Dossier per treballar el moviment obrer a 1r de Batxillerat. Professora: Irene Ferrer Carnicer

1. UNITAT 4: ELS ORiGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800­1914)
QUÈ HE D’APRENDRE?
1. La nova societat de classes.
2. El socialisme i l’anarquisme.
3. Les primeres associacions obreres (1830­1875)
4. El moviment obrer a les darreries de segle.
ACTIVITATS QUE VAIG A REALITZAR
Estudiar els apunts que tens a continuació.
Dura a terme l’anàlisi de documents sobre les condicions de treball obreres (p.70­71) del
llibre.
Doc 1. El manifest comunista. (p.72)
Doc 2. Les idees anarquistes. (p.73)
Activitats de relacionar idees (p.82­83)
Consulta: ​El moviment obrer a Buxaweb
DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS
Aquest pla de treball es realitzarà de ……………………………………………………………
Prova escrita: ……………………………………………………………………………………..
TREBALLEM LES COMPETÈNCIES
Autonomia i iniciativa personal
Competència cultural
Competència digital
Aprendre a aprendre
AUTOAVALUACIÓ
Com he desenvolupat les activitats del tema?
He assolit els continguts?
La meva avaluació és bona?

2. MÓN CONTEMPORÀNI CURS 2015­2016
INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA IRENE FERRER CARNICER
1. LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES
La industrialització i la implantació del liberalisme polític i econòmic va transformar les
relacions socials a Europa. La desaparició de la desigualtat jurídica va comportar que les
diferències socials s’establiren en l’àmbit econòmic.
Aquells que tenien la propietat i el control de la producció eren la ​burgesia mentre que
aquells que venien la seva força de treball eren els ​proletaris​. El primers establien les
condicions salarials i tenien influència econòmica i social mentre que els segons depenien
del treball que oferien els primers.
↪ Aquesta relació provoca un conflicte de classes per reduir les desigualtats entre tots
dos.
ELS OBRERS ​eren sobretot antics llauradors emigrats a les ciutats. Les condicions de
treball que es troben eren molt dures ⟶ jornades de 14­16 hores. soroll, fum, brutícia,
violència i salaris ínfims. En cas de malaltia o de dia festiu no es cobrava. Les dones i els
nens havien de treballar per sobreviure i ho feien per sous molt més baixos que els homes.
La llunyania de la cultura agrícola va fer que les primeres generacions estigueren
desarrelades i desorientades. Les lleis antiassociatives impedien qualsevol relació entre
treballadors per defensar els seus interessos.
EL LUDDISME​, va ser la primera reacció dels obrers com a classe. Les innovacions
tecnològiques van fer perdre molts llocs de treball. Les protestes contra el sistema fabril van
unir els treballadors en revoltes espontànies i violentes contra màquines i amos. Aquest
fenomen es coneix com a luddisme (1811­1816) en honor al capità ​Ned Ludd​. A Espanya
les revoltes es van produir e​l 1821 a Alcoi i el 1835 a Barcelona. (Investiga).
A meitat de segle XIX neix entre els intel.lectuals l​a questió social,​ corrent que posa sobre
la taula les desigualtats i la violència de la nova organització social. És l’inici de les noves
ideologies.
2. SOCIALISME I ANARQUISME
Els precursors a aquestes ideologies van ser els ​socialistes utòpics​. Buscaven un nou
model social on substituir la propietat privada per la propietat col.lectiva, la garantia de la
igualat dels drets bàsics així com sistemes polítics democràtics amb sufragi universal i
sobirania popular.
La majoria d’ideologies creien en una transformació social pacifica a través de la difusió de
l’educació, l’associació i la cooperació. ⇛ Fourier, Cabet o Owen són alguns d’ells.
L’any ​1848 Karl Marx i Friedrich Engels​ van publicar el ​Manifest del Partit Comunista,
primera formulació del ​marxisme​, de gran influència sobre l’obrerisme.
1

3. MÓN CONTEMPORÀNI CURS 2015­2016
INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA IRENE FERRER CARNICER
↧
Volien acabar amb l’ordre liberal i el capitalisme amb una revolució del proletariat que
inaugurara un nou ordre social sense classes.
⇣
La teoria marxista ​descansava en tres principis:
­ Un ​anàlisi del passat​ entès com a lluita de classes, com un antagonisme entre
opressors i els oprimits.
­ Una ​crítica del present​, del capitalisme, Marx denunciava la propietat privada dels
mitjans de producció, en mans dels burgesos, així com les condicions dels
treballadors de les fàbriques. La plusvàlua, el benefici que generava el treballador,
era apropiat pel capitalista i constituïa una font de beneficis extraordinària.
­ Plantejava com alternativa una ​societat comunista​. Per aconseguir­la, els
treballadors havien de conquerir una dictadura del proletariat des de la qual
s’acabaria amb la propietat privada i es substituirien les formes de propietat privada
per altres socialtizades. Desapareixerien les classes socials i s’establiria la igualtat.
L’anarquisme​ o socialisme llibertari va tindre com a inspirador principal a ​Pierre Joseph
Proudhon​, francès, que defensava un sistema basat en el mutualisme i la cooperació entre
iguals que s’aconseguiria sense cap tipus d’organització política ni autoritària.
Posteriorment, ​Mikhail Bakunin​ va plantejar la revolució i la destrucció del capitalisme de
manera espontània per una revolta protagonitzada per proletaris, artesans i llauradors. El
seu objectiu no era la conquista de l’Estat sinó destruir­lo.
Malgrat que l’anarquisme era més heterogeni que el marxisme tots els corrents anarquistes
criticaven el capitalisme i proposaven un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat.
S’implicaven en les organitzacions obreres i practicaven la vaga com a principal mitjà de
pressió. La defensa de la propietat col.lectiva i la substitució de l’estat per associacions
lliures eren claus, així com l’espontaneitat de les masses com a mètode d’acció directa
contra els opressors.
3. LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES (1830­1875)
El naixement del sindicalisme.­​ Els obrers van sentir la necessitat de crear organitzacions
pròpies de treballadors per fer front a la societat capitalista amb el cooperativisme i el
col∙lectivisme. Així van nàixer les ​societats de socors mutu​ que ajudaven els treballadors
en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres ​vagues​ gràcies al cobrament de
quotes que els permetien crear ​caixes de resistència​ i van aconseguir l'​abolició de les
Combination Acts​ (1824), consolidant el dret d'associació. Es creà l'​Associació Nacional
per a la Protecció del Treball​ (1830) per coordinar els sindicats i associacions de diferents
rams i fer campanya en favor del sufragi universal. Però el fracàs en l'acció política va posar
fi a l'associació i va obrir un nou període de debat que portà la formació de la ​Great Trade
Union​ (GTU) per agrupar la majoria de sindicats de l’Estat, impulsar accions reivindicatives i
crear cooperatives de producció per avançar cap a una nova societat. Fruit d'aquestes
iniciatives va ser l'expansió del sindicalisme a França (Unió Obrera, 1843) i Espanya
(Associació de Treballadors de Barcelona, 1840).
2

4. MÓN CONTEMPORÀNI CURS 2015­2016
INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA IRENE FERRER CARNICER
El cartisme.­​ Va nàixer a la Gran Bretanya on, per primera vegada, el moviment obrer es va
organitzar al voltant d'un projecte polític propi: el cartisme, convençuts que la participació en
política era l'única via per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals. La
Carta del Poble​ (1838) va ser elaborada per la ​Working Me'ns Association​ amb els
objectius d'aconseguir el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que
possibilitara als treballadors participar en política i una reunió anual del poder legislatiu. Per
poder presentar­la a la Cambra dels Comuns (Parlament), van haver de recollir ​tres milions
de signatures ​(1842) que no van canviar la decissió de rebutjar­la per part del Parlament
però, això sí, va significar un ​èxit parcial amb una primera reducció de la jornada laboral
a 10 hores (1847) i aconseguir la conscienciació de nombrosos treballadors per
mobilitzar­se i sindicar­se.
L'ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864­1881)
L'Associació Internacional de Treballadors.­​ Es va crear a Londres (1864), organitzada
en seccions nacionals amb un Consell General dirigit per ​Marx​ (autor dels estatuts i del
manifest inaugural): l'emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis
treballadors, conquistant el poder polític per eliminar la societat burgesa. Els primers
congressos es van celebrar a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brusel∙les (1868) on
s'acordà impulsar les vagues i mobilitzacions obreres per reduir la jornada laboral, suprimir
el treball infantil, millorar les condicions laborals de la dona, fer desaparéixer l'exèrcit
permanent i socialitzar els mitjans de producció. Però des del 1869 hi havia discrepàncies
internes, sobre tot entre ​Marx​ i ​Bakunin​, mentre ​Bakunin​ defensava l'abolició de l'Estat i no
la seua conquesta, així com l'autonomia de les seccions, tot acusant ​Marx​ de dictatorial: als
països industrialitzats eren marxistes (Anglaterra i Alemanya), mentre als estats més
agrícoles es decantaven per les tesis bakuninistes (Espanya, França i Itàlia).
Crisi i dissolució de la Internacional.­​ Es formalitzà el ​Congrés de l'Haia​ (1872), quan els
marxistes ratificaren la decisió de formar partits obrers nacionals com a nova forma
d'organització del proletariat, mentre els bakuninistes van ser expulsats i van formar la
Internacional Antiautoritària​ (que només va durar fins el 1881). L'​AIT​ va traslladar­se a
Nova York on es va dissoldre el 1876.
4. EL MOVIMENT OBRER A LES DARRERIES DEL SEGLE XIX.
COMPLETA ELS APUNTS EN UN M’AXIM DE 200 PARAULES A PARTIR DELS APUNTS
DEL LLIBRE I MATERIAL WEB.
3