Parlar en públic MT Oratòria Escola Sadako

1. oratòria
PARLAR EN PÚBLIC
matèria trimestral
Oratòria
Departament de llengües

2. Parlar en públic
Com afrontar la situació
Els nervis
La por

3. Parlar en públic
ELS NERVIS
Com afrontar els NERVIS:
Primer de tot:
És natural que les situacions noves provoquin nervis.
Un cert nivell de tensió nerviosa és necessari per a tirar endavant
qualsevol activitat.

4. Parlar en públic
Alguns trucs poden ser útils:
ELS NERVIS
2. Recordar que el públic no et jutja a
tu: en tot cas jutjarà el que dius.
1- Els exercicis de respiració ens
permeten relaxar-nos, però cal
fer-los també a casa quan
assagem la xerrada.
3. Hi ha una cosa que ens posa
especialment nerviosos: no haver
preparat bé tota la presentació.
Cadascú ha de trobar el seu sistema.
I el més important: la tranquil·litat es troba practicant. Segur
que la cinquena vegada que parlis en públic estàs menys nerviós que
a la primera, i a la desena menys que a la cinquena

5. Parlar en públic
LA POR
Com afrontar la POR:
És natural que parlar en públic provoqui por (por de quedar-se en
blanc, de fer el ridícul...)
1- Acceptar-la. Aprendre a conviure amb ella. Has d’ assumir que tenir una
mica de por és natural.
2- Concentra’t en el següent petit pas: no pensis en TOTA la xerrada, sinó
que ves pensant en cada petit apartat, i quan l’hagis superat pensa en el
següent.
3- Accepta-la com una oportunitat : “ No hi ha res a la vida que mereixi
la pena que no faci una mica de por“

6. I el més important de tot per evitar els nervis i la por:
No pensis en la gent…
pensa (i prepara!) en el que dius
“ L’èxit és un 99% de preparació i
un 1 % d’ inspiració “
T. EDISON

7. Prepara el que dius:
1. Què vols comunicar?
2. Qui t’escoltarà?
3. Massa informació no informa
4. Quin és el teu llenguatge no verbal?

8. 1. Què vols comunicar?
Quin és l’ objectiu que vols assolir amb la xerrada?
Ets capaç d’explicar-lo bé en una frase?
Si no tenim clar l’objectiu vol dir que la xerrada no està ben pensada.
En aquest cas millor no fer-la. Així que... treballa-hi més!

9. 2. Qui t’escoltarà?
No és el mateix parlar per a una classe de nens i nenes de 3 anys
que per a una classe de gent de la teva edat
que per a un claustre de professors, oi que no?
El registre, el vocabulari, les imatges, el tema...estàs
segur que són adequats per al públic que t’escoltarà?
Si et queda algun dubte... Treballa-hi més!

10. 3. Massa informació no informa
Què recordem d’ una
xerrada segons els
científics?
 El 7% del que recordem prové del
contingut.
 El 38 % del to i entonació de la veu.
 El 55% del llenguatge no verbal.
L’ auditori recorda un 80 %
dels primers 5 minuts i dels
últims. Un 20 % de la resta
de la informació.

11. PER TANT:
•
Mira de no dir massa informació.
• Mira de repetir les paraules clau, aquelles que defineixen el tema, perquè
per ajudar-nos a recordar i entendre va molt bé la repetició.

12. 4. El llenguatge no verbal i la posada en escena
Bona postura
Evitar moviments nerviosos: sovint quan estem
nerviosos ens movem d’un costat a l’altre, o movem les
cames o les mans, ens toquem els cabells... sense ni
adonar-nos-en. Cal intentar evitar-ho.

13. 4. El llenguatge no verbal i la posada en escena
Les mans: evitem les mans a la butxaca o agafades
al darrere.
Gestos: els gestos poden ajudar molt a fer-nos
entendre. Però cal trobar l’equilibri entre pocs i massa.

14. 4. El llenguatge no verbal i la posada en escena
Mirar al públic: és molt habitual no mirar el públic per evitar nervis,
perquè fa vergonya... Però és important que recordem mirar-lo de tant en
tant perquè la comunicació sigui d’anada i tornada: el públic ens mira i
nosaltres el mirem.

15. 4. El llenguatge no verbal i la posada en escena
Demostra seguretat:
has d’estar segur del que dius i
només hi ha una manera: haver
preparat molt bé la xerrada.
I estar segur del que dius és la
millor manera de semblar segur.