Apunts fonaments de l'Esport adaptat

FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’Esports
IES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Centre d’Alt Rendiment

Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Esportius

FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT
Bloc Complementari
Crèdit 2


ÍNDEX

1. CONCEPTES GENERALS......................................................................................3

2. TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATS................................................4

2.1. DISCAPACITATS FÍSIQUES..........................................................................4

2.2. DISCAPACITATS SENSORIALS...................................................................6

2.2.1. Dèficit Auditiu..........................................................................................6
2.2.2. Deficiciències visuals................................................................................6
2.3. DISCAPACITATS PSÍQUIQUES....................................................................7

2.4. CONCEPTES CONGÈNIT / ADQUIRIT
3. LÁCTIVITAT FÍSICA I EL DISMINUIT FÍSIC / SENSORIAL................................................7
3.1. Diferents grups de discapacitats.................................................................................8
3.2. Beneficis de láctivitat física........................................................................................9
3.3. Conclusions.................................................................................................................12
4. L’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES.................13
4.1. Infroducció i concepte................................................................................................13
4.2. Com evoluciona lésport adaptat?............................................................................13
4.3. Classificació dels esports adaptats..........................................................................14
4.4. Esports adaptats i discapacitats que els practiquen..............................................14
4.5. Importància actual de lésport adaptat.....................................................................16
4.6. Anàlisi crítica..............................................................................................................16
4.7. Conclussions..............................................................................................................16
5. ESPORTS I ACTIVITATS FÍSICQUES ADAPTADES.........................................................17
5.1. El goalball-Explicació del joc.....................................................................................17
5.2. Aerobic en cadira de rodes........................................................................................19
5.3. El futbol 7 en paralítics cerebrals..............................................................................22
6. ESTRATÈGIES DÁTENCIÓ A LA DIVERSITAT................................................................34
6.1. Generals.......................................................................................................................34
6.2. Estratègies i pautes per persones amb cadira de rodes.........................................35
6.3. Estratègies i pautes per persones amb dèficit auditiu............................................42
6.4. Estratègies i pautes per persones amb dèficit visual.............................................42
6.5. Resum..........................................................................................................................43


CONCEPTES GENERALS

Per poder iniciar aquest crèdit són necessaris una sèrie de conceptes que haurem de conèixer,
discutir-los i contrastar-los amb l’objectiu de poder parlar amb propietat del fenomen de l’esport
adaptat.
Aquest vocabulari està relacionat amb l’àmbit mèdic i amb l’àmbit de l’aprenentatge doncs
moltes de les situacions que ens plantejarem han tingut el seu origen en aquest dos grans
àmbits degut a les necessitats de relació que les persones tenen.
Així ens podem trobar amb els següents conceptes:
• Minusvalua / Minusvàlid
• Disminució
• Deficiència / Deficient
• Discapacitat / Persona discapacitada
També i en un àmbit molt més popular ens trobem amb expressions que són de caràcter
despectiu en moltes ocasions i que per tant no tractarem durant la realització del crèdit.
A continuació es presenten les definicions segons la O.M.S. que és l’organització Mundial de la
salut i segons la LISMI (Llei d’integració del Minusvàlid de 1982).
Així tenim:
Minusvalua: Tota persona que a causa d’un determinat succés (anomalia, malaltia, accident),
presenta un deteriorament o maduració incompleta de les seves facultats físiques, psíquiques o
sensorials; o vàries al temps, que l’afecten actualment o en un futur d’una forma greu i
perllongada la seva capacitat d’adaptació al mitja que l’envolta. Amb possibilitat de restauració
parcial, que dependrà en relació inversa a la gravetat del procés o directament amb una
actuació social adequada.
Deficiència: Qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció (psicològica, fisiològica,
sensorial o anatòmica), essent per tant pertorbacions a nivell d’un òrgan. Moltes vegades
utilitzat com disminució.
Discapacitat: Es tota restricció o absència (per causa d’una deficiència) de la capacitat de
realitzar una activitat en la forma normal a l’ésser humà, representant les pertorbacions a nivell
funcional, de l’organisme.
Minusvalua: És una situació desavantatjosa per un individu determinat, degut a una deficiència
o discapacitat que el limita o inhabilita a assumir un “rol”. Essent, per tant, la “socialització”
d’una deficiència i discapacitat. Representant les pertorbacions a nivell social de la persona.


TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATS

A continuació farem una classificació que ampliarem i on coneixerem les principals deficiències
que es poden produir i sabrem el seu origen o causa.
• Discapacitats físiques (2 classificacions, la primera segons Herren i segons
Labregere)
o Herren
o Lesions d’origen cerebral:
Paràlisi cerebral
o Lesions neuromusculars, medul·lars i perifèriques
Accidents i malformacions congènites òssees
Infermetats de la medul·la
Infermetats dels circuits sensitius-motors
o Lesions no neurològiques:
Musculars
Òssees
Articulars
Amputacions
o Labregere
Segons la localització Mono / Di / Tetra / Hemi / Para –plègia
Segons l’origen:
• Cerebral:paràlisi cerebral
• Espinal: poliomielitis anterior aguda; espina bífida; mielitis
degenerativa; traumatismes medul·lars
• Vascular: hemorràgia cerebral; reblaniment cerebral
• Muscular: miopatia o distròfia muscular degenerativa
Farem una explicació dels conceptes més detalladament, així entendrem alguns conceptes:
Terme Definició – Explicació
Monoplegia Pèrdua parcial o completa de la funció motora de una extremitat, com resultat de una disfunció
neurològica
Monoparesia Disminució del moviment però no paràlisi total d’un membre
Diplegia Debilitat motora en les extremitats inferiors d’ambdós costats del cos
Triplegia Plagia de 3 membres, habitualment un membre del tren superior està normal
Tetraplegia Afectació de tot el cos (braços i cames) normalment produïda per presentar una lesió a nivell de la
medul·la espinal per malformació congènita, infermetat o traumatisme de la columna vertebral que
produeixi la pèrdua de les funcions motòriques i sensibilitat de la part del cos situada per sota de la
lesió
Hemiplegia Paràlisis d’un costat del cos, que apareix com resultat de la lesió de les vies de conducció d’impulsos
nerviosos de l’encèfal o de la medul·la espinal.
Paraplegia Paràlisis de la meitat inferior del cos, tot i que també s’utilitza per denominar qualsevol paràlisis de
parts simètriques
Paraparèsia Disminució del moviment dels membres inferiors


A més a més d’aquests termes hem d’explicar altres malalties que produeixen discapacitats
motrius, així tenim:
Terme-Patologia Definició-Explicació Caràcter
Espina bifida Anormalitat congènita causada per la falta d’unió del Estabilitzada, congènit
tub neural i els arcs vertebrals posteriors
Poliomielitis Malaltia vírica que afecta al sistema nerviós central Estabilitzada, adquirida
lesionant les cèl·lules nervioses motrius de la
medul·la, manifesta paràlisi segons el nombre de
cèl·lules nervioses lesionades
Paràlisi cerebral Trastorns en el control dels moviments del cos com Estabilitzada, adquirida
a conseqüència d’un problema en el cervell, que pot
produir-se abans, durant o després del naixement
Lesió Medul·lar Les lesions medul·lars produïdes per diversos Estabilitzada, adquirida
motius (malformació congènita, malaltia, o
traumatisme de columna vertebral) es manifesten
amb la pèrdua de la motricitat i/o sensibilitat de la
zona del cos situat per sota de la lesió
Amputacions Pèrdua parcial o total d’una extremitat per malaltia o Estabilitzada, adquirida
accident
Paràlisi braquial Paràlisi total o parcial de la musculatura de Estabilitzada
l’extremitat superior deguda a una afectació
neurològica important a nivell del plexe braquial,
ubicat a l’àrea axil·lar
Accident vascular Lesió a nivell d’un vas sanguini que irriga un Estabilitzada
cerebral hemisferi cerebral, bé per obstrucció o trencament
d’un vas
Traumatisme cranial Traumatisme amb pèrdua de consciència que pot Estabilitzada
estar associat a fractures cranials que poden deixar
seqüela d’incoordinació motriu, intel·lectual o de
llenguatge
Esclerosi múltiple Malaltia d’origen desconegut que ataca el sistema Progressiva
nerviós destruint la beina de mielina de la fibra
nerviosa impedint la transmissió de l’impuls nerviós
Distròfia muscular És una afectació de la fibra muscular produïda per Progressiva
progressiva de una herència recessiva lligada al sexe, provoca
duchenne debilitat muscular
Distròfia muscular de Es diferencia de la distròfia de Duchenne en què Progressiva
Becker l’edat d’inici és més tardana (a partir dels 20 anys)
Miopatia Infermetat relacionada amb el metabolisme Progressiva
muscular d’origen autoimmune que produeix lesions
degeneratives a les fibres musculars
Artritis reumatoide Infermetat inflamatòria que afecta tendons i Progressiva
articulacions degenerant-los
Altres Parkinson, Progressives
espondilitis, alzeimer


• Discapacitats sensorials
o Dèficit auditiu (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons
diferents classificacions)

CRITERIS Patologies Característiques
Localització anatòmica Sordesa neuro- El problema se situa a l’oïda interna, el nervi auditiu o a
sensorial les zones auditives cerebrals
Sordesa El problema se situa a l’oïda externa o mitja (conducte
conductiva auditiu o cadena d’ossets)
Grau de pèrdua auditiva Lleugera 20-40 DCB
És té la percepció de la parla però no es reconeix tots
els contrasts fonètics
Mitjà 40-70 DCB
Hi ha força dificultats per a la percepció de la veu i
l’articulació a intensitats habituals
Severa 70-90 DCB
Hi ha la possibilitat d’identificar sorolls ambientals i
alguns sons de la parla fonamentalment els vocàlics
Profunda + de 90 DCB
No hi ha percepció de la parla articulada, però es
conserven elements prosòdics com la melodia i el ritme
Etiologia Hereditàries Determinades per factors genètics
Adquirides • Prenatals Degudes a infeccions o
traumatismes del fetus
• Periantals Degudes a anòxia durant el part
• Postnatals Degudes a infermetats
infeccioses com meningitis, rubèola o bé a
ingestió de tòxics
Moment d’aparició Prelocutives Quan la sordesa apareix abans dels tres anys de la vida
del nen
Postlocutives Quan la sordesa apareix després dels tres anys i ja s’ha
produït el procés d’aprenentatge de la llegua oral

o Deficiències visuals (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons
diferents classificacions)
CRITERIS Localització- Característiques
Patologia
Total Sense resta visual
Baixa visió Perifèrica Presenta afectacions a la zona central de la retina
Central Presenta afectacions a la zona perifèrica de la retina
Borrosa Falta de transparència per opacitat corneal o del
cristal·lí
Patologies més freqüents Cornials Totes aquestes malalties produeixen en major o menor
grau i en diferents llocs una reducció considerable de la
visió
Cataractes
Glaucoma
Miopia


degenerativa
Atrofia del nervi
òptic
Retinopaties
vasculars
Retinopaties
hipertensives
Despreniment de
retina
Retinoblasoma
Degeneracions
retinianes
Síndromes Albinisme
Síndrome de
Marfan

• Discapacitats psíquiques
o Borderlines
o Psicoautisme
o Deficiència mental mitjana,severa,profunda (Síndrome de down)
o Esquizofrènia
Per tal d’entendre millor els conceptes hem d’explicar que les causes poden ser de tipus
congènit o adquirides. Les malalties congènites no fan referència a que siguin hereditàries
sinó al moment que es presenta i aquest és en el moment del naixement. Tot i que hem de dir
que algunes de les que es presenten en el moment del naixement sí que són de caràcter
hereditari d’altres com las malformacions provocades per la rubèola tenen un origen víric.
Per altre part les infermetats adquirides poden afectar a les persones en qualsevol moment
sense avís o informació que tenim d’infermetat.

L’ACTIVITAT FÍSICA I EL DIMINUÏT FÍSIC I SENSORIAL (Adaptació article Míriam Meloni)

En primer lloc m’agradaria aclarir que el jove o el nen disminuït físic no es cap malalt sinó que
en general és una persona sana amb una o vàries limitacions o físiques o sensorials.

Gràcies a les Paralimpiades de Barcelona 92 l’esport per disminuïts va començar a fer-se
familiar, varem perdre la por al contacte amb ells i varem aprendre que amb la constància i
l’esforç es poden superar handicaps i es pot portar una vida totalment normalitzada.

Quan ens trobem amb un nen, jove o adult disminuït hem de tractar-lo amb total normalitat
sense caure en la compassió o el paternalisme. El primer que hem de fer es conèixer la causa
de la limitació, temps d’evolució, estat actual de la discapacitat, estat emocional de la persona i
de la família (ens trobem amb famílies superprotectores que per penes o pors limiten als seus


fill o ens trobem amb famílies incapaces de col·laborar i abandonen al discapacitat tancant-lo
pràcticament a casa).

Hem de conèixer també l’entorn social i cultural per poder oferir el màxim ventall d’alternatives
per que el discapacitat pugui desenvolupar al màxim les seves possibilitats i arribar a realitzar
una vida totalment normalitzada e integrada.

És ben cert que actualment la societat és més conscient d’aquest problema i a poc a poc es
van resolent els inconvenients de les barreres arquitectòniques, s’ofereix igualtat d’oportunitats,
ajudes econòmiques, i respecte al que a nosaltres ens interessa en aquest moment, l’activitat
física i l’esport com a tal està més a prop de tots. Existeixen més professionals que es
dediquen a això, major número d’instal·lacions adaptades, major número d’usuaris...

Per qualsevol persona l’activitat física o esport és imprescindible per poder assolir un bon estat
físic i psicològic que els permeti portar una vida més sana e integradora com persones.

Tots coneixem els beneficis que comporta l’esport ja siguin de manera recreativa o competitiva
però en el cas del discapacitat aquests beneficis es multipliquen per 100.

Tots coneixem la importància de l’activitat física com a mitja rehabilitador per als discapacitat ja
sigui de causa congènita o adquirida, com els post traumàtics, o els accidents vàsculo
cerebrals...

Hauríem de diferenciar entre l’activitat física i l’esport ja que aquest últim busca un rendiment
físic tot i que ja veurem que aquest estímul ajuda a la persona a integrar-se i sentir-se bé amb
si mateixa.
Com sabem tot exercici físic aporta grans beneficis i evita lesions o malalties degudes al
sedentarisme.

DIFERENTS GRUPS DE DISCAPACITATS
Els diferents tipus de discapacitats estan dividit en 4 Federacions Internacionals com són:
• IBSA: Cegs
• ISOD: Físics
• CP-IRA: Paralítics cerebrals
• IWRS: Lesionats medul·lars

Ells al seu temps es subdivideixen en classes segons el grau de lesió per poder competir en
igualtat d’oportunitats.
Les causes són múltiples: infermetats hereditàries, congènites, tumors, traumatismes...


BENEFICIS DE LÁCTIVITAT FÍSICA
• Afavoreix la no aparició d’infermetats cardiovasculars: Augmenta el to parasimpàtic,
afavorint la disminució del requeriment dÓ2 del miocardi i el treball respiratori
• Disminueix la FC fent que el cor treballi menys per obtenir la mateixa quantitat dÓ2
• Augmenta la perfusió muscular del múscul cardíac
• Augmenta la perfusió muscular esquelètica afavorint que la fatiga muscular sigui més
tardana
• Millora la circulació col·lateral
• Augmenta HDL prevenint infermetats cardiovasculars, la arteriosclerosis
• Disminueix l’obesitat
• Disminueix la tensió arterial
• Redueix el risc d’osteoporosis
• Millora la tolerància a la glucosa
• Millora les tensions emocionals i fa que disminueixin les depressions
• Proporciona: agilitat, equilibri, augmenta la velocitat i disminueix el temps de reacció,
coordinació, potencia i resistència muscular amb el que afavorim la desaparició d’àlgies
musculars i articulars
• Augmenta la flexibilitat i la mobilitat i ajuda a la disminució dels dolors d’esquena

La seva vida quotidiana es fa més fàcil: pugen els desnivells amb més facilitat, es desplacen
millor amb la seva cadira de rodes a amb les muletes.
Tot això es beneficiós per qualsevol individu però per als discapacitat es fa imprescindible
degut a la seva disminució molts d’aquests problemes els tenen aguditzats per l’augment del
sedentarisme.

Per als discapacitats l’activitat física té altres beneficis com són:
• Poder desenvolupar totes aquelles possibilitats que tenen tot i les seves limitacions.
• Intentar desenvolupar al màxim tots els grups musculars i adaptacions cardiovasculars
per poder portar una vida el més independentment possible.
• Els permet sortir de casa en moltes ocasions amb l’al·licient diferent sobretot si ja
practiquen un esport.
• Els permet relacionar-se amb persones que pateixen o ja han superat el trauma inicial
de veure’s limitades, el compartir els ajuda a superar-se i lluitar per una vida agradable
• El fet de recuperar tot allò que tenien abans, com pot ser la capacitat de desplaçament,
independència familiar, els augmenta l’autoestima.
• El millorar la seva forma física els porta a una acceptació d’ells mateixos i a descobrir
totes les possibilitats que tenen per fer una vida normalitzada.


L’activitat física els ajuda a més a:
Disminuir les diferències amb l’entorn, aconseguint mitjançant l’exercici físic una major
adaptació a la seva deficiència. És important que el nen pugui integrar-se en el joc dels seus
pares, germans, amics, companys d’escola i que pugui realitzar la mateixa activitat que els
altres tot i que sigui amb alguna adaptació o variant.
L’esport és la forma més natural de fisioteràpia i de rehabilitació. Amb l’esport aconseguim:
• Desenvolupar láutodisciplina
• Desenvolupar láutorespecte
• Desenvolupar l’esperit combatiu
• Desenvolupar la camaraderia
• Desenvolupar láutosuperació
• Desenvolupar el perfeccionament físic
• Sentir-se important i autònom
Voldria fer una diferència entre l’esport recreatiu i d’elit. El primer és la base, es descriu com
una forma d’esport on guanyar o rendir a nivell personal no constitueix una necessitat i on tots
els participant poden competir sense massa obligacions ni condicions. Es caracteritza pel plaer
que proporciona el moviment, la bona forma física, el contacte amb altres persones... No es
necessiten materials ni mesures oficials el terreny de joc, això significa que podem adaptar les
activitats de moviment a les possibilitats dels jugadors.
L’esport amb caràcter competitiu es vàlid ja que motiva a l’esportista a superar-se i a posar-se
en la millor forma física afavorint el seu rendiment esportiu i també repercutint en la seva vida
professional i de relació social ja que potencia qualitats com la concentració, domini d’un
mateix, esperit de lluita, facilita superar les fase de negativitat, agressivitat, resignació per
arribar a la meta de l’acceptació i recuperació de la confiança i del propi valor.

L’esport practicat pels discapacitats dependrà de la discapacitat que presentin. Existeixen
esports específics com el goalboll (adaptació del futbol) per cecs o la boccia pels paralítics
cerebrals, o l’esquí pels paraplègics... Alguns d’aquests esports poden ser adaptats en l’àmbit
escolar fet per exemple tapar els ulls als nens i jugar amb la pilota de picarols, fer curses amb
la cadira de rodes... És important que el nen o jove discapacitat pugui participar el màxim
possible en les activitats escolars i extraescolars.
S’ha de considerar que el disminuït pot ser capaç de realitzar qualsevol activitat reglada, tenint
en compte la limitació que pugui presentar.
Moltes vegades s’opta per la natació per que creiem que és l’esport més complet i el menys
perjudicial però penso que limitem molt al discapacitat i que som nosaltres els primers en ser
limitats.
No hi ha resposta entre el temps que ha de passar entre la lesió y o infermetat i línici de la
pràctica de l’activitat física. Només s’ha d’esperar a que finalitzi el procés de curació agut per
que acostuma a ser pel sistema nerviós i esquelètic de 6 a 12 mesos.


És important dir que l’activitat física o esport ha d’adaptar-se a les necessitats i
possibilitats específiques dels individus essent així una font de salut i equilibri.

Es molt important la correcta execució de les habilitats motrius bàsiques doncs influeixen de
manera decisiva en el desenvolupament funcional de l´individu. L’adquisició de moviments
incorrectes pot donar lloc a malformacions o lesions. Hem de tenir present que a vegades un
esport pot ser perjudicial i provocar lesions ja que la repetició del mateix pot acabar lesionant
articulacions, músculs, tendons...
Els discapacitats que majors problemes ens poden generar són els Paralítics cerebrals i els
lesionats medul·lars ja que són els que adopten una situació tònica anormal, anomalies
posturals i uns patrons anòmals de moviments.
En el cas dels PC la força de les contraccions automàtiques patològiques poden ser fins a un
200% major que la d’un subjecte normal, això pot provocar que les articulacions estiguin
sotmeses a gran estrès produint a llarg termini artrosi.
En el cas dels cecs hem de conèixer les causes per evitar esports de contacte o cops al cap en
els caso de perill de despreniment de retina...

Penso que és important acceptar, assumir, compensar i superar el handicap, doncs sobre la
negació del handicap no podem construir res.
El control mèdic serà important per valorar el tipus d’exercici a realitzar per no agreujar
situacions físiques per realitzar exercicis massa complexos o perillosos segons la causa de la
lesió.
Hem d’estudiar cadascuna de les persones sobretot amb respecte a nens i joves per tal que
puguin obtenir el màxim de possibilitats dins de les seves limitacions, per tant farem els
següents estudis:
1. Exploració de base: causa de la lesió
a. Aparell locomotor
b. Aparells cardíac i vascular
2. Estudi cineantropomètric: pes, talla, envergadura, estudi de la composició corporal,
percentatge de greix, muscular, ossi
3. Estudi dinamomètric isomètric o isotònic o isocinètic per poder així observar els
músculs afectats, estudiar els desequilibris musculars que poden ser compensats i
evitar lesions. També ens interessa per poder realitzar una preparació física adequant
cada persona a cada especialitat esportiva. No és el mateix la força o potència que
necessitem per la natació que per un llançament. També es valoraran altres qualitats
motrius com són a més a més de la força comentada anteriorment la velocitat (màxima
consecució de la freqüència dels moviments cíclics), flexibilitat (màxima mobilitat que
es pot tenir en una o més articulacions), la coordinació (cooperació del Sistema Nerviós
Central i els músculs esquelètics durant el curs dels moviments) i la resistència
(capacitat per perllongar una activitat física en el temps i no mostrar fatiga).


4. Valoració funcional: les proves poden realitzar-se en cicloergòmetre, ergòmetre de
braços o cadira de rodes en cinta rodant. Valoració de la capacitat aeròbica, umbral
anaeròbic si interessa pels entrenaments. La realització d’exercicis de gran intensitat i
poca duració, velocitat i força es realitzen gràcies al metabolisme anaeròbic (alàctic i
làctic) en tant en quan els de menor intensitat i major duració (resistència) depenen del
metabolisme aeròbic.
5. Valoració psicològica: intel·ligència, personalitat i motivació.
Amb tots aquests paràmetres podem establir u orientar uns entrenaments específics i orientar
cap a l’activitat física que no perjudiqui l’esportista. En el cas de l´esportista d`elit el programa
hauria de realitzar-se en conjunt (entrenador, metges, preparadors físics, psicòlegs i
fisioterapeutes).

CONCLUSIONS

• L’activitat física i l’esport de base ha de ser practicat per tots, ja que proporciona
beneficis de salut i psíquics
• L’entrenament esportiu es diferencia de l’activitat física en els objectius que volen
augmentar els límits dels atletes, provocant moltes vegades dolors i ocasionar greus
conseqüències a nivell articular...
• És important conèixer les qualitats bàsiques del nen o jove esportista, la influència de
l’exercici físic en l’organisme, com i quan utilitzar-los i així escollir l’esport millor
adaptat, determinar les possibilitats en la competició i el nivell que es pot assolir.
• Cada esportista ha de ser estudiat individualment ja que les adaptacions són
específiques a cada tipus de discapacitat, que són diferents segons els individus.
• Es deu adaptar l’esport a les diverses discapacitats, per exemple, pilotes de goma o
porteries més grans.
• S’ha d’aprendre bé el gest tècnic per evitar moviments anòmals i a la llarga lesions o
disminució del rendiment.
• No hi ha esports específics per les diferents discapacitats sinó diferents discapacitats
amb diferents possibilitats.

Per acabar dir que l’activitat física és fonamental per qualsevol persona amb discapacitat
pel seu benefici físic i psíquic, però és precís un control mèdic esportiu per poder estudiarà
totes les possibilitats i adaptacions per poder realitzar l’activitat física de la manera més
correcte i poder gaudir-ne més.


L’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES (adaptació article Josep Oset)

Introducció i concepte
Mercè als jocs paralímpics s’ha donat a conèixer l’esport per a persones discapacitades no tan
sols pels professionals de l’esport, sinó també pel públic en general. Aquest esport es pot
considerar com una expressió cultural amb identitat i personalitat pròpia que aporta gran
nombre de beneficis físics, emocionals i socials a aquestes persones que els practiquen.
Es coneix com esport adaptat el que practiquen les persones amb algun tipus de discapacitat i
en el qual, com a conseqüència d’aquest deficiència, s’adapten les diferents normes de l’esport
federat en funció de les seves característiques.
De vegades no és pròpiament una adaptació de l’esport normalitzat sinó que per les
característiques especials d’alguna deficiència es tracta d’una nova creació; exemples d’això
els tenim en la boccia per a persones amb paràlisis cerebral, el goalball per a persones amb
deficiència visual, l’hoquei interior per a disminuïts psíquics, etc.
Altres característiques de l’esport adaptat són: el tipus de material emprat, la instal·lació
necessària, les classificacions en funció del grau de discapacitat, etc.
Independentment del concepte d’esport adaptat sorgeix el d’esport d’integració, més recent, i
que es basa en la filosofia de mantenir al màxim les estructures normalitzades de l’esport i fer
que el disminuït participi en la mesura de les seves possibilitats.
Com evoluciona l’esport adaptat?
L’esport adaptat ha anat evolucionant ja que no fa gaire temps no es coneixia cap tipus
d’organització en cap lloc del món. Hi ha opinions que diuen que l’esport va néixer per la pròpia
pràctica de persones discapacitades a títol individual, n’hi ha d’altres que opinen que va ser
arrel del moviment d’esport per tothom, el que si és cert que arrel de les guerres mundials es va
començar a treballar dins els hospitals i va ser després de la segona guerra mundial, amb el
dissortat increment de víctimes amb traumatismes, paraplègics, amputats, etc... quan es va
iniciar el que coneixem a l’actualitat com esport adaptat i que sorgí com un ajut per a la
rehabilitació i reinserció social d’aquestes persones.
El 1948 Ludwing Guttmann implantà a Anglaterra el primer programa europeu d’esports
organitzats en cadira de rodes.
A Amèrica, Lipton crea la fundació Nord-americana per als esports en cadira de rodes amb
l’objectiu d’encoratjar i estimular l’esport competitiu per a les persones impedides fomentant al
mateix temps les relacions d´EEUU amb altres països i aconseguir finançament i ajuts per
aquestes activitats.
L’any 1960 a Roma s’organitzen paral·lelament als Jocs Olímpics els jocs en cadira de rodes, i
a partir d’aquella data, i cada quatre anys, en acabar els Jocs Olímpics s’organitzen els
Paralímpics que any rere any han vist com s’incrementaven els països que hi participen (94
països als Jocs Paralímpics de Barcelona).


Classificació dels esports adaptats
Per poder classificar els esports adaptats cal tenir presents consideracions de tipus mèdic i
funcional que porten a un sistema complex de classificació amb nombroses variants.

El 1982 es crea la ICC(Comitè Internacional de Coordinacions esportives) formada per les
següents federacions:
• CP-ISRA Organitza l’esport pels paralítics cerebrals. Les classificacions es fan en
funció del fenotip i la performance donant com a resultat 8 classes diferents.
• IBSA Organitza l’esport per a invidents i deficients visuals. Les classificacions es fan
en funció de criteris oftalmològics i donen 31 classes de tipus físic i 3 de tipus sensorial.
• ISOD S’encarrega de l’esport per amputats i altres minusvàlues. Es valora en funció
del nivell d’amputació o de l’amplitud articular i l’estat muscular. Té nou classes
distintes.
• ISMGF Organitza l’esport per a paraplègics i tetraplègics, com a resultat de lesions
medul·lars, espina bífida o similars.
• FESMH Organitzen els Special Olímpics els quals reuneixen a persones amb
limitacions intel·lectuals i disminució psíquica.
En els Special Olímpics els criteris de participació acullen a persones amb alteracions
limitants cognitives significativament per sota la mitjana i totes aquelles persones que
presenten problemes d’aprenentatge com a resultat d’una limitació intel·lectual,
emocional o de comportament. Hi poden participar a partir dels 8 anys.
Hi trobem dos tipus d’esport els de demostració: canoa, tenis de taula, handbol,etc... i
els oficials: natació, atletisme, bàsquet,bitlles,voleibol,etc. Hi ha uns que estan prohibits
com: javelina, disc, boxa, arts marcials, trampolí, salt amb perxa,etc.

Esports adaptats i discapacitat dels que els practiquen
ESPORT CARACTERÍSTIQUES DE LA PARTICIPANTS ALTRES
COMPETICIÓ CARACTERÍSTIQUES
ATLETISME Proves: Curses, concursos de salts, Cecs, paraplègic i És la que compta amb més
llançaments, pentatló i marató tetraplègics, amputats i participants i proves
afectats de paràlisi
cerebral
BASQUETBOL Durada dels partits 40’. Regles Paraplègics, amputats o Ha estat present als Jocs
idèntiques a les de la FIBA amb poliomelitis Paralímpics des de la
lleugeres modificacions primera edició a Roma el
1960
BOCCIA S’assembla a la petanca i es juga Afectats de paràlisi S’ha adaptat pels països
individual o per equips. Totes les cerebral nòrdics a partir d’un esport
proves són mixtes. Es juga pel molt antic
sistema de lliga i eliminatòries directes


CICLISME Hi ha tres grups en funció del tipus de Afectats de paràlisi És un esport relativament
capacitat cerebral, cecs i deficients nou dins l’esport adaptat
visuals, i amputats o amb
d’altres alteracions
motores
ESGRIMA Hi ha tres modalitats: floret, espasa i Esportistes en cadira de Ha estat present als Jocs
sabre. rodes amb problemes de Paralímpics des de la
La cadira de rodes està fixada al terra motricitat primera edició a Roma el
mitjançant unes guies que permeten 1960
el moviment cap endavant i cap
enrere
FUTBOL-7 Hi intervenen set jugadors en un Futbolistes amb paràlisi
camp més reduït que el convencional i cerebral
amb reglamentació com la de la FIFA
amb petites variacions
GOALBALL L´objectiu del joc és marcar gol a la Cecs o amb deficiències Hi ha una variant pels més
porteria contrària amb una pilota (que visuals petits, anomenat torball,
té al seu interior uns picarols) que es que es juga amb terreny
llança amb la mà. Els jugadors, tres més petit (16x7) i amb una
per equip, porten un antifaç per pilota més petita i lleugera.
impedir la visió Hi ha tres tapets col·locats
davant la línia de fons per
facilitar l’orientació
HALTEROFILIA La competició utilitza dues variants Paraplègics, amputats,
del moviment de banc d’arrencada. Es poliomelitis i afectats de
divideix, segons les modalitats paràlisi cerebral.
vigents, en powelifting i el weighlifting.
JUDO La zona vermella de perill del tatami Cecs i deficients visuals
ha de ser reconeguda pel tacte. Als
Jocs Paralímpics s’utilitza el tatami
tèrmic. Reglament de la FIJ amb
algunes variacions
NATACIÓ Dividits en categoria masculina i Invidents i disminuïts físics És un esport dels més
femenina i en dos grups: invidents i coneguts
disminuïts físics
TENNIS Es juga en modalitat individual i de
dobles. La pilota pot botar dues
vegades abans de tornar-la a l’altre
camp.
TENNIS DE Es juga amb el reglament igual al Amputats i en cadira de
TAULA normalitzat amb algunes variacions en rodes
el cas de la cadira de rodes
TIR AMB ARC Es realitzen dues modalitats: Disminuïts físics i en cadira És un esport destacat
dempeus i en cadira de rodes. Es de rodes entre els esportistes
disputen proves individuals i per discapacitats
equips en categoria masculina i
femenina


TIR OLÍMPIC Hi ha dues modalitats: Disminuïts físics i en cadira
Dempeus i en cadira de rodes. Es de rodes
disputen proves de carrabina i pistola
en les especialitats d’aire comprimit i
arma de foc del calibre 22. Es
realitzen proven en categoria
masculina, femenina i mixts.
VOLEIBOL Hi ha dues modalitats: asseguts i Disminuïts Físics
drets i només existeix la categoria
masculina. La competició es realitza
en dues fases diferenciades: una per
lliga i l’altra per eliminació

Importància actual de l’esport adaptat
La importància de l’esport adaptat s’ubica en el fet de ser un instrument molt valuós d’interacció
social que pot ser transcendent en la comunicació i la relació de les persones afectades amb
minusvàlues.
Cal constatar que l’esport adaptat no és una fase única en el procés d’integració, sinó una fase
prèvia i provisional i, en la mesura que sigui possible, cal introduir la segona fase: la fase
d’integració esportiva, en la qual l’esport adaptat actual no presenta característiques de trobar-
s’hi.
Anàlisi crítica
En el nostre país l’esport adaptat es basa fonamentalment en l’esport competitiu, l’esport d’alt
rendiment, i no es fomenta la pràctica d’aquest esport de forma no competitiva en àmbits com
ara escoles, hospitals o centres posthospitalaris. Cal que l’administració i les organitzacions
paraestatals facin un esforç per cobrir les necessitats especials de les persones amb
discapacitats.
L’alt rendiment esportiu en l’esport adaptat ha de complir dues premisses importants: la primera
és el reconeixement mèdic de les deficiències i la seva recomanació per a la pràctica esportiva
i la segona l’elaboració de criteris tècnico-esportius de classificació més adequats a les
circumstàncies que es plantegin, utilitzant tan poc com sigui possible les classificacions
funcionals.
Conclusions
Es considera esport adaptat el practicat per persones amb algun tipus de minusvàlua i en el
qual es duen a terme adaptacions de les regles de l’esport federat per a facilitar la seva
participació.
L’esport adaptat no està en un procés d’integració, sinó més aviat al contrari però serveix per
facilitar la supressió de barreres arquitectòniques, el desenvolupament de programes
específics, i és la primera fase per accedir a l’esport d’integració.


ESPORTS I ACTIVITATS FÍSIQUES ADAPTADES

EL GOALBALL-EXPLICACIÓ DEL JOC

• Es juga al terra d’un gimnàs dins d’un camp rectangular dividit en dos meitats per una
línea de centre i una porteria a cada extrem.
• Les dimensions del terreny de joc són de 18 metres de llarg per 9 metres d’ample. Les
porteries tenen unes mides de 9x1,30 metres.
• Totes les línees tenen relleu, per tal que els jugadors pugin detectar-les en el moment
d’orientar-se.
• Per jugar s’utilitza una pilota que té al seu interior picarols, és necessari absolut silenci.
• La pilota és de 1,25 kg
• El joc consisteix en que cada equip ha de fer que la pilota creui rodant la línea de gol
del contrari i l’altre equip tracta d’impedir-ho
• Els equips estan formats per 3 jugadors
• La duració del joc és de vint minuts de joc real, dividits en dues parts de deu minuts.
• Els jugadors porten ulleres velades per igualar a tots els esportistes cecs amb aquells
que tenen restes visuals.
• Per controlar el joc hi ha dos àrbitres i una taula de jutges per controlar el temps i els
llançaments.
• Quan es disputa un partit, quan el marcador hi hagi una diferència de deu gols, l’àrbitre
donarà per acabat el joc amb el marcador que aparegui en aquell moment.
• En el transcurs del joc es poden produir una sèrie d’infraccions que es castigaran amb
la pèrdua de la pilota o bé amb faltes que es sancionaran amb un llançament de penal.
• Desenvolupament del joc: La pilota es llença de la zona d’atac amb la mà (es pot venir
en cursa de la zona de defensa). El llançament farà que la pilota vagi rodant sense bots
per intentar fer gol, l’equip que defensa pot parar la pilota amb qualsevol part del cos.


Infraccions

• Tir prematur: Si un jugador llença la pilota abans del permès.
• Sortir-se del camp (Step over): Si el jugador que llença la pilota està completament fora
del camp en el moment d’efectuar el llançament.
• Passada fora (Pass out): Si els jugadors d’un mateix equip s’estan passant la pilota i
aquesta surt dels límits laterals del camp..
• Retrocés de la pilota (Ball over): Si un defensor bloqueja la pilota i aquest surt rebotat
més enllà de la línea central.
• Pilota morta (Dead ball): Si la pilota es queda immòbil abans de que la toqui un
defensor.

Faltes Personals:

• Pilota alta (High ball): A l’efectuarà el llançament, la pilota ha de tocar al menys una
vegada l’àrea de l’equip o l’àrea de llançament.
• Pilota llarga (Long ball): La pilota haurà de tocar el terra com a mínim una vegada en
l’àrea neutral.
• Pilota curta (Short ball): Si després del llançament, la pilota es queda immòbil sense
que l’equip defensor la pugui agafar.
• Ulleres (Eyeshades): Un jugador no podrà tocar les seves ulleres sense el permís de
l’àrbitre.
• Tercer tir (Third throw): Un jugador podrà efectuar només dos llançaments consecutius.
• Defensa antireglamentària: Un jugador defensiu haurà d’estar en contacte amb l àrea
de l’equip en el moment d’efectuar-se el contacte amb la pilota.
• Retràs del joc: Quan un jugador no està preparat per començar o necessita ser
reorientat durant el joc.
• Conducta antiesportiva.

Faltes d’equip:

• Deu segons: Un equip disposa de deu segons per efectuar un llançament.
• Instruccions antireglamentàries: Quan una persona dóna instruccions des de la
banqueta als jugadors que estan en pista fora dels temps morts.
• Retràs del joc: Quan l’equip no està preparat per iniciar el joc o per qualsevol acció no
permet que continuï el joc.
• Conducta antiesportiva.


Material específic

• Porteria: De 9 metres d’ample per 1,30 d’alçada i amb un diàmetre màxim dels postes
de 15 cm.
• Línees d’orientació: D’una amplada de 5 cm, amb una corda de 3 mil·límetres per sota,
per aconseguir una textura rugosa, que faci de mitjà d’orientació als jugadors.
• Pilota: De goma, no deformable; amb un pes de 1,250 kilograms y un perímetre
aproximat de 76 centímetres. A més porta picarols en el seu interior i té 8 forats d´1 cm
per tal que s’escolti el soroll.
• Antifaços: Similars a les ulleres d’esquiar, però completament opaques, amb objecte
que els jugadors que tinguin restes de visió no puguin treure profit durant el joc.

AERÒBIC EN CADIRA DE RODES

Objectius de l’activitat

L’aeròbic és una modalitat esportiva de creació molt recent, que es troba adscrita a la
Federació Internacional de Gimnàstica des de 1994, però que no existeix només com a
especialitat esportiva. L’èxit de l’aeròbic es basa sobretot en la quantitat d’adeptes amb qui
compta, a tot el món, en àmbits relacionats amb la salut i la recreació, més que amb
l’entrenament i la competició.
No és freqüent relacionar l’aeròbic amb les persones amb discapacitat i tanmateix, l’adaptació
que proposem aquí és senzilla i aplicable no només en l’àmbit específic de les persones amb
discapacitat, sinó també a l’entorn escolar habitual, treballant d’aquesta forma interessants
objectius a nivell motor i sobretot a nivell d’actituds.

Carola (1996 ) afirma, en aquest sentit, que l’aeròbic en cadira de rodes "és una modalitat
esportiva capaç d’aconseguir diferents beneficis a l’organisme com un increment de l’eficiència


cardiopulmonar , una millora en la circulació, un descens dels nivells de colesterol i una
reducció de l’ansietat i l’estrès".

En el decurs d’aquest taller pretenem:

• Conèixer amb la cadira de rodes l’espai circumdant, l’anàlisi de les possibilitats
d’equilibri sobre dues rodes, la utilització de la cadira com a mitjà de transport, etc.,
sempre des d’una perspectiva lúdica i positiva, acceptant la cadira com un material
facilitador més que limitador de les possibilitats de moviment.
• Que l’alumne s’adona que les adaptacions són possibles, fins i tot en les activitats més
inusuals o en aquelles que a priori semblen més difícils d’apropar a les persones amb
discapacitat. N o és necessari comptar amb materials costosos ni difícils d’aconseguir.
La integració dels nens discapacitats a l’escola passa moltes vegades per la mera
reflexió i la bona voluntat per adaptar les activitats, no hem d’escudar-nos en la manca
de material i de personal especialitzat per no dur a terme activitats diferents en les
sessions d’educació física.
• Educar a través de les activitats que es proposen d’una forma oberta i adaptable a tots
els alumnes, possibilitant l’educació en valors -acceptació de les pròpies possibilitats i
les dels altres, aprendre a ser solidari, acceptar la diversitat... - que tantes vegades
intentem potenciar.

Continguts del taller

Amb l’objectiu de conscienciar els alumnes "normals" de la dificultat que suposa realitzar
activitat física sense mobilitat en el tren inferior, i per poder traslladar aquesta experiència a
àmbits escolars on hi hagi integració/inclusió, hem adaptat la sessió a tots els alumnes,
discapacitats o no, que utilitzaran igualment les cadires de rodes o en el seu defecte, les
cadires normalitzades de l’aula.

L’heterogeneïtat del grup al que ens enfrontem, integrat per alumnes molt diferents, amb i
sense discapacitat, no ha de ser un inconvenient a l’hora de dur a terme la sessió d’aeròbic que
proposem. Aquesta heterogeneïtat existeix de la mateixa forma en grups formats exclusivament
per alumnes en cadira de rodes, tal com expressa Serrill ( 1998): "El grup d’alumnes en cadira
de rodes està constituït gairebé sempre amb nens amb diagnòstic diferent i amb grau de
discapacitat variat, espina bífida, paraplegia, etc."
En cap cas, tanmateix, aquestes diferències no han de suposar un obstacle insalvable en el
procés d'ensenyament-aprenentatge.


Metodologia de treball

La sessió que presentem a continuació pot ser duta a terme en centres d’educació Secundària
obligatòria o en centres en el que existeixin persones amb discapacitat.

S’han de tenir en compte una sèrie de consideracions inicials abans de començar la sessió
adaptada, per tal d’evitar possibles anomalies que entorpeixin el desenvolupament de la sessió:

• • Si no es disposa de suficients cadires de rodes per a tots els alumnes, es faran servir
les cadires d’aula. Els alumnes amb algun tipus de discapacitat física utilitzaran la seva
cadira de rodes, realitzant les mateixes activitats que els seus companys. Obtenim així
un grup mixt d’alumnes, discapacitats o no, asseguts en cadires de rodes i en cadires
de l’aula.
• • Sempre que no existeixi un gran nombre d’alumnes que necessitin per la seva
discapacitat, realitzar els exercicis al ritme d’una música de baixa intensitat ( 120 a 130
beats per minut) s’utilitzarà, per a la posada en marxa de la sessió, una cinta d’aeròbic
a una velocitat més elevada, de 125 a 160 beats per minut, ja que la rapidesa dels
moviments, sempre que no sigui excessiva, ens pot servir per a com a estratègia de
motivació.
• • Abans de començar la sessió cal explicar al grup la forma de fer correctament tots els
canvis que es duran a terme, tant amb les cadires de rodes com amb les cadires de
l’aula: desplaçaments en línia recta, en diagonal, girs, creus, etc., amb l’objectiu que
una vegada començada la sessió cap alumne no se senti desorientat.
• • És convenient disposar d’una o diverses persones de suport (un altre professor, un
auxiliar, un alumne exempt de la pràctica, etc.) per ajudar la persona amb discapacitat
en algun moviment que no pugui realitzar.
• • Es procurarà que la sessió sigui motivant i divertida, malgrat que la limitació de
moviments del tren inferior sigui tan elevada. Per això, cal combinar les dificultats que
inclourem en la coreografia, intentant arribar a un equilibri: no avorrir amb dificultats
molt baixes, ni desmotivar amb exercicis molt complexos.
• La durada habitual d’una sessió d’aeròbic és de 60 minuts, tanmateix en sessions
específiques dirigides a persones amb discapacitat, l’escurçarem a 35 minuts,
escurçant cada una de les fases. En les sessions d’educació Física normalitzades amb
alumnes d’integració, en les quals es posi en pràctica aquest tipus d’activitats, el temps
de cada una de les parts de la sessió haurà d’anar d’acord amb les característiques
dels alumnes, el nombre de persones amb discapacitat que hi hagi a l’aula, el seu grau
de discapacitat, etc.

Participació: La sessió que presentem pot fer-la qualsevol persona amb o sense discapacitat
que tingui la funcionalitat suficient en els seus membres superiors per moure’s en una cadira de
rodes, ja sigui elèctrica o manual.


EL FUTBOL 7 EN PARALITICOS CEREBRALES

José Pino Ortega, Nuria Mendoza Laiz y Oscar Martín Hernández (España)

Lecturas: Educación Física y Deportes · http://www.efdeportes.com/
revista digital · Año 4 · Nº 15 | Buenos Aires, 08/99

1. Características de los jugadores con Parálisis Cerebral

La Parálisis Cerebral fue descrita por primera vez en 1843 por Little. Desde
esta fecha hasta 1889 se conoce como enfermedad de Little. No fue hasta
1889 cuando el término de Parálisis Cerebral por primera vez.

Se define como un trastorno persistente, pero no invariable, de la postura, tono
y el movimiento debido a una disfunción en el encéfalo antes de que su
crecimiento y desarrollo se complete (Sugden & Keogh, 1990).

Las características principales que se desprenden de esta definición y que
presenta la parálisis cerebral son:

• Es una lesión a nivel encefálico.
• Se produce cuando el S.N. aún no está maduro.
• Es permanente y no progresiva (no degenerativa), aunque variable, en
función, sobretodo si actúa un fisioterapeuta.
• Aunque la sintomatología sea física, la afectación está en el sistema
nervioso.
• No tiene porque existir una deficiencia intelectual.
• Presentan un desarrollo motor más lento. La Parálisis Cerebral
atetósica es la que conlleva un desarrollo motor más lento comparado
con los demás tipos de Parálisis Cerebral.
• Presentan reflejos alterados.
• Se pueden dar trastornos asociados como epilepsia, defectos
visuales, problemas en el habla, de lenguaje, control respiratorio.

1.1. Causas de la Parálisis Cerebral
Las principales causas que dan lugar a la Parálisis Cerebral se pueden dividir
según el momento en el que se producen. Los porcentajes que aparecen a
continuación varían mucho según los autores consultados:

1. Prenatales: Infecciones, enfermedades de la madre, intoxicaciones,
ingesta de tóxicos, incompatibilidad de RH, etc. (30%).
2. Perinatales: Anoxias, fórceps, niños prematuros, etc. (60%).
3. Postnatales: Por lo general se da en los tres primeros años de vida
por alguna meningitis, encefalitis, fiebres convulsivas, etc. (10%).


1.2. Tipos de Parálisis Cerebral
A continuación se realizará una descripción de los diferentes tipos de parálisis
cerebral según la afectación motora, las extremidades afectadas o según el
grado de afectación.

• Según la afectación motora
o espástica (75%)
o atetósica (10%)
o atáxica (8%)
o mixta (espástica + otro tipo)

• Según las extremidades afectadas
o monoplejia
o paraplejia
o hemiplejia
o triplejia
o tetraplejia o cuadriplejia

• Según el grado de afectación
o grave (no marcha, problemas de deglución)
o moderada (marcha inestable, muletas, habla afectada)
o leve (movimientos lentos, capacidad de marcha y habla)

Las personas con Parálisis Cerebral no poseen un tipo de parálisis concreto
sino que siempre presentan una mezcla entre las diferentes sintomatologías. A
continuación describiremos las características principales de la espasticidad,
atetosis y ataxia que presentan las personas con Parálisis Cerebral.

A. Espasticidad

Lesión a nivel de la corteza cerebral y centrada en las áreas motoras.
La afectación principal es el tono, hipertonía, por lo que está afectado la
postura y el control de los movimientos voluntarios. Afecta sobretodo a los
músculos flexores y extensores. Existe una tendencia en los miembros
inferiores a la hiperextensión y aducción y los miembros superiores a la
flexión.
Es común que exista el pie equino.
Realizan movimientos bruscos y nada controlados.
Presentan problemas de equilibrio y coordinación.
Cuando la afectación es grave no llegan a la deambulación y necesitan silla
de ruedas.

B. Atetosis

La lesión se localiza en los ganglios basales, en el haz extrapiramidal, y el
resultado es un trastorno de los movimientos involuntarios. Aparecen en
situaciones de reposo o en aquellas que son estresantes para ellas.
Son hipotónicos pero en el momento que su estado nervioso aumenta, la
hipotonía se convierte en hipertonía y aumentan los movimientos
involuntarios.


Tienen la boca abierta y suelen babear.
El 40% presenta hipoacusia.
Tienen un desarrollo motor más lento que el resto de los tipos de Parálisis
Cerebral.

C. Ataxia

La lesión se sitúa en el cerebelo.
La dificultad principal está en el equilibrio y la coordinación de los
movimientos.
Presentan una marcha inestable.
Pueden ser hipotónicos o hipertónicos.
Tienen un mal control de la cabeza y de los miembros.
Presentan menos retrasos que los otros tipos de Parálisis Cerebral.

D. Mixtos

La combinación más frecuente que se puede encontrar es la unión del tipo
espástico con el atetósico.

Presentan rigideces, que impiden el movimiento y temblores que provoca
movimientos involuntarios.

Es muy difícil encontrar un paralítico cerebral, en su totalidad, de un tipo muy
definido. Lo más normal es encontrar diferentes manifestaciones, en mayor o
menor porcentaje, en la misma persona.

Además de las anteriormente comentadas pueden presentar alteraciones
asociadas. Las más comúnmente encontradas son:

• Alteraciones cognitivas
Disminución de las capacidades intelectuales debido a una lesión temprana o
falta de experiencias. Aunque bastantes sujetos con Parálisis Cerebral no
presentan ninguna afectación de inteligencia.

• Alteraciones perceptivas
Alteraciones sensoriales en la audición, visión y atención.
Alteraciones perceptivo motrices como la discriminación fondo-figura, la
orientación espacial y el ejercicio de completar figuras.

• Alteraciones en la comunicación
Presentan dificultad en la fonación y articulación.
Los atetósicos tienen dificultad de audición, una mímica facial exagerada y
arritmia respiratoria.
Los espásticos presentan una hipertonía de lengua y músculos faciales, y
rigidez facial.
Los atáxicos tienen una perturbación del habla, una voz monótona y sincinesias
en los músculos bucofaciales.


• Alteraciones de la consciencia
Presentan crisis de epilepsia y con mayor frecuencia en espásticos y
atetósicos.

• Alteraciones articulares
Aumento permanente del tono muscular, luxación de cadera, escoliosis, manos
en garra y cifosis.

• Alteraciones en la conducta
Limitaciones de la comunicación, imagen externa, reducción de relaciones
sociales y cierta tendencia a depresión y ansiedad.

2. Clasificación deportiva en Parálisis Cerebral

La clasificación para los atletas de CP-ISRA1 (Asociación Internacional de
deportes y actividades recreativas en Parálisis Cerebral) es muy compleja.
Existen muchos problemas para conseguir un criterio objetivo de clasificación y
algunas veces existen confusiones en este sistema (Chappel, 1994).

Esta clasificación esta basada en una evaluación funcional con tres categorías
de eventos (campo, pista y natación).

El Comité del CP-ISRA está formado por un médico, un fisioterapeuta y un
técnico en deportes quien confirma la clasificación de todos los deportistas.
Evalúan la coordinación motora gruesa (correr, andar, etc.), el movimiento de
las articulaciones, la coordinación de movimientos y técnicas utilizadas en el
evento deportivo en el que participan. El deportista debe realizar un adecuado
calentamiento antes de realizar esta evaluación. Los nadadores serán
evaluados en la tierra y en el agua.

Por lo tanto en el sistema de clasificación tendremos en cuenta:

• el grado de espasticidad según el tono muscular (0-4 hipertonía).
• clasificación visual por el perfil funcional (ambulantes o no).
• valoración funcional (extremidades, manos, tronco, control de la silla,
especial consideración con la edad y la experiencia atlética).

Al clasificar a un atleta de Parálisis Cerebral hay que prestar especial atención
en su complejidad de movimiento, síntomas de espasticidad, patrones de
movimiento, pérdida de equilibrio, problemas de movimientos finos y
disminución en la velocidad de movimiento.

Estos atletas a menudo sufren más fatiga y estrés que las personas normales,
aspectos que no se tienen en cuenta a la hora de realizar la clasificación (Le


Metayer, 1992) y que pueden influir mucho en la realización de la práctica
deportiva.

Las características que presentan cada clase son las siguientes:

Clase 1
Presentan una Tetraplejia necesitando una silla de ruedas (eléctrica) para
poder desplazarse. Sufren una grave espasticidad y atetosis en los 4
miembros.

Tienen escasa fuerza funcional en los miembros superiores y tronco
precisando de asistencia funcional en su actividad diaria. No consigue
desplazar su silla de ruedas ni con brazos ni con piernas.

Clase 2
Poseen una Tetraplejia severa o moderada; van en silla de ruedas, es capaz
de moverla con las piernas. Presentan de moderado o grave desenvolvimiento
de los 4 miembros. Normalmente están limitados a usar silla de ruedas, si
alguna vez se levanta no se mantiene erguido (siempre con barras o ayuda,
solos no pueden).

Escasa fuerza funcional y grave y problemas de control en miembros
superiores y tronco. Hay mucha variedad en la clase 2. En pruebas de pista o
campo puede existir clase 2 piernas (se mueven con las piernas) o clase 2
brazos (mueve la silla con los brazos).

Clase 3
Tetraplejia o triplejia (3 miembros) moderada, o hemiplejia Severa; siempre
utilizan una silla de ruedas. Es capaz de moverla con uno o dos brazos pero
muy lentamente. Puede tener un moderado o grave desenvolvimiento de los
miembros.

Razonable fuerza funcional. Problemas moderados de control en miembros
superiores y tronco. Necesita la silla de ruedas para su vida diaria y es capaz
de andar con auxiliar en pequeñas distancias.

Clase 4
Diplejia (2 miembros afectados), están siempre en silla de ruedas. Usa
normalmente la silla de ruedas en su actividad diaria.

Buena fuerza funcional y problemas mínimos de control en los miembros
superiores y tronco.

Los miembros inferiores tienen de moderada a grave espasticidad y puede
andar con ayuda pequeñas distancias.

Las clases descritas hasta ahora pertenecen al grupo de NO AMBULANTES,
los cuales participan en deportes como Boccia o Slalom. Las clases que ha


continuación describimos son AMBULANTES. Estas clases participan en
deportes como el Fútbol 7.

Clase 5
Diplejia moderada o hemiplejia severa o moderada. Puede o no
utilizar auxiliares de marcha. Tiene espasticidad moderada en
ambos miembros inferiores. Los brazos o las piernas pueden
tener espasticidad moderada causando dificultad en la marcha.
Tienen buena fuerza funcional y problemas mínimos de control
en miembros superiores, y puede andar con o sin asistencia.

Los atletas con diplejia y espasticidad del grado 2 y 3 aparecen
al correr.

Las extremidades inferiores presentan una espasticidad en
grado 3. Un atleta puede tener suficiente funcionalidad para
correr en el campo sin necesidad de material asistencial.

Normalmente posee un equilibrio estático normal pero presenta
problemas en el equilibrio dinámico.

En las extremidades superiores pueden aparecer muchas variaciones. Pueden
aparecer limitaciones de moderados a mínimos,
particularmente cuando existe un lanzamiento, pero el nivel
de fuerza está en límites normales.

Clase 6
Tetraplejia severa moderada con atetosis ambulante. De
moderados a graves problemas de control en 3 ó 4
miembros. Anda sin apoyo en su actividad diaria. Tienen
más problemas de control en los miembros superiores que
los de clase 5, pero menos en los inferiores que la clase 5.

La atetosis es el factor más predominante aunque alguna
espasticidad se puede presentar en esta clase.

Sus síntomas son más exagerados cuando corren o lanzan
que cuando caminan.

Clase 7
Hemiplejia, triplejia, tetraplejia moderada o mínima
(ambulante). Andan normalmente sin auxiliares de marcha.
De moderada a mínima espasticidad en la mitad del
cuerpo. Anda sin apoyo, pero debido a la espasticidad que
tiene parece que cojea.


Presenta un grado de espasticidad 2 ó 3 en la mitad de su cuerpo. Poseen
buena capacidad funcional en el lado dominante del cuerpo.

En las extremidades inferiores presenta una hemiplejia con espasticidad del
grado 2 y 3. El lado dominante tiene un mejor desarrollo y una buena
progresión del movimiento andando y corriendo. Se aprecia de moderada a
mínima atetosis.

En las extremidades superiores el brazo y el control de la mano están
solamente afectados en el lado no dominante. Hay un buen control funcional
del lado dominante.

Clase 8
Es el grupo con la menor deficiencia ambulante. Pérdida
mínima de funcionalidad total causada por la
descoordinación.

Los atletas de la clase 8 están afectados mínimamente
con una diplejia/hemiplejia o afectados mínimamente con
una atetosis. Presentan una espasticidad de grado 1 ó 2.
Ellos pueden correr, saltar con una pierna, sin ningún tipo
de material ortopédico. Tienen una mínima pérdida
funcional causada por la descoordinación, normalmente
vista en las manos, quizás también se aprecia la pérdida
de coordinación en una pierna o un mínimo acortamiento
del Tendón de Aquiles.

Los deportistas que pueden practicar fútbol 7 son los
clases 5, 6, 7 y 8.

1. Es una asociación Internacional de recreación y deportes en personas con Parálisis Cerebral (The
Cerebral Palsy International Sports and Recreation Association). Emerge de la Sociedad Internacional de
Parálisis Cerebral en 1978 para ofrecer y organizar oportunidades deportivas y de recreación a personas
con lesiones cerebrales en las motoneuronas superiores. No sólo abarca a las personas con Parálisis
Cerebral, que encontramos unos 500 casos cada 100.000 personas, sino también aquellas personas que
adquieren una lesión o traumatismo cerebral. Unos pocos atletas de esta Asociación participaron en las
Paralimpiadas de 1980 y más tarde tuvo lugar por primera vez los Juegos del Mundo de CP-ISRA en
1982 en Copenhague. Dentro de esta Asociación encontramos 70 países miembros y todavía sigue
incrementándose. Algunos de sus objetivos son:

Promocionar el desarrollo de actividades deportivas, competitivas o no competitivas.

• Preparar la formación de los diferentes entrenadores de los distintos deportes que realizan.
• Intentar promocionar la práctica deportiva de estas personas en los diferentes países donde
todavía no se ha desarrollado.
• Proporcionar el soporte médico y técnico de los diferentes aspectos deportivos.

_____________________________________


Pino Ortega, José
Licenciado en Educación Física. Master en Alto Rendimiento Deportivo. Profesor de Fútbol de la Facultad de Ciencias
del Deporte. Universidad de Extremadura. Españajpino@unex.es

Mendoza Laiz, Nuria
Doctora en Educación Física Profesora de fundamentos de la actividad física adaptada de la Facultad de Ciencias del
Deporte Universidad de Extremadura. España nmendoza@unex.es

Martín Hernández, J. Oscar
Maestro especialista en Educación Física Alumno de 5º curso de la Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de
Extremadura. España

Dibujos: Francisco Javier Leceta Aulestia

3. Reglamento de Fútbol 7 PC

El reglamento de la FIFA (Federación Internacional de Fútbol Amateur) es
aplicable al fútbol de equipos de siete de Paralíticos Cerebrales. En este se
contemplan únicamente 16 reglas, ya que no existe la regla del fuera de juego;
además algunas de ellas presentan algunas modificaciones; éstas son:

Regla I. El terreno de juego
El terreno de juego será rectangular. La longitud de la línea de banda deberá
ser superior a la longitud de la línea de meta.

Longitud: 75 metros
Anchura: 55 metros

Marcación del Terreno
El terreno de juego se marcará con líneas. Dichas líneas pertenecerán a las
zonas que demarcan.

Las dos líneas de marcación más largas se denominan líneas de banda. Las
dos más cortas se llaman líneas de meta.

Todas las líneas tendrán una anchura de 12 cm como máximo.

El terreno de juego estará dividido en dos mitades por una línea media. El
centro del campo estará marcado con un punto en la mitad de la línea media,
alrededor del cual se trazará un círculo con un radio de 7 m.

El Area de Meta
El área de meta, situada en ambos extremos del terreno de juego, se
demarcará de la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a la
línea de meta, a 3,60 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichas
líneas se extenderán 3,60 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán con
una línea paralela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y la
línea de meta será el área de meta.

El Area Penal
El área penal, situada en ambos extremos del terreno de juego, se demarcará
de la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a la línea de


meta, a 11 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichas líneas se
extenderán 11 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán con una línea
paralela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y la línea de
meta será el área penal.

En cada área penal se marcará un punto penal a 9,20 m de distancia desde el
punto medio de la línea entre los postes, equidistante a los mismos. Al exterior
de cada área penal, se trazará asimismo un semicírculo con un radio de 7 m
desde cada punto penal.

Banderines
En cada esquina se colocará un
poste no puntiagudo con un
banderín. La altura mínima del
poste será de 1,5 m de altura.

Asimismo se podrán colocar
banderines en cada extremo de la
línea media, a una distancia mínima
de 1 m al exterior de la línea de
banda.

El Area de Esquina
Se trazará un cuadrante con un radio de 1 m desde cada banderín de esquina
en el interior del terreno de juego.

Las Metas
Las metas se colocarán en el centro de cada línea de meta. Consistirán de dos
postes verticales, equidistantes de los banderines de esquina y unidos en la
parte superior por una barra horizontal (travesaño). La distancia entre los
postes será de 5 m y la distancia del borde inferior del travesaño al suelo será
de 2 m. Ambos postes y el travesaño tendrán la misma anchura y espesor,
como máximo 12 cm. Las líneas de meta tendrán las mismas dimensiones que
los postes y el travesaño. Se podrán colgar redes enganchadas en las metas y
el suelo detrás de la meta, con la condición de que estén sujetas en forma
conveniente y no estorben al guardameta. Los postes y los travesaños deberán
ser de color blanco.


Seguridad
Los postes deberán estar anclados firmemente en el suelo. Se podrán utilizar
metas portátiles sólo en caso de que se cumpla tal exigencia.

Regla III. Número de jugadores

• El fútbol está limitado a los deportistas de categorías 5, 6, 7 y 8. Cada equipo
debe poner siempre en el campo de juego a un jugador de categoría 5 ó 6.
• Cada jugador/jugadora será identificado por un número en la espalda. Los
jugadores de categoría 5 y 6 llevarán el número de la categoría en la parte
delantera de la camiseta debiendo medir éste un mínimo de 10 cm.
• Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6
jugadores.
• Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6
jugadores.

Regla VII. Duración del partido
El partido durará dos tiempos iguales de 30 minutos cada
uno.

Intervalo del medio tiempo
Los jugadores tienen derecho a un
descanso en el medio tiempo. El descanso
del medio tiempo será de diez minutos. La duración del
descanso del medio tiempo podrá alterarse únicamente con el
consentimiento del árbitro.


Regla XIV. Saque de banda
El saque de banda es una forma de reanudar el juego. No se podrá anotar un
gol directamente de un saque de banda.

Se concederá saque de banda:

• cuando el balón haya traspasado en su totalidad la línea de banda, ya sea
por tierra o por aire
• desde el punto por donde franqueó la línea de banda
• a los adversarios del jugador que tocó por último el balón

Procedimiento

• estar de frente al terreno de juego
• tener una parte de ambos pies sobre la
línea de banda o al exterior de la misma
• servirse de ambas manos
• lanzar el balón de detrás y por encima
de la cabeza
• también se podrá realizar el saque con
una mano. En este caso, el balón deberá
lanzarse hacia abajo y tocar
inmediatamente el terreno de juego al
salir de las manos del jugador.

Bibliografía

• BIERING-SORENSEN, F. (1993) Minimal Disability in Sport Competitions for
Athletes with Disabilities, In: RD. Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler
(Eds.), Vista' 93 - The outlook, The proceedings of the international conference
on high performance sport for athletes with disabilities (pp. 378 -385) Jasper,
Alberta: Rick Hensen Center.
• BRASILE F. M. (1990). Wheelchair sports: A New Perspective on Integration.
Adapted Physical Activity Quarterly, 7 , 3- I
• CARMENI, B. (1992) Technical aspects of sports training. In: Proceedings of
the first Paralympic Congress (pp. 328-341), Barcelona, Spain.
• CHAPPEL, R. (1994) Classification in cerebral palsy athletes. In: Proceedings
of the second Paralympic Congress (pp. 93-99), Lillehammer, Norway.
• CP-ISRA, Classification and Sports Rules Manual. 7 Edition, 1997-2000,
update january 1997.
• DENDY, E. (1993). Integration Issues In Sport for People With Disabilities. In:
R.D Steadward, ER. Nelson & (J.D.Wheeler (Eds.), Vista' 93 - The outlook, the
proceedings the international conference on high performance sport for athletes
with disabilities,(pp. 359-365 ) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center.
• DEPAUW, K.P ,& GAVRON, SI. (1995). Disability and Sport. Champaign,
Human Kinetics.


• HOLLAND L. (1993). Issues of Integration: A Coach's Perspective. In: RD.
Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler (lids.). Vista' 93 - The outlook, The
proceedings of the international conference on high performance sport for
athletes with disabilities (pp.352-357). Jasper, Alberta: Rick Hensen Center
• IBSA, Handbook, 1993
• ISMWSF, (1993) Handbook.
• ISOD, Handbook, 1993.
• LE METAYER, M. (1992) Certain neurophysiological and biomechanical
aspects of athletes with cerebral palsy. In: Proceedings of the first Paralympic
Congress (pp. 450-455), Barcelona, Spain.
• LINDSTROM, LL. (1992). Integration of Sport for Athletes With Disabilities
into Sport Programmes for able-bodied Athletes. Palaestra 8(3), pp2S-59.
• Mansell, M. (1997). Developing Sport for people with Cerebral Palsy.
Quebec.13-17 May.
• MENDOZA, N.; PINO, J.; MARTIN, O.; VAZQUEZ, J.A. & ESPARZA, T.
(1999). Fútbol 7 en Paralíticos Cerebrales: de la iniciación al alto rendimiento.
Curso de Perfeccionamiento realizado por la Facultad de Ciencias del Deporte.
Universidad de Extremadrua. España.
• MERKLINGER, A. (1993). Equity for Athletes With A Disability. In: RD.
Steadward, E.R Nelson & C D.Wheeler (Eds.), Vista' 93 - The outlook, The
proceedings of the international conference to high performance sport for
athletes with disabilities (pp. 325-332) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center.
• QUADE, K. (1994). Classification in Sport for the Disabled, In: Proceedings
of/he Second Paralympic Congress (pp. 107-109). Lillehammer, Norway: March
12-17, 1994.
• SANCHEZ, JA. (1992) The integration of sports for blind persons in
competition. In: Proceedings of the first Paralympic Congress (pp. 198-205),
Barcelona, Spain.
• STROHKENDL, H. (1991) The relevance of understanding sportspecific
functional classification in wheelchair sports and its future development.
Proceedings of the Kevin Betts Symposium on functional classification, July
1991.
• VANLANDEWIJCK, Y. (1996) Integration and classification issues in
competitive sports for athletes with disabilities. Sport Science Review, 5(1), 65-
88, Human Kinetics Publishers.
• V.V.A.A. (1994). Deportes para minusválidos físicos, psíquicos y sensoriales.
Comité Olímpico Español.


ESTRATÈGIES DÁTENCIÓ A LA DIVERSITAT

GENERALS
Com ens afecta a nosaltres en la sessió déntrenament, doncs molt perque els individus són
diferents i per tant haurem de generar situacions dáprenentatge que puguin ser variades i
atractives per tal que tothom pugui apendre. Aquí us oferirm una sèrie déstratègies que es
poden utilitzar a les sessions per tal de poder atendre la diversitat dálumnes que ens podem
trobar en els grups on treballem:
Partir dels seus interessos i motivacions
Formes jugades
Proposició dáctivitats pels alumnes
Música
Establir diferents graus de dificultat en les tasques
Tasques obertes
Fer públics els resultats aconseguits
Valorar progressió
Partir dels seus coneixements previs
Repàs al que s´ha explicat amb anterioritat temporal
Relacionar coneixements
Avaluar el que saben i el que no
Tenir en compte resultats dánys anteriors
Dosificar la informació
Preparar el material abans de la sessió
Reduïr i optimitzar el temps dínformació
Documents visuals
Destacar el més important
Racionalitzar el temps
Utilitzar suport gràfics sempre que es pugui
Emitir feedbacks kinestèsics
Fer que els alumnes automatitzin gestos o situacions bàsiques que ens permetrà
evolucionar posteriorment
Establir rutines de funcionament
Escalfament estiraments
Escalfament movilitat articular i progressions
Nombrar tasques per què les coneguin
Diversificar les situacions dáprenentatge per treballar el mateix contingut
Possibilitar diferents ritmes déxecució mitjançant tasques obertes
Variar complexitat
Nombre de repeticions
Progressions
Grups de nivell
Materials
No oblidar el context on els alumnes hauran dáplicar els aprenentatges
Utilitat dels aprenentatges
Aplicació posterior
Objectiu lúdic també a més dápendre
Millorar rendiment associant-lo a salut
Ajudar als alumnes a establir relacions entre els continguts
Fer mapes conceptuals
Relacionar-lo amb dáltres àrees
Relacionar-lo amb altres blocs de continguts
Generar problemes als alumnes ajudant-los a resoldre´ls a partir de la reflexió
Plantejaràs tasques semi o no definides i donar temps suficient per pensar
Els alumnes podran decidir sobre (grups més autònoms):
Tipus déxercici, nombre déxercicis, ordre de les activitats, material a utilitzar,
temps de treball,de recuperació, lóbjectiu final és la pràctica autònoma
Ensenyar als alumnes estratègies perque gestionin el seu propi aprenentatge
Regular la intensitat i ritme de treball ajustant-se a les seves pròpies capacitat
Regular esforç a partir de sensacions i pulsacions


ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB CADIRA DE RODES


ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT AUDITIU

• Assegurar la comprensió del llenguatge oral, estimulant i facilitant la lectura labial, atès
que:
o La lectura labial exigeix atenció, observació fina i continuada i rapidesa
perceptiva per a captar els elements pertinents del discurs del parlant
o La lectura labial es fonamenta en lássocició de moviments dels llavis amb el
seu significat. Per això, la introducció de conceptes nous, s´haurà d´haver
anticipat prèviament, explicat amb referents visuals i assegurada la seva
incorporació al volum lexical, abans délaborar una explicació al voltant délls.
o El noi ha de veure la totalitat de la cara del mestre o educador per tal de seguir
els moviments dels llavis
o No parlar o donar alguna explicació donant lésquena
o Facilitar la comprensió de les explicacions orals amb complements
extraverbals, facilitant léxperimentació del alumne i completant léxplicació oral
amb elements visuals, gestos, imatges i fotografies, etc
o Si el subjecte no ha entès el missatge, cal tenir cura que les repeticions no han
de caure al parany d´ésser segmentades ni sempre idèntiques. És a dir, no es
tracta de repetir paraules aïllades, sinó de formular de nou la frase complerta
donant el màxim dínformació que sigui possible i el màxim délements
referencials que siguin nous
o Cal evitar, en la mesura del que sigui possible, caure en lémpobriment dels
models lingüístics que sófereixen al noi
o Qualsevol explicació o intent dínteracció amb un nen amb dèficit auditiu
passarà per una contextualització molt concreta i precisa de la situació: el
què?, el com?, l´ón?, etc., han de quedar molt clars i prèviament assegurats.
• En la realització concreta déxercicis i activitats, caldrà:
o Transmetre les consignes, preferentment, per léxemplificació visual i efectiva
del que es demana
o Valorar aspectes relacionats amb lórientació espaial, per si calen
reformulacions dálguns objectius o prioritzacions dálgun délls
o Cercar alternatives als senyals acústics com a determinants dels moments
dínici i final dels exercicis
o Tenir en compte que poden sorgir certes dificultats en els exercicis relacionats
amb:
Adaptació del moviment al ritme
Elaboració creativa dels moviments en relació amb el ritme
• Pel que fa a léxecució désports déquip, caldrà:
o Assegurar el coneixement de les normes
o Cercar alternatives als senyals acústics
o Contemplar la figura del company-tutor

ESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT VISUAL

• La informació Les activitats tenen un component visual, haurem de cambiar, en la
mesura que sigui possible, per informació verbal i kinestèsica
o Donar més informació sobre el moviment, per a que lálumne sigui més
autònom i pugui realitzar láctivitat per si mateix
o Explicació més detallada dels jocs/exercicis/activitats, per a que entengui millor
el joc global adaptant el seu rol
o Estructura clara dels jocs i exercicis. Crear estructures no massa complexes i
ben definides per a que sàpiga en cada moment els components de láctivitat
o No abusar de gestos o reforçar-los amb la paraula, després de la informació
per a tots, una especial per a ell.
o Verbalitzar les accions a realitzar, per a que en tot moment sàpiga que ha de
fer i que han de fer els altres, dáquesta forma síntegrarà més en láctivitat.
o Procurar que el vocabulari sigui concret, per facilitar una millor comprensió de
lálumne, un exemple es posar-li nom a certs exercicis que es repeteixen

Apunts fonaments de l'Esport adaptat

Apunts fonaments de l'Esport adaptat

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Apunts fonaments de l'Esport adaptat

Similar to Apunts fonaments de l'Esport adaptat (12)

More from Escola Marius Torres

More from Escola Marius Torres (13)

Apunts fonaments de l'Esport adaptat