1. EXPERIÈNCIES
Joan Bustos Llegendes d’ara. Les llegendes Didàctica de la llengua i la literatura/ESO
urbanes com a recurs d’expressió
a l’ESO
Sovint, és tasca difícil aconseguir que l’alumnat lle- i en certa mesura guien, la socialització diovisual de qualitat irregular en el subgè-
geixi, s’expressi oralment i per escrit i fins i tot que dels joves i les joves. Aquestes llegendes nere fílmic de terror teen ager1.
escolti les ensenyants i els ensenyants. Però la situa- duen a terme una funció similar a la que Cal no oblidar, per últim, que tot
ció es capgira si bandegem terminologia (marc na- tenen els contes tradicionals en l’àmbit aquest imaginari imprecís, amenaçador i
rratiu, ordre cronològic, punt de vista) i recuperem el infantil. Perquè a partir de l’adolescència proper alhora, és un camp adobat per a
plaer de compartir angoixes mitjançant històries —que sembla que comença més aviat i la fantasia. Per escoltar, per reproduir
reals: «L’altre dia, una amiga de la meva cosina era al s’estén més temps— ja no estem per ro- l’error dels altres —que no és poca cosa
súper i tenia al davant un senyor que semblava es- manços ni encara menys per qüentos. per al professorat de llengua— i perquè
tranger…». I si …? Les llegendes urbanes presenten n’aprenguem tots plegats.
unes coordenades imprecises però prope-
Què són les llegendes urbanes? res i ens arriben com a fets veraços. Quan Trets bàsics de les llegendes urbanes
Per què és important fer-les algú ens assegura que al cosí d’un cone-
servir a classe? gut li van haver d’extreure una incisiva (o 1. Terme encunyat per Jan Brunvand
una ungla) de rata després d’haver men- (vegeu Ortí i Sempere a la bibliografia).
Sovint, se sent a parlar arreu de la jat en una hamburgueseria, no fa més 2. Oralitat: de boca a orella.
3. Migració < transmissió oral.
pèrdua o de la crisi de valors en el món que (re)transmetre un missatge sublimi-
4. Renovació constant mantenint-ne els
actual, i aquest menysteniment afecta nal en contra de l’american way of life. elements bàsics.
sobretot, diuen, el jovent. Resulta sor- Aquests relats són històries reconeixi- 5. Marc narratiu impossible de compro-
prenent, però, constatar que afirmacions bles que presenten detalls misteriosos per var: «Va passar fa poc en un supermer-
d’aquesta mena es remunten ja a les ins- il·lustrar pors atàviques. I una manera de cat del Masnou».
cripcions cuneïformes. Perquè cada ge- conjurar la por de contreure una malaltia, 6. Afany de versemblança.
7. Desenllaç sorprenent.
neració entra en conflicte amb l’anterior sortir a la nit o ser assassinat per un psicò-
8. Il·lustració de valors, pors i desitjos de
per la distància que separa els sistemes pata, de créixer en definitiva, és parlar-ne i la societat que les crea i les transmet (>
de valors respectius. saber a què s’exposa un si no va amb els deducció moral).
Davant d’aquesta desorientació, ulls ben oberts. A més d’aquesta atracció 9. Temes recurrents: vampirisme, conse-
crisi o subversió de punts de referència, no exempta de morbositat (un factor extra qüències nefastes de la sexualitat, de la
han sorgit uns relats (vegeu-ne les ca- per als nois i les noies adolescents), les lle- tècnica i de l’abandonament dels rols
tradicionals.
racterístiques al requadre) que alliçonen, gendes urbanes reben un tractament au-
53 | Guix Núm. 293. P. 53-57. Març 2003

2. EXPERIÈNCIES
Didàctica de la llengua i la literatura/ESO
Objectius i punt de partida de la
nostra proposta de treball
Dintre del crèdit variable «Narrar i
descriure», hem dut a terme, durant el
primer trimestre d’aquest curs, una expe-
riència al voltant de les llegendes urbanes.
La pretensió era que l’alumnat en
conegués algunes per aprofitar un tema,
aparentment inesgotable, per a l’expressió.
Un cop (re)coneguts uns quants d’aquests
relats (a través de recerques a Internet i
d’un treball de camp que s’explicarà tot
seguit), vam analitzar-ne l’estructura i fi-
nalment vam gaudir, no sense que alguna
vegada se’ns regirés la consciència,
d’una sessió múltiple de relats (orals, per a
tothom, i escrits només per al professor).
Molts dels nois i noies no coneixien
el terme, però sí que havien sentit alguna tallavis al mirall del lavabo. Després d’es- blants o senzillament simbòlics, a alguns
de les tres històries amb què vam comen- coltar aquests relats amb una atenció que això no els va quedar clar ni en l’avaluació
çar l’activitat. Amb un fons musical ade- voldríem que fos constant i no excepcio- inicial ni en acabar l’experiència.
quat (llegiu-hi la banda sonora de nal, es va dur a terme una posada en La prova de foc per al fenomen tot
qualsevol pel·lícula de misteri o de terror comú. Hi havia alumnes que coneixien va- just batejat va ser constatar, en un bus-
teen ager), van escoltar les veritables his- riants dels relats. D’altres, empassant saliva cador d’Internet, els arxius que contenien
tòries de l’autoestopista fantasma, del noi amb dificultat, afirmaven conèixer algú els termes llegenda urbana, leyenda ur-
a qui extirpen un ronyó després d’una nit relacionat amb la història o, si més no, les bana, urban legend i légende urbaine. I la
atapeïda o d’aquell —era el mateix?— que coordenades espaciotemporals del fet. Si magnitud de tot plegat convidava a lle-
troba un missatge terrible escrit amb pin- els relats són veritat, mentida, versem- gir-ne unes quantes. Per documentar-
54 | Guix Núm. 293. Març 2003

3. EXPERIÈNCIES
Didàctica de la llengua i la literatura/ESO
Havíem explicat a basta- se…, i per passar una www.urbanlegends.com) era arbitrària i A l’hora de revisar la tasca realit-
ment que, tot i les aparen- estona terroríficament responia només a la intuïció que serien zada, vam incidir en com s’havien sentit
ces, les llegendes urbanes divertida. (re)coneguts per molta gent. fent de reporters i si havien estat capaços
són relats falsos —amb la
qual cosa exemplificàvem Treball de camp Enquesta: «Coneixes aquestes notícies curioses?»
que cal ser crític amb el que L’alumnat va as-
ens diuen, vingui d’on vingui sumir el paper investi- Nom: Edat: Comentaris (les coneix /
no les coneix; variants)
gador amb la gravetat
que s’adeia amb el cas. 1. La dona blanca que dóna a llum a un infant negre
Informats de la naturalesa misteriosa del
tema i del paper pioner que estaven 2. Hi ha caimans a les clavegueres de les grans ciutats
duent a terme (ignorem si és veritat, però
3. No hi ha enterraments de xinesos
se’ls va dir que no hi havia cap treball so-
bre llegendes urbanes en l’àmbit de se- 4. Una dona va ser ingressada a urgències perquè lite-
cundària), vam acabar de reblar l’interès ralment no es podia separar del seu amant
amb un toc de complicitat. Es tractava
d’entrevistar cinc coneguts, d’edats i 5. Campanya per il·lusionar un nen malalt terminal
contextos variants, i demanar-los que
6. Distribució de droga a la sortida de les escoles en
comentessin deu notícies curioses (vegeu forma de calcomanies
l’enquesta2). La mentida era conscient:
havíem explicat a bastament que, tot i 7. Un musulmà agraït avisa d’un possible atemptat
les aparences, les llegendes urbanes són terrorista d’Al-Qaida
relats falsos —amb la qual cosa exempli-
ficàvem que cal ser crític amb el que ens 8. L’ajuntament dóna diners i pisos als immigrants
diuen, vingui d’on vingui—. Per últim, l’e- 9. La dent de rata a l’hamburgueseria
lecció d’aquests relats i no uns altres dins
de l’inventari aparentment inesgotable 10. El donant involuntari de ronyó
de llegendes urbanes (vegeu només
55 | Guix Núm. 293. Març 2003

4. EXPERIÈNCIES
Didàctica de la llengua i la literatura/ESO
d’explicar-se correctament. Va resultar així com algunes pistes per a l’explicació que anava traduint sobre la marxa. La
sorprenent que molts dels enquestats oral (ús de notes amb la informació essen- falta de costum de parlar en públic, en un
acabessin espontàniament la notícia que cial, la importància de les pauses i del to registre estàndard, així com els nervis, van
se’ls referia i que n’oferissin variants (co- de veu d’acord amb el contingut). fer que en més d’una ocasió la història fos
ses de la transmissió oral!). Gairebé totes El dia de la presentació del treball més confusa del compte. Amb tot, va ha-
les situacions eren conegudes. Cal desta- va coincidir casualment amb la Castan- ver-hi qui va desvelar una vocació artís-
car-ne especialment la 1, la 3, la 6 i la 7. yada, que cada cop més s’associa amb la tica, retroalimentada per la inquietud
Si aquestes són les històries més conegu- festivitat de Hallowe’en. La disposició de provocada en l’audiència.
des i per tant més difoses, ¿es podia fer l’alumnat va ser en cercle, a les fosques, i Els treballs escrits van presentar els
una anàlisi (tot i que parcial i incompleta) per atorgar encara més solemnitat (aca- defectes i les virtuts de la majoria d’e-
del que preocupa la gent entrevistada? dèmica) a l’acte, se’n van enregistrar les xercicis d’expressió escrita: falta de revi-
Seria just fer-ne una extrapolació i gene- intervencions. Van caldre dues sessions sió ortogràfica i lèxica, incoherències,
ralitzar les pors de la nostra societat? perquè els vint-i-dos nois i noies expo- vacil·lació en l’ús de registres, (excessiva)
sessin les seves històries. Alguns, malgrat espontaneïtat…
Treball final els nervis, van demanar poder-ne explicar A l’hora de valorar el fenomen i el
Havent treballat el concepte i les més. No va ser necessari demanar l’aten- propi treball, l’alumnat va demostrar que
seves característiques, havent vist també ció dels assistents en cap moment. I el si- havia entès que les llegendes urbanes te-
la incidència gens menyspreable del fe- lenci que va acompanyar determinades nen una estructura comuna i un mis-
nomen i havent llegit unes quantes lle- intervencions va ser ben explícit. satge moral. Diuen que no se les creuen
gendes urbanes, calia posar-se mans a per irracionals, però en el fons, sí. I pel
l’obra. Se’ls demanava que en pouessin que fa a les preferències, es decanten
cinc d’Internet i que es preparessin per Valoració del treball per les macabres, sobretot una que po-
explicar-ne una oralment, davant del dríem intitular Véns a jugar amb mi? i la
grup, i que en redactessin una altra per Malgrat l’excel·lent predisposició i de les bessones que, atropellades, es re-
lliurar-la al professor. documentació, no totes les narracions encarnen en les seves germanetes.
Vam donar pautes sobre l’estil, el van ser satisfactòries. Va haver-hi qui es «M’ha agradat molt fer aquest tre-
punt de vista, l’ús de connectors, els temps va limitar a llegir una història inquietant, ball, perquè era una manera d’enganyar
verbals i les coordenades del text narratiu, trobada en un lloc web hispanoamericà, la gent i saber què la preocupa», explica
56 | Guix Núm. 293. Març 2003

5. EXPERIÈNCIES
Didàctica de la llengua i la literatura/ESO
en Jordi al seu full d’autoavaluació. No gend, la paròdica i intertextual Scary mo- ORTÍ, A.; SAMPERE, J. (2000): Leyendas ur-
diguem que el jovent no té valors. vie i les seves segones parts. Els mateixos banas en España. Barcelona. Círculo de
títols són una declaració de principis i to- Lectores.
HEM PARLAT DE: thom sap a què ha d’atenir-se. Llocs web
. Didàctica de la llengua i la literatura. 2. Remetem a ORTÍ i SAMPERE (bibliogra- www.absurddiari.com (en català)
. Expressió oral i escrita. fia) per als detalls de cadascuna d’aquestes www.urbanlegends.com (en anglès)
«veritables» històries.
Notes Referències bibliogràfiques Joan Bustos
1. Gènere que no és nou, però que té una «Cómo explicar una leyenda urbana». El Escola Mare de Déu de Lourdes. Mataró
certa puixança actual: Scream Urban Le- Jueves, núm. 1.137, 10-16 de març de 1999. jbustos@pie.xtec.es
57 | Guix Núm. 293. Març 2003