Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els castells a l'escola. Unitat Didàctica: Projecció audiovisual

1,216 views

Published on

Unirtat Didàctica per a Secundària. Proposta de: David PUertas esteve (Grup de Treball "Els castells a l'escola" (Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Rovira i Virgili, cirs 2013-2014)

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Els castells a l'escola. Unitat Didàctica: Projecció audiovisual

  1. 1. ELS CASTELLS A L’ESCOLA Unitat Didàctica: Producció audiovisual Grup de Treball Institut de Ciències de l’Educacició Universitat Rovira i Virgili (versió 30 de maig de 2014)
  2. 2. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 2 Producció audiovisual sobre el món dels castells. Elements per a la creació d’una Unitat Didàctica. Presentació de l’activitat “El pilar caminant de la Jove de Sitges” Justificació Els productes audiovisuals que consumim ja fa temps que no surten únicament de la televisió. La quantitat actual de dispositius amb pantalla que emeten productes audiovisuals és enorme: telèfons mòbils, tablets, ordinadors fixes i portàtils, projectors a les aules, pantalles publicitàries (al carrer, al metro, als autobusos), pantalles informatives a la recepció d’empreses i institucions... Igualment, els formats d’aquests productes audiovisuals són cada cop més diversificats: hem passat de consumir quatre formats tradicionals elaborats per professionals (noticiari, documental, concurs, anunci, pel·lícula...) a tenir accés a múltiples models de comunicació audiovisual, a productes elaborats per qualsevol persona i en qualsevol lloc del món, tramesos per plataformes digitals com Youtube o Facebook, a formats impactants, de durada breu, amb codis de lectura propis i nous, amb poca o cap distinció entre informació i publicitat, entre objectivitat i subjectivitat, entre realitat i ficció, L’impacte que els audiovisuals tenen sobre els nois i noies és molt alt i, generalment, tots ells tenen un punt en comú: tracten l’espectador com un element passiu, es preveu la nul·la participació del consumidor, l’estatisme, el tractament del públic com un ésser únicament receptor. El públic va canviant de canal, o de dispositiu, o de pàgina web i només reb. Poques vegades participa. Aquesta passivitat va creant en els nois i noies una actitud acrítica davant els mitjans audiovisuals: s’accepta la seva potència com a canals de comunicació i s’interioritzen els codis de lectura d’una forma totalment automàtica, sense aplicar en cap moment criteris d’anàlisi o de reflexió. La clau per a que els nois i noies entenguin els mitjà audiovisual i en siguin crítics és la participació, viure des de dintre com es crea un producte audiovisual, experimentar les possibilitats que ofereix: crear un audiovisual. Els mitjans informàtics i tècnics que avui dia hi ha a l’abast de tothom permeten afrontar una activitat d’aquest tipus sense massa dificultats. La pràctica cinematogràfica permet posar en pràctica operacions cognitives i socials molt més enllà del memoritzar i del repetir tant habituals als estudis actuals. Gràcies a la pràctica del cinema es desenvolupen capacitats com resumir, organitzar, planificar, compartir, treballar en grup, investigar, criticar i crear. Treballar la cultura audiovisual amb els joves és necessari per a formar-los com a espectadors crítics, però també com a coneixedors de les eines de creació audiovisuals i com a partíceps del fet comunicatiu.
  3. 3. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 3 El fet casteller es basa en una sèrie de valors que el fan ideal per a treballar-lo com a temàtica central en la creació d’un producte audiovisual de format lliure: al costat mateix d’elements com l’esforç, el treball en equip o la concentració hi ha elements clars d’espectacularitat, de color, de vistositat i de ritme. A més, es tracta d’un fet “previsible” en el sentit que la planificació de l’esdeveniment a enregistrar és prou acotada i les sorpreses i inprevistos acostumen a ser mínims, cosa que en facilita el treball amb l’alumnat. Curs 4t d’ESO: l’activitat es pot dur a terme des de la matèria optativa de Plàstica, des de l’optativa de Música o des de Tutoria. 1r de Batxillerat: l’activitat es pot dur a terme des de la matèria optativa de Cultura Audiovisual. Descripció de l’activitat Es tracta de planificar l’enregistrament d’una activitat castellera, dur a terme l’enregistrament i, finalment, editar-lo i fer-ne una projecció pública. En el cas concret que presentem s’ha treballat sobre el pilar caminant que cada any a finals de setembre fa la Colla Jove de Castellers de Sitges a les escales de La Punta, des de la platja de La Fragata fins al baluart davant de l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Prèvia És convenient presentar el fet castellers als nois i noies que participaran de l’activitat. Per a fer-ho, hi ha diverses possibilitats, però no es tracta de fer una classe amb continguts detallats sobre què és un 4 de 8, unes manilles o qui són els baixos, sinó únicament presentar el fet casteller per sobre. Creiem que és millor que, a mida que va avançant la planificació i el desenvolupament de l’activitat, es vagi parlant de les diferenst construccions i de les posicions que ocupa cadascun dels membres de la pinya quan es presenti l’ocasió. De tota manera, hi ha alguns videos que van bé per presentar el tema. Com que treballem sobre un pilar caminant, un video indispensable és el dels Marrecs de Salt pujant les escales de la Catedral de Girona (octubre 2010): http://www.youtube.com/watch?v=PBJK-dnHULE Planificació Cal definir bé l’espai on desenvoluparà l’acció. En les actuacions castelleres sempre està molt ben definida la plaça on se celebrarà la diada o, com en el cas que ens ocupa, el recorregut que farà el pilar caminant. En el nostre cas, el pilar caminant de la Jove de Sitges per Santa Tecla surt de la platja de La Fragata, puja les escales fins la plaça del baluart i torna a baixar:
  4. 4. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 4 Un cop definit l’espai, cal preveure la situació de les càmeres sempre en funció d’allò que volguem filmar. Volem gravar els castells? Els castellers? Els grallers? La preparació de les pinyes? La canalla? Les cares de la gent? Volem alguna visió especial, com ara zenital (des de dalt) o nadir (des de dintre la pinya mirant amunt) o subjectiva (amb una càmera gopro)? O potser ho volem tot? En el nostre cas, a partir de la visió del satèl·lit de l’espai en qüestió, preveiem la posició de les càmeres: a) càmera en moviment seguint el pilar des de baix b) càmera en moviment seguint el pilar des de dalt c) càmera fixe gran pla general d) càmera fixe pla general des de dalt e) càmera fixe pla general des de baix f) càmera fixe pla zenital des del campanar També hi afegim una càmera fixe gopro, o bé des de la faixa del segon del pilar o bé des del casc de l’enxaneta. També ho hem provat des del cap d’un graller. Les dues càmeres que tindran llibertat de moviments (càmeres A i B) no caldrà que gravin tota l’estona el pilar. Podran anar buscant cares de la gent, plans detall de la pinya, cares dels castellers, gesticulacions del cap de colla, etcètera. Cada càmera ha d’anr (a ser possible) amb un ajudant per tal de giar-lo si hi ha desplaçaments o de resoldre qualsevol eventualitat mentre està gravant (gent que es posa pel mig i cal demanar-los que s’enretirin, canvi de bateries, fer ombra si de cop hi ha un raig de llum que impacta sobre la càmera, etc) Amb aquesta disposició (i d’altres càmeres que s’hi puguin afegir) aconseguirem enquadraments com aquests: càmera a) seguint el pilar
  5. 5. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 5 càmera b) seguiment lliure càmera c) pla general càmera gopro (al casc de l’enxaneta) càmera gopro (a la faixa del segon) càmera lliure. Picat de la pinya càmera lliure pla general càmera d) pla general càmera f) zenital des del campanar
  6. 6. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 6 Preparació de les càmeres Per tal d’unificar els criteris de gravació i que totes les càmeres vagin a una, cal decidir en quin format gravarem (4:3 o bé 16:9 panoràmic) i predeterminar-ho a totes les càmeres. Veureu que als exemples anteriors d’enquadraments, n’hi ha alguns fets en un format i d’altres en un altre. Cal evitar-ho. També cal fer un balanç de blancs comú per tal d’unificar la temperatura del color (malgrat que amb les posicions diferents de càmera, contrallums, etc, es justifica que no hi hagi un color uniforme). Mai no està de més recordar que tothom carregui bé les bateries de les càmeres i que buidi la targeta de memòria. Cal portar trípodes per a les càmeres fixes. Gravació Abans de gravar, és convenient anar a veure l’espai on es gravarà, situar-se, dur les càmeres i fer proves d’enquadraments, preveure els moviments de càmera (panoràmiques i zooms, però també possibles desplaçaments de càmera). En el nostre cas, la Colla Jove de Sitges assaja el pilar uns dies abans i hem pogut anar in situ a fer una prova de la gravació gairebé a temps real. Tot el que no gravem, quedarà fora del nostre video final, així que cal estar a l’aguait de quan comença l’actuació. Ningú no repetirà res per a nosaltres, cal no perdre’s ni un detall i estar molt concentrat. Quan comença l’acció, tot passa molt depressa. El so Quan enregistrem l’acció, gravem també el so ambient. Després, a l’hora d’editar el video, ja decidirem si utilitzem el so real enregistrat des d’una o altra càmera en funció de la qualitat, de les veus del púbic que se sentin, dels sorolls inesperats, etc. Caldrà estar atent al canvi de música quan hi ha un canvi en l’acció (aletes, comença a caminar i toquen un valset, descarregar...) per tal de reflectir-ho en l’edició final. També es pot optar per posar una música diferent a la música castellera, és clar. Depèn sempre del que volguem explicar, de l’enfocament que volguem donar al producte audiovisual final: música èpica, música marxosa i rítmica, música clàssica... Edició Aquesta és la part més delicada. Els ordinadors acostumen a portar de sèrie algun editor de video (tipus Movie Maker o Imovie). Es pot editar amb ells, però si es disposa de programes més professionals, és preferible: Final Cut, Sony Vegas, Premiere... Gravar amb moltes càmeres permet disposar de molt de material i de ben diferent, però també dificulta molt el procés d’edició. Es pot editar l’actuació a temps real (amb un minutatge llarg, doncs) o retallar coses, però aleshores les transicions entre plans han de ser elegants i disposar els plans de forma cronològica per a
  7. 7. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV) 7 donar sensació de continuïtat. També es pot fer un muntatge més creatiu, deslligat de la consecució dels castells pròpiament (com el que més avall mostrem amb el títol de Millor caixa que faixa). Stop Motion Una altra opció per a fer un audiovisual sobre una activitat castellera és fer-lo amb la tècnica de Stop Motion (enllaç de fotografies). En mostrem dos exemples més avall. Simplifica l’edició per l’absència de transicions i de diferents situacions de la càmera, és una tècnica molt creativa i permet treballar individualment. Pilar caminant 2013 (4’00”) Música: Himne del 20è aniversari de la Colla https://www.youtube.com/watch?v=bP7uQwhEqJg Pilar caminant 2013 (0’51”) Música: pròpia https://www.youtube.com/watch?v=bB8V9WJPFrc Pilar caminant 2013 (4’55”) Música: tercers https://www.youtube.com/watch?v=gaBPc5EFBDA Pilar caminant 2012 (3’10”) Música: tercers Blanc i negre https://www.youtube.com/watch?v=jL6i4T8sbgg Pilar caminant 2011 (3’31”) Música: tercers https://www.youtube.com/watch?v=orZSgvdBjBU Pilar caminant 2011 (3’13”) Música: tercers https://www.youtube.com/watch?v=8yhXe8rm1H4 Millor caixa que faixa (2’58”) Música: Txaikovski https://www.youtube.com/watch?v=c-C0Ec31BR0 STOP MOTION Actuació de la Jove a Sants (13 abril 2014) (1’10”) Música: pròpia https://www.youtube.com/watch?v=k8LP1a01_0Q STOP MOTION Aletes a ritme de Mambo (28 juliol 2012) (1’45”) https://www.youtube.com/watch?v=_5042DON69s
  8. 8. David Puertas Esteve (Grup de Treball “Els castells a l’Escola” ICE URV Curs 2013-2014) Aquest document està subjecte a una llicència de reconeixement no comercial 3.0 Creative Commons

×