4. El Saló d’Actes de l’institut. Per al projecte ‘Dinamizar el turno nocturno’ no voliem un espai
teatral, on el ponent està a l’escenari i el públic baix, creant-se una distància freda i poc
motivadora a la participació. Buscàvem altra cosa
5. Varem pensar on ubicar i on fer les sessions i
decidirem transformar el hall del Saló d’Actes.
L’entrada. La dificultat era doble: l’espai i l’ús
que se li dona com aula de religió.
Calia muntar... i desmuntar per al dia següent.
Ací 3 imatges que mostren com és o com pot
ser la relació espectacle-espectadors
23. Els projectes als instituts es fan amb guix, paper, xinxetes, cartolines, teles que convertim en
pantalles, aules que convertim en espais el més interessants que podem.
I es fa, sobretot, amb bons ‘mestres’ i amb alumat, clar, però alumnat sempre en tindrem i
bons mestres i bons companys, no tots els cursos. I enguany hem tingut, de bons mestres. Els
projectes tenen èxit si s’aborden amb il·lusió, amb ganes, amb espenta. I això es contagia.
Hi ha sempre imprevistos; no tot en un institut es pot predir. No som a una multinacional
poderosa ni tenim un pressupost desorbitant per contractar personal específic per als
projectes. Som els mateixos profes i els mateix alumnat però fent un projecte, amb el mateix
horari, sou i disponibilitat.
Hi ha de sobte un imprevist: el martell no apareix, cau la pantalla.... l’endoll del projector o el
prolongador elèctric no va. L’alumnat previst per a col·locar les cadires i taules no apareix
perquè hi ha un examen que no existia en les previsions: però si hui és el dia i ho portem
preparant des de fa setmanes!!!
Cridem a la conserge, a altres companys.... l’alumna que s’ha portat la càmera de fotos s’ha
quedat bocabadada en la sessió atenent i participant... i s’ha oblidat de fer fotos....
Però tenim la certesa de, a la nostra manera, haver canviat, un poc, el món. Per a millor.
Sense dubte.