1. TRANSPOSICIÓ
DIDÀCTICA
BLOC IV
CURS 2014-2015

2. El currículum real del aula, lo que hacemos y
su relación con las CCBB
Tarea social (simple)
LA CARTA
Ejercicios
Poca
contextualización y
complejidad
CONTENIDOS
- Metáfora y signos de
puntuación
Actividades
Mayor
contextualización y
complejidad
OBJETIVOS
PROCESOS
COGNITIVOS
- Clasifica tipos de
cartas
TAREA
PRODUCTO
SOCIAL
RELEVANTE
- La carta
afectiva

3. Procés d’elaboració d’una UDI
1r pas: Definir l’estructura de la/les tasca/ques
Concreció Curricular Transposició didàctica
Valoració dels
aprenentatges
BLOC III BLOC IV BLOC V
2n pas:
Seleccionar competències
i objectius didàctics
3r pas:
Escenaris didàctics,
Temporització,
Recursos materials,
Agrupaments,
Seleccionar tipus de
pensaments i
metodologies
4t pas:
Seleccionar instruments
d’avaluació. Establir
criteris d’avaluació.
Ponderació de criteris i
indicadors
5é pas: Col·laboració amb famílies i entorn

5. PROCESOS COGNITIUS

6. TAXONOMIA DE
BLOOM DE
DOMINIS
COGNITIUS
CREAR
AVALUAR
ANALITZAR
ALT
NIVELL
APLICAR
COMPRENDRE
MEMORITZAR
BAIX
NIVELL

7. Processos cognitius
TAXONOMIA DE BLOOM (1956)
MEMÒRIA
COMPRENSIÓ
APLICACIÓ
ANÀLISI
SÍNTESI
AVALUACIÓ
PISA
MATEMÀTIQUES:
Reproducció,
connexió,
Reflexió
COMPRENSIÓ LECTORA:
Extracció d’informació,
Comprensió general,
Interpretació,
Reflexió i Valoració
CIENTÍFICA:
Descriure, explicar i predir
Entendre la investigació científica
Interpretar les proves i conclusions científiques

8. PROPOSTA
Sistèmic
Crític
Analític
Reflexiu
Lògic
Deliberatiu
Tipus de Pensament
(maneres de pensar)
Creatiu
Analògic
Pràctic

10. PENSAMENT REFLEXIU
• Ens permet prendre consciència de les
nostres idees, del nostre “estil de
pensament” així com de la nostra
“mentalitat”
1. Anotar en el diari de classe els passos que s’han seguit per
resoldre un problema així com les estratègies o tècniques
emprades. Què he après, com i per a què?
2. Assemblea prèvia en la que preguntem: Què sabem? Què volem
aprendre? Com o podem aprendre?
3. Reflexionar sobre el tipus de conte que contaran a partir d’una
imatge. Pensar, què voleu contar? Ho pots fer millor?

11. PENSAMENT ANALÍTIC
• Ens ajuda a enquadrar la realitat.
• Es basa en l’abstracció per generar dades
que, alhora, permeten establir semblances i
diferències entre aspectes de la realitat
1. Elaborar una línia del temps a partir d’un conjunt de dades on es
compare l’evolució històrica de l’Espanya del segle XIX i de la
resta d’Europa diferenciant els aspectes econòmics, polítics i
culturals
2. Per fomentar l’ús de les TIC, els alumnes faran una recerca en
Internet sobre els animals mamífers, a l’aula d’informàtica, i
anotaran les dades que els resulten més rellevants

12. PENSAMENT LÒGIC
• És una forma ordenada d’expressar les
nostres idees
• És obtindre noves idees a partir d’idees ja
existents, fent ús d’unes regles precises
• Raonar, argumentar
1. Elaborar un manifest en defensa del compliment del Objectius
del Mil·lenni
2. Elaborar un informe on es fonamente la necessitat de construir
una línia d’alta velocitat en l’Eix mediterrani europeu.

13. PENSAMENT CRÍTIC
• S’interessa pels fonaments en els que
s’assenten les nostres idees, accions,
valoracions o judicis
• Ens enfronta, com si d’un mirall es
tractés, a la realitat en totes les seues
dimensions: la que és, la que volem, etc.
1. Comparar la diversitat de titulars d’una notícia i vincular-los als
interessos dels diferents mitjans de comunicació.
2. Qüestionar si un producte alimentari d’un anunci publicitari és
tan eficaç com diu.

14. PENSAMENT SISTÈMIC
• És la via per accedir a realitats
complexes, irreductibles, es a dir, que
desapareixen si les fragmentem.
• Defineix relacions i les presenta en forma
de sistemes.
1. Explicar les variacions meteorològiques com a resultat de les
interaccions a l'atmosfera (energia, humitat, masses d’aire)
2. Explicar com el franquisme ha contribuït al menyspreu actual de
l’ús del valencià.

15. PENSAMENT ANALÒGIC
• Cerca permanentment similituds entre
coses i situacions que en aparença són
diferents i al inrevés.
• Estableix connexions entre mons visibles
i invisibles traçant ponts que ens
mostren les semblances.
1. Comparar la ciutat com a sistema que requereix energia i
recursos i desfer-se dels residus, amb el cos humà.
2. Comparar l’organització d’un formiguer amb l’organització social.
3. Buscar similituds del que passa en l'atmosfera terrestre i un
hivernacle i com l’home és capaç de regular este flux energètic

16. PENSAMENT DELIBERATIU
• Ens condueix a l’adopció de decisions
amb un càlcul de criteris i/o de
valoracions.
1. Establir de manera consensuada uns principis en els que es base
una alimentació sana per als xiquets en el menjador escolar.
2. Decidir per grups l’argument d’un conte.

17. PENSAMENT PRÀCTIC
• Ens ajuda a superar aquelles situacions
en les que cal fer una acció.
• Busca la creació de “rutines útils”, es a
dir, l’encadenament d’accions els
resultats de les quals són desitjables.
1. Elaborar unes instruccions sobre el préstec i devolució dels
llibres de la biblioteca del centre.
2. Elaborar una recepta amb les instruccions de preparació.

18. PENSAMENT CREATIU
• És el pensament de la possibilitat.
• Ús conscient de la capacitat auto
organitzativa del nostre cervell.
1. Elaborar un ambient sonor a partir de la imitació de sons
quotidians per experimentar diferents sensacions.
2. Utilitzar diversos objectes reciclats per a fabricar joguines per als
xiquets d’un jardí d’infants.

19. • 4.1. A LECTURA RECOMANADA
• 4.1. B OMPLIR AMB ACTIVITATS DE
LA MATÈRIA
Què hem de fer?

21. MODELS D’ENSENYAMENT

23. LA INTEGRACIÓ DELS MODELS D’ENSENYAMENT
Famíliesdemodels
d’ensenyament/aprenentatge
CONDUCTUALS Instructius
COGNITIUS/
CONSTRUCTIUS
Indagació científica
SOCIALS
Cooperatius
Dialògics
PERSONALS Individuals

24. CONDUCTUALS
• Basats en teories conductistes.
• Els éssers humans modifiquen la
conducta d’acord amb la informació
sobre l’èxit en la realització de les seues
tasques.
• Es centren en la conducta observable i
en tasques i mètodes clarament definits

25. CONDUCTUALS
1. Model de control de contingències. (Skinner, 1953)
2. Model d'autocontrol. (Skinner, 1953)
3. Model d'instrucció programada. (Block y Bloom , 1971)
4. Model de relaxació. (Rim y Masters, 1974 y Wolpe, 1969)
5. Model de reducció d'estrès. (Rim y Master, 1974 y Wolpe, 1969)
6. Model d'entrenament afirmatiu. (Wolpe y Lazarus, 1966 y Salter,
1964)
7. Model de descondicionament. (Wolpe, 1969)
8. Model de entrenament directe. (Gagné, 1962 y Smith y Smith, 1966)
9. Model d'aprenentatge per al domini. (Block y Bloom, 1971)
10. Model d'instrucció directa. (Good, Brophy, 1986)
11. Model d'aprenentatge social. (Bandura, 1969; Thoreson, 1972;
Becker, 1975)

26. COGNITIUS I CONSTRUCTIUS
• Com incrementar l'impuls natural dels
éssers humans, de comprendre el món a
partir de:
• Obtenció i organització de la informació
• Percepció dels problemes
• Gènesi de solucions
• Elaboració de conceptes i d’un
llenguatge que permet transmetre’ls

27. COGNITIUS I CONSTRUCTIUS
• 1. Pensament inductiu. (Hilda Taba, 1966)
• 2. Model d’indagació. (Richard Suchman, 1962)
• 3. Model d’investigació científica. (J. Schwab , 1965)
• 4. Model de formació de conceptes. (J. Bruner, 1967)
• 5. Model de desenvolupament cognitiu. (Piaget, 1952)
• 6. Model d’organització intelectual. (Ausubel, 1963)
• 7. Model de memorització. (Lorayne y Lucas, 1974)
• 8. Model de nemotecnia. (Lewis, 1982; Anderson, 1976)
• 9. Model de sinéctica (Gordon, 1952)

28. SOCIALS
• Es centra en la nostra naturalesa
social, en com la interacció social
pot millorar l’aprenentatge
acadèmic i generar conductes
integradores i democràtiques

29. SOCIALS
• 1. Model d’investigació de grup. (Dewey, 1916 y Thelen,
1960)
• 2. Model d’investigació social. (Massialas y Cox, 1966)
• 3. Model d’investigació científica. (J. Schwab, 1965)
• 4. Métodes de laboratori. (NHL)(Bradford, Giba y Benne,
1964)
• 5. Model jurisprudencial. (Oliver y Shaftel, 1967)
• 6. Model de jocs de rols. (Shaftel y Shaftel, 1967)
• 7. Model de simulació social. (Boocock, 1968 y
Gwetzkow, 1963)
• 8. Model de cooperació entre pars. (Jhohnson y Johnson,
1975 y 1999)

30. PERSONALS
• Afavoreixen un desenvolupament
mental i emocional més
saludables: autoconfiança, sentit
realista del jo, empatia vers els
altres

31. PERSONALS
• Tenen en compte les necessitats i les
aspiracions dels estudiants, als quals els
consideren part determinant en la
selecció del que volen aprendre i de
quina manera ho volen fer.
• Desenvolupen maneres específiques de
pensament qualitatiu: creativitat i
expressió personal
1. Model d’ensenyament no directiu (Rogers, 1951)

32. Relació entre models de ensenyament i competències
bàsiques

33. Què hem de fer?
•4.2. A LECTURA RECOMANADA
•4.2. B ENQUESTA

34. TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA

35. 4.3 Obligatori
QÜESTIONARI PER A LA REFLEXIÓ
1. Quin tipus de pensaments es desenrotllen preferentment
des de les activitats que programes en l’àrea/es que
imparteixes?
2. Et pareix necessari treballar sistemàticament altres tipus de
pensaments? Pot fer-se amb les activitats que proposes
habitualment o hauries de proposar-ne altres?
3. Quina metodologia (família / model d’ensenyança) utilitzes
preferentment en les teues classes? Resulta adequada per a
desenrotllar en el teu alumnat els tipus de pensament que
has identificat com a prioritaris? Resulta adequada per a
desenrotllar en el teu alumnat altres tipus de pensament?
4. Quina formació referida a metodologia et pareix apropiada
per a tu o per al teu cicle o departament que puga facilitar el
desenrotllament de les competències bàsiques de l’alumnat?
I per al teu centre?

36. 4.4 Obligatori

37. 4.4 Obligatori
TITOL:
ÀREA/S:
NIVELL/CICLE/ETAPA:
ACTIVITAT Nº TIPUS DE PENSAMENT
SELECCIÓ DE EXERCISIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de
sessions
Agrupaments Escenaris
* També per a les
activitats
d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN