi han arribat tots dos, sembla, de comú acord, i la Gina ja pot començar a
aprendre'n...
- No sé jo si aquest canvi és el millor... - Diu finalment.
- Sí, sí, sí! - fan els dos fills.
- Deixa'ns que t'ho demostrem, mare! - demana la Gina.
- Sí, ja veus que ens hem posat d'acord sense barallar-nos: I això a tu t'agrada, oi mare? -
fa l'Eric amb cara de murri...
- I tu sempre dius que cal respectar els gustos de cadascú...!
- Tens raó, Gina, tu i l'Eric teniu gustos molt diferents... Ho provarem durant dos o tres dies
abans de decidir-ho. Es tracta de col·laborar a casa, fent allò que cadascú pot fer i el
disgusta menys. Tanmateix, Eric, potser haurem d'equilibrar una mica les teves "tasques",
Parlem-ne tots plegats! no et sembla?
- Què? Què vols dir? fer més feina?
- Potser sí... Tu ets més gran...
- Per això: tinc més deures! No puc fer més tasques de casa! - I ara l'Eric ja no està tant
somrient.
www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=35
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. està subjecta a una llicència de Reconeixement-
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

3. num. 57
El món a la butxaca
Amb el mòbil, ells poden fer moltes coses, a més de parlar...
Qüestions Als quatre seients del bus hi
coincideixen unes àvies i
per al diàleg: dos adolescents sortint
d'escola. Els nois porten
1 Les noves tecnologies amplien uns auriculars que
extraordinàriament la comparteixen, i
possibilitat de comunicació, taral•legen una cançò
cosa que sintonitza molt bé en veu alta. De sobte, sona
amb algunes característiques un mòbil que se sent per tot
de l'adolescent: afirmar-se, l'autobús. Un dels nois
contesta i tots els
cridant l'atenció, buscant la
passatgers poden seguir la
notorietat i, a la vegada,
seva conversa:
refugiar-se en l'anonimat. En
- Què dius, tio? Que t'han
parlem amb els nostres fills I
pres el mòbil? ..... Qui?....
alumnes? No, no pot ser! ... I com és
La tecnologia mòbil ha entrat que se'l queda el
2 Quan el noi penja la trucada
de ple en la vida dels nostres
i les àvies enceten conversa entre elles:
fills i alumnes. Com tot, s'ha
- Mira que n'arriben a fer de disbarats, aquests nanos amb el mòbil! Ja em diràs per què el
d'aprendre a utilitzar
necessiten a l'escola?
adequadament. Estem a punt
- Com que van i venen sols, ja va bé que els pares els puguin localitzar. Els meus néts en
per entomar la responsabilitat porten des que fan secundària i van sols, per si passa alguna cosa...
que tenim com a pares i - Abans, quan els nostres fills tenien aquesta edat també anaven i venien i si passava
mestres en acompanyar-los alguna cosa hi havia cabines de telèfon... i bona gent amb qui podies parlar.
també en aquest - Però és que amb el mòbil, ells poden fer moltes coses, a més de parlar...
aprenentatge? - Sí, ja ho sé, ja. L'altre dia, els meus néts em van ensenyar que sabien qui era en
"Joselito" perquè el van trobar fent no sé quina cosa d'internet!
3 El bon us de les TIC i de les
La conversa del nois, entre rialles i crits, encara se sent:
xarxes socials aporten molt de
- Una setmana sense mòbil, tu! Jo no sabria com fer-m'ho!
positiu en l'àmbit de la - I quedar-te sense res! Res !!! Fotos, cançons, contactes... la mort!!
comunicació: ampliació i Les àvies se'ls miren amb una certa incomprensió.
intensificació de les relacions, - Veus, el que et deia: Ells hi tenen l'àlbum de fotos i tots els discos que els agrada
superació de les distàncies... escoltar....
Però, quins límits s'han - És cert, els meus fills i néts sembla que no puguin fer res sense aquests aparells. El més
d'observar? Quines condicions jove diu que ell no pot treballar si se li espatlla la palm.
dús en les relacions - Això que dius és allò que fan servir per enviar-te missatges? No, calla! Això dels
interpersonals? missatges és el "wastap" (em sembla que en diuen). El diumenge, el meu nét m'ho va
Parlem-ne tots plegats! posar al meu mòbil i ara m'envia missatges que jo els puc veure, però, noia, no sé com
dir-li res.
- Ells hi porten el món a la butxaca i tu i jo ja en tenim prou amb el món de fora!
www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=36
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. està subjecta a una llicència de Reconeixement-
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

4. num. 57
PASQUA
Mirar-se al mirall
Qüestions No se que pretenia avui el Pere
quan ens ha proposat aquella
per al diàleg: activitat de "Reli". S'ha ben flipat
portant-nos a la classe dels petits,
1 Viure a fons la Pasqua pot ser aquella que te un mirall gros a la
una oportunitat per trobar paret i dient-nos que ens
motius de fons per triar, asseguéssim al davant i ens
concretar, decidir...sobre la poséssim còmodes. Ha baixat les
nostra vida. Com ho aprofitem? persianes, ha posat una música
Com ajudem els nostres fills i molt suau i ... Encara recordo les
preguntes com si les estigués
alumnes en aquest sentit?
escoltant ara:
2 Reconèixer i sentir-se captivat Què hi veus? Què estàs mirant? Et
per Jesús, el Messies, no deixa quedes per sobre, o ets capaç de
indiferent: però trobar-lo en el traspassar la teva pròpia mirada?
rerafons del nostres ésser, Què et transmet? Què t'estàs
compromet i , a vegades, pot dient? Pots endinsar-te cap el teu
resultar incòmode. De quina interior?
A alguns de nosaltres se'ns
manera la Pasqua ens dóna
escapava el riure, però al cap de
motiu per parlar-ne amb fills i
pocs minuts tothom semblava
alumnes?
concentrat, tothom... menys jo.
Jesús va viure apassionat per Alhora de compartir l'experiència
3 amb el grup, m'he quedat
la vida. Per Pasqua celebrem
aquest apassionament. Quines bocabadat. Fins i tot n'hi havia que
havien vist la seva història
són les passions que ens
personal, altres havien connectat
mouen? Com ajudem els més
En Pere també ha dit la seva i ens
joves a trobar les seves i
ha parlat de la Pasqua. Alguna cosa ha dit sobre que ens ajuda a veure i a viure la vida
fonamentar-les en la Vida que
d'una manera més autèntica (Com si no fos prou autèntica la meva vida!). Que si em de
a cadascú se'n revela? trobar allò més essencial que ens defineix com a persones; descobrir les preguntes que
estan al fons de cadascú; trobar allò més genuí de nosaltres mateixos...
Jo, aquí ja m'he començat a posar massa nerviós, no m'agrada parlar de mi mateix davant
de tothom. En Pere, s'ha olorat que em passava alguna cosa i en sortir de classe, m'ha dit
en veu baixa:
- De què tens por? No et resisteixis, no et neguis a escoltar-te; permet-te el luxe de
descobrir-te. Ja saps que pots comptar amb mi. I també saps que Jesús és amb tu.
De l'evangeli de Marc Mc 8, 27-29
Parlem-ne tots plegats! Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i
pel camí els preguntava:
--Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren:
--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
--Tu ets el Messies.
www.escolacristiana.org?butlleti=57&article=37
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. està subjecta a una llicència de Reconeixement-
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart