1. VENUS
A Jaume Elias
Assenyala’m, si et plau, el meu camí Personificació
amb el teu gest mutilat i diví...
¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
Pregunta
retòrica mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu, que només ets bella! Marbre groc,
Personificació no sollat per les llàgrimes ni el foc.
El poema és de l'any 1938 i això ens indica que l'autor ja estava malalt, la
guerra ja havia començat i ell ja havia conegut a "mahalta" (Mercè Figueres), el
seu amor.
El poema va dedicat a Jaume Elias i Cornet que fou un company seu d’estudis i
un amic íntim de la facultat de medicina. Després de la guerra Jaume Elias es
va exiliar a Anglaterra i quan torna a Catalunya va treballar de pediatra.
Com que Jaume Elias coneixia el seu patiment enfront de l’amor a Mahalta.
En aquest poema veiem com s'allunya del conflicte col·lectiu que seria la
guerra, fent un poema totalment d'amor. El poema va dirigit a l'estàtua de
Venus, la deessa de l'amor ("senyora d'una terra morta" = civilització grega),
però més enllà de dirigir-se a una estàtua, entenem que es dirigeix a l'amor en
general.
En la primera estrofa l’autor espera que Venus que és la deessa de l’amor
l’indiqui el camí que ha de seguir per trobar l’amor.

2. En la segona estrofa el poeta es refereix a la seva malaltia ja que ell creu que
com esta malalt és massa tard per enamorar-se i ho reflecteix en la frase:
“aquest temps, massa vell per ser-te amic”
Però també entenen que l’amor pot més que la malaltia i això l’ajuda a
continuar en davant : “perquè saps que dels dos ets la més forta”
En la última estrofa Màrius Torres personifica l’amor en l’estàtua de Venus.
Referent a la mètrica el poema consta de tres estrofes de dos versos el primer i
el tercer per tant son apariats i el tercer de 4 versos.
El poema té una estructura circular ja que acaba i comença amb un apariat.
Tots els seus versos tenen deu sil·labes.
La seva rima és consonant amb l’esquema següent:
AA BCCB DD