1. BENITANDÚS – ELS ÒRGUENS – EL
CASALET – FONT DE L’ALCORNOCAL ­
BENITANDÚS
Òrguens de Benitandús
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Eixim de Benitandús, despoblat ara depenent d’Alcudia de Veo.
Des de la plaça travessem el riu Veo agafant la carretera d’Onda a Alcudia a la dreta
direcció a Onda.
Després de mig quilòmetre deixem la carretera i seguim una senda a l’esquerra que
comença a pujar. Seguim les marques de pintura blanques i grogues del PRV­161 que
en aquest tram segueix el traçat de l’antic camí de Benitandús a Sueras.
Al quart d’hora de pujada suau ens ix una senda a l’esquerra que hem de seguir i on
gaudirem d’un alcornocal d’umbria.
Tenim ben bé mitja hora de dura pujada fins arribar a un aljub trencat des d’on podem
observar la millor perspectiva dels òrguens. Cal prendre’s un temps per a gaudir del
paisatge.

2. Després de deixar en aquest punt una senda a l’esquerra que passa per dalt dels òrguens
i que es correspon a l’antic camí de ferradura de Sueras a Alcudia, seguim pujant vint
minuts més fins assolir el cim dels òrguens.
Arribats ací cal fer una aturada per observar el paisatge; si el dia és clar podrem fer la
volta des de Penyagolosa, al nord, passant per l’Alcora, les serres de Borriol, el desert
de les Palmes, la Plana, les sempre fugisseres Columbretes, i tots els cims principals
d’espadà que ens queden al sud i l’oest. Ací mateix si ens fixem trobarem un forat a la
pedra redó que fou fet per a posar la bandera durant la guerra civil.
Després del descans seguirem al SW per tot el llom dels òrguens, on podrem vore velles
trinxeres de la guerra civil. El paisatge alterna bosquets d’alcornocs i de pins (pi rodeno
o pi ver), mentre anem per terreny silici (rodeno); mentre que més endavant el rocam
canvia passant a ser calcari com ens ho demostra la vegetació que passa a ser un pinar
(pi blanc) amb romer i coscoll.
Després de poc més d’un quilòmetre pel cim arribem a un coll on hi ha un curiós pou
redó. Es tracta d’una calera com ho demostren les pedres blanquinoses de la part de dins
del pou. Deixem ací una senda a la dreta que es dirigeix cap a Pedralba per agafar­ne
una al sud de retorn a Benitandús.
Seguim pel llom de la muntanya cent metres més, i deixem una altra senda que baixa a
la barrancada, i per allí a Alcudia. Si mirem bé podrem observar alguns castanyers solts
per tot l’aiguavertent dret.
La sendera que seguim planeja passant per un antic bancal d’ametlers abandonat fa uns
anys i que està sent colonitzat pel bosc; ací i allà podem vore xicotetes sureres i algun pi
jove que van ocupant allò que l’home ha deixat.
Passat el bancal comencem a baixar per un alcornocal en solana, amb un sotabosc prou
més pobre que la sureda d’umbria per on hem pujat.
Al llarg de la baixada trobarem dos sendes, una a la dreta i l’altra a l’esquerra, que en
realitat n’és tot una; és l’antic camí de ferradura (ara molt perdut) que anava d’Alcudia a
Sueras i que ja hem travessat pujant als òrguens.
Després d’una llarga baixada de quasi mitja hora ens trobem al fons del barranc de
l’alcornocal, i a pocs metres d’ací tenim la font de l’alcornocal que deixem a l’esquerra.
Seguim una pista de terra que voreja el barranc que ens duu a la carretera de Tales a
Alcudia.
Quatre­cents metres de carretera ens separem de Benitandús, on hem deixat el cotxe. Si
no hem agafat aigua a la font de l’alcornocal sempre podem fer un glop a la font del
poble que es troba davant les darreres cases del poble riu avall.

3. Altura máxima: 737.31 mts ­ Altura mínima: 302.97 mts ­ Desnivel acumulado: 600.76 mts
Distancia: 5.85 km
300
350
400
450
500
550
600
650
700
750
0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 5.85
Perfil de l’excursió
Xavier Llop