1. RESUM DEL DEBAT
Patricia
Acedo
Ximo
Amiguet
Magdalena
Barceló
Maria Janer
Anna
Mateu
Gemma
Solsona
1- Magdalena va plantejar la desmotivació per l’aprenentatge que pateix un alumne
de 9 anys i demana respostes per part de la comunitat educativa. Un dels acords
que es desprèn del debat és que els dissenys i continguts curriculars són una raó
de pes per comprendre eixa desmotivació ja que aquests estan adaptats a la
realitat pròxima de l'individu. Estem d’acord en que els aprenentatges han de ser
funcionals i significatius ja que si no s'utilitzen acaben en l'oblit i es perden, per
això és necessari tenir present que l'educació ha de canviar al mateix ritme de la
societat. S’observa que aquest objectiu a primària està bastant generalitzat però a
secundària no i aquí és on l'alumne es desmotiva i deixa els estudis. Gemma
conclou que sobretot a secundària cal que els contiguts siguin plantejats de
manera atractiva per tal de motivar l'alumnat.
2-Gemma reflexiona vers l’ acompanyament en l’aprenentatge i el
desenvolupament a aquell alumnat adult que durant tota la seva escolaritat bàsica
ha estat etiquetat com un mal alumne, gandul, amb poques ganes de treballar,
desmotivat. Ha existit prou de concéns per determinar que per fer-li un bon
acompanyament en promoure i afavorir el desenvolupament de processos
d’aprenentatge, podem començar per ensenyar-li: aprendre a aprendre amb
tècniques i hàbits d’estudi, en aquest sentit Magdalena i Gemma han explicat
experiències personals. Queda clar a tots que un alumne etiquetat com a "dolent",
no serà mai bo o millor si no intentem veure el perquè de que actuï d'aquesta
manera. La proposta de Gemma ha derivat amb el problema de l’alumnat etiquetat
que en ocasions provoca una identificació de la etiqueta que porta al alumne amb
el seu rol amb la conseqüència de que hi ha alumnes que es dediquen el dia a
passar el temps i a fer gracietes, doncs són els pallassos de la classe. Anys
després els hi sap greu no haver aprofitat abans el temps, molts s’avergonyiran del
nivell que tenen... S`ha reflexionat del paper que té la televisió en la formació de
etiquetes i estereotips en la societat com un veritable mitjà de influència en les
masses però que, per desgracia, ofereix abans afavorir estereotips simplistes a
conductes pro socials. Com diuen Ana i Maria, hi ha un altre col•lectiu que no es
identifica amb la etiqueta posada i açò deriva en desmotivació i és necessari
establir ferramentes per a que tornin a confiar en ells mateixos i veure que a
l'escola algú els escolta i poden realitzar coses.
3-Patricia proposa el debat de si cal inclouria a l'etapa de la vellesa les
intervencions psicopedagògiques com a espai de treball. Tant Patricia com jo
estem d’acord en durant totes les etapes de la vida hi ha possibilitat d'aprendre i
canviar i, especialment en aquesta etapa que té característiques emocionals força
marcades, podria transformar-se en una experiència feliç: des de la
Psicopedagogia es podria treballar en una espècie de " orientació vocacional", ja

2. no per buscar una feina i guanyar-se la vida , sinó per trobar aquella ocupació o
tasca que ho faci feliç en aquest moment de la seva vida.
4.Patricia ha obert del debat de si que la figura del psicopedagog no es coneix
prou, si no té cap perfil clar per a la societat o bé aquesta desconeixença és per un
altre motiu. Ha existit consens en afirmar que no es coneixen les funcions que pot
exercir un psicopedagog en els diferents àmbits. A les escoles la majoria de
vegades no hi ha treball directe amb les famílies. De fet, poques famílies saben de
al seva existència. Cal que la figura del psicopedagog es faci més visible ja que les
seves funcions són molt importants en qualsevol àmbit educatiu. Les companyes
valoren molt positivament la intervenció amb la família ja que primerament aquesta
veu que les decisions que es prenen es fan conjuntament, els punts de vista es
comparteixen i la tasca educativa és molt més reflexiva. És necessària informació
real del que passa a l'aula i del veritable problema que plantegen els alumnes, per
aconseguir , finalment , una intervenció efectiva a nivell escolar i familiar per tal
d'evitar les possibles incoherències. Per un altre costat Patricia pensa que es
deuria reflexionar més sobre els processos de creació.
5. La primera de les qüestions que vaig plantejar és, a partir de un cas propi del
centre de practiques d’un alumne benestant la qüestió de si els reforços d'estudi i
en particular de català o espanyol s'haurien externalitzar i per tant desaparèixer les
aules d'acollida que tenen per objecte reforçar l’ idioma que s'utilitza en les classes
segons planteja la cap d’estudis. Hi ha acord en determinar que és igual que la
família li pugui pagar un repàs o no, si l'alumne acaba d'arribar també està en el
seu dret d’ anar a l’aula d’acollida és igual que la família li pugui pagar un repàs o
no, si l'alumne acaba d'arribar també està en el seu dret. L'aula d'acollida no
només es pretén que l'alumne comenci a aprendre l'idioma, s'adapti al nou país,
sinó que també es treballen els sentiments, les pors. I tot això en petit grup i amb
alumnes que senten el mateix. L'aula d'acollida és un espai en el qual aprens la
llengua vehicular amb la finalitat d'anar-te incorporant progressivament a l'aula
ordinària. Patricia sentència dient que l'escola ha d'eliminar les barreres socials,
tant amb famílies benestants com amb les de risc social i no ha de fer diferències
pel que fa a l'oferiment d'un servei. Maria indica que aquest alumne caldria que
anés a l'aula d'acollida ja que la integració d'aquest alumne recau tant en l'aula
d'acollida com en el grup de referència.
6. La segon qüestió que vaig llençar a les meues companyes és si considerarien
necessari un pla d’acollida per a alumnes d'incorporació tardana, o per al personal
nou del centre i qui hauria de dur a terme a aquest pla d'acollida en cas que el
consideren necessari. A les companyes els ha paregut molt encertat la creació de
aquest pla d’acollida en qualsevol tipus de empresa o institució , un document que
ha de ser pràctic i concís, si l'elaborem nosaltres hem de ficar tot allò que nosaltres
voldríem saber si acabéssim d'arribar al centre. Maria proposa que qui hauria de
dur a terme el pla depèn del tipus d'institució i de la seva magnitud. En una
empresa molt gran, és positiu que el director et doni la benvinguda, però,
segurament, el coordinador o cap de la secció on et posin a treballar tindrà molta
més informació funcional per donar-te, ja que les seves funcions i espai de treball
serà més proper al teu que al del director. En un centre en el qual et reben bé,
t'ensenyen les instal•lacions, et presenten els professionals que hi treballen,
t'expliquen la línia metodològica del centre... et sents ràpidament molt més integrat
que en aquell centre en el qual ho has d'anar preguntant tot o intuïnt degut a la
manca d'acollida. Com diu Gemma: el suport i el recolzament en una nova feina o

3. en un nou centre és bàsic per a la ràpida familiarització amb el context i una ràpida
incorporació.
7. Anna ha plantejat com a tema de debat la figura del psicopedagog indica que al
lloc on fa les pràctiques la professional està molt ben considerada i els usuaris
acostumen a fer-li cas i demanar la seva orientació. Ella els respon fent un
seguiment del seu cas i intentar conèixer el màxim el seu cas. Tant Gemma com jo
hem valorat la bona feina que deu estar fent aquesta orientadora. Hem pensat de
l'important que és generar confiança , en general a l'hora d'atendre la gent de
manera personalitzada, mantenint r sempre un clima de màxim respecte a l'usuari,
d'assertivitat en el tractament de temes complexos , de transparència i franquesa i
,sobretot ,de tacte, sensibilitat i ètica. 8. Anna considera que avui en dia és una
paradoxa per la situació que vivim, els usuaris estan bastant desanimats, molts
estan vivint casos extrems, també hi ha altres que no aconsegueixen trobar la seva
primera feina. Patricia reflexiona que com estan les coses actualment i que la gent
té esperança encara que cada setmana els hi diguin que les coses continuen igual.
Potser s'hauria de replantejar l'assessorament per tal de reduir l'angoixa que això
comporta i que això els afecti el menys possible en el transcurs de la seva vida.
Existís consens en afirmar que No n’hi ha prou en cercar feina al mateix temps
s’han de continuar formant. En aquest sentit hi ha d’haver un assessorament
acadèmica professional: Per una part proporcionar als alumnes diferent tipus
d'informació: per l’altra part Col•laborar en l’autoconeixement de l’alumne. El sol fet
de venir al centre de manera regular ja és tot repte per a moltes persones ja que
significa que malgrat la situació sigui molt complexa, ells no han llençat la tovallola
i que continuen esperançats en trobar alguna feina.