Presentació dels poemes "La nit de la Puríssima" i "L'ànima de les flors", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació dels poemes "La nit de la Puríssima" i "L'ànima de les flors", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La nit de la Puríssima", dins de l'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La nit de la Puríssima", dins de l'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
1. Couperin a l’hivern
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits, 12 A
els encongeix les branques, 6 b
una mica de fred a les puntes dels dits 12 A
ens fa veure les tecles més blanques. 9 B
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants, 14 C
ni freda ni poruga 6 d
la música comença, i et salta, entre les mans, 13 C
un ocell que palpita i que juga. 9 D
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís, 12 E
fa tres passes enrera. 6 f
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç 13 E
de més lluny que d’una primavera. 9 F
La poesia “Couperin, a l’hivern (1983) pertany a l’antologia poètica de Màrius Torres
que va publicar amb tanta cura el seu amic Joan Sales.
El tema que tracta aquest poema són la natura i la música dos aspectes molt
importants pel poeta Màrius Torres.
Aquest poema es pot dividir en tres parts:
La Primera part fa una descripció de l’entorn, el poema s’inicia amb una
comparació i ens diu que l’estació de l’any la qual parla el poema és l’hivern
«Com un cel blanc, damunt els arbres adormits» (v.1 i 2) aquí també utilitza
una personificació ja que els arbres no dormen, seguidament el poeta
introdueix la música mitjançant una metonímia «una mica de fred a les puntes
dels dits. Ens fan veure les tecles més blanques» (v.3 i 4).
La segona parla del compositor francès Couperin. Al principi del cinquè
vers utilitza una sinestèsia «la febre pàl·lida» al vers 7 i 8 hi ha dues
figures retòriques una personificació « la música comença i et salta,
entre les mans»(v.7) que significar que el nen comença a tocar, i la
segona figura retòrica seria la personificació del nen o de Couperin « un
ocell que palpita i que juga»(v. 8)
La tercera part s’inicia amb una exclamació i una personificació cap a
Couperin «Màgic ocell!»(v.9) seguidament una personificació a l’hivern,
2. representa que quan el nen toca fa que el fred hivern marxi i comenci la
primavera «L’hivern vençut pel seu encís, fa tres passes enrera. Quan
mor, amb silenci jo torno, més feliç, de més lluny que d’una primavera.»
La natura representa la serenitat i el benestar mitificat del poeta i la música ja
que pels seus pares i per ell era un tema molt important.
Referent a la mètrica aquest poema esta format per tres estrofes de quatre
versos(quartets), aquest poema no té una regularitat mètrica però tots els seus versos
són d’art major menys els segon vers de cada estrofa, respecte a la rima és una rima
consonant encadenada: AbAB, CdCD, EfEF.