1. num. 68
L'alegria
No sé el per què
Qüestions
per al diàleg:
1 Què ha passat?
2 Està clar que el Pol ha gaudit
més un dia que un altre. Què
és allò determinant?
3 L'alegria és variable? L'alegria
es té (és innata) o es fa?
4 Els nostres fills/es són alegres?
I nosaltres?
Parlem-ne tots plegats!
Divendres
Quin dia m'espera! El viatge
d'anada i tornada a Bilbao,
la compra i, com si no n'hi
hagués prou, la reunió
d'escala. I encara més: el
nen, on el deixo? Ja ho sé,
el deixaré amb la iaia, que,
gràcies a Déu, encara se'n
pot fer càrrec.
- Un petó, fill meu, que avui
et quedes a dormir amb els
iaios perquè el papa i jo
vindrem molt tard. Demà
Dissabte
- Què, Pol, t'ho estàs passant bé? Mira quants nens, per què no jugues amb ells mentre el
papa i jo estem aquí? No deies que tenies moltes ganes de venir a la neu? Saps què,
Xavi, que ens en tornem cap a casa, el nen al final agafarà fred si no es mou.
Diumenge
Quin avorriment! Amb aquesta pluja no podem sortir. I ara què farem? Em fa l'efecte que
ens tocarà passar el dia a casa. Bé, què hi farem!
- Pol, què fas? Oh, quina torre estàs muntant! Vols que jugui amb tu? Molt bé. Aquesta
peça la posaré aquí, aquesta allà. Mira, Pol, quin dibuix he fet jo. Bé, i amb això hem
deixat tot ben recollit. Ui! Què content que estàs!
Xavi, crec que he vist el Pol més content avui, no sé per què?
www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=89
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de Reconeixement-
NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

2. num. 68
La satisfacció
M'agrada ajudar la mare perquè està contenta i els sopars
són més guais
Qüestions
per al diàleg:
1 Com podem transmetre als
nostres fills/es la satisfacció per
l'esforç i el treball ben fet?
2 I el sentit de la gratuïtat en la
manera d'actuar i de
l'agraïment en el rebre?
3 Com podem aconseguir que els
nostres infants entenguin que
les coses les han de fer per
l'alegria de fer-les bé i veure
que els adults n'estem
contents; és a dir, sense
esperar cap recompensa
material? Davant de quin tipus
d'incentius s'han acostumat a
respondre els nostres
fills/es/alumnes? Hi hem
col·laborat nosaltres?
Parlem-ne tots plegats!
Cada dia, a l'hora de sopar,
l'Anna ajudava la mare a
parar taula, no sense haver
rondinat una bona estona
abans. Sempre trobava
excuses per no fer allò que,
de bon principi, havien
acordat de dur a terme
entre tots per tal de
repartir-se les tasques
domèstiques de casa, ja
que tenien la gran sort que
els pares treballaven i, per
tant, no tenien gaire temps
per a gaire cosa més.
L'Anna no entenia per què
sempre li tocava a ella parar
taula i no al seu germà. En
Xavier era més gran i
estudiava a la mateixa
escola. Ja estava fent el Batxillerat i arribava d'entrenar de futbol just quan es posaven a
sopar. No pot arribar més aviat de l'entrenament? Segur que arriba tard per no haver de
parar taula! Quin rotllo! Quan sigui gran, també arribaré tard i així ho farà un altre -va
pensar molesta. Total, què fa ell? Ah sí, posa els plats al rentavaixelles. Que fàcil!
-continuà pensant. Si em donessin una paga, llavors ho faria ben contenta!! -va pensar
mentre treia d'esma els gots de l'armari. Aquell mateix vespre, mentre sopaven tots quatre,
el timbre de la porta sonà. Era la Maria, veïna del segon primera. Tenia una filla, la Júlia,
un any més petita que l'Anna. Es coneixien i anaven a la mateixa escola. La Maria havia
d'acompanyar el seu marit al metge, ja que estava molt constipat i amb força febre i no
sabien si seria una grip. La Maria va demanar a la mare de l'Anna si la Júlia es podia
quedar una estona fins que tornessin del metge. Com a bones veïnes, la mare de l'Anna
convidà a sopar la Júlia. "Anna, pots posar un cobert més a taula? La Júlia es quedarà a
sopar amb nosaltres". L'Anna posà mala cara. A sobre, a fer de minyona -va remugar.
Però abans no pogués reaccionar, la Júlia va contestar: - No us preocupeu, ja ho faig jo. A
casa sempre ajudo la mare en tot el que puc. M'agrada ajudar-la perquè veig que està
contenta, jo també ho estic i així els sopars són més guais.
www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=90
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de Reconeixement-
NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

3. num. 68
L'orgull compartit
Si no competim junts, no em fa il•lusió continuar la cursa
Qüestions
per al diàleg:
1 Creieu que és assenyada
l'actuació d'en Pau davant
l'accident d'en Marc?
2 És més important l'orgull
compartit que una victòria
personal?
3 En ser un esdeveniment
competitiu, penseu que els
valors com ara l'empatia, la
companyonia i el treball en
equip són valors que cal
destacar davant una victòria
gairebé assegurada?
Parlem-ne tots plegats!
Com és habitual cada 15 de
març se celebra la cursa
anual de joves de la ciutat.
Aquesta "minimarató" es
duu a terme al parc de la
mateixa vila i hi participen
els millors corredors juvenils
de cada centre esportiu.
Com cada edició, els millors
corredors, en Marc i en
Pau, companys de l'institut,
són especialment aclamats i
se n'esperen grans coses. I
el públic, ple de familiars i
amics, s'acosta per animar.
Abans de començar, la
rivalitat i la tensió s'apodera
de tots els corredors;
malgrat això, en Marc i en Pau, els millors en la seva categoria i guanyadors de diverses
medalles, se saluden: - Hola, Pau! Estàs preparat per perdre? -pregunta en Marc (Li pica
l'ullet.) - Això ja es veurà! -respon en Pau tot cofoi-. Aquest any tinc un as a la màniga i
m'he entrenat molt, no t'ho posaré gens fàcil! Seguidament, tots dos nois es col·loquen a la
línia de sortida. La cursa comença amb un gran espetec de la pistola. El públic se sent des
de molt lluny. Els crits, els ànims i els aplaudiments es confonen amb el soroll urbà i el
rebombori de la ciutat. La cursa avança i, com és previsible, les mirades i els comentaris
giren entorn del Marc i el Pau, que en aquell mateix moment estan disputant-se la primera
i la segona posició. De sobte, el públic emmudeix en veure que en Marc s'entrebanca i
que, en caure a terra, es torça el turmell. En Pau, en veure-ho, es decideix a aprofitar-ho;
però, per un instant, un pensament li travessa el cervell i decideix actuar. En Marc està
ajagut a terra amb expressió de dolor quan de sobte, per sorpresa, veu que en Pau se li
acosta somrient. - Què fas!? Aprofita, Pau, que jo no podré acabar la cursa i tu podràs
quedar en primera posició! Fes el favor! -exclama en Marc-. Marc, la cursa no és el que
m'importa, és el fet que any rere any pugui competir amb tu. És clar que hauria quedat
primer, però si tu no estàs en condicions d'acabar no penso creuar la línia sense tu. Si no
competim junts, no em fa il·lusió continuar la cursa -admet en Pau. Dit això, en Marc
respon amb una mirada còmplice i amistosa i somriu. - D'acord, amic -contesta en Marc.
En Pau s'apropa a en Marc i s'assegura que la lesió no hagi estat greu. A continuació,
amb el seu ajut, ambdós arrenquen a caminar costosament vers la línia d'arribada ja
visible. Quan tots dos nois hi arriben, es troben que els guanyadors i la resta de
participants els estan esperant, juntament amb un públic expectant i atònit. En travessar la
línia, els companys els reben amb rialles i abraçades i el públic esclata en aplaudiments i
gratificacions als dos últims corredors.
www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=91
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de Reconeixement-
NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

4. num. 68
Som església i n'estem
orgullosos
Em sento satisfet de ser catòlic
Qüestions
per al diàleg:
1 Com a pares educadors,
responsables de nens o joves...
com acompanyo la seva vida,
especialment l'espiritual, i els
convido a ser i viure en clau
d'església?
2 Com ressonen en el meu
interior les paraules del Papa
Francesc: "Ah, com
m'agradaria una Església pobra
i per als pobres? Com, en el dia
a dia, sóc i construeixo
església?
3 Com es manifesta l'amor de
Déu en la meva vida i de quina
manera el comparteixo amb el
proïsme?
4 Què em demana Jesús avui?
Responc amb claredat a la
seva crida?
Parlem-ne tots plegats!
Dies després de l'elecció
del papa Francesc, un jove
manifestà en la reunió del
grup d'universitaris cristians
del qual forma part: "Els
pares sempre m'han
acompanyat pel camí de la
fe; d'ells vaig aprendre a
estimar Jesús; ells
m'ensenyaren el
parenostre; de la seva mà
vaig anar a la catequesi;
han estat al meu costat en
el moment de la primera
comunió i de la confirmació.
És cert que en la meva vida
he passat per moments en
els quals he experimentat
dubtes, moltes vegades provocats pel que veia i escoltava al meu entorn, o en què m'he
sentit allunyat dels ensenyaments de Jesús per la meva actuació poc coherent. També he
qüestionat les meves activitats, derivades del desig de servir i estimar, de manifestar la fe
en les obres. He afrontat crítiques sense fonament i d'altres de fonamentades, somriures
compassius per ser creient procedents de companys i d'adults, i en ocasions de persones
properes i estimades. Sempre, però, he tornat, gràcies a la pregària, als sagraments, a
algun recés i, sobretot, després de fer els exercicis espirituals, a recuperar el seguiment
actiu de Jesús, la pregària personal i el testimoni en el meu entorn". >> Em sento content,
des de fa temps, de ser fill de Déu, germà de Jesús, compromès amb el Regne. Fa, però,
unes setmanes que, a més, em sento satisfet de ser catòlic. Tot començà amb la renúncia
del sant Pare Benet: quin gest d'humilitat i senzillesa personal, model per a tots els
cristians i per a tots els qui tenen responsabilitats! I ara l'elecció del papa Francesc, que
anava en autobús o en metro i que, en la seva primera intervenció, ens va convidar a
pregar, a pregar per ell, i que dies després ens ha dit: "Ah, com m'agradaria una Església
pobra i per als pobres". És per tot això que fa unes setmanes que, a més de viure la joia
de seguir Jesús, em sento satisfet de ser catòlic, amb una satisfacció que em compromet.
>> Al gest del sant Pare emèrit Benet XVI, s'afegiren uns dies després les paraules i els
fets del nou bisbe de Roma i pastor de l'Església universal, el papa Francesc, que vol
estar a proa dels pobres, dels necessitats, i que convida al testimoni i al compromís.
Quantes famílies devien dir: "Fem un moment de silenci, car el papa Francesc ens
demana que preguem per ell". Quantes persones van rebre, emocionades, la benedicció
del Sant Pare i van fer el senyal de la creu allà on eren: a casa, davant el televisor, en el
cotxe escoltant la ràdio. "Simó, fill de Joan, m'estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu saps
que t'estimo, Jesús li diu: Pastura les meves ovelles" (Jn 21,16). Els dos sants pares han
obert un horitzó d'esperança a l'Església perquè esdevingui més universal i testimoni
veritable de l'amor de Déu a la humanitat. Així ho ha copsat el jove universitari i moltes
altres persones. Enric Puig Jofra, SJ
www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=92
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de Reconeixement-
NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart