1. CONFERÈNCIA DE L'ANA BARRIO SAIZ
La conferència realitzada per l'Ana Barrio, (psicòloga, consultora i especialista en la
primera infància), el passat dimecres 20 d'octubre 2009, tractava sobre un projecte
anomenat MUTANT, el qual vol "millorar la qualitat professional mitjançant comunitats
d'aprenentatge crític i estratègies de diversitat". Aquest projecte va tenir una durada de
dos anys.
Va començar donant alguns dels exemples que li havien succeït; com per exemple el de la
seva filla que volia ser mestra però li deia; “mare, no podré ser mare?” O bé, el d'aquella
“nena que volia jugar amb una nina i la mestra li dóna una nina trencada i la nena no volia
jugar amb una nina que estès trencada”.
Mutant, actualment està escrivint un manual per als instituts de formació inicial en l'atenció
en la primera infància, la formació i la investigació.
Ha sigut un projecte de formació en recerca - acció, cooperació amb quatre equips
d'educadors titulats, cooperació amb equips de gestió mitjana i alta i amb professional
pedagògic i també amb quatre centres d'educació infantil.
Les competències dels professionals i la capacitat d'aprenentatge de l'equip i la
organització són d'importància crucial. L'aprenentatge permanent és el tema central, tant
individual com col·lectivament en equip.
Pel que fa a la visualització del projecte, expliquen que tot el món és competent per a la
reflexió i capaç de participar, tothom és responsable del procés d'aprenentatge i tothom és
aprenen i mestre.
Pel que fa als aspectes clau, Mutant exposa uns tipus de refleccions:
1. Reflexió crítica ( hem de crear una cultura de qüestionaments de valoració i acollir
el canvi en el sistema, el diàleg entre diferències és possible, i hem de ser
conscients de la nostra pròpia ignorància i renunciar a la idea que som els
portadors exclusius de la veritat i el coneixement.).
2. Reflexió individual i en equip ( no és tant important saber, sinó saber qui som!
reflexió que et convida a preguntar-te que vols ser i com vols treballar en equip).
3. Reflexió emocional, també és molt important, ja que només en arribar a l'escola ho
veus tot a través de la mirada.

2. Un altre dels punts importants d'aquest projecte, és com podem crear espais per al diàleg.
Doncs, podem crear espais per al diàleg mitjançant 8 instruments d'aprenentatge:
1. Valorant el professional i les seves qualitats essencials.
2. Fomentant i recolzant el pensament contextual; els educadors no saben la realitat
dels nens que hi ha a l'escola i això és una font d'informació important que han de
saber.
3. Fomentant i recolzant la cooperació amb col·laboradors professionals crítics; és a
dir, visites per parlar amb les famílies.
4. Fomentant i recolzant el desenvolupament d'un acord/ contracte de comunitat
aprenentatge; és a dir, quines regles voldran seguir durant el curs, reunions, etc...
5. Ajustant els objectius personals amb els professionals.
6. Reflexionant sobre el fet de pensar, sentir i fer.
7. Mitjançant la documentació ( quaderns d'aprenentatge); documentar sobre els
nens, l'ambient o l'entorn que l'envolta...
8. Valorant la reflexió crítica ( fer-se preguntes); per exemple:
• Quines qualitats valoro en els meus companys?
• Quines qualitats valorem en els pares?
• Treballem en pares que no encaixen el nostre perfil ideal?
• Què ser dels meus companys?
• etc...
La diferenciació estructural, la coordinació de rols i expectatives, el teamcoaching
( suport d'equip), el promoure competències orientades al canvi social ( reflexió
crítica, compromís i passió), la consciència de canvis al centre d'educació infantil i el
treballar en la gestió de la incertesa ( aprendre a actuar en situacions complexes), són
condicions per a un canvi sostenible.
I per acabar el resum m'agradaria fer un incís i dir que per a poder treballar en nens, t'ha
d'agradar la feina i si no estàs apassionat pel treball és molt difícil que ho facis bé! Per a
treballar és necessita passió!.

3. ESTRATÈGIES COMUNICATIVES:
1. Quant parlava intentava mirar a tothom.
2. Els exemples que va posar, tant el de la seva filla com el de la nena que no volia
jugar amb la nina, són reals.
3. No es va moure gaire, sempre estava situada en una punta de la sala per a poder
seguir el Power point.
4. Feia servir molt la paraula “ col·lega”.
5. Seguia bastant el Power point.
6. Al moment d'aclarir dubtes no acabava mai de respondre clarament el que se li
preguntava.
7. A la mà sempre tenia les ulleres.
8. Parlava amb un ritme una mica accelerat.
Mireia Santamaria Parramon
1r Grau educació infantil
Grup 1I- B