1. UNITAT 2 PAÍS FELIÇ, PAÏSOS FELIÇOS
ULL VIU! UNA MICA DE GEOGRAFIA
Com estàs de geografia? I de lletreig?
1 Llegeix els noms d'aquests països. Busca-hi:
FRANÇA SUÈCIA TUNÍSIA BÒSNIA-HERZEGOVINA RÚSSIA
ESTATS UNITS SUÏSSA GRÈCIA SÈRBIA
ESLOVÈNIA EL SALVADOR BRASIL CROÀCIA
MACEDÒNIA SÍRIA ISRAEL AUSTRÀLIA
NOVA ZELANDA ALEMANYA PAÏSOS BAIXOS
* un que comenci amb s-
* un que acabi amb -s ....................................
* un que contingui ç ....................................
* un que contingui -ss- ....................................
* un que contingui -s- ....................................
* un que comenci per z- ....................................
N'hi ha cap que no tingui ni s, ni ss, ni ç, ni z? ............................
2. Per parelles, un/a dels dos proposa un país i l'altre/a el lletreja. Repetiu l'operació tres o quatre
cops. Per fer-ho més complicat, podeu demanar que el company/a lletregi començant per la dreta.
3. Llegeix aquesta oració en veu alta. A França, els francesos i les franceses són feliços i felices
perquè França és un país feliç. Ets capaç de pronunciar-la ràpidament, com si fos un
embarbussament? Fes el mateix amb tres països diferents. Si ho necessites, consulta un diccionari.

2. DICTATS PREPARATS.
Com treballar?
a.Llegeix durant un parell minuts el text del dictat preparat que correspongui (l’1 o el 2) al final
d’aquesta unitat.
b. Després que el professor/a o un company/a te’l dicti, dóna-li per corregir.
c. Copia tres cops correctament les paraules en què t’hagis equivocat. Si tens més de 10 errors torna
a copiar el text del dictat.
1. L'Enzo té pressa.
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
Nombre de faltes: ………..
Correcció ………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
2. Una reunió de simis.
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
Nombre de faltes: ………..
Correcció
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................

3. PARLEM DE LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA
1.Llegeix aquesta oració del dictat 1 en veu alta, procurant pronunciar ben diferenciadament les
consonants en negreta.
L'Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament.
2. Llegeix aquestes paraules en veu alta. Copia separadament les que sonin com Enzo d'aquelles que
sonin com apressadament. N'hi ha set de cada tipus en total,
cent, camisa, zero, seure, cosa, crisi, plaça, tassa, pinzell, març,anàlisi, tros
/z// /s/
Endinsar brossa
FIXA'T QUE...
La s de rosa s'anomena sonora. Les cordes vocals vibren. Comprova-ho pronunciant aquest so i
posant els dits al coll, a l'alçada de la nou. Això no passa amb la s de rossa, anomenada sorda.
−Completa aquesta informació sobre la s sonora tot fixant-te en els exemples.
Entre vocals s'escriu …......., com per exemple posar, casa, francesa.
A començament de paraula s'escriu …......, com per exemple zona, zoo, zebra.
Després de vocal s'escriu també …........, com per exemple dotze, esmorzar, quinze.
3. Fes el mateix amb la s sorda.
A començament de paraula es pot escriure ….... o …......., com per exemple sortir, saber, silenci,
centre, cigarret, cigonya.
Entre vocals es pot escriure …..... , ….......... o …............ , com per exemple massa, grossa, passar,
acer, recitar, decent, caçador, abraçar, plaça.

4. En posició final es pot escriure …... o …........, com per exemple permís, intens, rus, veloç, descalç,
braç.
4. Completa els espais en blanc d'aquest requadre d'acord amb els que ja ho estan.
gras grassos
grisa
rosses
suïssos
japonesa japoneses
finlandès
seriós
grossa grosses
Pronuncia aquestes sèries d'adjectius diferenciant bé els que tenen essa sonora dels que tenen essa
sorda.
5. Essa sonora o essa sorda? Digues en veu alta les paraules següents abans de completar-
les amb la grafia que correspongui (-s- o -ss-). En cas de dubte, fes servir el diccionari.
Pasti...eria trave...ar precio,,,a proce...ó famo...es irlande...os
expo...ició fra...e ba...e cla...e rique..a pa...eig
cri..i di...abte re..istir bra...a ta...a impre...ora
expre...ió te...i Eivi...a Bra...il malalti...a pa...ar
6. En cadascuna d'aquestes oracions hi ha un error ortogràfic. Corregeix-los.
Necesitem almenys deu euros més per poder-li comprar el regal que volem.
Aquells paisatges anglesos tenen una gran bellessa.
Per expresar-nos fem servir diferents llenguatges, a més de l'oral.
De què et penses disfresar per Carnestoltes?
Estic tan impresionat que no sé per on començar.
A l'avi no li agrada menjar coses estranyes, és de menjar cassolà.
Per bullir la pasta has de fer servir una casola ben grossa.

5. MÉS DICTATS
Com treballar-hi?
a. Copia el que el company/a o el professor/a et dicti.
b. Corregeix-te’l tu mateix/a consultant la pàgina 24 al final d’aquesta unitat.
c. Copia tres cops correctament les paraules en què t’hagis equivocat. Si tens més de 10 errors torna
a copiar el text del dictat.
3. Un caçador d'allò més especial.
……………………………………………….........................................................…………………
…………………………….........................................................……………………………………
………….........................................................……………………………………………
….........................................................…..........
Nombre de faltes …………….
Correcció …………………………………............................................................
………………………………………………............................................................
………………………………………………............................................................
4. Ser feliç és fàcil.
……………………………………………….........................................................…………………
…………………………….........................................................……………………………………
………….........................................................……………………………………………
….........................................................………….
Nombre de faltes …………….
Correcció …………..………………………............................................................
………………………………………………............................................................
………………………………………………............................................................
Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:
- hi ha tretze accents tancats i tres d'oberts
- canvien, amb -nv-
- inoblidable, a partir d'oblidar amb b; les paraules que acaben en -able duen b

6. TOT A PUNT. USOS DEL PUNT.
1. Relaciona cada nom amb la funció.
Punt final Indica l'acabament d'un dels paràgrafs d'un text. Fa que el paràgraf següent
comenci tres o quatre espais més endins i amb majúscula.
Punt i a part Indica l'acabament d'una oració que no està unida amb cap altra. Fa que la
primera paraula de l'oració següent s'escrigui amb majúscula.
Punt i seguit Indica l'acabament d'un text.
1. Encercla amb colors diferents els punts del text següent. Fes servir el blau per al punt i
seguit, el vermell per al punt i a part i el verd per al punt final.
Perdoneu pel retard. Ja tenim Internet, però El grup de “ximps” adults va sortir del recinte
aquí a Tacugama anem molt atabalats. gràcies a en Bruno, que, se suposa, va obrir la
porta! (Ja us deia jo que són molt espavilats!!)
Quin enrenou! No hi ha ningú que descansi ni Van estar deambulant per tot el santuari, i van
una hora seguida! entrar a tot arreu on podien després de rebentar
les portes.
Més o menys ha passat el que us vaig dir per
telèfon. En Bala es passa els dies buscant els Aprofitant l'avinentesa, en Bruno va sortir de
“ximps” que es van escapar i parlant amb les Tacugama i se'n va anar muntanya avall fins a
autoritats i els mitjans de comunicació. una presa que hi ha a uns tres quilòmetres. Allà
es va trobar amb un jeep parat amb quatre
Com que ell estava tan amoïnat i em persones: dos americans i dos locals, el xofer i el
necessitava, vaig optar per tornar i ajudar en tot guia.
allò que pogués.
Pilar Garriga: Un estiu a Tacugama.
3. En cadascun d'aquests minitextos hi falten punts. Col·loca'ls i digues de quina mena són.
a.Van venir molt d'hora Després de saludar, van començar a treballar en silenci durant una bona
estona
b.Quan tinguis el joc, me'l passes, sisplau Tinc tantes ganes de jugar-hi!
c.Va ser una sorpresa molt agradable Vaig arribar a casa, com cada dia, i quan no m'ho esperava,
van treure el pastís Em va fer molta il·lusió

7. TRAIEM PUNXA. COM FER UN TEXT INSTRUCTIU
1. Llegeix en veu alta el text següent. Fes-ho amb un to neutre, com si fossis un locutor/a de
televisió.
INSTRUCCIONS PER POSAR-SE UNA SAMARRETA
Quan arriba l'estiu podem deixar de banda els jerseis i les camises per posar-nos les
anomenades samarretes. Una samarreta és una peça de roba fresca per a la part superior del cos. Té
tres forats que cal no confondre. El forat central, concebut per passar-hi el cap, és més gros i
s'anomena coll. Els forats laterals, tècnicament anomenats mànigues, serveixen per als braços, tot i
que no arriben pràcticament al colze.
Per posar-nos la samarreta cal passar el cap i els braços pels forats alhora. Cal vigilar amb no
ficar el cap per una màniga, o pitjor encara, passar-hi una extremitat inferior (o peu), ja que el
resultat no és gaire elegant.
Un altre error de principiant és posar-se aquesta peça per damunt de l'americana o de l'abric. A
més de no ser tampoc gaire elegant, dóna força escalfor, ja que podem acabar amb tres mànigues,
una damunt de l'altra, cosa poc recomanable a l'estiu.
 Creus que és necessari haver llegit aquest text per posar-se com cal una samarreta? Quina és,
aleshores, la intenció del text anterior? ....................................................................................
2. Escriu un text similar per explicar un d'aquests tres processos. Fes-ho com si l'hagués de llegir
algú que no sap de què li estàs parlant. Explica, si cal, els conceptes bàsics.
a. com fer un entrepà de formatge b. Com obrir la porta de casa c. Com seure al sofà per mirar la
televisió.
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
3. Poseu en comú els vostres textos. Segur que a partir d'ara, amb les instruccions, no us
equivocareu més a l'hora de fer aquestes coses!

8. BALANÇ
Ara que tot just acabes la unitat, és el moment de reflexionar-hi una mica. Respon a les preguntes
següents.
1. Valora de 0 (molt malament) a 5 (molt bé) aquests aspectes del teu aprenentatge.
a. He portat cada dia el material que calia per a la classe.
b. He estat atent/a a les explicacions i activitats.
c. He treballat amb cura a classe i a casa, i em fixo on m'he equivocat.
d. He fet servir alguna estratègia quan he dubtat com s'escriu alguna
paraula.
e. He intentat aprofitar el que aprenc aquí per no fer faltes en altres
assignatures.
f. He col·laborat amb els companys/es.
g.M'he esforçat per fer lletra clara.
2. Copia el nombre de faltes que has comès en cada dictat. Apunta’n el nom.
Dictat 1 ………………………………………………......
Dictat 2 ……………………………………………….....
Dictat 3 ……………………………………………….....
Dictat 4 ………………………………………………....
3. Copia :
* una cosa que hagis après ………………………………………………..........
………………………………………………....................................................
* una activitat que t’hagi agradat …………………………………………….
………………………………………………....................................................
4. Fes una llista amb deu paraules en què ja no t’equivocaràs. Separa-les amb comes.
……………………………………………
…............................................................................................................................................................
........................................

9. TEXTOS PER A DICTAT
1. L'Enzo té pressa.
L'Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament. Pressentia que no tenien gaire
temps, però primer volia comprovar que aquell lloc fos segur. No volia posar en perill els nens.
D'altra banda, no els volia preocupar més del compte. Si passejaven una estona pel la ciutat, es
distraurien. (51 paraules) Laura Baix: La clau Apsu. Barcanova.
2. Una reunió de simis.
Per fi van arribar a un mirador, des d'on podien albirar una panoràmica del bosc tancat. Uns quants
ximpanzés s'estaven enfilats als arbres més llunyans i uns altres eren a l'ombra d'un arbre gros, ben
juntets, com si es reunissin per fer un míting subversiu. (45 paraules). Pilar Garriga: Un estiu a
Tacugama.
3. Un caçador d'allò més especial.
L'Ignasi és un noi ros d'ulls grisos i de braços llargs i pesants, tot i que molt traçut. Viu a Sant
Vicenç del Cim, un poblet d'uns cent habitants escassos, una mica endinsat en la nostra comarca.
L'Ignasi, al poble tothom ho sap, és caçador. Però per caçar no necessita cap fusell, ni tampoc cal
que els cérvols pateixin: és caçador de bolets. En va aprendre de l'avi Llorenç. De ben petit l'Ignasi
era capaç de distingir un rossinyol d'un cep. No li va suposar gaire esforç. Ara bé, cuinar-los ja és
una altra cosa. I ningú com l'àvia Assumpta. (100 paraules).
4. Ser feliç és fàcil.
L’Analí és xinesa, és adoptada, i té dues amigues. Amb un to fresc, divertit i irònic, ens va
explicant el seu dia a dia, que escriu en un diari. Tan bon punt els seus pares adoptius canvien de
casa, la vida de l’Analí es veu alterada per un viatge a la Xina. Aquest viatge serà inoblidable, no
tan sols per conèixer el seu país d'orígen, sinó també per la sorpresa que els pares li amagaven: hi
van a buscar una germaneta per a l'Analí. I així, a través del seu diari, ens parla del viatge, de
l'adopció, de l'idioma, dels menjars, tot des de la seva visió. (107 paraules). Extret de la ressenya del
llibre del mateix títol de Care Santos, www.barcanova.cat

10. DICTAT COMPLEMENTARI
Spelling bee: concursos d'ortografia als països de parla anglesa.
La mecànica és molt senzilla. Els participants en aquesta mena de competicions, sovint nens i
nenes, han de lletrejar paraules. Originaris dels Estats Units, en l'actualitat se'n fan sobretot al
Regne Unit, a Austràlia i al Canadà. El primer guanyador d'un concurs de lletreig oficial va ser
Andrew Smith l'any 1925. Hi ha qui critica que les paraules que es lletregen són poc habituals i que
sovint no cal ni entendre-les per aconseguir els premis subministrats pels patrocinadors Però sigui
com sigui, aquests concursos són d'allò més populars i atrauen l'audiència i els anunciants. (94
paraules). Adaptat i traduït de l'article Spelling bee (Wikipedia en anglès)