Descripció de la ruta senderista que va de Villamalur a Suera per les trinxeres del Cabezo, Pedralba i la font de Castro.

1. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
DE VILLAMALUR A SUERA
Distància: 12 km
Desnivell: 450 mts de pujada
Dificultat tècnica: Moderada
Temps: 4 hores
Descripció del recorregut:
Eixim de Villamalur pel camí vell d’Alcudia, ara convertit en una pista costeruda que puja per la
Costereta passant als peus del Castillo de Villamalur. El camí voreja el castell pel migdia i
voreja un parell de tossalets abans d’arribar a un collet amb una bifurcació, lloc on es troben los
Corrales del Mas.
Ací abandonem les pistes i continuem pel vell camí de cavalleries que en algun tram encara
conserva l’empedrat i passa als peus del Cabezo.

2. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Quasi al final de la pujada hi ha la possibilitat de desviar-se a la dreta per pujar a les trinxeres
del Cabezo, restes molt ben conservades de la guerra civil del 1936. En eixe cas després de
visitar les trinxeres cal seguir tota la lloma fins als corrals del Jupillo.
En cas contrari cal seguir la llarga diagonal en pujada que fa el camí fins a un ample coll on es
troben els Corrales del Jupillo.
El camí passa just per la vora dels corrals i davalla resseguint la capçalera d’un barranquet
buscant un rellomet per on passa la ratlla de Sueras. Continua baixant prop de la ratlla, com es
pot vore per les grans fites de terme i arriba al Colladico Royo, anomenat a Sueras Coll del
Quincaller.
A partir d’ací el camí i fins al fons del barranc de Pedralba el trobarem abalisat amb les
marques roges i blanques pròpies d’un sender de gran recorregut.
La baixada la fem pel Pinar de Sueras on el camí va fent revoltes per a que no es cansaren
massa els animals que baixaven o pujaven carregats.
A l’eixir del pinar el camí baixa a buscar un reguer i, seguint-lo, arriba al fons del barranc on
travessa el barranc de Pedralba, on només baixa un filet d’aigua.
Tota la part alta del barranc forma la gran partida de Pedralba, la més allunyada i alta del terme
de Sueras, i també la més rica en fonts.
Arribats ací trobem un encreuament de pistes. Cal deixar el GR (el trobarem més tard) i baixar
a l’esquerra per una pista que baixa seguint la riba dreta del barranc a una certa altura.
Uns centenars de metres més avall i abans de travessar el reguer de Perdiguers deixem a la
dreta la senda que puja a la Campana per la bonica font de l'Avellanar, situada en un rodal
ombriu i fresquívol on si ens fixem bé podre vore grèvols.
Seguint avall la pista de Pedralba passem pel Salt de la Novia, lloc on quan baixa aigua es
forma un bonic salt d'aigua. Un poc més avant arribem a les fonts de Castro, manantial d'on ix
l'aigua que rega la Huertalta.
Des d'ací continuem pel camí vell que baixa per la solana del barranc fins a Suera. A pocs
metres per dalt del camí es troben els corrals de Castro, antic despoblat morisc aprofitat com a
corral per a guardar els ramats i que gràcies a això els edificis han arribat pràcticament fins a
l'actualitat.
Passat els corrals hi ha dos opcions. La més interessant és seguir una senda que puja per
l'esquerra al castell de Suera, i passat el castell baixa a Suera Alta. L'altra és seguir el camí vell
que passa per dalt de la Bocamina i la bassa de Suera Alta, que regula el reg de Suera Alta.
Deixant enrere Suera Alta, un dels dos pobles de la vall que va estar habitat fins a
començament del segle XX i ara completament enrunat; es passa sota la cova de la Tia
Cantina i el camí, ample i empedrat, baixa a travessar el barranc per les Passeres, abans de
pujar per l'altra banda i travessar les hortes de vora el poble i entrar a Suera Baixa per les Eres.

3. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Llocs d’interés:
Villamalur:
Se situa el nucli urbà en un pintoresc emplaçament sobre una muntanya elevada per sobre dels
camps i els barrancs, en el sector nord-occidental del Parc natural de la Serra d'Espadà. El
poble es troba a una altura de 644 m. sobre el nivell del mar. Vilamalur posseïx un terme molt
accidentat quant al seu relleu es refereix, tenint una
altura mitja de 700 m.
Gran part del seu terme municipal es troba poblat de
grans extensions de bosc on les espècies
predominants són els pins, sureres i alzines. Així,
1650 hectàrees del terme municipal estan ocupades
per extensions boscoses i 260 per superfícies de
cultius.
Els orígens exactes de la població són desconeguts,
si bé la seva fundació s'atribuïx a l'existència d'una
suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell
alçat en les seves proximitats, de fàbrica islàmica. El
seu nom actual, que ja apareix documentat en 1489, segons alguns autors podria haver

4. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
substituït al seu avui ignorada denominació musulmana. En 1236 formava part del senyoriu que
Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, posseïa sobre aquestes terres
després de la seva expulsió per Abu Abdallah Muhammad Aben Mardanix.
Antic lloc de moriscs (contava amb 21 cases en 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la
primera meitat del segle XVII. Si bé en 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria (al contrari
del que va succeir amb la gran majoria dels pobles valencians) cap creixement demogràfic
durant el segle XVIII, ja que finals del mateix tenia 135 habitants. Encara que durant el XIX
creixerà i arribarà a tenir 546 moradors en 1900, a partir d'aquest any la seva població iniciarà
una contínua reculada, més acusat a partir de 1960.
Trinxeres del Cabezo:
Comprèn una muntanya tota envoltada de trinxeres
construïdes durant la Guerra Civil. Les altures de les
diferents muntanyes i la seva situació van fer que durant
la guerra fossin construïdes, en molts enclavaments les
denominades Trinxeres, aquestes existeixen sobre les
muntanyes del Lobanar, Nevera, Castillejo i Castillo,
però el conjunt més destacat ho formen les existents en
les partides del Cabezo i Jupillo, on formen una
construcció digna de ser vista.
En principi les trinxeres del Cabezo formaven part de la
línia defensiva XYZ, la darrera defensa de València,
però van ser ocupades pels nacionals a l'estiu del 1938 que les van fortificar durant el que
queda d'any en què les posicions es van mantindre fixes fins al final de la guerra.
Font de Castro:
La font de Castro és una mina d'aigua, alcavó o qanat.
La mina està passada la font i el què veiem és un gran
abeurador fet als anys 50 on aboquen part de l'aigua de la
font un bon grapat de dolls. Per acabar de completar el
paratge fa uns anys es va habilitar una zona amb tauletes
i també uns paelleros, normalment clausurats donat
l'elevat risc d'incendi.
La font de Castro o Crasto com també l'anomenen rega
les hortes de la Huertalta, situada com el seu topònim
indica a la part alta del barranc de Castro.

5. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Corrals de Castro:
En temps dels moriscos tres eren els pobles que
formaven part del castell de Suera: Castro, Benisuleyman
o Suera Alta i Suera Baixa o Saudén. El primer en
despoblar-se fou Castro, allà cap al segle XVI, tot i què
les cases van ser aprofitades per a corral de ramats, tal i
com podem vore al passejar entre els murs i carrers, tot
el que en resta de les cases.
Castell de Suera:
El castell de Suera és un típic castell andalusí amb la torre celòquia situada al punt més alt, dalt
d'un penyal de roca inaccessible, únic a la vall i què
condiciona el seu emplaçament. Al seu voltant es troba
un ampli recinte o albacar destinat a resguardar la
població de les alqueries properes: Castro, Benisuleyma
i Suera en cas de necessitats. El recinte és prou gran
com per a resguardar els seus habitants, animals de tir i
ramats, almenys fins que passara el perill o reberen
reforços. Ara este recinte inferior es troba abancalat i
amb les murades enderrocades. Només resta un pany a
l'oest on hi ha obert un gran forat a manera de finestra,
fet durant la guerra civil del 1936 per a poder disparar de
l'altra banda.
Suera Alta:
Si Castro és un dels despoblats del terme, Suera Alta és l'altre. Al cens de 1858 només
habitaven el poble 16 veïns i els darrers veïns van
abandonar el poble a primeries del segle XX. Moltes
cases van ser aprofitades com a corral fins a temps
més recents i fins i tot podem trobar-ne un que
conserva el sostre tot i que molt deteriorat.
La parròquia de Suera Alta estava dedicada a Sant
Bartomeu, conegut a Suera com Sant Bartolo i l'any
1985 es va recuperar la festa, pujant veïns de Suera a
celebrar missa i repartir rotllo i donant així una efímera
vida al poble que fou i ja no és.

6. I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Suera:
Dels tres pobles que hi havia a la vall de Suera l'únic que continua habitat és Suera Baixa, ara
l'única Suera que queda.
Suera està situada en un llomet que domina la
confluència del barranc de Castro amb el de la Font
Seca. A partir d'ací ha anat creixent el poble cap avall
I per l'altra banda del barranc.
El seu terme municipal s'estén barranc de Castro
amunt, les Benalises i pels peus de la Mola per la
capçalera del barranc de Beniparrell.
Aprofitant les aigües que brollen en nombroses fonts
al llarg del barranc de Castro se succeeixen les
hortes a les seues vores des de la Huertalta a la
Cavallera. A banda apareixen xicotetes hortetes
lligades a fonts disperses com les de Pedralba.
Hui en dia l'economia agrícola pràcticament ha desaparegut convertint-se en una mena de
poble dormitori d'Onda on treballa la majoria de la seua població activa.
Bibliografia:
● Garay Martin, Policarp (2007) “Coves i avencs del domini triàsic Espadà-Calderona” a
Camp de l’Espadar nº 10, Ed. Fundació Serra d’Espadà. [Revista en línia]
<http://www.serra-espada.org/index.php?
option=com_content&view=article&id=58:camp10&catid=36:qce&Itemid=69>
● Sistema Informático de Catalogación Espeleológica Província de Castellón [Catàleg en
línia] Espeleo Club Castelló <http://www.cuevascastellon.uji.es>
● Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
● Cebrián Gimeno, Rafael (1999) Montañas valencianas: Sierra Espadán Ed. Centre
Excursionista de València
● Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la
<https://www.dropbox.com/s/kookwuypumzxl6i/30%20rutes%20a%20peu%20per%20la
%20serra%20d%27espada%20-%20Xavier%20Llop%20Goterris.epub>
● Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera
Ed. Diputació de Castelló
● “Les muntanyes de la Guerra” [blog en línia] <muntanyesdelaguerra.blogspot.com.es>