UD ESO

UNITAT DIDÀCTICA
LES FUNCIONS DE RELACIÓ
HUMANA
EL VIATGE DE L’ESTÍMUL SENSORIAL
3r ESO
Maria Espelt i Anna Sellarès
Mentora: Eulàlia Duran
Institut Francisco de Goya – Barcelona
Màster Formació al Professorat UPF - UOC

La funció de relació humana M. Espelt i A. Sellarès

1
ÍNDEX
1. Presentació ................................................................................................................. 3
2. Programació de la UD................................................................................................ 3
2.1 Cicle, nivell i matèria............................................................................................... 3
2.2 Continguts............................................................................................................... 3
2.3 Consideracions al voltant dels continguts.............................................................. 4
2.4 Context d’aprenentatge i d’aplicació ...................................................................... 4
2.5 Treball per competències ....................................................................................... 5
2.6 Objectius generals .................................................................................................. 7
2.7 Seqüència d’activitats............................................................................................. 7
3. Criteris generals d’atenció a la diversitat.............................................................. 12
4. Criteris generals d’avaluació .................................................................................. 12
5. Connexió amb altres matèries................................................................................ 13
6. Annexos..................................................................................................................... 13
Annex 1 - Dossier per l’alumnat ................................................................................. 14
Annex 2 - Preguntes “actitudinals” ............................................................................. 33
Annex 3 - Enigmes...................................................................................................... 34
Annex 4 - Normes del joc ........................................................................................... 35
Annex 5 - Preguntes idees prèvies ............................................................................ 36
Annex 6 - Mapa conceptual........................................................................................ 37
Annex 7 - Esquelet...................................................................................................... 38

2

3
1. Presentació
La següent Unitat Didàctica que es presenta forma part de l’assignatura de Biologia i
Geologia de tercer curs de la ESO, i se centra en les funcions de relació humana. En
aquesta es pretén treballar el viatge de l’estímul sensorial des que és percebut pels
receptors sensorials, s’integra en els centres de coordinació i emet una resposta a través
del sistema locomotor o el visceral.
Aquests continguts es treballen en 8 sessions, la darrera de les quals es reserva per a
l’avaluació final del coneixement adquirit pels alumnes. En les altres sessions, es
presentarà el material en forma de joc, pel que es vol potenciar les virtuts i potencialitats
de la gamificació en l’educació i l’ensenyament, en aquest cas de les ciències.
2. Programació de la UD
2.1 Cicle, nivell i matèria
Aquesta seqüència didàctica correspon al tercer curs de l’Educació Secundària
Obligatòria de l’assignatura de Biologia i Geologia, segons el Decret 187/2015.
2.2 Continguts
En aquesta unitat didàctica es treballen els continguts al voltant de la funció de relació
humana en termes general per a aconseguir que l’alumnat tingui una idea global
d’aquesta i el seu aprenentatge sigui més significatiu. Per això, es treballen:
● La funció de relació és una de les tres funcions necessàries dels éssers vius,
juntament amb la nutrició i la reproducció.
● La funció de relació permet l’intercanvi d’informació entre un ésser viu, amb ell
mateix i amb el seu entorn, tant actors biòtics com abiòtics.
● Els éssers vius només reaccionen a aquells estímuls que poden percebre a
través dels seus òrgans sensorials, que són cinc en els éssers humans: la vista,
l’olfacte, el gust, l’oïda i el tacte.
● La informació rebuda és interpretada pels sistemes de coordinació de
l’organisme (sistema endocrí i sistema nerviós), que elaboren una resposta que
viatja fins l’òrgan efector encarregat d’executar-la. Aquesta resposta pot ser
motora o glandular.
En quant a continguts que el currículum marca, del bloc de “respostes del cos” es
treballen amb més profunditat els termes marcats en cursiva:
● Estímuls físics i químics, resposta del cos humà. Característiques dels receptors
cel·lulars, òrgans dels sentits.
● Sistema nerviós. La neurona, centres nerviosos i nervis. Òrgans coordinadors de
diferents respostes. Factors que afecten la salut mental.
● L’aparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relació entre
morfoanatomia i moviment. Estímuls que desencadenen respostes motores.
Prevenció de les lesions més freqüents.
● Sistema endocrí com a efector de respostes del cos. Equilibri hormonal i
trastorns més freqüents. Hormones com a activadores i inhibidores de funcions.

4
2.3 Consideracions al voltant dels continguts
2.3.1 Què han fet abans
A primer d’ESO es treballa la funció de relació dels animals, però no es fa un enfoc
específic de com és aquesta en l’espècie humana.
D’altra banda, en el curs de tercer d’ESO es treball la nutrició des del punt de vista dels
sistemes que intervenen: l’aparell digestiu, el respiratori, el circulatori i l’excretor, i des
del punt de vista de la dieta i l’alimentació. En aquest curs també treballen la cèl·lula i
l’organització dels éssers vius.
2.3.2 Idees prèvies - concepcions alternatives
La bibliografia sobre concepcions alternatives sobre aquest tema específicament, no és
molt extensa. Aquí s’anomenen algunes d’elles:
- És habitual una certa confusió entre el concepte de receptor i òrgan dels sentits, ja
que tots els òrgans dels sentits contenent receptors sensorials, però no tots es
localitzen en òrgans especialitzats.
- Hi ha la creença que l’esquelet està constituït per matèria inerta i no viva.
- L’esquelet pot no relacionar-se amb el moviment, sent únicament concebut com a
suport estàtic.
- Se sol pensar que la llengua és un múscul per ella mateixa, quan en realitat
simplement en conté un.
2.3.3 Què faran després
En quant a la part de biologia, un cop acabem la nostra UD, començaran el tema de
reproducció. Si tot va segons lo previst, podran començar el temari de geologia,
introduint el tema de processos geològics externs.
Hem de tenir en compte que aquest any serà l’últim any en el que molts alumnes treballin
les ciències naturals, ja que el següent curs tenen l’opció de triar la branca únicament
de lletres.
2.4 Context d’aprenentatge i d’aplicació
S’intenta despertar la motivació de l’alumnat a través de la gamificació, de manera que
l’aprenentatge dels continguts científics queda emmascarada en forma de joc i, per tant,
més dinàmica i engrescadora.
Es divideixen els alumnes en grups base de 3-4 persones i es reparteixen rols dins del
grup: el secretari, el portaveu, el responsable de material i el responsable de mantenir
l’ordre i el silenci. Aquests rols són rotatius perquè tots coneguin els papers i s’impliquin
en la dinàmica del joc des de diferents punts de vista.
Cada grup ha d’anar realitzant les tasques que s’encomanen al llarg de les sessions,
tant de manera individual com grupal, i així guanyar punts per anar avançant a la taula
de posicions. En aquesta es representen els punts dels diferents grups de classe, que
són el resultat de la suma de la mitjana de les tasques individuals de cada integrant i de
les tasques grupals.

5
Tipus de tasques amb les que es troben els alumnes:
- Individuals: a cada sessió han de respondre les preguntes del dossier (annex
1) corresponents al contingut que s’està treballant, que són susceptibles a sortir
a l’examen. Les docents recollim un dossier a l’atzar per grup per tal de puntuar
el treball de cada alumne i així poder calcular els punts per cada grup.
També hi ha tasques individuals que depenen de l’actitud de l’alumne/a (annex
2). Aquestes es donen cada setmana. En cas que l’actitud sigui positiva, la
realització de la tasca només suposa guanyar punts; en cas que sigui negativa,
si es fa malament es perden punts i, per tant, es fan perdre al seu grup, en cas
que es realitzi de forma correcta, no podrà aconseguir tants punts com l’alumne
amb una bona actitud.
- Grupals: cada setmana es presenta un enigma que han de resoldre
conjuntament (annex 3). A més, al final de la UD es juga al “pregunta-resposta”
per equips amb el grup classe, a través de l’aplicatiu Kahoot.
Aquesta metodologia està reflectida en les “normes del joc” (annex 4), les quals haurem
redactat prèviament, però es consensua la seva posada en acció amb els alumnes
abans de penjar-la a l’aula, de manera que ens assegurem el seu compliment. Estaran
penjades al suro de la classe, juntament amb la taula de posicions, procurant promoure
el compromís dels alumnes amb el joc.
De la mateixa manera que la metodologia introdueix contingut d’una manera fora de la
tradicional, la manera d’avaluar els alumnes també ho ha de ser. Aquesta es basa en
les pròpies regles del joc, en el que els punts que es van guanyant es tradueixen en
nota, tant en el cas de les tasques individuals com en el de les grupals - en cas que no
hi hagi cap queixa o indici que ens indiqui que algun/a alumne/a no ha treballat igual que
la resta del grup.
2.5 Treball per competències
2.5.1 Competències transversals
En aquesta unitat es treballen les tres competències transversals de l’etapa educativa:
- Competència comunicativa: el llenguatge és el vehicle per a la informació, la
comunicació i la construcció del coneixement. Un bon hàbit lector s’ha de treballar
des de totes les assignatures i moments. Es desenvolupa aquesta activitat amb la
lectura comprensiva dels protocols de les pràctiques i de les preguntes del dossier
a completar, així com l’habilitat redactora amb el disseny de preguntes per al joc
final.
- Competència digital:
- Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital
adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans
digitals. Alguns dels enigmes els hauran de resoldre a través d’una cerca
crítica i contrastada a través de la xarxa.

6
- Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a
l’ergonomia per a la prevenció de riscos. Es treballen els hàbits saludables,
en aquest aspecte de les TIC, a nivell de la salut visual i postural.
- Competència personal i social. Conviure i col·laborar de manera adequada per
la realització de les tasques de grup, respectar els companys i les companyes en
les intervencions i respectar els torns de paraula.
2.5.2 Competències específiques
Pel que fa a les competències específiques, en aquesta unitat didàctica es treballen
dues de les quatre dimensions de l’àmbit cientificotecnològic: indagació de fenòmens
naturals i de la vida quotidiana, i salut.
- Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics
des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament
dels fenòmens naturals. Tota la unitat didàctica gira sobre el model de relació en
l’ésser humà, en què els estímuls són percebuts per l’organisme, el qual integra la
informació en els seus sistemes de coordinació que emeten una resposta
controlada i adaptada a l’estímul inicial.
Continguts clau: CC9. Model de cèl·lula, CC10. Model d’ésser viu, CC16. Teories
i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència, CC28.
Funció de relació. Resposta immunitària. Substàncies addictives.
- Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de
ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la
comunicació d’investigacions experimentals. En la pràctica 2 es planteja un
disseny experimental que ells mateixos han d’elaborar, de manera que els
alumnes s’apropen a la manera de treballar dels científics en la resolució de
problemes, les destreses i els procediments propis de la indagació científica.
Continguts clau: CC10. Model d’ésser viu, CC15. Fases d’una investigació.
Disseny d’un procediment experimental.
- Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el
raonament científic. En la primera sessió pràctica, i també a partir dels enigmes,
es vol donar resposta a preguntes de fenòmens que són rellevants per ells. Es
treballa com poden donar-li una explicació de manera científica a partir dels
models que ha construït la ciència sobre el funcionament del cos humà, sobretot
en quant a captacions d’estímuls i reacció envers als mateixos.
Continguts clau: CC10. Model d’ésser viu. CC28. Funció de relació. Resposta
immunitària. Substàncies addictives.
- Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració
i validació del coneixement científic. Els alumnes treballen en grup com a
procediment bàsic en la ciència, a més han d’utilitzar en alguns moment la seva
imaginació i creativitat per a resoldre problemes i construir coneixement.
Continguts clau: CC16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques.
Ciència i pseudociència.

7
- Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell
individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de
detecció i resposta del cos humà. Conèixer com funciona el nostre organisme i
quines conductes i hàbits hem de seguir per dur un estil de vida saludable que
cuidi el nostre cos és important i es treballa en moltes de les sessions, tant de
manera directa com indirecta.
Continguts clau: CC9. Model de cèl·lula, CC10. Model d’ésser viu, CC28. Funció
de relació. Resposta immunitària. Substàncies addictives.
2.6 Objectius generals
2.6.1 Objectius conceptuals
● Reconèixer la funció de relació com una de les tres funcions bàsiques dels
éssers vius, juntament amb la nutrició i la reproducció.
● Interpretar el viatge que fa un estímul sensorial des de que és percebut pels
receptors fins que és responsable d’una resposta adaptada.
● Identificar els tipus i les funcions dels receptors sensorials presents en l’ésser
humà.
● Identificar els components i les funcions de l’aparell locomotor humà.
2.6.2 Objectius procedimentals
● Aprendre a treballar en grup de manera cooperativa.
● Conèixer les fases de la construcció del coneixement científic per aplicar-les en
una mini-recerca.
2.6.3 Objectius actitudinals
● Ser capaç d’utilitzar el llenguatge científic per comunicar-se i elaborar discursos
lògics.
● Respectar els companys, permetent la creació d’un bon clima d’aula.
● Mostrar una actitud activa i curiosa respecte els continguts a treballar.
2.7 Seqüència d’activitats
Aquesta unitat didàctica es planteja a través del joc, en el que els alumnes han d’anar
aconseguint punts gràcies a la realització de diferents tasques.
Sessió 1 (teoria)
Com s’ha explicat, aquesta UD empra la gamificació com a eina a l’aula, així que en
aquesta sessió es fa una introducció a la metodologia que seguiran al llarg del pròxim
mes. Es presenten les normes del joc, acabant de pactar amb l’alumnat si hi estan
d’acord o no. Les pengem a l’aula, en una lloc ben visible per tothom, per tal de promoure
una actitud activa i participativa dels alumnes.
Dintre de les normes es parla sobre quins són els criteris d’avaluació, de manera que
poden saber com seran puntuats des del primer dia. També s’explica quin pes té cada
una de les parts que es duran a terme al llarg de tota la UD.
Un cop s’hagi explicat tota la metodologia del joc, se'ls informa dels grups amb els que
hauran de treballar i quins seran els rols que hauran de realitzar. Aquests grups estaran

8
prèviament formats per les docents seguint uns criteris específics que es descriuen a
l’apartat “4. Criteris generals d’atenció a la diversitat”.
Tota aquesta explicació sobre la metodologia, criteris d’avaluació i formació de grups,
tindrà una durada aproximada de 10 minuts.
Seguidament es fa una exploració de les idees prèvies de l’alumnat envers aquest temari
(10’). Es realitza a través d’un diàleg socràtic en què es plantegen un seguit de preguntes
sabent quines són les concepcions errònies que els i les alumnes solen tenir. Podeu
veure’n algunes d’elles a l’annex 5.
Un cop introduït el tema amb el diàleg anterior, es presenta el tema amb l’ajuda d’un
mapa conceptual (annex 6) (15’). Aquest mapa descriu en termes molt generals el que
es treballarà a l’aula en quant a contingut. És a través de les diferents sessions que ells
mateixos podran anar omplint-lo, a mesura que els seus coneixements sobre la matèria
augmentin. També hi ha un apartat inicial de preguntes al dossier que els alumnes
hauran de contestar.
A més, en aquesta sessió es comença a introduir la part d’òrgans sensorials (15’).
Ajudant-se d’una presentació Power Point, de l’explicació de les docents i del llibre, els
alumnes poden començar a omplir el mapa conceptual i a contestar algunes preguntes
del dossier.
Objectius d’aprenentatge
- Conèixer la metodologia i criteris d’avaluació que s’utilitzarà.
- Comprendre el viatge de l’estímul nerviós: recepció - integració - resposta.
- Assolir coneixements bàsics sobre la funció de relació i òrgans sensorials.
Sessió 1 (pràctica)
Es comença la sessió projectant el mapa conceptual (5-10’) que entre tots anem
construint al llarg de les sessions, a nivell grup-classe. Un cop repassada la idea general,
es focalitza en els òrgans dels sentits.
Aquesta sessió pràctica l’anomenem “Experimentem amb els sentits”, en la qual es
treballen aquests d’una manera més manipulable (40’). L’objectiu és que reconeguin els
òrgans dels sentits i les seves capacitats i limitacions, que siguin conscients que els
éssers humans podem percebre certs estímuls però que n’hi ha d’altres que nosaltres
no podem però altres éssers vius sí.
- Conèixer i experimentar la presència d’un punt cec en la vista.
- Explicar que el sentit del gust i el de l’olfacte estan íntimament relacionats.
- Experimentar i identificar la distribució dels gustos a la llengua.
- Descriure el camp auditiu humà.
- Identificar zones del cos més sensibles al tacte.
- Treballar en grup per resoldre les activitats i experiències.

9
Per dur la pràctica a terme, se separen els alumnes en grups de tres (els equips del joc).
El laboratori es distribueix físicament de manera que s’aconsegueixen 5 racons, un per
cada sentit: la vista, l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda. Es proposa una activitat per cada
racó que els alumnes han de treballar en grup i contestar una pregunta a mode de síntesi
(Pràctica 1 al dossier de l’alumne/a). Al final de la sessió es fa una posada en comú amb
tots els alumnes i es resolen dubtes que hagin pogut tenir.
El treball és força autònom a nivell de grup, tot i que els docents estan a l’aula per
orientar, guiar i resoldre les dificultats que es presentin.
Sessió 2 (teoria)
En aquesta sessió es tracta la part d’òrgans efectors i de sistemes de coordinació.
S’utilitza de suport una presentació de Power Point per tal de que els i les alumnes
puguin anar responent les preguntes del dossier (40’). Aquesta tasca es realitza de
forma conjunta tota la classe i les docents, a través de voluntaris o escollint els alumnes
que respondran les preguntes en veu alta. No s’avalua la resposta que es doni a l’aula,
però sí la que acabin escrivint al dossier, que sumarà punts o no a cada grup (es
recolliran i corregiran els dossiers).
S’encomana una tasca individual molt especial (10’): el muntatge d’un esquelet de
paper, que serà com “el seu germà petit”. Se’ls proporciona un full DIN-A3 a cada alumne
amb dibuixos de tots els ossos del cos (annex 7). Hauran de retallar-los, posar el nom
de cada os i enganxar-los amb fils, anelles o similar de manera que l’esquelet sigui
mòbil, vigilant que l’anatomia del mateix sigui la mateixa que la d’un humà sa físicament.
A l’apartat del dossier dedicat a aquesta activitat, hauran d’identificar totes les
articulacions, fent referència al seu esquelet de paper.
Un cop entregada i avaluada (en la darrera sessió), se’ls hi tornarà l’esquelet, que
podran vestir i adornar al seu gust per penjar-lo a l’entrada de l’institut. Aquesta part no
entra dins de l’avaluació. Els esquelets del grup guanyador podran lluir una corona que
les docents entregarem al final de la UD.
- Conèixer els mecanismes nerviosos de coordinació estímul - resposta
- Reconèixer les funcions efectores dins de la funció de relació: l’aparell locomotor
i el sistema glandular.
- Identificar els ossos com un dels components de l’aparell locomotor, juntament
amb els músculs i les articulacions.
En aquesta sessió es treballen els ossos, les seves parts i els seus components: “Com
són els ossos?”. Els alumnes s’agrupen de tres en tres i comparteixen material. Se
segueix la pràctica amb tota la classe però tenen moments de treball en grup.
- Identificar els ossos com un dels components de l’aparell locomotor.
- Observar i identificar les parts d’un os llarg de vedella.

10
- Elaborar un disseny experimental que permeti analitzar els materials que
componen els ossos.
La sessió es divideix en dues pràctiques. La primera (15-20’) es basa en identificar les
principals parts d’un os llarg (diàfisi, epífisi, teixit ossi compacte i esponjós, cartílag
articular), tant sobre un esquema a partir d’un text com amb l’observació directa d’un os
llarg de vedella o de pollastre. Els alumnes contesten les preguntes en grup i després
es fa una posada en comú.
La segona part presenta material per poder elaborar un disseny experimental. En
aquest, l’objectiu és investigar de què estan compostos els ossos, i a partir de dos ossos
de cuixa de pollastre i vinagre o àcid clorhídric, que dissolen les sals minerals, els
alumnes han de dissenyar un protocol, identificar les variables del problema i preveure
quin possible resultat obtindran. Aquesta activitat es realitza també en petit grup i al final
es fa una posada en comú.
Si bé el disseny es pot fer in situ, l’experiment no, ja que el vinagre o l’àcid clorhídric
necessita d’una setmana per a poder dissoldre tots els minerals. Per això, les docents
han d’aportar el resultat d’un experiment ja realitzat però proposen als alumnes de fer-
ho a casa seva i que ells mateixos puguin observar el procés.
Sessió 3 (teoria)
Aquesta és l’última sessió en la que es treballa contingut en sí, així s’acaba el temari
que no s’hagi fet fins el moment i es deixa enllestit el mapa conceptual sobre el tema.
També hi ha temps per possibles dubtes de les preguntes del dossier, ja que són les
que entraran a l’examen, a part d’altres. Aquest apart té una durada d’uns 35 minuts.
En el supòsit que tot hagi quedat molt clar i veiem factible ampliar temari, es treballaran
els hàbits saludables per cada un dels sentits recolzant-nos en una sèrie d’imatges que
els representin.
Els últims 15 minuts es reserven per explicar la tasca que hauran de realitzar per la
pròxima sessió: la preparació de preguntes pel joc “pregunta - resposta”. També
s’explica quines són les normes d’aquest joc en concret.
- Fer una síntesi del contingut treballat fins al moment.
- Aclarir dubtes sobre el temari que hagin pogut sorgir.
- Introduir-se en la metodologia del joc “pregunta - resposta”.
Dediquem aquesta sessió de laboratori exclusivament a la preparació de les preguntes
que es faran al joc de la següent sessió, aprofitant que és el mig grup de classe i es pot
treballar amb una ratio de professor per alumnes més petita.
La metodologia que s’utilitza s’anomena “la substància”. Els alumnes preparen
anteriorment i individualment a casa unes 5 preguntes sobre el contingut que s’ha
treballat al llarg de les sessions en format resposta múltiple - una correcta (els hi

11
ensenyem algunes de mostra). En aquesta sessió s’organitzen en els grups base i
presenten les preguntes als seus companys, entre tots discuteixen si està bé, la
corregeixen o la matisen. Es fa el mateix amb tots els membres del grup i finalment es
recopilen les preguntes (unes 10-20 per grup, es valorarà més la qualitat que la
quantitat, compta per “nota” també -puntuació del joc), que serviran a la propera sessió
per posar a prova els seus coneixement i el del seu grup.
- Promoure la creativitat.
- Promoure la comunicació.
- Fer una síntesi del contingut treballat durant les sessions anteriors.
Com hem dir, les docents també presenten propostes de preguntes, que s’afegiran a la
bateria de preguntes, de l’estil:
L’aparell locomotor ...
a) està format pel sistema esquelètic, el muscular i les articulacions.
b) està format pel sistema esquelètic i el muscular.
c) està format pel sistema esquelètic i els òrgans dels sentits.
Quina afirmació és la correcta?
a) Els ossos del crani protegeixen els òrgans digestius.
b) Més de la meitat dels nostres ossos es troben a les mans i als peus.
c) Els ossos són estructures elàstiques i flexibles.
Els ossos es poden classificar segons la seva forma en ...
a) llargs, curts i oblics.
b) plans i irregulars.
c) llargs, plans, curts i irregulars.
Sessió 4 (teoria)
Organitzats per grups, es juga a “pregunta - resposta” amb tota la classe mitjaçant
l’aplicatiu Kahoot.
Cada grup ha de tenir un dispositiu mòbil amb connexió a internet. Es llença una
pregunta projectada a l’aula. Hi ha 3 minuts per posar-se d’acord amb el grup i contestar-
la a través de l’aparell. Per cada resposta contestada correctament se suma un punt al
grup.
És l’última activitat que es duu a terme a la UD, així que, possiblement, és la que
determina quin grup serà el guanyador.
- Ús de les TIC
- Promoure la comunicació entre els membres del grup.
- Consolidar els continguts.

12
La darrera sessió es reserva a l’examen individual, activitat en el qual quedarà reflectit
l’aprenentatge assolit durant la unitat didàctica.
Seguint la metodologia de la mentora, es prenen algunes de les preguntes del dossier
per a l’examen. A més, es preparen algunes preguntes noves, més reflexives, i
s’afegeixen algunes de tipus test resultat del joc “pregunta - resposta”.
- Reflectir els aprenentatges adquirits durant el desenvolupament de la UD.
- Reflexionar sobre els principals conceptes i la seva aplicació en la vida
quotidiana.
3. Criteris generals d’atenció a la diversitat
En aquest cas en agradaria centrar l’atenció a la diversitat d’estils d’aprenentatge: actiu,
reflexiu, teòric i pragmàtic; classificats en funció de la resposta al qüestionari CHAEA
(Cuestionario Honey-Alonso de Estilos de Aprendizaje). Per a això, es procedirà a
agrupar els alumnes de manera homogènia o heterogènia en funció del grup, ja que es
vol fer paral·lelament un recerca sobre el treball cooperatiu.
També es disposa de material extra com són els enigmes en el qual hi pot participar
l’alumne que vulgui, adaptant-se a les seves necessitats i ritme d’aprenentatge.
4. Criteris generals d’avaluació
En aquesta unitat s’aposta per una avaluació formativa i sumativa, en la qual s’avalua
l’alumne al llarg del seu procés d’aprenentatge i es treu pes a l’avaluació final, tot i que
no desapareix per no desestabilitzar el mètode de treball que segueixen amb la seva
professora, la nostra mentora.
Es realitza una primera exploració d’idees prèvies que no té cap incidència sobre la nota
de l’alumne/a, però que permet a les docents tenir una idea sobre els coneixements i les
concepcions alternatives dels alumnes.
Durant tot el transcurs de la unitat didàctica, els alumnes disposen d’un dossier (annex
1) el qual funciona com un quadern de l’alumne, on van apuntant el que es treballa en
cada classe i responent preguntes relacionades amb la matèria. Aquest material també
conté els dos protocols de les pràctiques de laboratori que es realitzen. Es pot recollir el
dossier en qualsevol moment de la classe per analitzar el treball individual dels alumnes,
doncs forma part de les normes del joc tenir una actitud bona i fer feina de manera
individual, però es recull oficialment el dia de l’examen, i representa el 15% de la nota
de la unitat didàctica. Cal afegir un 5% de la nota obtinguda en la construcció del germà
petit, l’esquelet en miniatura.

13
El resultat obtingut a les activitats gamificades valdrà un 50% de la nota final. Aquest
s’obtindrà de la mitjana de tots els resultats de les tasques individuals i de les grupals,
sempre i quant l’alumne hagi treballat en grup correctament, en cas contrari se li aplicarà
un descompte a la seva nota. Les tasques són avaluades amb punts, podent obtenir un
màxim de tres per cada activitat, així que per passar-ho a una nota sobre 10 farem una
simple regla de tres.
L’examen final, que representa el 30% de la nota, es realitza en la darrera sessió i inclou
tant preguntes presents en el dossier com preguntes noves relacionades amb el
contingut, d’una manera més reflexiva. També inclou preguntes tipus test producte de
la darrera sessió de joc “pregunta - resposta”.
Resumint, les ponderacions per a l’avaluació final de la Unitat Didàctica són:
- Resultat obtingut de les activitats gamificades: 50%
- Dossier de l’alumne: 15%
- Esquelet “el meu germà petit”: 5%
- Examen: 30%
5. Connexió amb altres matèries
Les ciències no poden conviure aïllades de les altres matèries, doncs intenten explicar
com funciona el món que ens rodeja i per tant integren moltes més disciplines que la
seva pròpia. És inqüestionable no parlar de la llengua, tant necessària per a la
comunicació tant personal com a nivell de divulgació, debat, presentació, discussió o
transmissió del coneixement, a nivell oral i escrit. També les matemàtiques són presents
en qualsevol aspecte, sobretot en l’elaboració de dissenys experimentals i l’anàlisis i
interpretació dels resultats. Parlem també de la tecnologia, necessària no només per
aplicar els coneixements de la ciència a la millora de l’estil i qualitat de vida de la societat,
sinó també en aquest segle actual per trasmetre tota la informació (a l’escola ja fa temps
que es treballa amb les TIC i les TAC). No podem oblidar-nos de les ciències socials, la
ciència és una construcció humana que beu de la cultura i dels valors del moment
històric en el qual viu, pel que és important conèixer-ne els detalls, les causes i les
conseqüències dels fets històrics més importants en l’àmbit científic.
6. Annexos
Annex 1 - Dossier per l’alumnat
Annex 2 - Preguntes “actitudinals”
Annex 3 - Enigmes
Annex 4 - Normes del joc
Annex 5 - Preguntes idees prèvies
Annex 6 - Mapa conceptual
Annex 7 - Peces de l’esquelet

14
Annex 1 - Dossier per l’alumnat
Dossier tema 4
LES FUNCIONS DE
RELACIÓ HUMANA
El viatge de l’estímul sensorial
Nom:
Curs:

15
SESSIÓ 1 – LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
1. En el següent mapa conceptual es resumeixen les principals idees que treballarem al
llarg del tema. Anirem omplint els espais en blanc a mesura que treballem els conceptes
a classe, de manera que al final del tema tindrem un resum del que hem fet.

16

17
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ - ESTÍMULS I RECEPTORS SENSORIALS
1. Què permet la funció de relació? Com han de ser les respostes a un estímul per
assegurar la supervivència?
2. Els éssers vius poden reaccionar a tots els estímuls? Per què?
3. Quins tipus d’estímuls hi ha? Tots són externs? Posa’n algun exemple.
4. Què és un receptor sensorial i quines característiques té? Quins tipus hi ha?
5. Explica el procés de la funció de relació.

18
ELS ÒRGANS DELS SENTITS
EXERCICI 1. La vista
1.1 Indica cada una de les parts de l’ull.
1.2 Quines són les tres capes de l’ull? Quina funció té cadascuna?
1.3 Quines són les cèl·lules encarregades de percebre la llum i on estan situades?
Quines són les sensacions que proporcionen?

19
EXERCICI 2. L’oïda
2.1 Indica el nom de cada una de les parts de l’oïda senyalades al dibuix.
2.2 Quins elements componen la cadena d’ossets de l’oïda? Quina és la seva funció?
2.3 L’orella té dues funcions, anomena-les i explica-les.

20
EXERCICI 3. El tacte
3.1 Indica en el següent esquema el nom de cada una de les capes de la pell.
3.2 Descriu breument les principals funcions de la pell.
3.3 Quin són els dos tipus de receptors que podem trobar a la nostra pell? Descriu
algun exemple de cada cas.

21
EXERCICI 4. El gust i l’olfacte
4.1 En el següent esquema indica on es troben les àrees dels receptors sensitius de la
llengua pels diferents gustos.
4.2 En el següent esquema posa el nom corresponent a les diferents parts indicades
del sentit de l’olfacte:

22
EXERCICI DE SÍNTESI
1. Omple la següent taula.
SENTIT
ÒRGAN
SENSORIAL
ESTÍMUL RECEPTORS
Tacte
Olfacte
Gust
Vista
Oïda
2. Quins dels òrgans dels sentits són adaptatius?

23
SESSIÓ 2 - PRÀCTICA 1. Experimentem amb els sentits
En aquesta sessió de laboratori treballarem els 5 òrgans dels sentits i les seves
característiques principals. Per això, hi haurà cinc racons al laboratori en els quals, en
cada un, treballareu un dels òrgans dels sentits. Teniu 10 minuts per experimentar en
cada racó!
1.1 La vista
Teniu una cartolina amb un punt negre i una creu dibuixada. Es tracta que agafeu la
imatge amb els braços estesos. Després tanquen l’ull esquerre i fixeu la mirada de l’ull
dret sobre el cercle negre. Acosteu-vos lentament el full cap a l’ull dret. Què observes?
Què li passa a la creu? Explica-ho.
1.2 L’olfacte
Tenim una poma i un plàtan. Proveu els dos aliments i després mengeu un tros de poma
mentre estigueu olorant el plàtan. Ara, proveu un dels dos aliments i mengeu-vols-el
tapant-vos totalment el nas. Què passa? Explica-ho i raona perquè.
1.3 El gust
A la llengua es troba el sentit del gust: dolç, salat, àcid i amarg. Les cèl·lules sensitives
capaces de percebre els gustos es troben estructurades en els botons gustatius,
formant estructures més grans
anomenades papil·les gustatives.
Aquestes papil·les es distribueixen
de manera uniforme per la llengua,
determinant zones on la percepció
dels diferents sabors és més nítida.
Amb els següents ingredients, ompliu
la distribució dels gustos a la llengua
a partir de la vostra experimentació.
- sal
- sucre
- suc de llimona
- xocolata pura (100% cacau)

24
1.4 L’oïda
El so es transmet per l’aire fent vibrar les partícules que es troben a l’ambient en forma
d’ones sonores. Aquestes es transformen en un estímul mecànic a l’oïda, de manera
que podem percebre els sons ja que fan vibrar la cadena d’ossets que tenim a l’orella
mitjana. Tot i així, els éssers humans no podem percebre tots els tipus sons, sinó que
estem limitats dins d’un rang que anomenem camp auditiu humà.
Amb l’ajuda de l’aplicació Frecuency Generator, intenteu esbrinar quin és l’interval del
camp auditiu humà (Hz - Hertz: unitat de freqüència de les ones sonores, representa un
cicle per segon)
1.5 El tacte
En aquest racó necessitem 1 retolador. Una persona del grup ha de tancar els ulls i
arromangar-se la màniga de la samarreta, de manera que deixi el braç al descobert. Un
altre membre del grup dibuixa un punt amb el retolador a un dit del seu company, i en
un altre punt del braç. L’alumne que està amb els ulls tancats ha d’agafar el retolador i
intentar dibuixar un punt al mateix lloc on ho ha fet el seu company. És capaç de dibuixar-
lo igual? Hi ha alguna diferència entre els punts del dit amb els del braç? Per què creus
que passa?
Si us sobra temps podeu repetir l’experiment amb altres parts del cos!

25
SESSIÓ 3 - SISTEMES DE COORDINACIÓ I ELS ÒRGANS EFECTORS
1. Explica què són els sistemes de coordinació.
2. Com es comuniquen les neurones? Explica-ho especificant quin tipus de neurones
trobem.
3. Quins tipus de resposta hi ha? Explica-les breument.
4. Omple la taula següent amb els components i les funcions dels diferents sistemes
que intervenen en la resposta motora.
Components Funcions
Aparell
locomotor
Sistema
esquelètic
Sistema
muscular
Articulacions
5. Quin tipus d’ossos hi ha i quines funcions tenen?

26
EL MEU GERMÀ PETIT – ACTIVITAT PER FER A CASA
L’objectiu d’aquesta activitat és reconstruir l’esquelet del vostre germà petit de 2 anys.
Per això, heu de retallar els ossos i enganxar-los en cartró, perquè siguin més estables.
Darrere de cada os heu d’escriure el seu nom. Al front, al crani, escriviu el vostre nom.
A continuació, heu d’unir els ossos entre ells amb l’ajuda d’anelles o fil i agulla, s’han de
poder moure!! Aquesta estructura representarà les articulacions. No es poden
superposar els ossos, com es troben en realitat al nostre cos?
en com poseu els següents ossos, si no el vostre germà petit
morirà!
 Cap on s’orienten les clavícules?
 Com es posen els omòplats?
 On estan exactament les primeres vèrtebres?
 Com s’uneixen l’estern i les costelles?
 Fixeu-vos en quina és la perspectiva de les extremitats.
Un cop hagueu muntat l’esquelet del “vostre germà petit” i hagueu escrit tots els noms
dels ossos darrera de la peça dels mateixos, indiqueu quines són les articulacions que
s’hi troben, i de quin tipus són. Expliqueu quins són els ossos que hi estan implicats i
què heu utilitzat per simular aquesta articulació.
Articulacions del troncs superior:
Articulacions del tronc inferior:
Aneu amb compte

27
SESSIÓ 4 - PRÀCTICA 2. Com són els ossos?
1. Observació d’un os llarg
L’aparell locomotor, responsable de la forma, la posició i el moviment de l’organisme,
està format pel sistema esquelètic, el sistema muscular i les articulacions.
Els ossos estan formats per sals minerals (fosfat de calci), que els proporcionen duresa,
i matèria orgànica, com les fibres de col·làgena, que donen flexibilitat i resistència evitant
que es trenquin. Per altra banda no són massissos i alguns són buits per dins.
En aquesta activitat observarem quina és l’estructura dels ossos al natural per tal que
tinguin aquestes propietats.
a) Omple l’esquema del següent os llarg amb les paraules en negreta del text.
Els ossos llargs són allargats i de forma cilíndrica, i estan implicats en el moviment, com
per exemple el fèmur o la tíbia. En els ossos llargs distingim la part central, anomenada
diàfisi de l’os, i els dos extrems, anomenats epífisi. Aquestes dues parts estan
formades per teixit ossi diferent: la diàfisi està format per teixit ossi compacte, mentre
que el teixit ossi esponjós es troba a les epífisis i forma una mena de retícula plena de
medul·la òssia roja, que és el teixit on es formen les cèl·lules sanguínies. La part interior
de la canya no és massissa, sinó que hi ha un buit o canal medul·lar ocupat per medul·la
òssia groga, que és teixit adipós.
La part externa del cap de l’os està
recoberta pel cartílag articular, que
es disposa com si fos un didal per
protegir l’os quan l’articulació es
mou.
b) Observa i distingeix també
aquestes parts en un os de
vedella o de pollastre.

28
2. Elaboració d’un disseny experimental
Els ossos són un dels principals elements de l’organisme que mantenen la postura, i
han de suportar el pes i els moviments que fem diàriament. Creus que el material del
qual estan constituïts els ossos és el millor per poder dur a terme les seves funcions?
En aquest treball pràctic investigaràs el paper que fan les sals minerals i la col·làgena
en els ossos.
Disposem del següent material:
- 2 ossos de la cuixa de pollastre cuits i ben nets de carn
- 2 pots de vidre
- pinces
- càpsula de Petri o safata
- àcid clorhídric (HCl) diluït al 10% o vinagre (aquests àcids dissolen les sals
minerals dels ossos).
c) Contesta les següents preguntes al dossier.
Observa l’os i descriu les seves propietats tal com color, duresa, flexibilitat...
Com pots extreure les sals minerals de l’os? Si extreus les sals minerals de l’os, quina
part hi queda?
Enuncia el problema que vols investigar. Amb el material de que disposes, dissenya un
experiment per poder fer aquesta investigació.

29
Quins resultats prendràs? Quina és la variable independent, en aquest experiment?
Quina és la variable dependent?
Com pots assegurar que el canvi que ha sofert l’os és degut al vinagre o HCl?
Després d’haver fet l’experiment, quina ha estat la teva interpretació i la teva conclusió?
Posa en comú els teus resultats amb els dels teus companys.
Per una bona ossificació cal una dieta adequada rica en sals de calci i fòsfor: els fruits
secs com les avellanes, ametlles, pinyons i la llet i els seus derivats en són una bona
font. També es necessita l’aportació de vitamina D, ja sigui a través dels aliments o bé
per l’acció dels raigs solars sobre la pell.

30
SESSIÓ 5 – ELS HÀBITS SALUDABLES
En aquesta sessió treballarem els hàbits saludables que ens ajuden a mantenir en bon
estat els nostres òrgans sensorials. Ompliu la taula amb les idees principals que
treballarem a classe:
Òrgan sensorial Hàbits saludables
Gust
Olfacte
Oïda
Tacte
Vista

31
SESSIÓ 6 – PREPAREM LES PREGUNTES PEL JOC FINAL
En aquesta sessió treballareu amb el vostre grup base. Haureu de portar preparades de
casa, cadascú, 3 o 4 preguntes de la matèria que hem treballat a classe d’aquest estil:
L’aparell locomotor ...
a) està format pel sistema esquelètic, el muscular i les articulacions. (correcta)
b) està format pel sistema esquelètic i el muscular.
c) està format pel sistema esquelètic i els òrgans dels sentits.
On es donen tres opcions de resposta i només UNA és la correcta. Aquestes preguntes
serviran per al joc de la sessió final “Pregunta – Resposta”, en el que participareu com
a grup amb els vostres companys per guanyar la puntuació màxima! Feu córrer la vostra
imaginació, sigueu originals!!
Escriviu aquí sota les preguntes que heu treballat a casa individualment:
PREGUNTA 1
PREGUNTA 2
PREGUNTA 3
PREGUNTA 4
En grup, ensenyeu cadascú les vostres preguntes i corregiu-les o modifiqueu-les si
creieu que cal. Al final de la classe, les entregareu a les professores que les guardaran
pel joc final.

32
SESSIÓ 7 – JOC FINAL
Arribats a la part final, és hora de jugar i demostrar que heu après moltes coses en
aquesta unitat!!
Molta sort a tots els equips!!

33
Annex 2 - Preguntes “actitudinals”
Cada setmana es planteja una petita pregunta a cada alumne, que haurà d’entregar en
un full a part, on s’aniran agrupant totes aquestes preguntes. Això ens ajudarà a fer que
l’alumnat es comprometi amb el joc, ja que haurà de tenir una bona actitud per a que
aquesta pregunta li permeti aconseguir punts.
La tria d’entre les diferents opcions que es donen és aleatòria i la fan les docents.
Setmana 1
● Anomena 3 estímuls visuals de l’aula.
● Anomena 3 estímuls auditius de l’aula.
● Anomena 3 estímuls olfactius de l’aula.
● Anomena 3 estímuls tàctils de l’aula.
● Anomena 3 estímuls gustatius de l’aula.
Setmana 2
● Posa 3 exemples de la funció de posició de l’aparell locomotor que hagis vist
aquesta setmana, explicant quin sistema hi intervé.
● Posa 3 exemples de la funció de moviment de l’aparell locomotor que hagis vist
aquesta setmana, explicant quin sistema hi intervé.
Setmana 3
● Anomena 3 situacions en les has experimentat un procés d’adaptació en el sentit
del gust.
de la vista.
del tacte.
de l’oïda.
del olfacte.

34
Annex 3 - Enigmes
Es donaran diferents enigmes per cada grup, que hauran d’entregar a la següent sessió
en un full a part del dossier, on escriuran tots els enigmes que se’ls hi plantegin.
Segons com vagin les sessions escollirem entre aquests enigmes:
● Per què quan vas en avió o puges a la muntanya se’t tapen les orelles?
● Per què quan olorem alguna cosa en concret ens venen un seguit de records
determinats?
● Els ratpenats són capaços de no xocar-se amb res ni amb ningú en una cova
sense cap raig de llum. Com poden fer-ho? Hi ha algun altre animal que utilitzin
el mateix mecanisme?
● Quina aportació al sistema nerviós va fer Santiago Ramón y Cajal?
● Per què els humans tenim diferents tons de pell?
● Quin animal té el nervi més llarg? Això afecta al seu temps de reacció?
● Per què ens acostumem a les olors o a altres estímuls?
● Per què a l’estiu suem més que a l’hivern? Quins funció té la suor?
● Per què se’ns posa la “pell de gallina”?
● Per què badallem?
● Què és més fàcil: somriure o arrufar el nas?
● Els bebès, quan neixen, no tenen els ossos del crani soldats. Per què?
● Quin és l’únic os del cos que no es pot reparar? Per què?
● Per què quan fem un esforç intens l’endemà tenim agulletes? Què són les
agulletes?
● Creus que les persones canvien d’alçada al llarg del dia? Per què?
● Per què quan ens entra alguna cosa a l’ull plorem? Quina funció tenen les
llàgrimes?
● Al llarg de la nostra vida el nombre d’ossos que tenim al cos canvia? Per què?

35
Annex 4 - Normes del joc
Norma 1: treballa dur
Treballa i guanya punts dia a dia per avançar amb el teu grup per la taula de posicions
fins a ser el primer!
Per guanyar punts has de completar el dossier. Així que, com més treballis, més punts
guanyaràs.
Els punts representen el treball diari i la teva nota. El màxim que pots aconseguir són 3
punts per tasca, 2 voldrà dir que alguna cosa ha faltat i 1 que l’has entregat però es veu
que no has treballat.
Norma 2: esdeveniments setmanals
Durant la setmana se’t plantejarà una pregunta. El resultat pot ser positiu o negatiu
segons l’actitud que hagis tingut.
Amb els positius podràs guanyar més punts i no en perdràs. Amb els negatius pots
perdre punts si no respons correctament i no en podràs guanyar tants com en els
positius.
Normal 3: enigma
Cada setmana se us plantejarà un petit enigma per grup. Si el resoleu correctament
podreu guanyar molts punts i pujar per la taula de posicions!
Norma 4: taula de posicions dels grups
Els teus punts i els del teu grup estaran en una taula de posicions. Manteniu-vos sempre
a dalt i segur que guanyeu!

36
Annex 5 - Preguntes idees prèvies
Algunes de les preguntes que iniciaran el diàleg socràtic per a l’exploració de les idees
prèvies de l’alumnat són:
● On creieu que es troben els receptors sensorials?
● Per quin tipus de matèria està format l’esquelet, inerta o viva?
● Quina o quines funcions crèieu que té l’esquelet?
● És la llengua un múscul?
Aquestes preguntes no són més que l’inici del diàleg. Les respostes que ens doni
l’alumnat ens guiaran cap a altres preguntes que anirem anotant per poder tenir
constància de quines són les idees prèvies dels alumnes sobre aquest tema.

37
Annex 6 - Mapa conceptual
Aquest és el mapa conceptual que ha de quedar al final de la UD. Els quadrats amb les
lletres en gris són els que els alumnes hauran d’anar omplint al llarg de les sessions.
Estímul
potserdetrestipus
físicquímicbiològic
Receptor
sensorial
éspercebutper
mecanoreceptorquimioreceptor
termoreceptor
potserdequatretipus
fotoreceptor
Cervell
envialainformacióatravésde
neuronaaferent
osensitiva
al
queestrobenalsòrgansdelssentits
tacteolfactegustvistaoïda
integralainformació
ielaborauna
respostaque
transmetatravésde
neuronaeferent
omotora
al’
Òrgan
efector
potser
aparelllocomotor
sistemaglandular
esquelet
músculs
articulacions
format
per

38
Annex 7 - Esquelet

UD ESO

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to UD ESO

Similar to UD ESO (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

UD ESO