SlideShare a Scribd company logo
1 of 73
Identificación das linguas,
 territorio que ocupan e
  marco legal no que se
       desenvolven
Ademais das catro linguas máis coñecidas (o galego, o castelán, o catalán e
o éuscaro), existen outras falas ou variedades con personalidade
diferenciada
A poboación que vive nos territorios en que as linguas minorizadas son
actualmente oficiais representa máis do 40% do total do Estado.
é unha lingua falada por uns
7,5 millóns de persoas e
compréndena máis de 10,5
millóns en España, Francia
(no Rosellón), Andorra e
Italia   (l’Alguer,    onde   é
cooficial co sardo).
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada       Els amants de lulu
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

Miquel Marti i Pol
Pau treballa i estudia,
                                       Pau te proves cada dia
repassa apunts i llibres
                                       de la pornografia que escampa
sota el taulell mig d'amagat
                                       el mon neoliberal.
d'una petita oficina
on es guanya la vida
                                       Pau hi ha cops que desespera
amb un contracte temporal.
                                       però sap que no hi ha treva
Pau comparteix la nevera
                                       en un combat tan desigual.
amb dos companys de feina
i un marroquí mig ilolegal
                                       Pau no és cap heroi,
i a l'habitació somia
                                       no te vocació
amb una gironina
                                       de ser carn de santoral.
que viu al bloc que hi ha al davant.
Pau és com la resta,
                                       Però per dormir tranquil
quan beu molt molesta
                                       ha de seguir.
les cambreres dels locals
Però al mateix temps es mou,
                                       Pau no espera des de la trinxera,
vol canviar el mon.
                                       Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no espera des de la trinxera
                                       Pau no es queda resignat al terra,
Pau te clar que no vol renunciar.
                                       Pau demà tornarà a començar.
Pau no es queda resignat al terra
Pau demà tornarà a començar.
Després de la derrota d’Almansa (1707) i de la presa de Barcelona
(1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen
les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i de
l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la
documentació notarial i de comerç.
A començament del segle XX, a Catalunya
el catalanisme       polític va      reivindicar
l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús
a l’Administració.
La Constitució republicana de 1931 i l’Estatut
d’autonomia de 1932 van permetre a Catalunya
recuperar la Generalitat, que el català fos declarat
llengua oficial i la realització d’una activa política de
suport al seu ensenyament.
Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no
arribaren a veure aprovats els seus estatuts
d’autonomia.
Na actualidade o catalán é unha das linguas
minorizadas com máis prestixio de Europa, aínda que
a situación varía em función dos distintos territorios
em que se fala.
Territorios onde a lingua ten status oficial

Territorio        Enténdena                Saben falala

Cataluña                       6.502.880                  5.698.400

País Valenciano                3.448.368                  2.407.951

Illas Baleares                  852.780                    706.065

Andorra                          62.013                     57.395

Alguer                           34.525                     26.000

TOTAL                         10.900.566                  8.895.811
Pot indicar quina és la seva llengua
habitual?
   3.000.000

   2.500.000

   2.000.000     Català
               2.742.600
   1.500.000
                            Castellà
                           2.410.300
   1.000.000                            Ambdues
                                                   Altres
                                         255.100
                                                   62.600
    500.000

          0
                       Persones de 15 anys i més
Pot indicar quina és la seva primera
               llengua?
  3.000.000

  2.500.000

  2.000.000
                              Castellà
                             2.929.100
  1.500.000
                   Català
  1.000.000      2.213.100                            Altres
                                          Ambdues
                                                     177.000
                                           152.000
    500.000

         0
                         Persones de 15 anys i més
 Com a conseqüència dels elevats fluxos migratoris registrats a
Catalunya en el curs del segle XX el castellà supera al català com a
               llengua més parlada de petit a la llar.
Anàlisi territorial de l’ús exclusiu del
    català




   Primera llengua                Llengua pròpia               Llengua habitual

La situació del català en cadascun dels set àmbits del Pla territorial és força
diferent si s’analitza des de l’òptica d’identificació com a llengua pròpia,
primera llengua o llengua de la llar.

En tots tres casos, les taxes més elevades d’ús exclusiu del català es troben a les
Terres de l’Ebre on s’arriba a superar el 89% i les taxes mínimes es registren a
l’àmbit metropolità on en cap cas se supera el 42%.
Criteris         d’atenció     lingüística
(oral i escrita)
Un 55,1% dels entrevistats afirma
que   la    seva     empresa    atén     per
defecte en català, i un 22,2% no ha
adoptat cap criteri sobre aquesta
qüestió.    Per      contra,    un     20,1%
afirma     que     l’empresa    atén     per
defecte en castellà mentre que un
93,6% afirma que es canvia a la
llengua de l’interlocutor.
Ao    ser      Cataluña          unha

comunidade    cunha    inmigración

importante,        a       inmersión

lingüística    e   a   integración

dos   inmigrantes      é    un   dos

principais retos para o seu

futuro.
La campanya que porta per lema “
Encomana el català    té   com       a
principal objectiu sensibilitzar la
població que sap parlar català
perquè mantingui la llengua en
aquells contextos en què la sol
canviar,   per    exemple      amb
persones que l’entenen però no la
parlen o en contextos multilingües
   . I és que, segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya
   2003, el 70,6% de la població canvia de llengua quan una persona se li
   adreça en castellà. Un percentatge que els últims anys no només s’ha
   mantingut sinó que fins i tot ha augmentat, segons revela l’Enquesta d’usos
   lingüístics 2008, els resultats de la qual actualment s’estan ponderant.
é unha das versións estandarizadas do
diasistema catalán-valenciano-balear. É
cooficial   nas   tres   provincias   da
Comunidade valenciana.
A filiación do valencià á lingua catalá non se discute en
ningún   ámbito    académico,     nin   da     Comunidade
Valenciana nin da lingüística internacional.
A partir del s. XIV, apareixen denominacions com :
"in vulgare cathalanorum", "vulgar català", "romanç catalanesc".
Però en aquest segle acabarà consolidant-se el nom de: Llengua
catalana.


Durant els s. XIV i XV, valencians i mallorquins desenvolupen una
personalitat pròpia, diferent de la catalana, tot i ser conscients de
pertànyer a un mateix estat (la Coronad' Aragó) i de parlar una mateixa
llengua. Això venia afavorit pel fet que els reis d'Aragó dotaven els
territoris conquerits als àrabs d' una mena d' estatut d' autonomia: un
dret foral basat en lleis i institucions pròpies.
A partir del segle XVI la llengua evoluciona molt ràpidament distanciant-se de
la llengua medieval. D' altra banda, els nostres avantpassats eren conscients
que, tot i les diferències dialectals, la llengua de Catalunya, de les Illes Balears
i del País Valencià era la mateixa.


El 1521 assistim a la introducció d' una nova denominació, incorrecta , però
que   reflecteix   la   consciència    d'   unitat   idiomàtica    de   la nostra
llengua: LLEMOSÍ.


La unitat de la llengua no ha estat mai posada en dubte ni pels nostres
escriptors i historiadors, ni pels forans. De fet l' existència de termes com el el
llemosí en son la prova més fefaent.
O Balear é unha variación do catalán falado nas Illes

Balears.

Distínguense as variacións do Mallorquí, en Mallorca,

Ibicenco (Eivissenc) nas   Illas Pitiusas formadas por

Ibiza e Formentera e o Menorquí.
As Illas balears ten unha poboación de
700000      habitantes,       català   parlantes.
Como no resto de territorios català
parlantes     pasan       a      depender     da
administración central española a partir
de 1715 (séc. XVIII)
O   éuscaro   é   a     lingua

autóctona de Euskal Herría,

Nafarroa,     condado      de

Treviño e Iparralde - País
                                 É usada por máis de
Vasco francés.
                                   800.000 persoas
O   euskera   é   o   último   resto   europeo   anterior   á
implantación das linguas indoeuropeas.
O debate sobre a súa orixe devén desta singularidade
histórica lingüística (páx.45)


A   maioría   dos     antropólogos,    prehistoriadores     e
lingüistas coinciden en sinalar que xa no periodo
neolítico se falaba euskera (IImilenio a.C.); agora
ben, a data exacta podería ser anterior.
Protocelta       Celta Irlandés   Celta Galés   Euskara   Galego

*Karri           Carrac           Carreg        Harri     Pedra
                 Adarc                          Adar      Corno
*Esok-           Eo               Eog           Izokin    Salmón
                 Ainder                         Andere    Muller



         Tanto en vasco como en español coñécese tamén
         como co nome latino de Lingua Navarrorum
         ("lingua dos navarros") debido a que o rei navarro
         Sancho VI o Sabio así a denominou nun dos sus
         manuscritos no ano 1167.
Os dialetos falados despois da culminación do
 desenvolvemento do euskara común no século VI, e que eran
 moi similares entre si na época franco-visigótica, foron devagar
 diferenciándose ata a actual situación dialectal vasca.

Mapa da distribuição atual dos dialetos bascos,
segundo Koldo Zuazo:
 dialeto ocidental
 dialeto central
 dialeto navarro
 dialeto navarro-labortano
 dialeto suletino
 áreas hispanófonas que eram vascófonas no
século XIX (de acordo com o
mapa de Louis-Lucien Bonaparte)
Em 1919 fundouse a Euskaltzaindia



O euskara batua ("euskera unificado")
   foi creado a partir do ano 1968
Se analizarmos o coñecemento do éuscaro por idades,

podemos dicir que a pesar de que existía un retroceso

canto ao coñecemento, este proceso detívose até chegar


a inverterse.   Máis do 40 % dos nenos e das

nenas son euskalduns.
Mi nieto estudia en un colegio concertado. Lo hace en Euskera, hay asignaturas que las dan en
castellano, pero en general hablan en euskera todo el tiempo. Así la mayoria de los niños, aqui,
entienden bastante bien el idioma. Los que han venido de fuera, suelen querer sus padres que
aprendan el idioma y si son pequeños lo hacen como los demas. A los mayorcitos les cuesta mas
adaptarse, nuestro idioma es dificil. Algunos adultos inmigrantes se esfuerzan por estudiar euskera,
supongo que para conseguir un trabajo mas facilmente, aunque aqui solo suele pedirse en general
para la Administracion.

Aqui nadie se burla de los euskaldunes. Pero mi nieto, por ejemplo, no suele hablar en euskera por
que dice que eso es colegio. Solo con sus padres si le hablan les responde, y sus tios. En mi familia se
habla en castellano. Mis hijos saben euskera, por que llegaron a la etapa en que empezo a enseñarse
en los colegios, pero para aprenderlo un poco mejor han tenido que hacer cursos despues y, como
te decia en otro correo, el mayor aun lo estudia por que el nivel E.G.A. es superior y es dificilisimo.

Aqui nadie hace distingos. Creo que los dos idiomas conviven bastante bien. Los que protestan
suele ser por cuestiones politicas, o por que no son capaces de aprender, por falta de ganas o de
tiempo. Pero no suele exigirse saberlo nada mas que cuando quieres ser funcionario.

(…)
No se si esto te servira de algo. Si tienes alguna pregunta en concreto hazmela y si puedo te la
contesto.

Bicos eta muxus. Gabon (buenas noches) eta ondo loin (que duermas bien)
Canto á transmisión familiar, nos 35
                    familiar

últimos   anos   deuse        un        punto     de

inflexión na transmisión do idioma:

detívose a perda de transmisión, de

maneira   que,   se     hai        35     anos     a

transmisión era do 70 % en pais e

nais   vascofalantes,    hoxe           día     esta

proporción aumentou até 93 %, e no

caso de parellas mixtas, a media de

transmisión incrementouse nun 60 %.
As posibilidades de estudar en éuscaro non se

garanten por igual en toda Euskal Herria, nin

sequera en todos os niveis de estudos.
No que se refire á oficialidade, hai que dicir que o éuscaro
ten 5 status legais.


O territorio do éuscaro (Euskal Herria) está dividido en
dous    estados       (Francia   e     España)   e   tres     rexións
administrativas       (Departamento    dos   Pireneos     Atlánticos,
Comunidade Autónoma Vasca e Comunidade Foral Nafarroa);


os   dereitos   dos    vascofalantes   recoñécense   en   función   da
lexislación vixente en cada unha delas.
Segundo o artigo 2º da Constitución francesa, o francés é a lingua
                                    francesa
da República. O artigo 75 da Constitución recolle que “As linguas
rexionais pertencen ao patrimonio de Francia”. Así pois, o éuscaro
non conta con ningún tipo de status legal nin oficial en Lapurdi,
Baixa Navarra e Zuberoa.


Na CAV o éuscaro é a lingua propia, e son linguas oficiais tanto o
éuscaro como o español.


En Nafarroa, a pesar de que tanto o castelán como o éuscaro son
   Nafarroa
consideradas linguas propias, diferéncianse 3 zonas en canto á
oficialidade do éuscaro:
Zona vascófona: o éuscaro é oficial xunto co español.
Zona mixta: o español é a lingua oficial. Ao éuscaro recoñéceselle
certo grao de amparo.
Zona non vascófona: a lingua oficial é o español.
Castellano    Galicia       País Vasco    Cataluña     C Valenciana   Baleares
Hola          Ola           Kaiko         Hola         Hola           Hola
Buenos días   Bo día        Egunon        Bon dia      Bon dia        Bon dia
Buenas
              Boa tarde     Arratsaldeon Bona tarda    Bona vesprada Bon vespre
tardes
Buenas
              Boa noite     Gabon         Bona nit     Bona nit       Bona nit
noches
Adiós         Adeus         Agur          Adéu         Adéu           Adéu
Muchas                                    Moltes                      Moltes
              Moitas grazas Eskerrik asko              Moltes gràcies
gracias                                   gràcies                     gràcies
                            Ez dago
De nada       De nada                     De res       De res         De res
                            zergatik
Sí            Si            Bai           Sí           Sí             Sí
No            Non           Ez            No           No             No
Por favor     Por favor     Mesedez       Si us plau   Per favor      Per favor
La llingua asturiana ye ún de los
resultaos de la evolución del llatín na
Península Ibérica al llau del gallegu,
portugués,   castellanu,   catalán   y
aragonés.
D'esti mou, l'asturianu foi llingua del Reinu d'Asturies (sieglos VIII-

X) -tresformáu llueu en Reinu de Lleón-, y ente los sieglos XIII y XIV

foi llingua de l'alministración emplegada pa la redaición de fueros,

lleis, ordenances y documentos notariales.


La hexemonía cada vegada mayor del Reinu de Castiella n'Asturies

afaló la castellanización de les capes cimeres de la sociedá, magar

nun ye hasta'l sieglu XX cuando esti procesu entama a afeutar

fondamente a los ámbitos populares y a facer amenorgar nellos

l'emplegu de la llingua asturiana.
L'asturianu ye una llingua románica que se fala

nel Principáu d'Asturies -comunidá autónoma

del noroeste d'España-, anque tamién se

caltién, con mayor o menor puxu, en fasteres

más aisllaes de Lleón y Zamora, arriendes d'en

Miranda del Douru (Portugal), u se fala'l

"mirandés", variedá llingüística del dominiu

ástur qu'apocayá tien reconocencia como

idioma "oficial" nes tierres de Miranda.
Eonaviego, fala de tránsito do asturiano co galego oriental.
 Leonés (Llïonés), León, Zamora, Salamanca
 e Montañés o pasiegu, en Cantabria
Recoñecido polo Estatuto asturiano,
mais non é cooficial.
           cooficial

Nos años 70 del sieglu XX, al empar de lo cabero la dictadura franquista,
naz la reivindicación moderna de la llingua asturiana cola asociación
cívica   "Conceyu    Bable"    de   la   que   formen   parte   profesores
universitarios, inteleutuales y militantes favoratibles al exerciciu de los
drechos culturales de los asturianos. De resultes del llabor de
movilización d'esta corriente asturianista llogróse la reconocencia del
asturianu nel Estatutu d'Autonomía d'Asturies
N'Asturies falen asturianu más de 350.000 persones d'una

    población que trespasa'l millón d'habitantes.


       Dende llueu, nel Principáu dase nidiamente una situación de

       diglosia o billingüismu socialmente desequilibráu, col castellanu

       o español nuna posición dominante y l'asturianu con mui poques

       oportunidaes d'emplegu normal.

Según l'Atlas of the World's Languages in Danger of Disappearing, asoleyáu pola
UNESCO y presentáu en febreru de 2002, l'asturianu ye una de les llingües de
la Península en peligru de desaniciu.
Tamén   chamado       fabla.   O
mesmo có anterior non ten
carácter   de     cooficial.
Recluído        nos       vales
próximos aos Perineos.
O aragonés é un idioma románico occidental da Península Ibérica, falado
actualmente por unhas 10.000 persoas en varias zonas de Aragón,
principalmente das comarcas de Jacetania, Alto Gállego, o Sobrarbe e a parte
occidental de Ribagorza, na provincia de Huesca. Fálase tamén, algo
castelanizado, noutras comarcas do norte de Aragón.
é unha variante do gascón,
dialecto do occitano oficial
no   Vall   d’Arán,   Lleida,
Comunidade Autónoma de
Cataluña.
O   aranés   é   idioma   oficial   no   Vall   de   Arán   (cunhas

peculiaridades históricas que están recoñecidas no Estatuto

de Autonomía de Cataluña de 1979).

É lingua de aprendizaxe obrigatoria e a lingua de uso do

Conselh Generau d'Aran.
Era Val d’Aran ei eth solet endret a on er occitan gaudís d’oficialitat. Tamb era
aprovacion dera Llei 16/1990, de 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val
d’Aran er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Aguesta Lei dedique er
article 2 ar aranés:     1. Er aranés, varietat dera lengua occitana e pròpia
d’Aran, ei oficiau ena Val d’Aran. Tanben ne son eth catalan e eth castelhan,
d’acòrd tamb er article 3 der Estatut d’Autonomia de Catalonha.


2. Cossent tamb er article 3.4 der Estatut d’Autonomia de Catalonha, er aranés a
d’èster objècte d’ensenhament e d’especiau respècte e proteccion, e se n’a de
garantir er us tant en sistèma educatiu com ena activitat dera Administracion
dera Generalitat de Catalonha e es mieis depenents dera CCRTV en territòri dera
Val d’Aran.


3. Era Generalitat e es institucions d’Aran an d’adoptar es mesures que s’an de
besonh entà garantir eth coneishement e er us normau der aranés e entà possà-ne
era                    sua                       normalisacion.
4. Era Generalitat e es institucions d’Aran an de velhar pera mantenença, era
promocion e era difusion dera cultura aranesa.
Cifras
                                         porcentaxe
                         absolutas
Compréndeno                6.712          88,88 %
Sábeno falar               4.700          62,24 %
Sábeno ler                 4.413          58,44 %
Saben escribilo            2.016          26,69 %
Hònt: IDESCAT, Cens linguistic de 2001
O aranès é a lingua de aprendizaxe dos escolares

de 3 a 7 anos e a lingua vehicular en todos os

centros de educación infantil e primaria no Vall

d’Arán.



Hai poucas edicións nesta lingua entre as que

destaca   unha   publicación   semanal   dentro   de

l'Avui.
historia

 Idade Media: esplendor
 RRCC: diglosia
 Ilustración: comeza a recuperación
 Rexurdimento: presenza na escrita (poesía)
 Xeración Nós (séc XX): uso en todos os
  rexistros da escrita

  http://www.youtube.com/watch?v=ER-MpLiy70o
(sobre    2.200.00   falantes)   é   recoñecido
como     lingua   propia   de    Galicia   polo
Estatuto de Autonomía do ano 1981.
Posteriormente, no ano 1983, o Parlamento galego, a proposta
                       1983
da Xunta, aproba a Lei de Normalización Lingüística, na que se
declara que o galego será a lingua de todos os Organismos
autonómicos, que deberán comprometerse en acadar a súa
Normalización.
Non só se fala galego en Galicia senón tamén en
dezaoito   concellos,   pertencentes   a   Asturias,   León   e
Zamora. Actualmente estanse a desenvolver programas para
que nalgúns deses concellos se poida impartir o galego
como materia optativa en certos niveis do ensino. Tres
concello de Cáceres conservan unha variedade de galego
procedente da lingua medieval. Xalimegu o a fala, falado
no val do Xálima, en Ellas, Valverde do Fresno e San
Martín de Trevello, situadas na provincia de Cáceres, na
zona de Estremadura.
http://www.youtube.com/watch?v=p1d6bxLMdkA


http://www.youtube.com/watch?v=FW_vlK9_JIk

http://www.youtube.com/watch?v=M4oCLhTocXE




http://www.youtube.com/watch?v=Wrs_ZB8Ruq0
O   castelán     é considerada a lingua oficial
do Estado, lingua que toda a cidadanía ten o
deber de    coñecer     e    o   dereito     de    usar.   A
continuación,        recoñécese     que       as    demais
linguas españolas serán tamén oficiais nas
comunidades autónomas en que se falen, de
acordo co que se estipule nos respectivos
estatutos       de         autonomía.         Finalmente,
establécese   que     as    diferentes       «modalidades
lingüísticas»        representan        un     patrimonio
cultural que deberá ser obxecto de «especial
Un dos principais desafíos para a diversidade
lingüística        en    España   é   o    de     modificar
calquera tipo de consideración negativa ante
esa realidade plurilingüe e pluricultural que
conforma     o      noso   mosaico       sociolingüístico
actual.      A      sensibilización       da      sociedade
española cara á diversidade de linguas, vista
non   como       unha   limitación    senón     como   unha
oportunidade       e    unha   riqueza    desde    calquera
punto de vista, debe conducirnos a valorar na
súa medida a existencia de linguas e culturas
diversas, e a apreciar o coñecemento e uso de
O artigo 3º da Constitución establece:
1. O castelán é a lingua española oficial no
Estado. Todos os españois teñen o deber de a
coñecer e o dereito de a usar.
2. As outras linguas españolas serán tamén
oficiais     nas       respectivas         Comunidades
Autónomas de acordo cos seus Estatutos.
3.   A   riqueza      das   distintas      modalidades
lingüísticas     de    España   é     un     patrimonio
cultural   que     será     obxecto     de     especial
respecto e protección.
Considérase este artigo como un xerme de discriminación
das linguas non estatais polas seguintes razóns:
. Establécese un pluringüismo non igualitario, pois só
se   codifican   os   dereitos   e   deberes   dos   cidadáns   e
cidadás con relación ao castelán, mentres que para as
outras linguas só se cita o dereito de as usar.
. Disponse unha territorialización impura, na que os
castelán-falantes poden reclamar os seus dereitos en
calquera lugar do Estado, mentres que os falantes das
outras linguas só os poden facer efectivos dentro dos
estritos límites da Comunidade Autónoma.
. Négase o dereito colectivo das comunidades con lingua
diferente á oficial, pois para as linguas diferentes do
castelán só hai dereitos individuais.
ascut entre Blanes i Cadaquès
molt tocat per la tramuntana,
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.

Sempre deia que a la matinada es
mataria
però cap al migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint a la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia...

I quan veig la llum de l´alba
s´em treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà

More Related Content

What's hot

Aspects Of Connected Speech
Aspects Of Connected SpeechAspects Of Connected Speech
Aspects Of Connected SpeechDr. Cupid Lucid
 
Versificação
VersificaçãoVersificação
Versificaçãovinivs
 
Nec neo microwave equipment introduction
Nec neo microwave equipment introductionNec neo microwave equipment introduction
Nec neo microwave equipment introductionAdnan Munir
 
Til - José de Alencar
Til - José de AlencarTil - José de Alencar
Til - José de AlencarLívia S.
 
Phonology of English vowels
Phonology of English vowelsPhonology of English vowels
Phonology of English vowelsMkSteff
 

What's hot (13)

Ipaddressing
IpaddressingIpaddressing
Ipaddressing
 
Asterisk: dongled !
Asterisk: dongled !Asterisk: dongled !
Asterisk: dongled !
 
Gigabit Ethernet.pptx
Gigabit Ethernet.pptxGigabit Ethernet.pptx
Gigabit Ethernet.pptx
 
Aspects Of Connected Speech
Aspects Of Connected SpeechAspects Of Connected Speech
Aspects Of Connected Speech
 
Versificação
VersificaçãoVersificação
Versificação
 
Nec neo microwave equipment introduction
Nec neo microwave equipment introductionNec neo microwave equipment introduction
Nec neo microwave equipment introduction
 
PONs overview
PONs overviewPONs overview
PONs overview
 
Vlan
VlanVlan
Vlan
 
Til - José de Alencar
Til - José de AlencarTil - José de Alencar
Til - José de Alencar
 
Catalogo besame febrero 17
Catalogo besame febrero 17Catalogo besame febrero 17
Catalogo besame febrero 17
 
Morphology
Morphology Morphology
Morphology
 
Phonology of English vowels
Phonology of English vowelsPhonology of English vowels
Phonology of English vowels
 
Modelo para análise dos poemas
Modelo para análise dos poemasModelo para análise dos poemas
Modelo para análise dos poemas
 

Viewers also liked

Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadas
Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadasLinguas maioritarias, minoritarias e minorizadas
Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadasAlba Berrecoso González
 
Diversidade linguas
Diversidade linguasDiversidade linguas
Diversidade linguasxenevra
 
Tema6 2010
Tema6 2010Tema6 2010
Tema6 2010xenevra
 
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...IreneSeara
 
Que tiempo hace
Que tiempo haceQue tiempo hace
Que tiempo haceL. B.S.
 
Matriz de Alojamientos
Matriz de AlojamientosMatriz de Alojamientos
Matriz de AlojamientosCatalina Ruz
 
Phumla c. makhubu domestic work
Phumla c. makhubu domestic workPhumla c. makhubu domestic work
Phumla c. makhubu domestic workbongani makhubo
 
Guia de colaboración para empresas Fundación Recover
Guia de colaboración para empresas Fundación RecoverGuia de colaboración para empresas Fundación Recover
Guia de colaboración para empresas Fundación RecoverBorja Arnaiz Estévez
 
PolyRacks Production Binder
PolyRacks Production BinderPolyRacks Production Binder
PolyRacks Production BinderRyan Nguyen
 
Club freebike
Club freebikeClub freebike
Club freebikeElmoro70
 
Bildungsmaterialien im Web2.0
Bildungsmaterialien im Web2.0Bildungsmaterialien im Web2.0
Bildungsmaterialien im Web2.0Patricia Köll
 
2011 intelligent operator_panels
2011 intelligent operator_panels2011 intelligent operator_panels
2011 intelligent operator_panelsadvantech2012
 
Como pasar viejas cintas vhs a dvd
Como pasar viejas cintas vhs a dvdComo pasar viejas cintas vhs a dvd
Como pasar viejas cintas vhs a dvdyauliyacu
 
Credential for Centuar Research india
Credential for Centuar Research indiaCredential for Centuar Research india
Credential for Centuar Research indiacentaureresearch
 
Trivadis Office365-Azure Case OdA
Trivadis Office365-Azure Case OdATrivadis Office365-Azure Case OdA
Trivadis Office365-Azure Case OdATrivadis
 

Viewers also liked (20)

Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadas
Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadasLinguas maioritarias, minoritarias e minorizadas
Linguas maioritarias, minoritarias e minorizadas
 
Los sustantivos (Unai Ruíz)
Los sustantivos (Unai Ruíz)Los sustantivos (Unai Ruíz)
Los sustantivos (Unai Ruíz)
 
Diversidade linguas
Diversidade linguasDiversidade linguas
Diversidade linguas
 
Tema6 2010
Tema6 2010Tema6 2010
Tema6 2010
 
Linguas Peninsulares
Linguas PeninsularesLinguas Peninsulares
Linguas Peninsulares
 
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...
Sociolingüística 1(as funcións da lingua. conflito e diglosia. estereotipos e...
 
Que tiempo hace
Que tiempo haceQue tiempo hace
Que tiempo hace
 
Matriz de Alojamientos
Matriz de AlojamientosMatriz de Alojamientos
Matriz de Alojamientos
 
Games4Resilience - Manuel Sprung
Games4Resilience - Manuel SprungGames4Resilience - Manuel Sprung
Games4Resilience - Manuel Sprung
 
Phumla c. makhubu domestic work
Phumla c. makhubu domestic workPhumla c. makhubu domestic work
Phumla c. makhubu domestic work
 
Guia de colaboración para empresas Fundación Recover
Guia de colaboración para empresas Fundación RecoverGuia de colaboración para empresas Fundación Recover
Guia de colaboración para empresas Fundación Recover
 
PolyRacks Production Binder
PolyRacks Production BinderPolyRacks Production Binder
PolyRacks Production Binder
 
Club freebike
Club freebikeClub freebike
Club freebike
 
Bildungsmaterialien im Web2.0
Bildungsmaterialien im Web2.0Bildungsmaterialien im Web2.0
Bildungsmaterialien im Web2.0
 
2011 intelligent operator_panels
2011 intelligent operator_panels2011 intelligent operator_panels
2011 intelligent operator_panels
 
Como pasar viejas cintas vhs a dvd
Como pasar viejas cintas vhs a dvdComo pasar viejas cintas vhs a dvd
Como pasar viejas cintas vhs a dvd
 
Rollen l l
Rollen l lRollen l l
Rollen l l
 
Credential for Centuar Research india
Credential for Centuar Research indiaCredential for Centuar Research india
Credential for Centuar Research india
 
Trivadis Office365-Azure Case OdA
Trivadis Office365-Azure Case OdATrivadis Office365-Azure Case OdA
Trivadis Office365-Azure Case OdA
 
Becquer_Rimas
Becquer_RimasBecquer_Rimas
Becquer_Rimas
 

Similar to Linguas do estado

Las lenguas de españa diferencias
Las lenguas de españa   diferenciasLas lenguas de españa   diferencias
Las lenguas de españa diferenciasAna Lucia Santana
 
En defensa de la inmersion
En defensa de la inmersionEn defensa de la inmersion
En defensa de la inmersionPlanet-ele
 
Lenguas de España
Lenguas de España Lenguas de España
Lenguas de España Mai Txinha
 
El catalán.
El catalán.El catalán.
El catalán.carla
 
El catalàn.
El catalàn.El catalàn.
El catalàn.carla
 
El catalàn.
El catalàn.El catalàn.
El catalàn.carla
 
La realidad plurilingüe de españa
La realidad plurilingüe de españaLa realidad plurilingüe de españa
La realidad plurilingüe de españalclcarmen
 
Catalan, Language of Europe
Catalan, Language of     EuropeCatalan, Language of     Europe
Catalan, Language of Europebadiella
 
Catalan, Language Of Europe
Catalan, Language Of EuropeCatalan, Language Of Europe
Catalan, Language Of Europeguestbd3c75
 
Variedades de la lengua (2017 2018)
Variedades de la lengua (2017 2018)Variedades de la lengua (2017 2018)
Variedades de la lengua (2017 2018)lclcarmen
 
Las lenguas de españa maria granada y andrea
Las lenguas de españa maria granada y andreaLas lenguas de españa maria granada y andrea
Las lenguas de españa maria granada y andreaemetk
 
El catalán
El catalánEl catalán
El catalánguadams
 
Trabajo lengua 2
Trabajo lengua 2Trabajo lengua 2
Trabajo lengua 2emetk
 
Situación lingüística de España
Situación lingüística de EspañaSituación lingüística de España
Situación lingüística de EspañaTeresaLosada
 
La realidad plurilingüe de España
La realidad plurilingüe de EspañaLa realidad plurilingüe de España
La realidad plurilingüe de EspañaMaría Rama
 
Lengua y sociedad: Las lenguas de España
Lengua y sociedad: Las lenguas de EspañaLengua y sociedad: Las lenguas de España
Lengua y sociedad: Las lenguas de EspañaIsabel Pascual García
 
Trabajo lengua variedades
Trabajo lengua variedadesTrabajo lengua variedades
Trabajo lengua variedadesemetk
 
Trabajo de lengua fran victor
Trabajo de lengua fran victorTrabajo de lengua fran victor
Trabajo de lengua fran victoremetk
 

Similar to Linguas do estado (20)

Las Lenguas de España
Las Lenguas de EspañaLas Lenguas de España
Las Lenguas de España
 
Las lenguas de españa diferencias
Las lenguas de españa   diferenciasLas lenguas de españa   diferencias
Las lenguas de españa diferencias
 
En defensa de la inmersion
En defensa de la inmersionEn defensa de la inmersion
En defensa de la inmersion
 
Lenguas de España
Lenguas de España Lenguas de España
Lenguas de España
 
El catalán.
El catalán.El catalán.
El catalán.
 
El catalàn.
El catalàn.El catalàn.
El catalàn.
 
El catalàn.
El catalàn.El catalàn.
El catalàn.
 
La realidad plurilingüe de españa
La realidad plurilingüe de españaLa realidad plurilingüe de españa
La realidad plurilingüe de españa
 
Catalan, Language of Europe
Catalan, Language of     EuropeCatalan, Language of     Europe
Catalan, Language of Europe
 
Catalan, Language Of Europe
Catalan, Language Of EuropeCatalan, Language Of Europe
Catalan, Language Of Europe
 
Variedades de la lengua (2017 2018)
Variedades de la lengua (2017 2018)Variedades de la lengua (2017 2018)
Variedades de la lengua (2017 2018)
 
Las lenguas de españa maria granada y andrea
Las lenguas de españa maria granada y andreaLas lenguas de españa maria granada y andrea
Las lenguas de españa maria granada y andrea
 
El catalán
El catalánEl catalán
El catalán
 
Trabajo lengua 2
Trabajo lengua 2Trabajo lengua 2
Trabajo lengua 2
 
LENGUAS DE ESPAÑA
LENGUAS DE ESPAÑALENGUAS DE ESPAÑA
LENGUAS DE ESPAÑA
 
Situación lingüística de España
Situación lingüística de EspañaSituación lingüística de España
Situación lingüística de España
 
La realidad plurilingüe de España
La realidad plurilingüe de EspañaLa realidad plurilingüe de España
La realidad plurilingüe de España
 
Lengua y sociedad: Las lenguas de España
Lengua y sociedad: Las lenguas de EspañaLengua y sociedad: Las lenguas de España
Lengua y sociedad: Las lenguas de España
 
Trabajo lengua variedades
Trabajo lengua variedadesTrabajo lengua variedades
Trabajo lengua variedades
 
Trabajo de lengua fran victor
Trabajo de lengua fran victorTrabajo de lengua fran victor
Trabajo de lengua fran victor
 

More from xenevra

Postal dos correios.pdf
Postal dos correios.pdfPostal dos correios.pdf
Postal dos correios.pdfxenevra
 
Finssec XX
Finssec XXFinssec XX
Finssec XXxenevra
 
A prosa de fins do século XX
A prosa de fins do século XXA prosa de fins do século XX
A prosa de fins do século XXxenevra
 
A poesía de finais do XX
A poesía de finais do XXA poesía de finais do XX
A poesía de finais do XXxenevra
 
Literatura do exilio.
Literatura do exilio.Literatura do exilio.
Literatura do exilio.xenevra
 
Apuntes sintaxe
Apuntes sintaxe Apuntes sintaxe
Apuntes sintaxe xenevra
 
A poesía de vangarda
A poesía de vangardaA poesía de vangarda
A poesía de vangardaxenevra
 
Poesia das irmandades 21
Poesia das irmandades 21Poesia das irmandades 21
Poesia das irmandades 21xenevra
 
Xeracion nos 21
Xeracion nos 21Xeracion nos 21
Xeracion nos 21xenevra
 
A prosa do primeiro terzo do século XX
A prosa do primeiro terzo do século XXA prosa do primeiro terzo do século XX
A prosa do primeiro terzo do século XXxenevra
 
Tema6 20
Tema6 20Tema6 20
Tema6 20xenevra
 
Tema5 lite20
Tema5 lite20Tema5 lite20
Tema5 lite20xenevra
 
primeiro terzo lingua
primeiro terzo linguaprimeiro terzo lingua
primeiro terzo linguaxenevra
 
Xeracion Nós
Xeracion NósXeracion Nós
Xeracion Nósxenevra
 
Prexuizos
PrexuizosPrexuizos
Prexuizosxenevra
 
A prosa do 36 ao 75
A prosa do 36 ao 75A prosa do 36 ao 75
A prosa do 36 ao 75xenevra
 
Era uma vez 25 de abril
Era uma vez 25 de abrilEra uma vez 25 de abril
Era uma vez 25 de abrilxenevra
 
Primeiro terzo lingua
Primeiro terzo linguaPrimeiro terzo lingua
Primeiro terzo linguaxenevra
 

More from xenevra (20)

Postal dos correios.pdf
Postal dos correios.pdfPostal dos correios.pdf
Postal dos correios.pdf
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7
 
Finssec XX
Finssec XXFinssec XX
Finssec XX
 
A prosa de fins do século XX
A prosa de fins do século XXA prosa de fins do século XX
A prosa de fins do século XX
 
A poesía de finais do XX
A poesía de finais do XXA poesía de finais do XX
A poesía de finais do XX
 
Literatura do exilio.
Literatura do exilio.Literatura do exilio.
Literatura do exilio.
 
Apuntes sintaxe
Apuntes sintaxe Apuntes sintaxe
Apuntes sintaxe
 
A poesía de vangarda
A poesía de vangardaA poesía de vangarda
A poesía de vangarda
 
Poesia das irmandades 21
Poesia das irmandades 21Poesia das irmandades 21
Poesia das irmandades 21
 
Xeracion nos 21
Xeracion nos 21Xeracion nos 21
Xeracion nos 21
 
A prosa do primeiro terzo do século XX
A prosa do primeiro terzo do século XXA prosa do primeiro terzo do século XX
A prosa do primeiro terzo do século XX
 
Tema6 20
Tema6 20Tema6 20
Tema6 20
 
Tema5 lite20
Tema5 lite20Tema5 lite20
Tema5 lite20
 
primeiro terzo lingua
primeiro terzo linguaprimeiro terzo lingua
primeiro terzo lingua
 
Xeracion Nós
Xeracion NósXeracion Nós
Xeracion Nós
 
Prexuizos
PrexuizosPrexuizos
Prexuizos
 
A prosa do 36 ao 75
A prosa do 36 ao 75A prosa do 36 ao 75
A prosa do 36 ao 75
 
Carta
CartaCarta
Carta
 
Era uma vez 25 de abril
Era uma vez 25 de abrilEra uma vez 25 de abril
Era uma vez 25 de abril
 
Primeiro terzo lingua
Primeiro terzo linguaPrimeiro terzo lingua
Primeiro terzo lingua
 

Recently uploaded

La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...
La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...
La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...JonathanCovena1
 
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docxEliaHernndez7
 
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICA
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICABIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICA
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICAÁngel Encinas
 
Dinámica florecillas a María en el mes d
Dinámica florecillas a María en el mes dDinámica florecillas a María en el mes d
Dinámica florecillas a María en el mes dstEphaniiie
 
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VS
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VSOCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VS
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VSYadi Campos
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfMercedes Gonzalez
 
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptPINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptAlberto Rubio
 
SESION DE PERSONAL SOCIAL. La convivencia en familia 22-04-24 -.doc
SESION DE PERSONAL SOCIAL.  La convivencia en familia 22-04-24  -.docSESION DE PERSONAL SOCIAL.  La convivencia en familia 22-04-24  -.doc
SESION DE PERSONAL SOCIAL. La convivencia en familia 22-04-24 -.docRodneyFrankCUADROSMI
 
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdf
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdfGUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdf
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdfPaolaRopero2
 
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdfMiguelHuaman31
 
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfSELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfAngélica Soledad Vega Ramírez
 
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Lourdes Feria
 
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docx
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docxPLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docx
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docxlupitavic
 
Abril 2024 - Maestra Jardinera Ediba.pdf
Abril 2024 -  Maestra Jardinera Ediba.pdfAbril 2024 -  Maestra Jardinera Ediba.pdf
Abril 2024 - Maestra Jardinera Ediba.pdfValeriaCorrea29
 
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJO
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJOACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJO
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJOBRIGIDATELLOLEONARDO
 
Qué es la Inteligencia artificial generativa
Qué es la Inteligencia artificial generativaQué es la Inteligencia artificial generativa
Qué es la Inteligencia artificial generativaDecaunlz
 
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdf
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdfProyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdf
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdfpatriciaines1993
 

Recently uploaded (20)

La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...
La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...
La empresa sostenible: Principales Características, Barreras para su Avance y...
 
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
 
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICA
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICABIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICA
BIOMETANO SÍ, PERO NO ASÍ. LA NUEVA BURBUJA ENERGÉTICA
 
Dinámica florecillas a María en el mes d
Dinámica florecillas a María en el mes dDinámica florecillas a María en el mes d
Dinámica florecillas a María en el mes d
 
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VS
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VSOCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VS
OCTAVO SEGUNDO PERIODO. EMPRENDIEMIENTO VS
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
 
Medición del Movimiento Online 2024.pptx
Medición del Movimiento Online 2024.pptxMedición del Movimiento Online 2024.pptx
Medición del Movimiento Online 2024.pptx
 
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptPINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
 
SESION DE PERSONAL SOCIAL. La convivencia en familia 22-04-24 -.doc
SESION DE PERSONAL SOCIAL.  La convivencia en familia 22-04-24  -.docSESION DE PERSONAL SOCIAL.  La convivencia en familia 22-04-24  -.doc
SESION DE PERSONAL SOCIAL. La convivencia en familia 22-04-24 -.doc
 
Fe contra todo pronóstico. La fe es confianza.
Fe contra todo pronóstico. La fe es confianza.Fe contra todo pronóstico. La fe es confianza.
Fe contra todo pronóstico. La fe es confianza.
 
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdf
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdfGUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdf
GUIA DE CIRCUNFERENCIA Y ELIPSE UNDÉCIMO 2024.pdf
 
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf
2024 KIT DE HABILIDADES SOCIOEMOCIONALES.pdf
 
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfSELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
 
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
 
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docx
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docxPLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docx
PLAN DE REFUERZO ESCOLAR primaria (1).docx
 
Abril 2024 - Maestra Jardinera Ediba.pdf
Abril 2024 -  Maestra Jardinera Ediba.pdfAbril 2024 -  Maestra Jardinera Ediba.pdf
Abril 2024 - Maestra Jardinera Ediba.pdf
 
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJO
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJOACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJO
ACTIVIDAD DIA DE LA MADRE FICHA DE TRABAJO
 
Qué es la Inteligencia artificial generativa
Qué es la Inteligencia artificial generativaQué es la Inteligencia artificial generativa
Qué es la Inteligencia artificial generativa
 
Unidad 3 | Metodología de la Investigación
Unidad 3 | Metodología de la InvestigaciónUnidad 3 | Metodología de la Investigación
Unidad 3 | Metodología de la Investigación
 
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdf
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdfProyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdf
Proyecto de aprendizaje dia de la madre MINT.pdf
 

Linguas do estado

  • 1. Identificación das linguas, territorio que ocupan e marco legal no que se desenvolven
  • 2. Ademais das catro linguas máis coñecidas (o galego, o castelán, o catalán e o éuscaro), existen outras falas ou variedades con personalidade diferenciada
  • 3. A poboación que vive nos territorios en que as linguas minorizadas son actualmente oficiais representa máis do 40% do total do Estado.
  • 4. é unha lingua falada por uns 7,5 millóns de persoas e compréndena máis de 10,5 millóns en España, Francia (no Rosellón), Andorra e Italia (l’Alguer, onde é cooficial co sardo).
  • 5. Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses, parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada Els amants de lulu que flueix sense dir-lo ni pensar-lo Miquel Marti i Pol
  • 6. Pau treballa i estudia, Pau te proves cada dia repassa apunts i llibres de la pornografia que escampa sota el taulell mig d'amagat el mon neoliberal. d'una petita oficina on es guanya la vida Pau hi ha cops que desespera amb un contracte temporal. però sap que no hi ha treva Pau comparteix la nevera en un combat tan desigual. amb dos companys de feina i un marroquí mig ilolegal Pau no és cap heroi, i a l'habitació somia no te vocació amb una gironina de ser carn de santoral. que viu al bloc que hi ha al davant. Pau és com la resta, Però per dormir tranquil quan beu molt molesta ha de seguir. les cambreres dels locals Però al mateix temps es mou, Pau no espera des de la trinxera, vol canviar el mon. Pau te clar que no vol renunciar. Pau no espera des de la trinxera Pau no es queda resignat al terra, Pau te clar que no vol renunciar. Pau demà tornarà a començar. Pau no es queda resignat al terra Pau demà tornarà a començar.
  • 7. Després de la derrota d’Almansa (1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.
  • 8. A començament del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l’Administració.
  • 9. La Constitució republicana de 1931 i l’Estatut d’autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua oficial i la realització d’una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts d’autonomia.
  • 10. Na actualidade o catalán é unha das linguas minorizadas com máis prestixio de Europa, aínda que a situación varía em función dos distintos territorios em que se fala.
  • 11. Territorios onde a lingua ten status oficial Territorio Enténdena Saben falala Cataluña 6.502.880 5.698.400 País Valenciano 3.448.368 2.407.951 Illas Baleares 852.780 706.065 Andorra 62.013 57.395 Alguer 34.525 26.000 TOTAL 10.900.566 8.895.811
  • 12. Pot indicar quina és la seva llengua habitual? 3.000.000 2.500.000 2.000.000 Català 2.742.600 1.500.000 Castellà 2.410.300 1.000.000 Ambdues Altres 255.100 62.600 500.000 0 Persones de 15 anys i més
  • 13. Pot indicar quina és la seva primera llengua? 3.000.000 2.500.000 2.000.000 Castellà 2.929.100 1.500.000 Català 1.000.000 2.213.100 Altres Ambdues 177.000 152.000 500.000 0 Persones de 15 anys i més Com a conseqüència dels elevats fluxos migratoris registrats a Catalunya en el curs del segle XX el castellà supera al català com a llengua més parlada de petit a la llar.
  • 14. Anàlisi territorial de l’ús exclusiu del català Primera llengua Llengua pròpia Llengua habitual La situació del català en cadascun dels set àmbits del Pla territorial és força diferent si s’analitza des de l’òptica d’identificació com a llengua pròpia, primera llengua o llengua de la llar. En tots tres casos, les taxes més elevades d’ús exclusiu del català es troben a les Terres de l’Ebre on s’arriba a superar el 89% i les taxes mínimes es registren a l’àmbit metropolità on en cap cas se supera el 42%.
  • 15. Criteris d’atenció lingüística (oral i escrita) Un 55,1% dels entrevistats afirma que la seva empresa atén per defecte en català, i un 22,2% no ha adoptat cap criteri sobre aquesta qüestió. Per contra, un 20,1% afirma que l’empresa atén per defecte en castellà mentre que un 93,6% afirma que es canvia a la llengua de l’interlocutor.
  • 16. Ao ser Cataluña unha comunidade cunha inmigración importante, a inmersión lingüística e a integración dos inmigrantes é un dos principais retos para o seu futuro.
  • 17. La campanya que porta per lema “ Encomana el català té com a principal objectiu sensibilitzar la població que sap parlar català perquè mantingui la llengua en aquells contextos en què la sol canviar, per exemple amb persones que l’entenen però no la parlen o en contextos multilingües . I és que, segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya 2003, el 70,6% de la població canvia de llengua quan una persona se li adreça en castellà. Un percentatge que els últims anys no només s’ha mantingut sinó que fins i tot ha augmentat, segons revela l’Enquesta d’usos lingüístics 2008, els resultats de la qual actualment s’estan ponderant.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22. é unha das versións estandarizadas do diasistema catalán-valenciano-balear. É cooficial nas tres provincias da Comunidade valenciana.
  • 23. A filiación do valencià á lingua catalá non se discute en ningún ámbito académico, nin da Comunidade Valenciana nin da lingüística internacional.
  • 24. A partir del s. XIV, apareixen denominacions com : "in vulgare cathalanorum", "vulgar català", "romanç catalanesc". Però en aquest segle acabarà consolidant-se el nom de: Llengua catalana. Durant els s. XIV i XV, valencians i mallorquins desenvolupen una personalitat pròpia, diferent de la catalana, tot i ser conscients de pertànyer a un mateix estat (la Coronad' Aragó) i de parlar una mateixa llengua. Això venia afavorit pel fet que els reis d'Aragó dotaven els territoris conquerits als àrabs d' una mena d' estatut d' autonomia: un dret foral basat en lleis i institucions pròpies.
  • 25. A partir del segle XVI la llengua evoluciona molt ràpidament distanciant-se de la llengua medieval. D' altra banda, els nostres avantpassats eren conscients que, tot i les diferències dialectals, la llengua de Catalunya, de les Illes Balears i del País Valencià era la mateixa. El 1521 assistim a la introducció d' una nova denominació, incorrecta , però que reflecteix la consciència d' unitat idiomàtica de la nostra llengua: LLEMOSÍ. La unitat de la llengua no ha estat mai posada en dubte ni pels nostres escriptors i historiadors, ni pels forans. De fet l' existència de termes com el el llemosí en son la prova més fefaent.
  • 26.
  • 27. O Balear é unha variación do catalán falado nas Illes Balears. Distínguense as variacións do Mallorquí, en Mallorca, Ibicenco (Eivissenc) nas Illas Pitiusas formadas por Ibiza e Formentera e o Menorquí.
  • 28. As Illas balears ten unha poboación de 700000 habitantes, català parlantes. Como no resto de territorios català parlantes pasan a depender da administración central española a partir de 1715 (séc. XVIII)
  • 29.
  • 30. O éuscaro é a lingua autóctona de Euskal Herría, Nafarroa, condado de Treviño e Iparralde - País É usada por máis de Vasco francés. 800.000 persoas
  • 31. O euskera é o último resto europeo anterior á implantación das linguas indoeuropeas. O debate sobre a súa orixe devén desta singularidade histórica lingüística (páx.45) A maioría dos antropólogos, prehistoriadores e lingüistas coinciden en sinalar que xa no periodo neolítico se falaba euskera (IImilenio a.C.); agora ben, a data exacta podería ser anterior.
  • 32. Protocelta Celta Irlandés Celta Galés Euskara Galego *Karri Carrac Carreg Harri Pedra Adarc Adar Corno *Esok- Eo Eog Izokin Salmón Ainder Andere Muller Tanto en vasco como en español coñécese tamén como co nome latino de Lingua Navarrorum ("lingua dos navarros") debido a que o rei navarro Sancho VI o Sabio así a denominou nun dos sus manuscritos no ano 1167.
  • 33. Os dialetos falados despois da culminación do desenvolvemento do euskara común no século VI, e que eran moi similares entre si na época franco-visigótica, foron devagar diferenciándose ata a actual situación dialectal vasca. Mapa da distribuição atual dos dialetos bascos, segundo Koldo Zuazo:  dialeto ocidental  dialeto central  dialeto navarro  dialeto navarro-labortano  dialeto suletino  áreas hispanófonas que eram vascófonas no século XIX (de acordo com o mapa de Louis-Lucien Bonaparte)
  • 34. Em 1919 fundouse a Euskaltzaindia O euskara batua ("euskera unificado") foi creado a partir do ano 1968
  • 35. Se analizarmos o coñecemento do éuscaro por idades, podemos dicir que a pesar de que existía un retroceso canto ao coñecemento, este proceso detívose até chegar a inverterse. Máis do 40 % dos nenos e das nenas son euskalduns.
  • 36. Mi nieto estudia en un colegio concertado. Lo hace en Euskera, hay asignaturas que las dan en castellano, pero en general hablan en euskera todo el tiempo. Así la mayoria de los niños, aqui, entienden bastante bien el idioma. Los que han venido de fuera, suelen querer sus padres que aprendan el idioma y si son pequeños lo hacen como los demas. A los mayorcitos les cuesta mas adaptarse, nuestro idioma es dificil. Algunos adultos inmigrantes se esfuerzan por estudiar euskera, supongo que para conseguir un trabajo mas facilmente, aunque aqui solo suele pedirse en general para la Administracion. Aqui nadie se burla de los euskaldunes. Pero mi nieto, por ejemplo, no suele hablar en euskera por que dice que eso es colegio. Solo con sus padres si le hablan les responde, y sus tios. En mi familia se habla en castellano. Mis hijos saben euskera, por que llegaron a la etapa en que empezo a enseñarse en los colegios, pero para aprenderlo un poco mejor han tenido que hacer cursos despues y, como te decia en otro correo, el mayor aun lo estudia por que el nivel E.G.A. es superior y es dificilisimo. Aqui nadie hace distingos. Creo que los dos idiomas conviven bastante bien. Los que protestan suele ser por cuestiones politicas, o por que no son capaces de aprender, por falta de ganas o de tiempo. Pero no suele exigirse saberlo nada mas que cuando quieres ser funcionario. (…) No se si esto te servira de algo. Si tienes alguna pregunta en concreto hazmela y si puedo te la contesto. Bicos eta muxus. Gabon (buenas noches) eta ondo loin (que duermas bien)
  • 37. Canto á transmisión familiar, nos 35 familiar últimos anos deuse un punto de inflexión na transmisión do idioma: detívose a perda de transmisión, de maneira que, se hai 35 anos a transmisión era do 70 % en pais e nais vascofalantes, hoxe día esta proporción aumentou até 93 %, e no caso de parellas mixtas, a media de transmisión incrementouse nun 60 %.
  • 38. As posibilidades de estudar en éuscaro non se garanten por igual en toda Euskal Herria, nin sequera en todos os niveis de estudos.
  • 39. No que se refire á oficialidade, hai que dicir que o éuscaro ten 5 status legais. O territorio do éuscaro (Euskal Herria) está dividido en dous estados (Francia e España) e tres rexións administrativas (Departamento dos Pireneos Atlánticos, Comunidade Autónoma Vasca e Comunidade Foral Nafarroa); os dereitos dos vascofalantes recoñécense en función da lexislación vixente en cada unha delas.
  • 40. Segundo o artigo 2º da Constitución francesa, o francés é a lingua francesa da República. O artigo 75 da Constitución recolle que “As linguas rexionais pertencen ao patrimonio de Francia”. Así pois, o éuscaro non conta con ningún tipo de status legal nin oficial en Lapurdi, Baixa Navarra e Zuberoa. Na CAV o éuscaro é a lingua propia, e son linguas oficiais tanto o éuscaro como o español. En Nafarroa, a pesar de que tanto o castelán como o éuscaro son Nafarroa consideradas linguas propias, diferéncianse 3 zonas en canto á oficialidade do éuscaro: Zona vascófona: o éuscaro é oficial xunto co español. Zona mixta: o español é a lingua oficial. Ao éuscaro recoñéceselle certo grao de amparo. Zona non vascófona: a lingua oficial é o español.
  • 41. Castellano Galicia País Vasco Cataluña C Valenciana Baleares Hola Ola Kaiko Hola Hola Hola Buenos días Bo día Egunon Bon dia Bon dia Bon dia Buenas Boa tarde Arratsaldeon Bona tarda Bona vesprada Bon vespre tardes Buenas Boa noite Gabon Bona nit Bona nit Bona nit noches Adiós Adeus Agur Adéu Adéu Adéu Muchas Moltes Moltes Moitas grazas Eskerrik asko Moltes gràcies gracias gràcies gràcies Ez dago De nada De nada De res De res De res zergatik Sí Si Bai Sí Sí Sí No Non Ez No No No Por favor Por favor Mesedez Si us plau Per favor Per favor
  • 42. La llingua asturiana ye ún de los resultaos de la evolución del llatín na Península Ibérica al llau del gallegu, portugués, castellanu, catalán y aragonés.
  • 43. D'esti mou, l'asturianu foi llingua del Reinu d'Asturies (sieglos VIII- X) -tresformáu llueu en Reinu de Lleón-, y ente los sieglos XIII y XIV foi llingua de l'alministración emplegada pa la redaición de fueros, lleis, ordenances y documentos notariales. La hexemonía cada vegada mayor del Reinu de Castiella n'Asturies afaló la castellanización de les capes cimeres de la sociedá, magar nun ye hasta'l sieglu XX cuando esti procesu entama a afeutar fondamente a los ámbitos populares y a facer amenorgar nellos l'emplegu de la llingua asturiana.
  • 44. L'asturianu ye una llingua románica que se fala nel Principáu d'Asturies -comunidá autónoma del noroeste d'España-, anque tamién se caltién, con mayor o menor puxu, en fasteres más aisllaes de Lleón y Zamora, arriendes d'en Miranda del Douru (Portugal), u se fala'l "mirandés", variedá llingüística del dominiu ástur qu'apocayá tien reconocencia como idioma "oficial" nes tierres de Miranda.
  • 45. Eonaviego, fala de tránsito do asturiano co galego oriental.  Leonés (Llïonés), León, Zamora, Salamanca  e Montañés o pasiegu, en Cantabria
  • 46.
  • 47. Recoñecido polo Estatuto asturiano, mais non é cooficial. cooficial Nos años 70 del sieglu XX, al empar de lo cabero la dictadura franquista, naz la reivindicación moderna de la llingua asturiana cola asociación cívica "Conceyu Bable" de la que formen parte profesores universitarios, inteleutuales y militantes favoratibles al exerciciu de los drechos culturales de los asturianos. De resultes del llabor de movilización d'esta corriente asturianista llogróse la reconocencia del asturianu nel Estatutu d'Autonomía d'Asturies
  • 48. N'Asturies falen asturianu más de 350.000 persones d'una población que trespasa'l millón d'habitantes. Dende llueu, nel Principáu dase nidiamente una situación de diglosia o billingüismu socialmente desequilibráu, col castellanu o español nuna posición dominante y l'asturianu con mui poques oportunidaes d'emplegu normal. Según l'Atlas of the World's Languages in Danger of Disappearing, asoleyáu pola UNESCO y presentáu en febreru de 2002, l'asturianu ye una de les llingües de la Península en peligru de desaniciu.
  • 49.
  • 50. Tamén chamado fabla. O mesmo có anterior non ten carácter de cooficial. Recluído nos vales próximos aos Perineos.
  • 51. O aragonés é un idioma románico occidental da Península Ibérica, falado actualmente por unhas 10.000 persoas en varias zonas de Aragón, principalmente das comarcas de Jacetania, Alto Gállego, o Sobrarbe e a parte occidental de Ribagorza, na provincia de Huesca. Fálase tamén, algo castelanizado, noutras comarcas do norte de Aragón.
  • 52. é unha variante do gascón, dialecto do occitano oficial no Vall d’Arán, Lleida, Comunidade Autónoma de Cataluña.
  • 53. O aranés é idioma oficial no Vall de Arán (cunhas peculiaridades históricas que están recoñecidas no Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979). É lingua de aprendizaxe obrigatoria e a lingua de uso do Conselh Generau d'Aran.
  • 54. Era Val d’Aran ei eth solet endret a on er occitan gaudís d’oficialitat. Tamb era aprovacion dera Llei 16/1990, de 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val d’Aran er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Aguesta Lei dedique er article 2 ar aranés: 1. Er aranés, varietat dera lengua occitana e pròpia d’Aran, ei oficiau ena Val d’Aran. Tanben ne son eth catalan e eth castelhan, d’acòrd tamb er article 3 der Estatut d’Autonomia de Catalonha. 2. Cossent tamb er article 3.4 der Estatut d’Autonomia de Catalonha, er aranés a d’èster objècte d’ensenhament e d’especiau respècte e proteccion, e se n’a de garantir er us tant en sistèma educatiu com ena activitat dera Administracion dera Generalitat de Catalonha e es mieis depenents dera CCRTV en territòri dera Val d’Aran. 3. Era Generalitat e es institucions d’Aran an d’adoptar es mesures que s’an de besonh entà garantir eth coneishement e er us normau der aranés e entà possà-ne era sua normalisacion. 4. Era Generalitat e es institucions d’Aran an de velhar pera mantenença, era promocion e era difusion dera cultura aranesa.
  • 55. Cifras porcentaxe absolutas Compréndeno 6.712 88,88 % Sábeno falar 4.700 62,24 % Sábeno ler 4.413 58,44 % Saben escribilo 2.016 26,69 % Hònt: IDESCAT, Cens linguistic de 2001
  • 56. O aranès é a lingua de aprendizaxe dos escolares de 3 a 7 anos e a lingua vehicular en todos os centros de educación infantil e primaria no Vall d’Arán. Hai poucas edicións nesta lingua entre as que destaca unha publicación semanal dentro de l'Avui.
  • 57.
  • 58. historia  Idade Media: esplendor  RRCC: diglosia  Ilustración: comeza a recuperación  Rexurdimento: presenza na escrita (poesía)  Xeración Nós (séc XX): uso en todos os rexistros da escrita http://www.youtube.com/watch?v=ER-MpLiy70o
  • 59.
  • 60. (sobre 2.200.00 falantes) é recoñecido como lingua propia de Galicia polo Estatuto de Autonomía do ano 1981.
  • 61. Posteriormente, no ano 1983, o Parlamento galego, a proposta 1983 da Xunta, aproba a Lei de Normalización Lingüística, na que se declara que o galego será a lingua de todos os Organismos autonómicos, que deberán comprometerse en acadar a súa Normalización.
  • 62. Non só se fala galego en Galicia senón tamén en dezaoito concellos, pertencentes a Asturias, León e Zamora. Actualmente estanse a desenvolver programas para que nalgúns deses concellos se poida impartir o galego como materia optativa en certos niveis do ensino. Tres concello de Cáceres conservan unha variedade de galego procedente da lingua medieval. Xalimegu o a fala, falado no val do Xálima, en Ellas, Valverde do Fresno e San Martín de Trevello, situadas na provincia de Cáceres, na zona de Estremadura.
  • 63.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69. O castelán é considerada a lingua oficial do Estado, lingua que toda a cidadanía ten o deber de coñecer e o dereito de usar. A continuación, recoñécese que as demais linguas españolas serán tamén oficiais nas comunidades autónomas en que se falen, de acordo co que se estipule nos respectivos estatutos de autonomía. Finalmente, establécese que as diferentes «modalidades lingüísticas» representan un patrimonio cultural que deberá ser obxecto de «especial
  • 70. Un dos principais desafíos para a diversidade lingüística en España é o de modificar calquera tipo de consideración negativa ante esa realidade plurilingüe e pluricultural que conforma o noso mosaico sociolingüístico actual. A sensibilización da sociedade española cara á diversidade de linguas, vista non como unha limitación senón como unha oportunidade e unha riqueza desde calquera punto de vista, debe conducirnos a valorar na súa medida a existencia de linguas e culturas diversas, e a apreciar o coñecemento e uso de
  • 71. O artigo 3º da Constitución establece: 1. O castelán é a lingua española oficial no Estado. Todos os españois teñen o deber de a coñecer e o dereito de a usar. 2. As outras linguas españolas serán tamén oficiais nas respectivas Comunidades Autónomas de acordo cos seus Estatutos. 3. A riqueza das distintas modalidades lingüísticas de España é un patrimonio cultural que será obxecto de especial respecto e protección.
  • 72. Considérase este artigo como un xerme de discriminación das linguas non estatais polas seguintes razóns: . Establécese un pluringüismo non igualitario, pois só se codifican os dereitos e deberes dos cidadáns e cidadás con relación ao castelán, mentres que para as outras linguas só se cita o dereito de as usar. . Disponse unha territorialización impura, na que os castelán-falantes poden reclamar os seus dereitos en calquera lugar do Estado, mentres que os falantes das outras linguas só os poden facer efectivos dentro dos estritos límites da Comunidade Autónoma. . Négase o dereito colectivo das comunidades con lingua diferente á oficial, pois para as linguas diferentes do castelán só hai dereitos individuais.
  • 73. ascut entre Blanes i Cadaquès molt tocat per la tramuntana, d´una sola cosa pots estar segur quan més vell més tocat de l´ala. Sempre deia que a la matinada es mataria però cap al migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m´espera allà dalt i anar a l´infern no m´interessa és molt més bonic l´Empordà. Varen passar ampolles i anys i en Siset encara aguantava dormint a la mona a la vora del Ter però ell mai no si tirava. Sempre deia... I quan veig la llum de l´alba s´em treuen les ganes de marxar potser que avui no em suïcidi potser ho deixi fins demà