1. COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
Joana Rubio
Francesc Puigpelat
Estudis de Magisteri. FPCEE Blanquerna
COED, Imma Gómez
1er grau d’educació primària
Ana Pérez López
26/10/2010
1

2. SÍNTESI DEL LLIBRE “Com parlar bé en públic”
Es pot aprendre a parlar en públic?
En l’exposició oral existeix una petita part de predisposició natural però hi ha una altra
part molt més important que té a veure amb la tècnica. La qual, es pot aprendre i
entrenar.
El control dels nervis: No hi ha cap formula per eliminar els nervis, però si que
hi ha tècniques per controlar-los:
- No mirar cap avall.
- L’orador no ha d’evitar estar nerviós perquè és impossible. Ha d’acceptar-ho i
procurar mantenir els nervis sota control.
- Cosa positiva: Al parlar en públic segreguem adrenalina (la causant dels nervis).
Aquesta fa que el nostre cervell funcioni més de pressa (més agilitat i eficàcia).
- Treure-li importància al discurs és una manera de controlar els nervis (somriure,
pensar en alguna cosa que ens relaxi).
- Tenir molt ben preparada i estructurada la presentació (bon guió) és el millor suport
de la por.
- Respirar profundament i lentament abans de començar (clau per la relaxació).
- Somriure.
- Fer un cop d’ull al públic. Buscar contactes visuals agradables.
- Començar a parlar poc a poc.
- Si et quedes en blanc, pots resumir el que has dit abans o saltar-te aquella part.
Preguntes a fer-se abans de començar:
• Per què? Determinar l’objectiu i transmetre’l de forma clara.
• Què? Un guió ben estructurat.
• Qui? Tenir en compte al públic que ens dirigim.
• Com? Els mitjans de suport.
1. Com s’ha de fer l’exposició?
- A partir del guió l’orador anirà improvisant, remarcant més un punt, s’avançarà..
depenent del públic que tingui.
- Ser natural, com si estiguessis parlant amb un amic (no estar rígid ni dir paraules
rares, poc entenedores, frases estranyes i llargues, etc).
- Per poder improvisar s’han de tenir: coneixements (dominar el tema) i memòria
(tenir molt clar el que és diu per dir-ho amb convenciment i naturalitat). Què s’ha de
memoritzar? NO tot el discurs (no seria natural). Cal memoritzar l’estructura, les
idees principals i l’ordre en que vols dir-les.
2

3. 2. A qui és fa? Estudiar al públic per adequar una mica el discurs
- És essencial anar modificant el discurs segons la reacció del públic (Feedback).
Inclús saltar-te alguna part que ja veus que no interessarà.
- S’ha de saber captar/interpretar el feedback a través de la mirada. Per tant, cal mirar
al públic perquè obtens informació i domines més (mirar als ulls mostra seguretat).
3. Característiques de la veu que cal seguir:
- Utilitzar un bon volum de veu. Pujar el volum en conceptes clau.
- Entendre el que es diu per entonar bé. NO monotonia de to. S’ha de canviar el to
amb preguntes i exclamacions.
- No parlar massa lent (avorreix), ni massa ràpid (confon, no s’entén res).
- Vocalitzar i articular bé les paraules.
- L’actitud: adequar el registre, la simpatia, el to,... depenent de l’entorn i el context.
- Respirar fent pauses. Construir frases curtes. Respiració pel diafragma (s’evita ofec i
cansament).
- La importància del silenci: dóna a entendre que l’orador no esta nerviós, permet
respirar millor, serveix per separar temes, per recuperar l’atenció,...
4. Característiques del llenguatge en l’exposició oral:
- Utilitzar un registre diferent a l’escrit: simple, clar, immediat.
- Frases curtes, senzilles, clares, actives, positives i amb un orde gramatical lògic
(subj. + verb + pred.)
- Ser breu i anar al gra: no utilitzar 10 paraules per dir una cosa que pot dir-se amb 4.
Mala retòrica: tendència a explicar-se malament (utilitzar moltes paraules per a dir
coses senzilles)”. Això s’ha d’evitar.
- Evitar paraules complicades.
- Tema concret. Cal donar moltes dades per recolzar el que es diu, per que sigui
creïble.
- Ser gràfic i posar exemples. La gent capta millor les idees amb imatges i exemples.
- Utilitzar comparacions, anècdotes, refranys (així el públic memoritzarà l’idea
abstracta amb facilitat)
- L’humor com a recurs: estableix contacte amb el públic, genera confiança, relaxa i
fa al públic més receptiu.
- Algunes figures retòriques interessants (utilitzades sempre amb naturalitat):
- Paradoxa (frase contradictòria i impactant): “ els últims seran els primers”, “qui
condueix a poc a poc, arriba abans”.
- Eufemisme (no dir clarament allò a què ens referim): “Hem adoptat una
configuració dinàmica dels preus” = els hem apujat.
- Antítesi (Definir una cosa per oposició a una altra)
- Altres: Ironia, onomatopeia, pregunta retòrica (sense resposta), Hipèrbole
(exageració), suspens, explicació i repetició.
3

4. 5. El llenguatge corporal:
- Més del 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal, mitjançant el cos
(la postura, la mirada, el moviment, l’aparença, la manera de vestir, etc).
- L’orador ha de ser conscient del missatge que té el seu cos.
- Actitud positiva. El públic prejutjarà l’orador abans que comenci a parlar. Recurs:
Somriure. El somriure desperta simpatia i confiança. L’orador a de transmetre
amabilitat de bon principi.
- Que fer desprès amb el cos?
- Posició: Cal estar dret, còmode, adoptar una posició senzilla, d’equilibri.
Objectiu: Donar seguretat, tranquil·litat. De mica en mica, moure’s. Cal evitar
els tics o moviments repetitius.
- Gesticulació: Gesticular amb força i vitalitat. Aquesta ha de ser: natural, no
assajada ni exagerada, i lligada amb la personalitat de cadascú. No amagar mai
les mans i evitar tics gestuals. Fer moviments amplis, no ràpids i breus.
- La mirada: Cal observar, mirar al públic per veure la seva reacció i poder
modificar el discurs, si és necessari. També dóna seguretat. No s’ha de caure en
la trampa de dirigir la mirada només a aquelles persones que retornen un
missatge d’aprovació o d’interès al discurs, per exemple, assentint amb el cap.
Cal vigilar i mirar també a aquells que es mostren avorrits. Amb el contacte
visual, l’orador els fa saber que hi està interessat.
- Conductisme: “Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d’aquella
conducta”. Exemple: Estic nerviós davant del públic. Com a conseqüència, tinc el
tic de tocar-me el cabell. Solució? Controlar i deixar de tocar-me el cabell, per
deixar d’estar nerviós. La millor manera d’afrontar un problema és afrontar els seus
símptomes.
6. Els mitjans audiovisuals com a suport del discurs:
- Són una bona eina per a recolzar el que es diu, però no s’ha d’abusar d’ells.
- Aquests mitjans (útils i interessants) NOMÉS són un suport. L’essència, la base, és
l’orador i el seu guió. És la persona qui ha de convèncer, no les pantalles de vídeo.
Amagar-se darrere dels mitjans és sinònim de fracàs.
- Incloure gràfics i estadístiques augmenta el interès a l’exposició.
7. El guió:
- Per anar al gra i utilitzar una bona retòrica s’ha de tenir molt clar el que es vol dir.
- El guió és un conjunt d’idees principals (idees clau) i d’idees secundàries (la resta).
- Com preparar-lo? Fer una aproximació i un esquema general amb les idees
principals, l’objectiu, els mitjans i una valoració del públic (ex: si es jove es pot
utilitzar humor i dinamisme). Feta aquesta pauta, es farà la recerca d’idees
secundàries, s’estructurarà tot i obtindrem el guió definitiu.
4

5. - Per que l’orador no es faci un embolic, existeix un conjunt de tècniques comunes
per a buscar idees, per a estructurar, per a sintetitzar, etc. Això l’ajudarà a elaborar
un guió creatiu, convincent i interessant (encara que l’elaboració d’un guió és
bastant personal i cadascú utilitza els seus recursos).
- Aquestes tècniques ajuden a pensar millor, ja que, parlar en públic és pensar en veu
alta. Per millorar la manera de parlar, cal millorar la manera de pensar.
- Tècniques lògiques (racionals):
- Documentar-se: Cal saber de que es parla (conèixer el tema). La credibilitat
anirà lligada amb la qualitat i quantitat de documentació.
- L’estrella: Consisteix en donar resposta a les preguntes; què? Qui? On? Quan?
Per què? Com?
- El cub: Procés per analitzar un tema. També consisteix en sis preguntes:
Descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho i argumenta-ho.
- L’anàlisi FDOA: F= punts forts, D= punts dèbils, O= oportunitats i A=
amenaces.
- Tècniques creatives: Perquè un discurs sigui bo, cal que cridi l’atenció de la gent,
que sigui interessant i sorprenent. Per aconseguir-ho, cal que l’orador deixi anar el
creador que porta dins. Utilitzant creativitat i intuïció l’hemisferi dret treballa més:
- Pluja d’idees (Brainstorming): L’objectiu és trobar idees creatives, inesperades,
originals, etc.
- Recerca analògica: Analitzar un problema en funció d’un altre problema. Pensar
analògicament és un atribut de ment creativa.
- L’atzar: Deixar volar la ment. De l’espai que ens envolta podem treure bones
idees.
- Tècniques per a estructurar: Tota la informació en “brut” resultant de tantes idees
s’ha d’organitzar perquè tingui un sentit. Com?
- Utilitzant mapes conceptuals o esquemes.
- Tècniques per a valorar i sintetitzar: Eliminar les idees que no siguin pertinents o no
l’acabin de convèncer. És normal que hagi idees de més i calgui eliminar-ne algunes
o moltes. També s’ha de sintetitzar tot el guió i valorar el que serà important per al
públic, no per a l’orador (allò que interessi més).
- Saber escoltar: Diuen que un bon comunicador és aquell que parla molt, i
això es erroni. Una persona que parla molt sol ser una persona sense temps per
escoltar. Un bon comunicador sap escoltar i dir en cada moment el més adient.
- Ser positiu: El guió ha d’estar pensat de manera que doni una imatge positiva del
tema i de l’orador. Una persona positiva és sempre més atractiva, més interessant i
més convincent que una negativa.
5

6. 8. Presentació oral: Introducció i conclusió
- Estructura del discurs (el principi i el final són claus en un bon discurs):
- Introducció (10% del temps)
- Desenvolupament (80% del temps)
- Conclusions (10% del temps)
- Introducció: L’orador ha d’aprofitar el moment de curiositat del públic per cridar
l’atenció de tothom i convèncer de que allò que dirà els interessa. Durant el
desenvolupament del discurs, el nivell d’atenció del públic és baix però un cop
el públic percep que el discurs es apunt d’acabar, puja el nivell d’atenció. És per
això que són dos moments molt importants per transmetre allò realment important.
- Fórmules introductòries:
Declaració dramàtica (sorpresa)
Demanar atenció al públic
Titulars periodístics
Anècdota personal
Un bocí de vida
Citacions conegudes o refranys
”fa un instant, l’orador X ha dit...”
Auxiliars o suports visuals
La idea principal
Identificació: definir explícitament l’àrea comuna
Posar les cartes sobre la taula
Analogia
Acudits
Combinació de mètodes introductoris
- Les conclusions: Són fonamentals per a l’èxit del discurs. Les conclusions s’han
de pensar i treballar molt bé. Algunes fórmules conclusives són: Repetir la
introducció, resumir els punts principals, crida a l’acció, profecia, promesa, etc.
- Tancament: En el tram final d’un discurs, en referència als precs i preguntes, és molt
important atendre bé al públic i resoldre qualsevol dubte que no hagi quedat massa
clar. Les preguntes poden ser útils per acabar de convèncer al públic i l’orador podrà
utilitzar-les per demostrar encara més els seus coneixements.
9. Presentació oral: El desenvolupament
- Per a un bon desenvolupament hem de tenir clar l’objectiu del discurs. Una vegada
aclarit, hi ha dues formes de presentar la informació:
- Discurs per a informar: Per que la informació sigui eficaç cal: el titular (síntesi de la
informació en forma de frase), el lid (el primer paràgraf on s’anuncia el més
important en poques frases) i el cos informatiu, es a dir, la resta de la informació.
- Discurs per a convèncer: Es tracta de fer veure al públic que allò que ven l’orador,
és el millor per a ells.
6

7. - Les pautes d’atenció: L’atenció del públic ha de se màxima al principi i al final del
discurs. Hi ha alguns trucs molt senzills:
Anunciar alguna dada sorprenent.
Fer una pregunta a l’auditori.
Elevar el volum de la veu.
Fer un silenci expressiu entorn a un tema.
Contar una anècdota graciosa.
Contar un acudit o fer una broma. (L’humor ben dosificat és essencial)
- Les notes: El bon orador-imprvisador es distingeix perquè utilitza bones notes, es a
dir, notes per a ús personal. Aquestes formen el guió complet i les possibles
alternatives en diferents fases de l’exposició (acudits, anècdotes, ampliacions de
punts que poden resultar d’interès, respostes a possibles qüestions, etc.). L’assistent
mai les ha de veure.
- La reiteració (clau en el llenguatge del discurs): El temps que dura un discurs no
permet al públic d’assimilar gaires idees, sinó molt poques. L’orador
ha de transmetre la informació a poc a poc i repetir el missatge principal si és
necessari. També cal anar repetint les idees principals al desenvolupament.
- Decàleg del llenguatge oral (resum de les 10 característiques fonamentals que ha de
tenir el discurs del llenguatge oral):
- Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
- Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
- Fer canvis de to.
- Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
- Jugar amb les oposicions i les antítesis.
- Avançar i recular en l’argument del discurs.
- Enumerar i marcar les enumeracions.
- Utilitzar connectors per articular clarament el discurs.
- Posar exemples i comparacions, i utilitzar figures retòriques.
- Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per aproximar-se al públic.
10. Vuit exemples d’altres situacions comunicatives
- La conversa de contacte: Dues persones que s’acaben de conèixer.
- L’encàrrec: Quina feina? Quant de temps? Què cal fer? Quins detalls?.
- Conversa telefònica: És un cas especial de comunicació oral, ja que, no existeix
feedback (la importància de la mirada) ni comunicació no verbal (les persones no
poden guiar-se per el llenguatge corporal).
7

8. - Entrevista de feina: En aquest cas s’ha de tenir molta cura en l’expressió no verbal,
relaxar-se amb pensaments positius, començar amb un somriure, seure
de forma correcta i relaxada,... ja que, la nostra actitud i aparença condicionarà molt
el resultat.
- Compravenda: El venedor ha de tenir molt clar el seu objectiu final.
- Negociació: És considerat un art. Cal tenir clars els propis objectius que
volem assolir i fins on s’està disposat a cedir.
- Discussió: Tenint en compte l’argument que defensem. S’aconsella utilitzar l’
humor per desarmar l’ interlocutor.
- Debat: etapes per fer de moderador: Saludar, definir el tema, fer preguntes, calmar,
animar, resumir i acomiadar. Important: El moderador ha de crear un ambient
conciliador i positiu, mai ha d’enfrontar-se al grup ni opinar. Aspectes que ha tindre
en compte: No ha de justificar-se, a de preguntar en lloc d’afirmar, a d’intentar
aclarir les actituds dels altres, a de buscar punts d’acord i enfocaments nous.
8