1. TEMA 4.
USOS EDUCATIUS D’INTERNET
(Web 2.0.)
TIC Aplicades a l’Educació Primària
Professora: Antònia Darder Mesquida
GRUP 17.
Alba Couselo
Rosa Castillo
Antònia Llabrés
Maria González
Maria del Mar Tornila

2. ÍNDEX
Introducció.........................................................................................1
Web 2.0. ............................................................................................1
Definició..........................................................................................1
Avantatges i inconvenients..................................................................3
Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0..............................................3
Usos educatius de la Web 2.0. ...........................................................4
Canvis a l'escola amb l'arribada de la Web 2.0........................................5
Eines i aplicacions educatives de la Web 2.0. per introduir dins
l‟aula...................................................................................................6
Conclusió...........................................................................................11
Bibliografia........................................................................................11

3. INTRODUCCIÓ
En un principi, la web es creà amb la intenció de ser una eina de treball i d‟accés per
aquells que tenien coneixements sobre informàtica.
Internet va començar a tenir un nombre elevat d‟usuaris (no sols informàtics) però
aquests únicament podien accedir a la informació que hi havia dintre de la xarxa.
Aquest fenomen es va donar a conèixer com Web 1.0.
En la actualitat la gent empra Internet de diferent manera; ara pot publicar documents,
imatges, vídeos, compartir informació, etc., això es coneix com a Web 2.0. Aquesta ens
ofereix una gran possibilitat d‟usos a l‟àmbit sociocultural, de l‟educació (pot ser un ús
que enriqueixi tant alumnes com professors), de la tecnologia, així com també
existeixen uns usos adaptats a les necessitats de cada individu. (Hernández, P., 2007)
WEB 2.0
Definició
La Web 2.0 es tracta d‟una generació d‟aplicacions i serveis que serveixen per a la
comunicació, formació i aprenentatge a través de les xarxes electròniques. És una
transformació en l‟aprenentatge dels individus ja que poden administrar llur
coneixement i crear xarxes socials a fi de construir una societat més democràtica. El
concepte Web 2.0. es patantà l‟any 2004, tal i com plantejen Carlos Manuel Castaño
Garrido, Inmaculada Maiz Olazabalga, Gorka J. Palacio Arki, José Domingo Villaroel
Villamor al llibre Prácticas Educativas en entornos web 2.0. (2008).
La Web 2.0 està composta per aplicacions (blogs, wikis, podscats, videoblogging, etc.)
que poden ser introduïdes a la pràctica educativa.
Podem trobar diferents definicions de Web 2.0:
1

4. - Segons Tim Oreilly (2007. Pàg.17):
“Web 2.0 és la xarxa com a plataforma, que abasta tots els dispositius connectats; les
aplicacions Web 2.0 són les que fan la major part dels avantatges intrínsecs d'aquesta
plataforma: lliurament de programari com un servei contínuament actualitzat que
millora com més persones l‟usen, consumeix i mescla dades de múltiples fonts, incloent
usuaris individuals, mentre que proporciona les seves pròpies dades i serveis de manera
que permet la mescla per uns altres, creant efectes de xarxa a través d'una arquitectura
de participació y va més enllà de la metàfora de la pàgina de la Web 1.0 per oferir
experiències d'usuari riques.”
- Segons Julio Cabero Almenara (2010, ø):
Punt de vista Tecnològico-Instrumental:
• Implica una evolució tecnològic – instrumental des de la web 1.0.
• Passar d'una web estàtica a una dinàmica.
• Canvi de web com a lectura a web com a escriptura.
• Passar d'una web textual a una audiovisual.
• Utilització de noves eines.
Punt de vista Filosòfic:
• És una filosofia de comunicació que evita contemplar la digitalització com una mera
eina que porta a una tecnificació de l'escola.
• És una filosofia del ciberespai que retorna el protagonisme als internautes i
l'hegemonia
dels continguts sobre el disseny.
• En la Web 2.0 l'important són les persones i no les eines amb les quals
treballen.
2

5. Punt de vista Social:
• Realització dels continguts de forma col·lectiva.
• La informació és de tots.
• No som receptors d'informació sinó creadors de la mateixa. (Webactores).
• Construcció intel·ligència col·lectiva.
• La web 2.0 es relaciona directament amb la creació de comunitats virtuals i socials
d'individus,
que comparteixen informació per generar uns coneixements col·lectives”
Avantatges i inconvenients (Cabero, J., 2010)
- Segons Julio Cabero Almenara, la Web 2.0 ...
I. És dinàmica: els continguts s'actualitzen constantment. El beta
permanent.
II. Són col·laboratives: s'elaboren per un grup de persones.
III. Són simples i intuïtives.
IV. Poden ser utilitzades sense necessitat d'instal·lar res a un ordinador.
V. Entorn amigable i interactiu.
VI. L'usuari té la capacitat de gestionar: què, quan i com publicar.
VII. El ciutadà com a creador actiu de coneixements.
VIII. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva.
No obstant, Cabero (2010) considera que hem de ser crítics i saber que, en la Web 2.0,
el fet de poder participar i interactuar amb tot el món no vol dir que sigui segur ni que
el que publiquem sigui de qualitat i fiable.
Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0.
A la web 1.0 els usuaris eren passius perquè només podien rebre la informació. Per
això, es tractava d‟un estat estàtic. En canvi a la web 2.0 els usuaris són actius ja que
3

6. poden pujar o compartir informació a la xarxa com documents, vídeos,
música,... Per tant, es tracta d‟un estat dinàmic. També cal esmentar que els usuaris que
abans empraven la web 1.0 eren coneguts com a geeks (persones expertes), mentre que a
la web 2.0 els seus usuaris són persones aficionades.
Una gran diferència és que la web 2.0 es pot definir com la socialització de la xarxa (és
pública i està a l‟abast de tothom), mentre que la web 1.0 es tractava d‟una xarxa
privada controlada per organitzacions. (Fumero, Roca, Sáez., 2007)
USOS EDUCATIUS DE LA WEB 2.0
El canvi de l'escola cap al nou món digital és lent i difícil. A partir de les eines que
ofereix la Web 2.0. s'han de transformar els mètodes d'ensenyança, per crear un nou
model educatiu adequat a les noves generacions. (Martín, 2009).
“En una de les investigacions més solvents realitzades fins ara en l'àmbit escolar
espanyol (Sigalés, Mominó & Meneses, 2009), es compara l'estructura de les nostres
escoles amb la de fa un quart de segle: malgrat la presència de les TIC, no sembla que
les pràctiques docents dominants a les aules hagin canviat de forma notòria, ni que els
canvis que eventualment s'han produït en alguns centres es deguin a una incorporació
massiva dels equipaments tecnològics”. (Martín, 2009)
Avui en dia, Internet és el mitjà més utilitzat i preferit pels joves. Per tant, també és
un mitjà molt eficaç per a l‟educació, ja que proporciona una motivació addicional
als alumnes.
A l‟àmbit de l‟educació la Web 2.0 pot servir per accedir a la informació, conèixer,
expressar-se, compartir, crear, participar, publicar, relacionar-se...
És un mitjà per transmetre informació i mantenir la comunicació entre alumnes i
mestre. També permet que els alumnes puguin comunicar-se amb altres estudiants
4

7. mitjançant diverses aplicacions, així com tenir la possibilitat de realitzar projectes en
conjunt.
Altres possibilitats educatives poden ser la realització de debats entre diferents
alumnes. A més, es podran dur a terme fòrums de professors on podran discutir sobre
temes educatius. (Marquès, 1998)
Dóna la possibilitat de seguir la classe sense estar dins ella, és a dir, els pares podran
mantenir-se informats sobre allò que fan els nins. També podrà ser una eina de repàs
pels nins; podran retornar a l‟explicació del mestre si els fa falta.
Canvis a l'escola amb l'arribada de la Web 2.0.
L'escola ha d'adaptar-se a l'actualitat, assumint noves funcions i competències
docents:
“el professor ha de deixar de ser el „propietari‟ i transmissor del coneixement per
convertir-se en un mediador que ajuda als alumnes a convertir en coneixement la
immensa quantitat d'informació que existeix a la Xarxa”. (Martín, 2009)
- Segons Cabero:
El mètode ha de canviar: no s'ha de transmetre informació, sinó construir
coneixement; s'ha de treballar amb noves eines de comunicació; l'intercanvi
d'informació i la construcció de coneixements de forma conjunta han de ser peces
essencials. Tot això suposa la creació d'una escola activa. (Cabero, 2010)
5

8. EINES I APLICACIONS EDUCATIVES DE LA WEB 2.0 PER INTRODUIR
DINS L’AULA
Moltes eines ajuden a que els processos productius d‟informació desenvolupats a la
xarxa es puguin dur a terme sense cap coneixement tècnic i sense ser experts gràcies a
l‟evolució que han comportat, facilitant-les cada vegada més. Aquest és un dels motius
pels quals els docents han introduït aquestes eines dins les aules, ja que avui en dia
resulta molt més fàcil i més ràpid utilitzar-les. Aquestes eines permeten els docents
apropar-se al món de la informàtica i els hi proporcionen un potencial educatiu molt
important. (De la torre, 2006).
Els mestres poden crear, per exemple, Blocs on lliurar informació dels temes que es
tracten a classe, demanant respostes i publicacions als alumnes que s‟aniran avaluant,
tant individuals com en grup, entre d‟altres activitats que permeten moltes eines que ens
proporciona la Web 2.0. (De la torre, 2006).
També cal esmentar que la majoria d‟alumnes ja han navegat per la xarxa i tenen
experiència i coneixement d‟ella. Per tant, poden trobar informació i aplicacions
interessants pel seu temps lliure. Treballar amb aquestes eines a classe suposa una
motivació i un treball més actiu. (De la torre, 2006).
Del Moral (2007) explica alguns possibles problemes sorgits en l‟ús de les wikis dins
l‟educació, i aquests poden generalitzar-se a possibles problemes amb l‟ús de la web
2.0:
- Ens podem trobar casos de vandalisme, ja que poden fer edicions errònies i
inadequades o esborrar informació important o simplement s‟incompleixen les
normes de les Wikis o altres aplicacions. En aquests casos, si el docent utilitza
una Wiki a la seva aula l‟ha de convertir amb accés restringit per evitar aquests
problemes.
- També ens podem trobar casos en que els alumnes es perden entre tantes
opcions i possibilitats d‟eines, ja que no sols disposem de les fonts clàssiques,
sinó que podem trobar una gran diversitat d‟opcions. Així que tot ha d‟estar ben
planificat des del principi.
6

9. - I un darrer problema, molt greu i important, és el plagi i drets d‟autor, ja que es
veuen especialment alterats. Aquest cas s‟hauria d‟evitar en major grau dins
l‟educació. Per això es demana que sempre s‟inclogui la procedència de la
informació, idea, imatge, etc. amb la seva respectiva referència.
Estudis demostren que diverses eines de la Web 2.0 són productives en l‟educació i
ajuden a l‟aprenentatge. Afavoreixen les relacions i intercanvis de caràcter social,
promouen l‟aprenentatge cooperatiu i també potencien el coneixement compartit.
També ajuden els alumnes a trobar solucions a problemes que puguin dificultar el seu
ritme normal d‟aprenentatge. Afavoreixen en gran part l‟aprenentatge constructivista,
perquè permet que els alumnes llegeixin, revisin i reflexionin, capacitant l‟alumne a que
pugui moderar la comunicació en els processos educatius. Ajuden els alumnes a
construir el coneixement en grup, i això fa que l‟alumne assumeixi un compromís o una
actitud dinàmica en el seu aprenentatge. Finalment, amb tot això, gràcies a la utilització
de la Web 2.0, l‟alumne interactua en major grau a la xarxa i hi participa activament i
amb més motivació. (Cabero, Llorente; 2007).
Hi ha diferents tipus d‟eines a la Web 2.0. Exposarem les més utilitzades dins l‟àmbit de
l‟educació i els seus usos (Herramientas web 2.0, 2010):
- Agregadors: És un tipus de software que permet subscriure‟s a fonts de notícies
(en format RSS, Atom...). Aquestes eines reuneixen les notícies o històries
publicades a webs i mostren a l‟usuari les webs que han incorporat continguts
nous des de la seva última lectura a aquella pàgina. Exemples de agregadors:
Google Reader, Bloglines.
Usos educatius: Poder informar a través de recerques selectives; accedir a la
informació de manera automàtica; visitar les pàgines que són actualitzades
periòdicament; personalitzar, controlar i organitzar la informació seleccionada.
Exemple: És una eina molt eficient per a que utilitzin els alumnes a l‟hora de
cercar informació d‟un tema de classe.
- Emmagatzematge: És qualsevol format d‟emmagatzematge de dades que no
està fix de manera permanent dins l‟equip. Ens permet disposar en tot moment i
7

10. des de qualsevol lloc dels nostres arxius a través de la web. Exemples d‟eines
d‟emmagatzematge: Box, Dropbox, Livedrive.
Usos educatius: Conèixer com descarregar i pujar arxius entre docent i
alumnat; mantenir accessible un port foli virtual; agrupar, classificar,
emmagatzemar i recuperar la informació necessària; compartir la informació a
través de descàrregues...
Exemple: El docent i l‟alumnat poden emmagatzemar tots els treballs, activitats
o arxius que de classe amb aquesta eina. És molt positiu ja que és més pràctic.
- Àudio i Podscat: Permeten publicar i compartir fitxers d‟àudio. Els que
permeten descarregar-se mitjançant sindicació són els Podscat, amb els que
l‟usuari pot escoltar la seva descàrrega a Internet en qualsevol moment.
Exemples: Odeo, Evoca.
Usos educatius: Realitzar tutories virtuals; publicar i compartir la creació
d‟arxius d‟àudio, suportar l‟aprenentatge d‟assignatures d‟idiomes o música;
fomentar la percepció auditiva; descarregar contes, programes, conferències,
debats, etc. que serveixin de suport a l‟alumnat amb l‟estudi; treballar
vocalització, respiració, entonació i l‟expressió oral...
Exemple: Aquesta eina és una alternativa diferent per a l‟elaboració d‟un tema
de classe, utilitzant àudios relacionat amb el tema tractat i també per practicar
l‟expressió oral.
- Blocs: És una pàgina web periòdicament actualitzada que recopila
cronològicament texts o articles d‟un o varis autors on apareix primerament la
informació més recent i l‟autor té la llibertat de publicar el que cregui pertinent.
Exemples de Blocs: Blogger, WordPress, Edublogs.
Usos educatius: Estudiar els continguts fora de l‟horari lectiu amb una visió
més atractiva i col·laborativa; crear una via on els alumnes poden presentar els
seus dubtes, opinions o suggeriments; suportar la creativitat tecnològica, afegir
diferents medis a l‟estudi, com els vídeos o les imatges...
Exemple: Es pot utilitzar el Bloc a classe com a tauler de notícies per a l‟estudi
dels temes, on el mestre publica l‟informació i els alumnes interactuen lliurant
respostes i treballs.
8

11. - Wikis: Són enciclopèdies a Internet on qualssevol dels seus visitants poden
donar les seves aportacions i escriure articles. Els usuaris també poden modificar
o esborrar texts que comparteixen. No obstant, han sorgit multitud de detectors
que la critiquen per la seva falta de rigor i fiabilitat en alguns casos. Exemples de
Wikis: Wikispaces, Wik.is, Wetpain, Wikipèdia/Viquipèdia.
Usos educatius: Crear vies alternatives de comunicació; avaluar l‟evolució del
treball de l‟alumnat a través de l‟historial de modificacions; compartir idees,
diccionaris, llibres de text, „‟wikis inter classe‟‟ etc.; interactuar amb l‟alumne...
Exemple: El mestre elegeix un tema educatiu i els avalua amb les modificacions
que puguin fer a la informació principal comprovant que han entès el tema.
- Marcadors Socials: Ens permeten emmagatzemar, classificar i compartir
enllaços a Internet. Exemples de Marcadors Socials: MisterWong, Diigo,
Delicious.
Usos educatius: Integrar informació en diferents llocs de la web; potenciar el
treball en equip compartint favorits, agilitzar les recerques amb les etiquetes...
Exemple: Ajuda els alumnes a que no es perdin dins la xarxa amb gràcies a les
etiquetes i els “preferits” a l‟hora de cercar informació que els mestre els hagi
demanat i emmagatzemar-la.
- Presentacions: Permet emmagatzemar les presentacions multimèdia dels
usuaris, publicar-les, compartir-les o també mantenir-les en privat. També es
poden marcar com a “preferits” presentacions d‟altres usuaris, crear contactes,
gestionar grups... Exemples: Slideshare, Slide.
Usos educatius: Enriquir les presentacions; compartir els nostres treballs
permetent comentar-los; publicar presentacions i descarregar-les...
Exemple: És una bona alternativa pel mestre a l‟hora de lliurar l‟explicació del
tema, ja que pot utilitzar, per exemple, el Power Point i fer una presentació
esquemàtica per a l‟estudi de l‟alumnat.
- Vídeo: Permet als usuaris compartir vídeos a través d‟Internet. Els vídeos
s‟emmagatzemen i s‟etiqueten i poden ser descarregats i comentats per altres
usuaris que els visiten. Exemples: YouTube, Blip.tv, Livestream.
9

12. Usos educatius: Utilitzar i també publicar per als altres usuaris vídeos de la Red
per suportar a l‟aprenentatge; crear, organitzar i publicar llistes de reproducció...
Exemple: El mestre pot utilitzar vídeos a classe per mostrar exemples de
l‟explicació o simplement vídeos que expliquin el tema de diferent manera.
- Tractament d’imatges: Permet l‟edició d‟imatges virtualment a través
d‟Internet. Mitjançat eines es pot retallar, crear efectes, còmics, vinyetes...
Exemples de tractament d‟imatges: Picnik, Comiqs, Toondoo.
Usos educatius: Crear històries animades; dissenyar portades, logos, etc.;
convertir les fotografies en pel·lícules, comis, collages...
Exemple: És una eina bastant interessant pels alumnes. Els mestres expliquen
un tema amb animacions d‟imatges i ho fan més atractiu.
- Gràfics i diagrames: Permeten la creació de gràfics i diagrames de forma
online. Destaquen les aplicacions que permeten crear mapes conceptuals, línies
del temps, dibuixos... Exemples: Gliffy, Cmaptools, Dipity.
Usos educatius: Ajudar els alumnes amb el seu estudi amb esquemes i mapes
conceptuals, a visualitzar conceptes, construir estructures cognitives, promoure
la creativitat dels conceptes estudiats...
Exemples: És una eina molt eficient pels alumnes a l‟hora d‟estudiar, gràcies als
esquemes, mapes conceptuals, etc. que ens aporten.
- Fotografies: Permeten publicar imatges a la web via online i compartir-les amb
altres usuaris. Les imatges poden ser públiques o privades, ho decideix l‟usuari
autor de la fotografia. Les imatges s‟organitzen en àlbums on les etiquetes
ajuden la recerca. Exemples d‟eines de fotografies: Flick, Picasa, Panoramio.
Usos educatius: Publicar i descarregar imatges, editar-les, compartir fotos i
àlbums, organitzar les carpetes amb etiquetes...
Exemples: Pot ajudar al mestre per a les seves presentacions del tema amb
imatges relacionades.
10

13. També existeixen altres tipus d‟eines: Cercadors (Technorati, FlickrCC...), de
Comunicació (Palbee, Meebo...), de Cursos en línia (Hikuls, Edu 2.0...), Mapes
(Google Maps, Community Walk...), Música (Yes.fm, Blip.fm, Last.fm...), Ofitmàtica
en línia (Google Docs, Zoho...), Pàgines d’inici (Netvibes, iGoogle...), Xarxes Socials
(SocialGo, Facebook, Ning...), entre d‟altres.
CONCLUSIÓ
La xarxa ha passat de tenir un caràcter privat i selectiu a tenir un caràcter públic, social.
Abans, els usuaris d‟Internet només eren simples espectadors davant la informació, la
qual era intocable. En canvi, avui en dia, qualsevol usuari pot participar, pot interactuar
,compartir, intercanviar idees i establir relacions amb altres. En poques paraules, la Web
2.0 permet a qualsevol usuari accedir i participar a la xarxa.
BIBLIOGRAFIA
Cabero, J.; Lloret, M. (2007) La interacción en el aprendizaje en red: uso de
herramientas, elementos de análisis y posibilidades educativas. A uned.es. Recuperat
Desembre 16, 2012 de:
http://espacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:20547&dsID=interaccion_aprendiza
je.pdf
Cabero, J. (2010). Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?.
Calidad y nuevas tendencias en educación superior a distancia: gestión del
conocimiento y Web 2.0. A unam.mx. Recuperat Gener 4, 2013 de:
http://reposital.cuaed.unam.mx:8080/jspui/bitstream/123456789/2801/1/julio_cabero_e
ducacion20.pdf
Castaño, C., Maiz, I., Palacio, G., Villarroel, J., (2008). Prácticas educativas en
entornos web 2.0. Dialnet. Recuperat Desembre 14, 2012 de:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=344475
11

14. Catálogo de recursos didácticos de la Web 2.0. (2010). Recuperat Desembre 16, 2012
de:
http://herramientasweb20.educvirtual.org/index.php?title=Portada
Del Moral, M. (2007) Una herramienta emergente de la Web 2.0: la wiki. Reflexión
sobre sus usos educatives. A fisem.org. Recuperat Desembre 16, 2012 de:
http://www.fisem.org/web2/union/fisem_antiguo/descargas/9/Union_009_010.pdf
De la Torre, A. (2006) Web Educativa 2.0. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología
Educativa. A edutec.rediris.es. Recuperat Desembre 15, 2012 de:
http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec20/anibal20.pdf
De Haro, J. J. (2008) Las redes sociales aplicadas a la práctica docente. A
dim.pangea.org. Recuperat Desembre 15, 2012 de:
http://dim.pangea.org/revistaDIM13/Articulos/juanjosedeharo.doc
Fumero, A., Roca, G., Sáez F (2007). Web 2.0. Fundación Orange. A coit.es. Recuperat
Desembre 14, 2012 de:
http://coit.es/foro/pub/ficheros/web_2.0_2a164262.pdf
Hernández, P. (2007). Tendencias de Web 2.0 aplicadas a la educación en línea. No solo
usabilidad: revista multidisciplinar sobre personas, diseño y tecnología. Recuperat
Desembre 14, 2012 de:
http://www.nosolousabilidad.com/articulos/web20.htm
Herramientas de la Web 2.0 (2010). Catálogo de recursos didácticos de la Web 2.0. A
Creative Commons. Recuperat Gener 4, 2013 de:
http://herramientasweb20.educvirtual.org/index.php?title=Portada
Marquès, P. (1998). Usos educativos de internet. ¿La revolución de la enseñanza?
Departamento de Pedagogía Aplicada – UAB. A xtec.cat. Recuperat Gener 4, 2013 de:
http://www.xtec.cat/~pmarques/usosred.htm
12

15. Oreilly, T. What is Web 2.0: Design Patterns and Business Models for the Next
Generation of Software. Social science research network. Recuperat Desembre 14, 2012
de:
http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1008839
Ús educatiu d'internet. Tic aplicades a l'educació primària. A ce.uib.es. Recuperat
Desembre 14, 2012 de:
https://ce.uib.es/estudis1213/file.php/10539/Temes/tema4_meu.pdf
13