Resum de Va de mestresCarta als mestres que comencende Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà                   Marta Hernánd...
A. LECUTRA DEL LLIBREB. ANÀLISI DELS AUTORS, DE L’ESTIL I DEL CONTEXT1. Trajectòria professional dels autors2. Intencional...
exemple d’aquesta intencionalitat quan llegim la frase següent a lapàgina 11 del pròleg: “Educar és alguna cosa així com f...
3. Trets característics de l’estil literari “Va de mestres” s’estructura en diferent capítols que tenen una breuextensió. ...
A mesura que anem llegint ens trobem amb diferents frases que no sonpròpies dels autors del llibre sinó que, pertanyen a p...
puguem, de triar les llavors més beneficioses, de preparar la terra que lesacollirà i de sembrar a tota hora i, sobretot, ...
explicant. Podem avalar aquest convenciment amb moltes raons, peròte’n donarem només una: la màquina, per perfecta que sig...
com ha anat el seu dia... que poder tenir dos cotxes i una segonaresidència.VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONSUn cop finalitz...
Tinc ganes de començar a ensenyar i espero que, dintre de poc puguiarribar a casa i dir: “Mireu, aquests dies la meva part...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Va de mestres 2

4,441 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,441
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
34
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Va de mestres 2

  1. 1. Resum de Va de mestresCarta als mestres que comencende Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà Marta Hernández Reyes 27/10/10
  2. 2. A. LECUTRA DEL LLIBREB. ANÀLISI DELS AUTORS, DE L’ESTIL I DEL CONTEXT1. Trajectòria professional dels autors2. Intencionalitat dels autors i destinataris als quals adrecen la carta.El llibre “Va de mestres. Carta als mestres que comencen” està escrit perJaume Cela i Ollé i Juli Palou Sangrà. Dos mestres que durant aquestsanys que han estat exercint la seva professió, han adquirit la suficientexperiència per publicar un llibre que serveixi d’ajuda per els futursmestres.Després d’haver llegit aquest llibre, podria comparar-lo amb una guiapràctica exclusivament per a mestres, ja que en el transcurs de lalectura, et van donar diferents instruccions per a fer bé la teva feina. Peraixò veiem que la intencionalitat dels autors és bàsicament la de donar-nos consells en diferents situacions, perquè quan ens trobem davantd’una classe ens en podem sortir d’una manera satisfactòria.Els autors ens volen remarcar que, un cop finalitzats els quatre anys deformació estem capacitats per a començar el nostre camí cap a serbons mestres, però no em d’oblidar que és la primera passa d’un llargcamí que ens queda per endavant. Un camí que mai acabarà mentrehi hagin nous nens als qui acompanyar en el seu aprenentatge.En aquest llibre també trobem la intenció per part dels autors de fer-nosveure el paper que té l’alumne i el que té el professor. Els alumnesnecessiten dels professors i aquests necessiten dels alumnes. Endefinitiva, tots som humans i estem en fase de construcció contínua. Elsdos ensenyen i els dos son ensenyats, avancen junts. Podem veure un
  3. 3. exemple d’aquesta intencionalitat quan llegim la frase següent a lapàgina 11 del pròleg: “Educar és alguna cosa així com fer camí amb”.Un concepte que està molt present en tota la lectura és la confiança.Per molt que tinguis grans coneixements, d’alguna o algunes cosesconcretes, si l’ambient no és l’adequat, el professor no té una proximitatamb els alumnes, i no sap explicar-ho de manera clara i amb elvocabulari que requereixi l’explicació (depèn de l’edat dels alumnes),els grans coneixements que un tingui, perdran la validesa, ja que nopodran ser entenedors per els alumnes. Un mestre, com ja em dit amb anterioritat, es troba en una fase deconstrucció i aprenentatge continu. L’educació va molt lligada a lasocietat del moment, per tant, a mi que la societat vagi canviant, elseducadors s’han d’adaptar al mon actual. “Sens dubte, l’educació éscom el riu heracliteu. I més ara, que els canvis porten una intensaacceleració” (pàg. 127)Penso que el més important que ens volen transmetre els autorsd’aquest llibre, sense restar importància a les esmentades ambanterioritat, és que educar no és simplement explicar els coneixementsque tu tinguis i que els alumnes els adquireixin. És més que això. És ajudarals alumnes a obrir-se al mon. A fer que els alumnes a part d’intel·ligents,tinguin uns valor que els dignifiqui com a persones (la importància deldiàleg, de la solidaritat, del respecte...) Aquests valors son els que unbon professor ha de saber transmetre, i això només s’aconsegueixposant-ho en pràctica a una escala més petita, com el que pot ser unaaula.
  4. 4. 3. Trets característics de l’estil literari “Va de mestres” s’estructura en diferent capítols que tenen una breuextensió. El títol d’aquests ens dona una petita idea del tema que estractarà a les pàgines que el formen. La brevetat dels capítols junt ambel llenguatge estàndard que utilitzen els autors, fa que sigui una lecturalleugera i fàcil de seguir. No obstant, en moltes ocasions veiem ques’utilitza vocabulari tècnic del qual en alguns casos ens donen unadefinició precisa (pedagog, acollir, vocació...). I també un vocabularimés col·loquial “El mestre que es crema és el que no sap cap a on va.”(pàg. 42). El to que predomina en tot el llibre, és un to optimista quecausa motivació en el lector.En molts casos s’utilitza la primera persona del plural, ja que molt sovintinclouen el lector a les explicacions. “[...] arriba un dia en què descobrimque ningú no ens ha ensenyat a treballar en equip i que mai no n’hemensenyat als nostres alumnes” (pàg. 51). Aquesta tècnica narrativapenso que ajuda a motivar al futur mestre, ja que el fa sentir més pròxima la professió.Trobem que els autors fan referència a vivències i experiènciespersonals. Una d’aquestes la trobem a la pàgina 61, “Hi ha molts mestresque hem tingut la sort de formar part de claustres en què per sobre deles diferències s’ha enlairat un projecte que ens ha unit [...]”. El fet queels autors obrin les portes d’alguns dels seus records als lectors, fa que escreï un “vincle” més pròxim entre aquests.Els autors en moltes ocasions ens donen consells. Sigui indirectament através d’experiències negatives o positives que ens facin reflexionar iaprendre, o de manera directa com és el cas de la pàgina 37, “Com aprofessionals, cal seguir amb atenció l’oferta de cursos de informacióque impulsa el Departament d’Ensenyament a través dels Instituts deCiències de l’Educació (ICE) [...]”.
  5. 5. A mesura que anem llegint ens trobem amb diferents frases que no sonpròpies dels autors del llibre sinó que, pertanyen a pel·lícules (Unsexemples son El mercader de Venècia de William Shakespeare, pàg.30)), cançons (Alenar, de Maria del Mar Bonet, pàg. 49), poemes (“sehace camino al andar”, d’Antonio Machado, pàg. 11) personalitatsimportants en el mon de la cultura (Una música constante de VikramSeth, pàg. 60), filòsofs (Aristòtil, Heràclit, Parmènides, Sòcrates...) Lafunció d’aquestes frases és fer més entenedor el que els autors estanexplicant en el moment.Veiem que fan referència a una pel·lícula en concret a la pàgina 28,Ça commence aujourd’hui, que el títol d’aquesta encapçala un delscapítols del llibre.Durant el transcurs de la lectura trobem comparacions intercaladesamb el tema que s’està tractant, que fan entendre millor el que s’estàexplicant. Aquests exemples et fan reflexionar aspectes queanteriorment no t’havies plantejat. Un exemple n’és la comparació dePinotxo a la pàgina 19. Tots coneixement la història d’aquestpersonatge, però probablement la majoria no havíem arribat a veure laseva història com ens la plantegen els autors del llibre.C. ANÀLISI DEL CONTINGUT4. Cinc fragments del llibreEl primer fragment que he escollit es troba a la pàgina 29.“La diferència entre la nostra feina i la d’un camperol, per exemple, ésque el camperol sembra i cull en unes èpoques determinades i sap, amés, què collirà. A la nostra feina també sembrem, però no sabem quancollirem ni què collirem. Ara bé, aquesta ignorància, aquestainseguretat, aquesta incertesa, no ens eximeix de sembrar tan bé com
  6. 6. puguem, de triar les llavors més beneficioses, de preparar la terra que lesacollirà i de sembrar a tota hora i, sobretot, amb les acciones méspetites, amb els gestos més imprescindibles”Aquestes línies m’han fet reflexionar sobre el què ha d’esperar un mestrei el quan ho ha d’esperar. Potser un mestre no obté els fruits que esperaen un moment determinat, i potser aquests fruits triguen en arribar, peròpenso que un mestre mai s’ha de donar per vençut, mai ha de tirar latovallola i sempre ha de creure en el que està fent. Potser els fruits noson immediats, però segur que seran futurs si es fa una bona feina.El segon fragment escollit ha sigut l’últim paràgraf de la pàgina 38.“Acabar la carrera no és un punt d’arribada. És un punt d’inflexió, unnou impuls que et portarà a haver de trobar fórmules per millorarconstantment la teva formació. Vols alguna cosa més apassionant queestar sempre aprenent? El mestre culte no és el que vol mostrar sempreque sap moltes coses; aquest és el mestre pedant. El mestre culte és elque accepta els límits del seu propi saber i fa el possible per anar mésenllà d’aquest límit”.Al llegir aquest paràgraf he sentit com si alguna cosa canviés dins meu.M’ha fet pensar en com serà la meva vida un cop finalitzats aquestsquatre anys de formació. Suposo que a la majoria de gent li deu passar,que quan es centra molt en un projecte, no va més enllà. I això és el quem’ha passat a mi. M’he posat una meta, finalitzar els meus estudis demagisteri, però les paraules d’aquest fragment m’han fet anar més enllà.Són unes paraules que m’han servit d’estimulació i a la vegada com aconsell.El tercer fragment escollit està situat a la pàgina 82.“Una cosa sí que volem deixar ben clara: les màquines mai nosubstituiran la nostra feina, tal com nosaltres l’entenem i te l’estem
  7. 7. explicant. Podem avalar aquest convenciment amb moltes raons, peròte’n donarem només una: la màquina, per perfecta que sigui, no téfalda”.Estic totalment d’acord amb l’afirmació que fan en aquest fragment elsautors del llibre. Per molt que el món vagi canviant, que cada cop latecnologia prengui un paper més important a les nostres vides, un bonmestre mai podrà ser substituït per una màquina. Penso que ser mestreés més que tenir coneixement i fer que nens els adquireixin. Unaabraçada, un petó, un t’estimo... això és el que ens diferencia de lesmàquines. I estic segura que aquesta diferència, per molt que lestecnologies evolucionin, sempre serà així.El quart fragment que he escollit el podem trobar a la pàgina 108.“En altres ocasions, allà on nosaltres hi podem veure una abdicació nohi ha altra cosa que un gran –i certament greu- embolic amb els valorsque ens imposa aquesta societat consumista. Un exemple: quan unpare i una mare treballen les vint-i-quatre hores del dia per mantenir unasegona residència i un parell de cotxes i per assegurar una estada al’estranger del seu fill perquè aquest arribi a parlar amb fluïdesa lallengua que toca aprendre. En ocasions, la construcció d’aquest futurtan lluminós i ple d’estímuls sumeix en una espessa boira les necessitatsreals que avui i aquí té aquest fill.”Crec que amb aquest fragment els autors volen fer reflexionar al lectorsobre en què i per què invertim el nostre temps. Crec que és importantque un pare treballi per garantir un bon futur al seu fill. Però a vegadesdonem importància a coses que, si ens parem a pensar, no en tenentanta. Penso que és molt més important i farà que la felicitat (del nens idels pares) augmenti, el dia que sigui més important estar amb un fillfent els deures cada tarda, tenir sempre una estona perquè t’expliqui
  8. 8. com ha anat el seu dia... que poder tenir dos cotxes i una segonaresidència.VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONSUn cop finalitzada la lectura del llibre “Va de mestres” de Jaume CelaOllé i Juli Palou Sangrà, puc afirmar que és un llibre de gran utilitat, nonomés pels mestres, sinó per tot aquell que tingui interès, que necessitinajuda i consells sobre l’educació. Ja siguin pares, mares, mestres,monitors de temps lliure, persones que tracten amb nens...Ha sigut un llibre que m’ha permès endinsar-me en el món del’educació, conèixer aspectes d’aquest mon que per mi erendesconeguts, com per exemple els cursos de formació que impulsa delDepartament d’Ensenyament.Considero que és un llibre que al llegir-lo t’enriqueix molt culturalment, jaque fa referència al cinema, la poesia, la filosofia, el mon de la música,la literatura, els grans filòsofs de la història...L’estil literari que fan servir els autors, crec que és una part fonamentalque fa que el llibre m’hagi agradat tant. En tot moment mostra un tooptimista que fa que el futur mestre senti més motivació pel que estàestudiant i el que serà en un futur.Llegir aquest llibre ha sigut una experiència molt positiva per mi, perquègràcies a que els autors d’aquest m’han deixat compartir amb ells lesseves vivències i experiències, gràcies als consells... m’ha ajudat a seguircreient en el que estic fent. En allò que ara començo i que maiacabarà, el poder i l’orgull de poder ensenyar.
  9. 9. Tinc ganes de començar a ensenyar i espero que, dintre de poc puguiarribar a casa i dir: “Mireu, aquests dies la meva participació a l’escola,la meva feina, és important. Sóc responsable d’aquesta activitat i em fail·lusió saber que tinc un paper rellevant en el que estem fent” (pàg. 52),frase que introdueixen els autors en un dels capítols del llibre.

×