Una cámara digital es una cámara fotográfica que, en vez de captar y almacenar fotografías en película química como las cámaras fotográficas de película fotográfica, recurre a la fotografía digital para generar y almacenar imágenes.
El triangle pedagògic i les concepcions personals de la funció docent. A propòsit del curs de formació per a professorat novell de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona
4. En aquesta reflexió volem fer menció dels aspectes a tenir en compte i la varietat de passos a dur
a terme quan volem assegurar-nos que els nostres alumnes aprenguin bé i amb qualitat.
Per a poder dur a terme una bona classe nosaltres hem de ser professionals i tenir unes
estratègies d’ensenyament on posarem les nostres tàctiques i mètodes d’ensenyament, per
assegurar-nos arribar al punt on volem exactament arribar.
Necessitem objectius, estratègies, seleccionar un estil d’aprenentatge, tenir estratègies tant
d’aprenentatge com pedagògiques i seleccionar un procediment d’ensenyament per a dur a
terme la nostra tasca.
Tots aquests mètodes, estratègies… els escollirem en funció de l’objectiu que volem aconseguir.
Per exemple: si volem treballar amb un grup que és molt competitiu, treballarem la
cooperativitat, hem de ser capaços de detectar el nostre grup com és i què hem de treballar.
Tot això és el que nosaltres hem de saber, donant un toc lúdic, motivador, atractiu i engrescador
perquè s’ho passin d’allò més bé aprenent.
Em pregunto...
com aprenem?
5. La paraula mètode significa “camí per arribar a un fi”. En
aquest sentit, el concepte de metodologia integra els
mètodes i les tècniques per a desenvolupar unes
habilitats per adquirir una competència.
Què són?
Com sabem quin
és el millor
mètode
d’ensenyament?
• Nosaltres opinem que ha d’haver-hi una experiència prèvia i vital del
mestre perquè depenent del que aquest hagi viscut aplicarà una
metodologia o una altra. També és important que el mestre hagi fet
una observació prèvia del grup classe per saber quines són les
millors activitats per a realitzar-hi.
• Per una banda el professor pot tenir un mètode d’ensenyament més
expositiu, que és aquell en què el professor només es limita a
explicar un concepte i els nens li han de tornar la mateixa informació
en forma d’examen i per una altra banda podem trobar el professor
que es regeix més per l’experimentació.
• L’alumnat també és un altre factor molt important a l’hora d’escollir
una metodologia. El professor ha de tenir en compte l’edat dels
alumnes, el nivell d’interès que aquests mostren, el nivell de
coneixements…
• Per últim, la metodologia a escollir també dependrà del contingut, ja
que depenent de l’assignatura hi haurà un contingut més pràctic
com pot ser per exemple l’educació física o un contingut més teòric
com per exemple les llengües.
6. COMPETITIVA
Són les activitats fisicoesportives que, malgrat que també es poden practicar com un mitjà de recreació o per mantenir la forma física i la salut,
es basen en la participació en una competició esportiva.
Nosaltres no ens sentim atretes per aplicar aquesta metodologia, ja que gràcies a les nostres experiències hem après que competir no és la
millor forma d’aprenentatge, ja que no s’apliquen molts valors.
Totes nosaltres des de ben petites a les classes d’educació física hem realitzat activitats competitives i encara que al principi totes ens divertíem,
a la fi només ens ha servit per a ridiculitzar-nos, per baixar el nostre estat d’ànim i no tenir ganes de superar-nos a nosaltres mateixes..
Creiem que impartir una assignatura no depèn només del contingut sinó que depèn
també de la metodologia que el mestre apliqui per impartir la matèria.
Quins tipus de
metodologies
existeixen?
COOPERATIVA
Són activitats col·lectives on les metes dels participants són compatibles,
amb independència de què es realitzin els mateixos papers o papers complementaris, no
existeix oposició en el paper d’aquests, és a dir que l’acció d’uns ha de beneficiar als altres i
viceversa.
El nord-americà Steve Grineski (1989) va realitzar un estudi per determinar que els jocs
cooperatius afavorien a les conductes socials en canvi els jocs competitius no.
Les activitats cooperatives ajuden a:
- Promoure la integració de tots i cadascun dels alumnes en el grup.
- Afavorir conductes grupals, donant a veure que treballant en grup s’aconsegueix molt més,
ja que tenim diversos punts de vista en comptes de treballar individualment.
- Conèixer noves possibilitats de joc, desfent el mite que només són divertits els jocs
competitius.
- Desenvolupar habilitats socials a través de la pràctica d'activitats físiques, gaudint així de
la relació amb els altres.
- Promoure un clima de classe positiu, caracteritzat per l'expressió de sentiments, la
comunicació, l'empatia, la regulació no violenta dels conflictes, etc.
7. Apostem per una metodologia cooperativa perquè...
Quan apliquem una metodologia cooperativa a part de divertir-se amb el
joc, també els fa aprendre valor que són essencials per al seu
desenvolupament tant físic, com psíquic i social.
Al contrari de les activitats competitives, les cooperatives ens poden
servir per a una major participació dels alumnes de la classe, ja que amb
les cooperatives no tenim aquella por de quedar en ridícul davant de tota
la classe i que tothom es rigui de nosaltres, si apliquem aquesta
metodologia si perdem, perdem tots i pel contrari si guanyem, guanyem
tots.
Un bon exemple per demostrar que les activitats cooperatives són
millors que les competitives és el nostre aprenentatge que estem
adquirint mitjançant les classes d’educació física d’aquest semestre.
Hem tingut l’oportunitat de realitzar els dos tipus d’activitats i sempre
hem tingut la sensació de què les cooperatives ens han unit molt més
com a grup de classe mentre ens divertíem jugant.
Per quina
metodologia
apostem?
8. Per tal de tenir motivats als alumnes a l’hora d’aprendre i impartir una bona
ensenyança es necessiten i es fan servir diverses estratègies d’aprenentatge.
Aquestes es realitzen i es van canviant segons els graus de desenvolupament
dels alumnes, els materials, recursos etc.
Nosaltres creiem que per impartir una bona ensenyança i que l’alumnat estigui
atent a les classes, la motivació i la dinamització a les aules són
imprescindibles, ja que així l’aprenentatge és fa molt més fàcil.
Què són?
Com les podem
classificar?
LES ESTRATÈGIES GLOBALS
Són les que es realitzen en les
tasques més senzilles i en
conseqüència es requereix
una més baixa organització.
Aquesta és la presentació i
realització de tota la tasca.
La global pura
consisteix en la realització de
tota l’activitat en una velocitat
normal.
Global amb polarització de
l’atenció
Es realitza i completa tota
l’activitat, tot i que es posa
més atenció en un aspecte
concret de l’execució.
Global amb modificació de la
situació real
L’activitat es realitza però les
condicions de l’execució es
modifica per tal de facilitar i
potenciar l’aprenentatge.
1
9. LES ESTRATÈGIES
ANALÍTIQUES
Són les que es realitzen en les
tasques més senzilles i en
conseqüència es requereix
una més baixa organització.
Aquesta és la presentació i
realització de tota la tasca. Les
estratègies analítiques: són les
que les activitats són
ensenyades per parts, és a dir,
l’activitat a realitzar es separa
per tal de facilitar i incidir en
una d’elles i així tenir un
aprenentatge més eficaç.
Aquestes estratègies són més
complexes i per tant exigeix un
grau més alt d’organització.
L’analítica pura
L’activitat es descompon en
diferents parts, les quals es
fan per separat i es comença
per la que el professor
considera la més important.
Quan està dominada es van
afegint les altres. Una vegada
totes estan dominades,
finalment tots els components
de l’activitat es realitzen
seguidament.
L’analítica progressiva
Es comença per la primera
part de l’activitat i després es
van afegint les altres parts fins
a la seva execució final global.
L’analítica seqüencial
l’activitat es realitza a partir
de la primera part i és segueix
amb les altres
progressivament seguint
l’ordre de l’activitat fins a
arribar a completar-la tota.
.
2
3
LES ESTRATÈGIES MIXTES
Consisteixen a combinar les
dues estratègies, la global i
l’analítica. Ja que totes les
activitats han d’acabar de
forma global, l’execució
pràctica es comença amb un
exercici global, després es
segueix amb una part analítica
i finalment s’acaba amb
l’estratègia global.
Per a nosaltres aquesta forma
d’ensenyança fa molt més fàcil
l’aprenentatge, ja que les
estratègies que s’utilitzen tenen
diferents recursos i en els nens
els hi sembla més motivador. A
més a més, els nens van adquirint
diferents experiències en cada
una d’elles i en conseqüència, les
activitats impartides són
recordades més fàcilment que
d’altres.
10. Són un recurs pedagògic amb el qual podem treballar els continguts de l’àrea
d’Educació Física a les aules d’Educació Infantil i d’Educació Primària. En aquests, els
alumnes s’endinsen en un món en el qual són els protagonistes de la seva pròpia
aventura i experimenten en primera persona com resoldre les dificultats i reptes que
es plantegen.
Aquests contes han de tenir una durada màxima de 45 minuts ja que si s’allarguen
molt més els alumnes poden perdre el fil de la història.
Hem de tenir en compte diferents premisses com que la història l’hem de conèixer a
la perfecció per tal que aquesta sigui dinàmica i tingui una continuïtat, s’ha de
disposar de tot el material necessari per a la realització del conte i que estigui ubicat
en l’espai per a que els nens ho tinguin al seu abast. El narrador s’ha d’endinsar a la
història per tal d’afavorir la integració dels nens i ha d’haver de ser un espai ampli on
es puguin moure sense topar-se.
• Fer que el nen sigui el protagonista
• Desenvolupar la seva capacitat creativa i expressiva.
• Afavorir les àrees cognitives, socials, afectives i motores.
• Desenvolupar les capacitats físiques..
Com es poden
aplicar els
procediments
d’ensenyament?
OBJECTIUS
ELS CONTES MOTORS
Animació: se’ls introdueix a la història que se’ls explicarà, millorarem això si
els hi donem algun objecte o disfressa.
Principal: narració i vivència del conte, es va explicant la història alhora que
se’ls va fent activitats motrius relacionades amb el que va succeint a la
història.
Tornada a la calma: és el final del conte on aquest els conduirà a una fase
més relaxada i tranquil·la.
ESTRUCTURA
11. A partir de les nostres vivències hem presenciat un conte motor en el qual volem destacar tres
accions:
• Primer les companyes ensenyaven un ritual previ a anar de caça.
• Després amb uns estics que representaven uns cavalls que les acompanyaven el seu camí
durant l’anada de caça.
• Amb dues màrfegues una col·locada a terra i l’altre a sobre inclinada, les companyes havien de
passar per sobre amb els ulls tapats.
Hem trobat un parell de pàgines plenes de contes
motors i sessions que us podria ser molt
útils en un futur, us les deixem escrites per si li
voleu donar un cop d’ull:
• http://amoverelesqueleto.webnode.es/activida
des/conceptos-basicos/cuentos-motores/
• http://crecerjugando7.blogspot.com.es/p/cuent
os-motores.html
